TIS- Bloc 2 -Tema 1

TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ SOCIAL

BLOC 2 – TEMA 1: L’ENQUESTA PER QÜESTIONARI

CARACTERÍSTIQUES

1. No s’observen els fets directament, sinó a través de manifestacions verbals.

2. Es poden analitzar aspectes, objectius i subjectius.

3. Permet obtenir molta informació.

4. Conté preguntes estructurals (definides prèviament)

5. Parteix d’un disseny mostral (l’enquesta ha de ser probabilística)

6. És un mètode estàtic. Ens proporciona una instantània del moment en que es va registrar.

AVANTATGES

1. Més econòmic

2. Menys habilitat

3. Pot ser administrar simultàniament a un gran nombre de persones.

4. Garanteix certa uniformitat en les respostes

5. Garanteix l’anonimat

6. El subjecte pot valorar cada pregunta

TIPUS D’ENQUESTA

a. Fins científics

- Descriptiva

- Explicativa

b. Administració

- Personal

- Qüestionari per correu

- Enquesta telefònica

c. Contingut

- Fets

- Actituds, motivacions

- Opinions

d. Dimensió temporal

- Seccional

- Longitudinal

TIPUS DE PREGUNTES

SEGONS EL FORMAT DE RESPOSTA

a) Obertes

L’enquestat dóna una resposta lliure

b) Tancades

· Estrictament tancades

o Dicotòmiques: Sí. No. NS/NC

o No equilibrada _{Està a favor de l’avortament? Sí / No}

o Equilibrada _{Esta a favor o en contra de l’avortament? A favor / En contra}

o Equilibrada no forma _{Pensa que hauria de permetre avortar si ho desitja una dona embarassada o estima que no se li hauria de permetre fi a la vida d’un nen? S’hauria de permetre/No s’hauria de permetre.}

· Elecció múltiple

o Ventall de respostes: Alternatives diferents

o Preguntes d’estimació: Alternatives de resposta graduades _{Totalment d’acord, d’acord, en desacord, totalment en desacord}

c) Intermig

· Preformades (“cafeteria”): S’obliga a l’enquestat a respondre cada alternativa de resposta. És posa sí o no per tal d’evitar conclusions equivocades.

· Tancades amb ítem obert: L’última alternativa de resposta és oberta.

SEGONS LA SEVA NATURALESA

o De fets

Preguntes que pregunten fets relatius a la vida de l’enquestat _{Ex: té fills, té cotxe?},en teoria, fàcilment objectivables

o D’acció:

Preguntes relatives a activitats de l’enquestat _{Ex: a qui va votar a les passades eleccions?}

o D’informació

Volen saber en nivell del coneixement de l’enquestat sobre determinats temes. No s’ha d’abusar d’aquest tipus de preguntes perquè a la gent no li agrada admetre la seva ignorància.

o D’intenció

Fan referència a propòsits de l’enquestat _{Ex: a quin país viatjarà el proper estiu?}

o D’opinió

Preguntes sobre quin valor li mereix determinats aspectes o fets a l’enquestat. El subjecte avalua segons els seus criteris.

o D’escales subjectives

Demanen que l’enquestat es posicioni subjectivament en determinats aspectes, que la resposta del subjecte la doni de forma subjectiva.

• Interès à la resposta no ha de perquè coincidir amb la realitat. _{A quina classe social creu vostè que pertany?}

o Sobre expectatives

Referents a desitjos que l’enquestat vol que passin _{Ex: quines expectatives té de trobar feina?}

o Sobre motius

Utilitzades en enquestes explicatives, ja que intenten esbrinar les raons del perquè del comportament de les persones

§ S’ha d’anar en compte amb la seva formulació. _{Perquè fuma una persona}

_{· Perquè fuma vostè? à situa a l’enquestat a la defensiva, ja que es creu que s’ha de donar explicacions}

_{· Alternativa: Existeixen moltes raons per les que una persona sol fumar, quina de les següents s’identifica amb la seva.}

o Identificació

Identifiquen les característiques de la mostra. Fan referència a tota mena de característiques sociodemogràfiques. Edat, estat civil, ingressos, zona de residència, classe social.

§ Fer les preguntes que es necessiten.

§ Si es fa a domicili o telefònicaà van al final aquest tipus de preguntes (es poden sentir ofesos)

o Introducció

S’utilitzen en qüestionaris molt llargs. Ni es tabulen ni es codifiquen, en temes que poden semblar molestos _{ex: tendència sexual?}

o Canvi de tema

S’utilitzen en qüestionaris molt llargs. Es fan servir (“hàbits de consum”) per avisar a l’enquestat que es canviarà de tema. (“anem a canviar de tema”)

SEGONS LA SEVA FUNCIÓ

A) Preguntes filtre

Per seleccionar i identificar als entrevistats. _{Ex: Quina és la seva edat? a) menys de 18 > fi entrevista ... // Té intenció de viatjar? Sí > segueix No > passa a pregunta 10}

B) Preguntes de consistència i control

Per detectar mentides

- De consistència: Preguntar diferents vegades la mateixa qüestió però formulades de forma diferent

- De control: Autèntic detector de mentides. Consisteix en posar una alternativa de resposta falsa.

C) Preguntes d’accés i afluixament

Preguntes que no es tenen en compte però que serveixen per crear un clima de confiança amb l’enquestat.

REGLES A SEGUIR

DE CONTINGUT

1. Tenir en compte el nivell de coneixement de l’enquestat

2. Formular preguntes referides al mateix esdeveniment però des de perspectives diferents.

3. Evitar les preguntes molt generals

4. Utilitzar tècniques indirectes en temes intimidants o personals

5. Controlar la possibilitat de respostes inexactes.

DE FORMA

1. Les preguntes han de ser clares i senzilles:

L’ordenació del territori pot considerar-se com un problema tècnic i polític. Quin dels dos creu vosté que deu predominar, el tècnic o el polític?

a) El tècnic

b) El polític

c) Ni un no l’altre

d) N$/NC

2. Fer preguntes curtes

3. Evitar la utilització de paraules ambigues: “de vegades”, habitualment, etc.

4. Evitar paraules emocionalment “carregades” positiva o negativament.

Des del punt de vista polític, vostè es considera “vermell” o “moderat”?

5. Evitar que l’encastat es situï a la defensiva

6. Evitar qüestions que obliguin a càlculs complexos

7. Les preguntes han de referir-se a un sol aspecte, o una relació lògica:

Acostuma vostè a veure la televisió i escoltar la radio diariament?

_{...què vol dir? q veu la TV i escolta la radio. Que veu la TV però no escolta ràdio...}

8. Les preguntes no han d’induir les respostes.

Els treballadors catalans són molt responsables?

9. Les preguntes no han de donar suport a institucions idees raspatllades socialment ni en evidència comprobada.

10. Col·locar al principi les preguntes més simples (si el qüestionari és llarg) pq’ si nó enim moltes possibilitat que l’encastat abandoni.

11. Deixar pel final les preguntes d’identitat o filiació. (Millor fer-ho en el cas d’enquestes fetes a casa de l’encastat. Però si és al carrer, millor posar-ho al principi)

12. Agrupar les preguntes per temes amb el fi d’evitar el desconcert de l’enquestat.

13. Evitar la influència que poden tenir algunes preguntes en les respostes i d’altres posteriors: Efecte “halo”

Que sent vosté quan veu pel·lícules de l’holocaust?

I acte seguit...

Quina és la seva opinió respecte el poble alemany?

14. Rotar l’ordre de lectura de les alternatives.

ALTRES ASPECTES A CONSIDERAR EN UNA ENQUESTA

· Extensió.

Quan més curta millor. El millor és passar-li a una persona –sense que comptin les seves respostes- i si aquesta creu que ha passat més temps del real, és que és massa llarga.

· Ordre

· Efecte “prestigi” i efecte “aprenentatge”

Deseabilitat social. La persona que contesta vol donar una imatge millor de la que té realment i contesta les preguntes en funció del que aquesta persona pensa que l’entrevistador vol obtenir. Hi ha preguntes posades per tal de controlar-ho. I ‘efecte aprenentatge es dona amb preguntes diferents seguides però les respostes són iguals, l’encastat acabarà marcant sempre la mateixa alternativa _{Ex: En un supermercat: a) hi ha un bon servei, b) esta net....// En un banc: a) hi ha un bon servei, b) esta net...}

· Prova pilot

- Tipus de preguntes més idònies

- Problemes amb els enunciats

- Categorització de les respostes

- Resistències psicològiques

- Ordre, duració, etc.

DISSENY DEL QÜESTIONARI

A. Tenir molt clar els objectius específics de la nostra recerca.

B. Decidir a qui va dirigida aquesta enquesta.

C. Tipus d’enquesta: Si serà presencial, domiciliaria, al carrer, per correu, telefònicament...

D. Anàlisi estadístic: En cas d’enquesta real.

ETAPES DE L’ELABORACIÓ

1. Determinar el tipus de qüestionari

2. Contingut de les preguntes

3. Ordre de les preguntes: quines al principi, quines al final, preguntes trampa, etc.

4. Determinar la forma de resposta a cada pregunta: Decidir si posem l’alternativa o no de NS/NC, posar-la augmenta la freqüència amb la que es contesta aquesta alternativa. Si no la poses, la pregunta pot no contestar-la, que mai perjudicarà l’enquesta exceptuant que no respongui preguntes d’identificació i també, segons el número de preguntes deixi en blanc.

5. Redacció de cadascuna de les preguntes: atenent a les regles comentades als apartats anteriors.

6. Característiques físiques i material de suport

7. Prova pilot

8. Elaboració del qüestionari definitiu.

Deixar sempre clar que l’enquesta és totalment anònima, i fer referència a la llei que protegeix les dades.

CODIFICACIÓ DEL QÜESTIONARI

Procés mitjançant el qual traduïm la resposta de la persona entrevistada a un número (o codi numèric) o una lletra (o codi alfabètic). A fi de facilitar el tractament informàtic en els càlculs estadístics.

Sistema de categories: han de ser excloents i mútuament exclusives.

NORMES A SEGUIR

Cal seguir unes normes que dependran del tipus de pregunta i la naturalesa de la variable

a) Per codificar un qüestionari amb preguntes obertes:

A cada categoria li assigno un codi. Quan tinc el sistema de categories muntat arrel de 10 enquestes. Aleshores miro les 90 respostes restants i les intento classificar en cadascuna de les categories establertes. Una de les categories serà “altres”, que acollirà les que no som capaços de categoritzar. Si aquesta categoria reuneix més del 5% de les respostes, vol dir, que haig d’obrir una categoria nova. I si obro una categoria més, haig de tornar a classificar. Per això les preguntes obertes és més feixuc.

b) Per codificar un qüestionari amb preguntes tancades

S’ha de tenir en compte la naturalesa de la variable que mesura aquella pregunta:

• Nominals: Assignar un número a cada categoria, sense repetir-lo. _{La variable sexe codi 1 a un sexe i el 2 a un altre.}
• Ordinals: Assignar un número a cada categoria respectant l’ordinalitat. _{Fa referència al nivell educatiu. Sense estudis/estudis primaris/e.Secundaris/Superiors. 0, 1, 2, 3 – OK // 1, 2, 3, 4 – OK// 2, 0, 1, 3 –NO}

Hi ha una convenció (que no una norma), quan en una enquesta s’afegeix un NS/NC, es deixa el 9 o bé el 99, o bé el 999 per identificar aquesta alternativa de resposta. I si es desitja, es pot deixar el 8, 88, o 888 pel NS i els 9, 99, 999 pel NC.

Anem a suposar que tenim una pregunta filtre depenent del tipus de càlcul treu al subjecte de tota la BBDD:

Pregunta. 10: Té alguna intenció de viatjar?

1.Sí >> passa a la pregunta 11

2.No--- el que respon que no, no hauria de respondre-la.

8.NS

9.NC

Subjecte	Pregunta 10	Pregunta 11
1 2	1 2	1 [en blanc]*

*El programa ho identificarà com a un “blanc”. Això provocarà l’eliminació total del subjecte a la Base de dades pq’ li generarà problemes per elaborar les estadístiques.

Aleshores es posa una altra alternativa a la pregunta 11 de resposta que es el 0, que s’anomena: “No pertinent” i així el programa no l’elimina, i l’enquestador sap que no es tenia que respondre. Això es posarà sempre a les preguntes filtres

• Les quantitatives: El codi és el propi valor de la variable. De raó i d’interval. Subjecte 1 té 49 anys doncs posarem:

SUBJECTE	INTERVAL
1 2	19 20

Si és un interval li assignarem un número a cadascun:

1. 19-20

2. 26-34

3. 35-45

4. 45

En preguntes preformades:

Subjecte 1

1. Mèrits Sí/No/ NS-NC

2. Antiguitat Sí/No/ NS-NC

3. Enchufe Sí/No / NS-NC

Subjecte 2

1. Mèrits Sí/No/NS-NC

2. Antiguitat Sí/No/NS-NC

3. Enchufe Sí/No/NS-NC

Subjecte	Mèrit	Antiguitat	Enchufe
1 2	1 9	2 9	1 9

Convertim en noves respostes cadascuna de les categories

En el supòsit que un subjecte deixi una pregunta en blanc, la comptarem con NS/NC, si són més de 2 preguntes que deixa en blanc, l’enquesta serà nul·la.

TIPUS D’ENQUESTA

L’ENQUESTA OBMNIBUS

“Enquesta duta a terme per iniciativa d’un Institut d’Investigació, de forma periòdica, a una mostra variable però representativa d’un univers fixa mitjançant un qüestionari multitemàtic i multiclient.” Són diferents clients interessats en passar la seva pròpia enquesta, li passa a l’ Institut qui formularà l’enquesta. I així comparteixen els costos.

S’utilitza molt per estudis de mercat, determinats estudis sociològics... es portada a terme per una empresa. Les característiques és que aquesta empresa administra l’enquesta de forma periòdica a una mostra que és variable però és representativa del mateix univers. És a dir, l’univers és fixe.

Característiques:

• És multitemàtica: preguntes que cada client a formulat. És una enquesta llarga que pot anar sobre temes diferents i diversos. Segons Sierra Bravo és longitudinal, prospectiva i de tendència.
• Univers fixe i mostra variable.
• El més habitual és que la periodicitat sigui de 2 mesos, almenys aquí a Espanya. Ara pot variar de fer-ho cada dia a fer-ho cada 6 mesos. Els resultats també tenen un format estàndard codificat per unes determinades variables.
• L’empresa particular quan contracta una omnibus, té com a norma principal que no pot fer més d’un número determinat de preguntes.
• Són mostres molt grans i generalment és fa un procediment amb un mostreig probabilístic, estratificat i polietàpic.
• Són estudis molt rigurosos, molt vàlids i els costos es reparteixen entre les empreses participants. Els resultats es donen tabulats en funció del sexe, procedència geogràfica, nivell educatius... El format de resultats serveix per totes les empreses, però donen les respostes de les preguntes que has pagat.
• Tenir en compte...:

1. Mostres representatives de nuclis de població molt ampli

2. Temps màxim de duració 30 minuts, degut a que conté moltes preguntes

3. Utilització de preguntes de “Canvi de tema” – per avisar a l’enquestat que canviem de tema.

4. Aclarar des del principi que es tracta d’una enquesta sobre diversos temes

5. Començar per temes no molt complexes ni incòmodes, per evitar l’abandonament de l’enquesta.

PANELL DE CONSUMIDORS

“Instrument d’Estudi de Mercat de caràcter quantitatiu, que es realitza de manera periòdica a una mostra representativa.”

És el segon tipus d’enquesta que es realitza de forma periòdica a una mostra representativa, la diferència és que en el panell de consumidors la mostra sempre són les mateixes.

Segons Sierra Bravo són longitudinals, prospectiva, de panell.

Classificació:

1. Unitat mostral. Els més generals són:

o Mestresses de casa

o Individus: població general més gran de 18 anys.

o Teenagers

o Baby panel: Mestresses de casa amb fills menors de 2 anys

o Motoris panel: Persones que tenen cotxe i el fan servir.

o Panel de televisió: Estudis d’audiència.

2. Recollida de dades:

o Sistema postal: Per correu. Hi ha un compromís de penalista, per tant sempre responen. Els hi donen premis.

o Sistema “home audit”: Un representant recull personalment les respostes.

o Sistema mecànic: Per aparells, per exemple, l’audimetre.

3. Tipus de dades:

o Panell de productes de gran consum i d’elevada rotació.

o Panell de béns duradors i electrodomèstics

o Panell de productes frescs sense marca (el que pots trobar a un mercat. No marca blanca)

o Panell d’automobilistes

o Panell d’audiències

o Panells específics: tèxtil, de perfumeries, calçat...

Resultats:

Un panell permet analitzar:

- La penetració del producte/marca.

- Volumen de mercat

- Participació de mercat de les marques

- Intensitat de compra

- Setmanes de compra

- Preu mig pagat.

Avantatges del panell respecte altres tècniques

El fet de que sigui periòdic permet veure com oscil·la al llarg d’un any totes les variables.

- Són estudis d’alta qualitat

- Tècnica pràctica per productes de marca “infidel”

- Proporcional informació sobre un gran número de variables de màrqueting. Utilitzat sobretot pel departament de màrketing pq’ ofereix molta informació.

- Ofereix resultats periòdic.

Inconvenients del panell respecte altres tècniques

· Només es facilita informacions sobre fets o hàbits. No motivacions ni expectatives

· Falta de permanència dels panelistes, per canvis de domicili o avorriment.

· Risc d’esbiaix en la informació proporcionada.

ENQUESTA PER CORREU (les hem de fer nosaltres)

Cuidar molt bé la carta de presentació i el protocol dels qüestionari.

L’inconvenient es la manca de respostes que s’obtenen.

ENQUESTA TELEFÒNICA

No es compleix: Però ha de ser extremadament breu: 5 minuts al telèfon.