TIS- Bloc 1- Tema 2

TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ SOCIAL

Bloc 1 - TEMA 2- EL PROCÉS I L’ESTRATÈGIA D’INVESTIGACIÓ: FASES I ETAPES DE LA INVESTIGACIÓ

IDEES BÀSICAS

Què és recerca científica?

És una forma de buscar quelcom de forma científica, tot utilitzant el mètode científic.

“Un procés que, mitjançant l’aplicació del mètode científic procura obtenir informació rellevant i fidedigna per entendre, verificar, corregir o aplicar el coneixement.” Tamayo

Diferència entre recerca científica i mètode científic?

El mètode és el camí que fem servir per fer aquesta recerca. Les tècniques de recerca són procediments molt específics.

Les tècniques formen part del mètode. El mètode dicta es normes que permeten fer el procés.

La recerca té dos grans elements:

1- Procés de recerca: Comprèn tot allò que fem per portar a terme la nostra recerca de respostes.

2- Element formal de la recerca: Un cop finalitzat es dona un informe, que és l’element formal de la recerca. Amb informació rellevant, resultats, interpretació que es fa, i a partir d’aquí el client decideix.

INVESTIGACIÓ COMERCIAL

“Sistemàtica i objectiva recopilació, anàlisi i síntesi de la informació sòlida i “value for money” amb el fi de permetre als responsables de màrqueting reduir el risc en la presa de les seves decisions” (Pedret) Tot reduint el risc d’error.

És a dir, és ordenat, objectiu (escriure el que exactament és), l’haig d’analitzar i de sintetitzar.

La recerca comercial està basada en una informació què compleix dues característiques:

1. Per una banda ha de ser una informació sòlida. Ha de complir les següents característiques:

· Suficient: Amb el que recopilo haig de tenir prou per la meva investigació. No vol dir recopilar-ho tot sinó que vol dir tenir clars els objectius i saber exactament que necessito per assolir-los.

· Rellevància: Ha d’estar directament connectat amb el tema que es treballa.

· Precisió: Mai podrem donar una resposta 100% segura o exacta. Sempre hi ha un risc d’equivocació.

· Disponibilitat: La informació ha d’estar disponible i ha de ser pública. Depèn de quina mena d’informació s’ha de guardar durant un temps determinat.

· Actualitat: Les dades han de ser sempre actuals.

· Capacitat de predicció: Tota la informació m’ha de permetre fer prediccions en el futur sobre la dinàmica, seguiment o procés del producte del concepte sobre el qual estem treballant.

2. Per una altra banda ha de tenir el que es coneix com a “Value for money”. En recerca comercial es posa aquest matís per tal que tota recerca que implica temps, esforç i diners, el qual de vegades es força elevat. La recerca i el cost ha de ser igual o inferior al cost que em suposaria prendre una decisió equivocada, és a dir, m’ha de compensar.

INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA EN L’ÀMBIT DE LES CIÈNCIES SOCIALS

Peculiaritats:

· Caràcter qualitatiu. Això implica que moltes vegades l’observable, el que veiem, no és el més important. El més important és el que hi ha darrere d’aquest comportament.

· Multiplicitat de factors determinants: No es poden controlar sempre tots, són fonts d’errors incontrolables.

· Absència d’un instrument d’observació: Com pot ser un microscopi o altres instruments que s’utilitzen en altres disciplines. Això comporta una major probabilitat d’error.

· Variabilitat dels fenòmens socials en l’espai i en el temps _{No és el mateix fer un estudi a l’estiu que al nadal.}

· Objecte d’estudi: Individu i societat. Nosaltres fem la recerca sobre nosaltres, per això és molt important controlar la subjectivitat.

Em de posar mecanismes que ens redueixin el terme d’error i que el converteixin en el més petit possible. Per tal d’intentar que la precisió dels resultats sigui la màxima possible. Aquests mecanismes són seleccionar correctament la mostra, realitzant les preguntes adequades sense que donin peu a confusió ni que inciti a donar una resposta concreta.

TIPUS D’INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA

Classificació general:

· Històrica

· Descriptiva

· Experimental

Tot i que sigui la general no és la més correcta. La més apropiada o adient és la classificació que fa Sierra Bravo :

LA SEVA FINALITAT:

La finalitat d’una recerca bàsica és conèixer més àmpliament el fenomen en qüestió. El final de qualsevol recerca bàsica és saber més sobre X.

La recerca bàsica és la que s’acostuma a fer en els ambients més acadèmics. És una recerca llarga en el temps.

La recerca aplicada és la que es fa en l’àmbit comercial. En el mercat. Consisteix en agafar els resultats de l’estudi de la recerca bàsica i aplicar-ho al mercat. La finalitat de la recerca aplicada és poder prendre decisions, resoldre problemes, etc. La seva durada és més curta.

ABARCAMENT TEMPORAL (SEGONS LA SEVA TEMPORALITAT): _{MOLT IMPORTANT}

Hi ha dos grans grups:

1. Recerques seccionals o transversals: És aquella que es fa en un moment determinat. En un únic moment temporal. I aquest moment pot ser present o passat.
2. Recerques longitudinals: És una recerca dinàmica que té lloc en diferents moments temporals. És a dir, la recollida d’informació té lloc en diferents moments temporals.

2.1: Recerques longitudinals prospectiva: Ho faig d’ara en endavant.

2.1.1: Recerca longitudinal prospectiva de tendència: Una recerca on les mostres cada més són diferents.

2.1.2: Recerca longitudinal prospectiva de panell: Una recerca on totes les mostres són les mateixes.

2.2: Recerques longitudinals retrospectiva: Ho faig d’ara enrere. Segons el tema, aquesta té crítiques.

Per aquesta raó sempre és molt millor fer una prospectiva que o pas una retrospectiva.

PROFUNDITAT _{MOLT IMPORTANT}:

La profunditat és el mateix que el disseny de la recerca.

Segons la seva profunditat podem diferenciar quatre tipus de recerca.

1. Recerques descriptives:

Recerca en la qual els resultats únicament permeten descriure un fenomen determinat. I que el seu objectiu principal és saber més sobre un col·lectiu o fenomen però a nivell descriptiu.

2. Recerques Correlacionals

Recerca en la que simplement s’estableix relació entre variables i l’objectiu és saber si 2 o més variables estan associades/ relacionades.

_{EX: Es planteja que el color vermell dels brics està associat amb el major nº de vendes. Per demostrar aquesta hipòtesi cal fer una selecció de grans superfícies, mirem els brics de vermell i mesurem les vendes i d’altres colors i mirem la relació.}

El que fa evident que és correlacional és observar, mesurar i analitzar. El resultat d’un correlacional (si em diu que hi ha una relació entre vermell i venda) és l’únic que puc afirmar_, però en cap moment puc afirmar que la causa de que els brics es venguin més sigui el color vermell. Pq és una relació causal, una associació.

3. Recerques experimentals _{Saber diferenciar correlacionals d’experimentals!}

L’objectiu és demostrar relacions de causa-efecte (que una variable sigui la causa d’una altra). Per dur-se a terme, l’investigador ha de fer tres coses:

a) Tenir dos grups de subjectes: L’experimental i el grup de control.

b) Manipular experimentalment la variable que considera que és la causa. Fer variar els valors d’aquesta variable que considera la causa.

c) Controlar la resta de variables que podrien ser causa del que s’està estudiant.

El grau de control ha de ser tan gran que necessites laboratoris (sala amb les condicions ambientals controlades)

Si el que vull es veure que una cosa al variar varia l’altra també, és causat o experimental.

A les experimentals no sempre és possible dur-les a terme. A més a més, en els dissenys experimentals, les mostres acostumen a ser més petites i la gran majoria es fan en condicions controlades (laboratoris)

4. Recerques Exploratòries:

Són estudis exploratoris perquè són els primers estudis que hi ha sobre un tema en qüestió. És dissenya un estudi gairebé sempre de caràcter descriptiu que consisteix en un primer estudi sobre un fenomen o concepte poc estudiat o analitzat, tot i que també poden ser correlacionals. Gairebé mai trobarem un que sigui alhora experimental.

LA SEVA AMPLITUD:

Segons aquest criteri es diferencien

- Microsociologiques: centrades en un col·lectiu molt reduït. _{(No confondre amb tamany de mostra reduït.)} El col·lectiu objecte d’estudi, és limitat i no tenen intenció d’extrapolar resultats a població general.

- Macrosociològiques: Recerques centrades en col·lectius grans i tenen intenció d’extrapolar resultat a població general.

LES SEVES FONTS:

Poden ser:

- Primàries: Recerques en que les dades que s’opten les obté l’investigador de primera mà. Són dades “fresques”

- Secundaries: Aquelles recerques que es basen en dades recollides per altres investigadors i altres recerques.

- Mixtes: Barregen tots dos tipus de dades. Recullen dades fresques i també anteriors. La gran majoria són primàries o mixtes.

IDENTIFICAR EL CARÀCTER DE LA RECERCA _{MOLT IMPORTANT}

Hi ha dos tipus de recerca:

- Quantitatives: És la recerca “tradicional”, és rígid. El seu format és:

· Idea que genera una hipòtesis de recerca. La hipòtesis es sotmet a verificació mitjançant tècniques quantitatives _{EX: enquesta, escales d’actituds, test psicotècnics...} S’obtindran resultats numèrics _{Freqüències, correlacions..}

Les mostres són més amplies que el qualitatiu i els resultats són més numèrics.

- Qualitatives: Sembla més desordenat. Format

· Recull de dades mitjançant tècniques qualitatives (entrevista, focus grup...). Es formulen unes preguntes de recerca. Que em donaran lloc a la formulació d’una hipòtesis, que s’haurà de fer un altre cop amb una recollida de dades. Finalment pot succeir o bé que s’acabi el procés o bé que es formulin noves preguntes.

El resultat d’aquesta recerca és que tindré un ampli coneixement d’aquella recerca. Tot i que la mostra sigui molt més petita que la de les recerques quantitatives.

AMBIENT EN EL QUE TÉ LLOC

2 tipus de recerca:

- De camp: L’entrevistador, enquestador... va a l’ambient natural de l’enquestat, entrevistat...

- De laboratori: Els enquestats, entrevistats, etc, van a un lloc concret on es controlen totes les variables de l’ambient. La recerca no es fa en l’ambient natural del subjecte

ELS TIPUS D’ESTUDIS ALS QUE DONA LLOC:

Trobem 7 tipus de recerca:

- Estudi Pilot: Aquell que es fa per posar a prova alguna cosa.

- La monografia: Són estudis descriptius sobre temes concrets.

- Informe social: És un estudi també descriptiu però molt ampli. És a dir, sobre moltes característiques d’un determinat col·lectiu.

- El mètode de casos: Estudi biogràfic que descriu el procés vital d’una persona, empresa, grup, etc.

- Enquestes socials: És el mateix que l’informe social. Però la diferència és que a les enquestes socials l’únic mètodes o tècnica que és l’enquesta.

- Els sondejos d’opinió: Estudis molt breus sobre un tema molt concret, particular... Es fa servir l’enquesta la qual, en aquest cas, és extremadament curta.

- Estudis de replicació: Investigacions que repeteixen. La finalitat es veure si es mantenen, canvien o si es poden generalitzar resultats.

FASES DE LA INVESTIGACIÓ SOCIAL

1. PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA

Concretar què volem trobar? Per què volem o què motivar fer aquesta reserva?

· Ubicació dels problema en una determinada situació històric/social.

_{Ex: els anuncis actuals no tenen res a veure amb els de 50 anys.}

· Estudi bibliogràfic: teories i estudis previs que tracten del mateix tema.

_{Trobar quines recerques s’han fet respecte el tema i què aporta la nostra recerca en relació a les que ja estan fetes.}

· Relació amb altres fenòmens _{Ex: Augment de vendes en cas de que un envàs sigui de color vermell o no.}

· Definició de conceptes, clarificacions.

Tot això forma part del Corpus Teòric d’una recerca. Quan fas això veus que a banda dels objectius inicials es pot buscar quelcom més o no. I si es fa bé determina les hipòtesis. L’anàlisi de dades vindrà determinada per aquesta part.

ELEMENTS DEL PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA

A) Objectius de la investigació

Ens plantegem què volem aconseguir amb la recerca. Que, principalment és:

§ Claredat

§ Són les guies de l’estudi: Ens determinaran el tipus de recerca.

§ Presents durant tot el treball.

L’Objectiu General és la finalitat última.

Mentre que l’Objectiu Específic és el que fa per arribar als objectius específics.

Analitzar els factors que intervenen en el desenvolupament del nuviatge

Objectius específics:

· Determinar si () tenen una influència important en el desenvolupament del nuviatge entre joves català.

· Avaluar quins dels factors mencionats tenen major importància.

· Analitzar si hi ha o no diferència entre els homes o les dones respecte la importància atribuïda a cadascun dels factors.

_{Exemples de preguntes de recerca masses generals:}

_{- ¿Per què alguns matrimonis duren més que altres?}

_{- ¿Per què hi ha persones més satisfetes amb la seva feina que altres?}

_{- ¿Els gerents es comprometen més amb la seva empresa que els obrers?}

_{- ¿Com es relacionen els mitjans de comunicació col·lectiva amb el vot?}

_{Aquest tipus de preguntes no són valides.}

_{Exemples de preguntes correctes:}

_{- ¿El temps que un matrimoni dedica diàriament a parlar sobre la seva relació té a veure amb quant tendeix a durar aquest?}

_{- ¿Existeix alguna relació entre el nivell jeràrquic i la motivació intrínseca en el treball en les empreses governamentals de Catalunya?}

_{- L’exposició per part dels votants als debats televisius de candidats a la presidència de Catalunya està correlacionada amb la decisió de votar o abstenir-se?}

Una bona forma de formular les preguntes de recerca és, fer una pregunta de cadascun dels objectius, i en el cas de que un objectiu requereixi més d’una pregunta es pot fer. Així es reduirà el marge d’ambigüitats i serà més senzill dona una resposta a la hipòtesi.

_{EX: Abans de saber la influència del color vermell hauràs de saber quines marques utilitzen el color vermell.}

B) Establir les preguntes de recerca

C) Justificació de la investigació

És important perquè tota recerca de que mostrar la seva raó de ser, s’ha d’aconseguir vendre la recerca. I la seva raó la demostra mitjançant aquests 5 aspectes que han de ser presents en aquests apartats:

· Convivència

L’autor ha de dir per què és important fer aquesta recerca. Per què serveix. Quines utilitats treure de fer aquesta recerca.

· Rellevància social

Quina part de la societat surt guanyant o es beneficia dels resultats de la meva recerca.

· Implicacions pràctiques

Quina aplicació té tot això com pot fer ús dels resultats d’aquesta recerca.

· Valor teòric

Si els resultats ajuden a verificar, confirmar, contribuir a la consolidació ets de una determinada teoria.

· Utilitat metodològica.

Fa referència si els resultats contribueixen a millorar alguna recerca metodològica.

Si no hi ha algun d’aquests punts, no cal ni tan sols anomenar-los.

_EXEMPLES:

_{Problemes de recerca: Estudi de la relació entre la televisió i els nens de 10 a 16 anys de la ciutat de Barcelona.}

_{General: Conseqüències positives / Negatives de la TV en els nens.}

_{Objectius específics:}

_{- Descriure l’ús que els nens de la ciutat de Barcelona fan dels mitjans de comunicació.}

_{- Indagar el temps que els nens de Barcelona dediquen a veure la televisió.}

_{- Descriure quins són els programes preferits dels nens de Barcelona.}

_{Preguntes de la investigació}

_{1. ¿Quin és l’ús que els nens de Barcelona fan dels mitjans de comunicació col·lectiva?}

_{2. ¿Quin temps dediquen a veure la TV diferents tipus de nens?}

_{3. ¿Quins són els programes preferits d’aquests nens?}

_{Podem comprovar que cada pregunta va relacionada amb els objectius.}

2. DETERMINACIÓ D’OBJECTIUS I/O HIPÒTESIS

o Definir objectius generals i específics: què pretenc aconseguir i què haig de fer per aconseguir-lo.

o Formulació d’hipòtesis: què ens passarà (predicció)

o Operativitització o Operacionalització dels conceptes (com ho medirem, la tècnica): Establir variables i definicions operacionals. Transformar en aspectes mesurables tot allò teòric. És un procés prou important per què per molt interessant que sigui la recerca cal poder-la mesurar i, també, saber com fer-ho.

En aquesta part del procés s’ha d’anar al gra. És un apartat molt concret.

3. VERIFICACIÓ DE L’ HIPÒTESIS

És on explicitem com, i quan verificarem la hipòtesis.

o Definir el tipus d’investigació (si és aplicada, bàsica, correlacional...)

o Definir el disseny d’anàlisis: participació, mostreig, procediment a seguir...

§ Participants: Fa referència a qui donarà participació en la recerca. Són els elements de la mostra. D’on s’agafarà la informació _{Persones, consumidors, gent al carrer, nenes d’una escola...} A nivell general és el que es coneix com a “Mostra” però és incorrecte anomenar així als participants.

§ Mostreig: És la forma de seleccionar els elements de la mostra, és a dir, als participants. _{Com, per exemple, escollir a persones de més de 42 anys que tinguin carnet de conduir, ciutadans de X barri de barcelona.}

§ Recollida de dades: Com penso recollir la informació: Entrevista, observació, enquesta... Explicar la tècnica de recollida que he utilitzat.

§ Procediment a seguir: Explicar com vull passar l’enquesta. _{Ex: Dilluns, dimecres i divendres a la porta d’un supermercat i cada tres persones que passin els hi faig una enquesta.}

§ Tècniques estadístiques. Quin anàlisi estadístic es farà per posar a prova les hipòtesis.

4. RESULTATS I CONCLUSSIONS.

Parlar dels resultats del que s’ha parlat.

· Descripció objectiva dels resultats trobats.

· Interpretació dels resultats obtinguts.

Cal explicar, segons tot el corpus teòric per què creus que han sortit aquests resultat i què significa que les hipòtesis s’hagin afirmat o no.

· Control de qualitat

Repassar el que hem fet i veure i reconèixer possibles errors. Té un component autocrític. Quines mancances i millores podria tenir la recerca, de cara a que altres investigadors, recullin aquelles opcions.

· Elaboració de l’informe.

Per entregar-lo al client, docent, superior, etc.