Estructura dels Sistemes comunicatius: LA INDÚSTRIA CINEMATOGRÀFICA

Tema 4: LA INDUSTRIA CINEMATOGRÀFICA

ANTECEDENTS HISTÒRICS DE LA INDÚSTRIA DEL CINE

· Finals del s.XIX: Thomas A.Edison – Assenta les bases del cinema com a negoci vinculat a beneficis econòmics.

· Explotació comercial (Thomas A.Edison) vs cine com invent científic (Lumière)

· Hollywood: centre del cinema entès com a indústria.

Les majors de Hollywood

· Aparició de les majors – Sistema d’estudis – Grans dimensions econòmiques + preponderància a nivell internacional: Es converteixen en grandíssimes corporacions i ràpidament es llencen a la “conquesta” dels mercats internacionals, això ho fan amb l’ajuda de l’administració Americana.

· 7 majors històriques: Metro Goldwyn Mayer / Paramount / 20th Century Fox / Warner Bros / Universal / Columbia / United Artists.

· Potencial basat en 4 grans qualitats:

- Capacitat física (Estudis i infraestructures)

- Capacitat tècnica (Know-how)

- Capacitat financera

- Control de les xarxes de distribució, i així consolidar el seu poder.

· Dos períodes de crisi i recompensació: Finals 60, Principis 90.

a) El 1r període es degut al “boom” i la consolidació de la televisió com a mitjà, el cinema té competència directa.

b) El 2n període de crisi està vinculat a internet.

ORGANITZACIÓ DEL SECTOR CINEMATOGRÀFIC

Esquema clàssic, són consecutives _{Per arribar a C cal passar per A i per B, inalterabe.} Cobreix tot el procés propi de l’activitat cinematogràfica

3 grans subsectors:

A. LA PRODUCCIÓ CINEMATOGRÀFICA

· Objectiu: Elaboració de productes cinematogràfics > passar una idea a un producte materialitzat.

· Transformar o generar una idea en una pel·lícula – Assenta les bases per la “fabricació” d’un film.

· Activitat de marcat caire empresarial i industrial.

· Dues tasques bàsiques:

- Recerca de finançament.

- Movilització de recursos materials, tècnics, administratius i humans.

Múltiples funcions i establiment de costos, elaboració de pressupostos, preparació de contractes, obtenció d’autoritzacions administratives, seguiment de despeses, gestió d’infraestructures...

B. LA DISTRIBUCIÓ CINEMATOGRÀFICA

· Objectiu: Fer arribar un llargmetratge al públic.

· 2 grans activitats:

- Posar la pel·lícula en el mercat i dates, copies...

- Organitzar la promoció i publicitat.

· Empreses distribuïdores compren els drets d’exhibició d’una pel·lícula en un territori i un mitjà determinats. _{Distribució = com treure negoci i comprar drets}

· Diferents mètodes de distribució: en exclusiva, en plataforma i estrena massiva.

· Importància de la data d’estrena (estiu, hivern...)

· Pes de les distribuïdores als EUA: MPAA.

Fort pes de les majors de Hollywood. Controlen la distribució i eviten la pirateria.

C. LA EXHIBICIÓ CINEMATOGRÀFICA

· Últim pas: comercialització de la pel·lícula.

· Existència de diverses finestres d’amortització (= possibilitats)

- Mercat Primari: Sales d’exhibició

- Mercat secundari: +El videogràfic (DVD, Blu-ray... compra/lloguer)

+Canal Televisiu (diverses modalitats) TV en obert o de pagament.

+Noves finestres: Internet.

- Mercat terciari: Explotació de la imatge e la pel·lícula: llicències, merchandising _{tovalloles, parcs d’atraccions...}

· Les tendències actuals van cap a

- la pèrdua d’espectadors: Enfortir el mercat secundari.

- Canvis en la configuració de les sales: multiplex i megaplex (en funció del nº de pantalles)

LA DIGITALITZACIÓ EN EL SECTOR CINEMATOGRÀFIC

· Procés inconclús.

· Impacte sobre l’actual estructura del sector del cinema: transformacions tècniques i econòmiques.

· Conseqüències de la digitalització

1. Producció

- Reducció de costos i inversions

- Major possibilitat i postproducció.

- Democratització del cinema

- Nous espais: cinema independent i/o alternatiu.

2. Distribució

- Desmaterialització del film – e-cinema (no suport físic)

- Eliminació de les copies.

- Augment de la importància de la promoció.

3. Exhibició

- Flexibilització de la programació: fons de títols.

- Reducció de personal (automatització)

- No deteriorament per projecció (la pel·lícula ja no pot arribar malament degut a que no té material fotoquímic)

- Necessitat d’inversions per adaptar sales.

- Internet com a nova finestra d’amortització.

EL PREDOMINI DE HOLLYWOOD

• Hegemonia de les majors en tots els sectors de la indústria cinematogràfica.
• Raons de la primacia _{les principals però no totes}:

1. Pes dels paràmetres de la globalització comunicativa: circulació internacional d’obres audiovisuals.

2. Possessió d’importants recursos econòmics per la producció i la promoció.

3. Fort control dels canals de distribució – Estratègies:

_o Venda per lots _{venc aquesta peli que la gent vol, però m’has de comprar “noche en el infierno”}

_o Venda saturant _{Moltes copies i es fa una estrena mundial saturant tot el mercat amb aquella pel·lícula.}

4. Baix pressupost de les pel·lícules espanyoles.

5. Caràcter autocràtic dels mercats de la unió europea i talla reduïda. Mercats no integrats, els productes no circulen com a únic territori europeu: això és per el tipus de contingut i perquè Hollywood ho controla tot.

• Conseqüències: Competència desigual. Hollywood ho domina tot a més de ser un cinema global, a diferència de l’Europeu que només es troba al nostre territori.

POLÍTIQUES DE PROMOCIÓ I FOMENT DEL CINEMA ESPANYOL:

1. SUBVENCIONS: OCAA i CCAA

2. CUOTES DE PANTALLA:

- Sales: Presència de films espanyols i UE en relació a el cinema Americà.

- TV: quotes d’emissió europeu

3. INVERSIÓ DE LA TV EN PRODUCCIÓ DE CINEMA:

5% ingressos d’explotació -drets d’emissió.

INSTITUT DE CINEMATOGRAFIA I DE LES ARTS AUDIOVISUALS (ICAA)

Finalitats:

§ Potenciar l’industria cinematogràfica espanyola en tots els seus àmbits.

§ Ajudar en la projecció internacional del cine espanyol.

§ Salvaguardar el patrimoni cinematogràfic espanyol.

Funcions bàsiques:

a) Foment, promoció i ordenació de les activitats cinematogràfiques en els seus diferents subsectors.

b) Anàlisis i seguiment del mercat.

c) Recuperació, restauració, conservació, investigació i difusió del patrimoni cinematogràfic.

d) Cooperació en formació de professionals.

e) Relacions internacionals i amb CCAA.

Estructura dels Sistemes comunicatius: LA PREMSA

Tema 3: LA PREMSA

ANTECEDENTS HISTÒRICS DE LA PREMSA ESCRITA.

Premsa periòdica: aparició a mitjans del s. XVII

És el sector que més recorregut ha traçat fins avui dia tenint en compte la seva antiguitat. Pateix una forta influència dels models periodístics procedents de França.

Es concreta en una primera etapa molt ampla, molt centrada en l’adoctrinament -la recerca de la persuasió del públic- El desenvolupament de la premsa està molt vinculat a un gran aspecte clau: el desenvolupament de la llibertat de premsa o d’informació. (llibertat d’impremta). Necessita també d’un altre element clau: el desenvolupament econòmic i l’augment d’educació en la societat com la disminució de l’analfabetisme. Així que està marcat per el desenvolupament econòmic i cultural.

Trobem diversos moments de tensió -en els seus orígens- entre el poder polític i la premsa, ja que el poder polític sempre ha buscat la instrumentalització. El poder polític sempre ha buscat controlar-la, i la premsa sempre ha buscat guanyar terreny.

ORÍGENS DE LA PREMSA DIÀRIA A ESPANYA I CATALUNYA.

· Fulls de notícies à Antecedent històric dels diaris moderns. Setmanal. Tradueixen publicacions fetes a França, per exemple.

- Gazeta (1641), Jaume Romeu, setmanal.

- Gaceta de Madrid (1660)

· Precursor à Híbrid entre els fulls de notícies i els diaris moderns.

- Diario Curioso, Histórico, Erudito y Comercial, Público y Económico. (1762) P.A. Tarazona

· Primer diari modern

- Diario de Barcelona (1792 - 1990) Antoni Brusi

· Extres - Diaris amb gran trajectòria nacional, per volum de vendes.

- La Vanguardia (1881) un dels grans diaris amb trajectòria històrica a nivell nacional - Germans Godó

- ABC (1903) Setmanari. (1905) Diari. - Família Luca de Tena (posteriorment comprada per Vocento)

TRETS CARACTERÍSTICS DE LA PREMSA ESCRITA

1. PRODUCTE EFÍMER: Alt grau de caducitat ja que dura un sol dia -és diari- Amplament superat en l’actual context de instantaneïtat informativa. Producte amb una vida útil curta. Difícilment, amb el seu format paper pot lluitar amb aquestes condicions.

2. DOBLE FINANÇAMENT: Per una banda es finança per -----. Això implica que els lectors del diari han de satisfer un import previ alhora d’adquirir el producte. Una part del preu va destinat als ingressos que permeten tirar endavant la empresa.

v Venta de exemplars (directa o de subscripció)

v Publicitat à forta baixada

v Problema dels invenuts (devolucions): 20% aprox.

*Tirada: total d’exemplars d’un diari que es posen al mercat cada dia.
**Difusió: núm. de diaris que han quedat al mercat. Han sortit de fàbrica i han estat consumits ja que no han tornat al lloc d’inici. No han estat tornats. à Mesura d’audiència. (Ens diu el nombre d’exemplar, i no pas el de lectors. Per saber els lectors s’han de fer entrevistes)

3. ELEVADA HETEROGENEÏTAT (diverses modalitats de mitjans: tema, cobertura... estatal vs regional...)
4. Desenvolupament de FUNCIONS ESSENCIALS PER LA DEMOCRÀCIA:

- Fixació de l’agenda de temes més rellevants per la societat- Formació per l’opinió pública – Fomentar el debat públic.

- Control sobre el poder polític: Fiscalització, que els ciutadans coneguin al “100%” que fan els polítics. Premsa com a 4rt poder _{executiu, judicial...} i així els ciutadans poden jutjar amb criteri.

- Cohesió social _{important a la premsa local}: integra als ciutadans com membres de comunitats. Diari com agent social (organitzen premis i altres)

5. BAIXA INTERVENCIÓ DEL SECTOR PÚBLIC. Dues idees:

- Absència de diaris públics: A Espanya actualment no hi ha cap diari de titularitat pública. La xarxa de diaris públics daten de la època franquista o bé, es van subhastar a empreses privades cap al 1975.

- Escasses polítiques de comunicació (sistemes d’ajuda): La premsa escrita té com a demanda principal que s’estableixin sistemes d’ajudes. Els ajuts però, poden tallar la llibertat, subordinen al govern i els retallen l’autonomia.

6. IMPORTÀNCIA D’ASSOCIACIONS D’EDITORS: _{Agrupen propietaris de diaris}

- WAN: World Asociation of Newspapers

- AEDE:Asociación de editores de Diarios Españoles

CLASSIFICACIÓ DE LA PREMSA ESCRITA

3 Criteris:

a) Tipus d’informació

• Premsa d’informació general: Inclou diverses temàtiques (esport, internacional...)
• Premsa especialitzada: A Espanya predomina l’esportiva i l’econòmica.

b) Tractament de la informació

• Premsa de referència: El país, Le Monde, NY Times, The Guardian...

És molt influent i està abraçada a les elits socials.

• Premsa popular _{va ser la primera en inserir color}: El Periódico de Cataluña, Público...

És més lleuger i està orientat als públics i no a les elits. Té més fotos i titulars. Cada vegada es tendeix més a aquest tipus de diari per aproximar-se al públic.

• Premsa sensacionalista: Bild, News of the World..._{A Espanya el “Què?”}

Fa servir informació molt vinculada a l’exageració, manipulació i deformació de la realitat. Es fixa en les trivialitats, el problema no són els temes que tracten sinó el com.

c) Accés al producte

• De pagament: accés tradicional.
• Gratuït: Presència més recent.

LA CRISI DE LA PREMSA ESCRITA

Doble Crisis _{La suma de les dues ha provocat una forta crisi en el sector de la premsa}:

A) CRISI DE MODEL _{Quatre coses que erosionen el model existent}

1. Estancament de la difusió: Estabilització a la baixa – Descensos mitjans del 10% abual.
2. Allunyament del públic jove:

- Edat mitja de lectors de premsa a Espanya al 2009: 44 anys (EGM)

- Problemes de relleu generacional: Els joves no estan acostumats a llegir, de manera que quan morin la gent gran, probablement, hi haurà un gran problema.

3. Empreses periodístiques han buscat rendibilitat immediata:

Reducció de costos i deteriorament de la qualitat del producte > Pes del infoentreteniment i abandonament de la interpretació periodística > Crisi d’identitat.

No es troben notícies interessants en les que s’analitza la notícia. Es mira més pels beneficis que per la pròpia identitat.

4. Impacte d’Internet: gratuïtat de la informació o, fins i tot, del propi producte. Els diaris no han trobat un nou model de negoci a Internet.

B) CRISI CONJUNTURAL (ECONÒMICA)

• Fort impacte en el sector de la premsa: ha profunditzat la crisi de model.
• Forta reducció de la publicitat:

- 65% de descens de mitja en dos anys.

- Descens del 22.1% de la inversió del 2008 al 2009 segons Infoadex. (La premsa acapara el 20.9% del total de la inversió publicitaria)

- Del 1999 al 2004: baixada d’ingressos publicitaris del 6.28%.

• Distribució del treball: 3.300 periodistes acomiadats a Espanya des del novembre del 2008.

PERSPECTIVES DE FUTUR: CAP A UN NOU MODEL

Hi ha més qüestions per resoldre que no pas solucions.

• Fins ara totes les solucions han estat: </parche>> (promocions...)

Ara no pot haver un canvi parcial, sinó que cal un de total. Les promocions van intentar incentivar la venda de diaris. Actualment, hi ha moltes promocions i això provoca vendes a consumidors infidels i, a més, només interessa 1 de moltes.

• Necessitat d’abordar una profunda reestructuració del sector en caràcter d’ urgència.
• Perspectiva complicada: “2043 s’imprimirà l’últim diari en paper” (Philip Mayer)
• Crisi del model actual i canvis en el sistema comunicatiu: complexitat per refundar el sector
• Aspectes a considerar en el nou model:

A. Contingut: Buscar el factor diferencial: aguditzar l’anàlisi i la interpretació.

Es qüestiona que pot donar de diferent de la resta, que sigui interessant i atractiu. I el que pot oferir és l’anàlisi i la interpretació: Donar coses que el lector no pugui trobar a cap altre lloc i així aguditzar la idea que la premsa és un mitjà que ha influït en l’opinió. Aposta per un públic minoritari molt interessat. _{NOMÉS REFERENT AL CONTINGUT.}

B. Suport: Necessitat d’explorar les possibilitats que ofereix la convergència digital (periodisme multimèdia)

El diari no només podrà fer servir els instruments expressius, ha de fer servir les opcions d’Internet, no només el text i la foto fixe, sinó també posar la font de la informació, agregar audios, vídeos, etc. = Crear diaris multimèdia de distribució via Internet.

C. Perfil professional: Importància de la polivalència professional, fi del periodista “caçador-recolector”

En un futur no molt llunyà, el professional haurà d’adaptar-se a registrar un vídeo, la capacitat per dominar un hipertext; ha de ser versàtil. El coneixement haurà de ser tècnic, tot tenint un domini sobre un nº de temes que permetin respondre amb agilitat segons quins temes.

D. Finançament: Buscar noves fonts de finançament _{Com fer rentable la presència a Internet?} – Sistemes de micropagaments.

Com aconseguir ingressos que facin rentable posar diaris i la presència a Internet. Davant la competència i manca del valor afegit dels diaris es pot perdre massa de lectors i influència. Dues solucions:

o Micropagaments: Només pagar una petita quantitat per peces informatives _{(com l’iTunes però amb notícies)}

o Freemium: Model híbrid, que han fet els diaris com El Mundo i els de News Corporation. Una sèrie d’informacions d’alt valor via pagament i la resta de continguts (el què, qui, quan, i com) gratuïts. El TOT gratuït és insostenible.

LA PREMSA GRATUÏTA

Orígens a Espanya: principis del 2000, només es publicava els dies laborables, el cap de setmana es compren els de pagament.

Principals actors:

- 20 Minutos (febrer 2000)

- Metro (Març 2001- Gener 2009)

- Qué! (Gener 2005)

- ADN (Març 2006)

Reestructuració del mercat de la premsa, breu, amb poca extensió. :

- Complement o competència?

Són un complement per què els caps de setmana es compren els de pagament i s’adrecen a audiències molt diverses.

Es consideren competència, perquè han afavorit la rebaixada de compra del diari de pagament.

- Entrada de Grups Comunicatius

“Si no pots amb el teu enemic, uneix-te a ell” _{Grupo Zeta compra el 20% de 20 Minutos.}

Característiques

1. Model de negoci basat únicament en la publicitat: Estan sotmesos als vaivens de la publicitat.
2. Gran difusió per potenciar el seu atractiu com a suport publicitari (grans volums de públic com a principal atractiu)

Tenen grans tirades, difusió molt elevada en quant al número de copies. Volum de públic = ingressos publicitaris = subsistència del diari.

3. No cobreix tot el territori, només grans ciutats
4. _{deriva de l’anterior.} Aposta per edicions locals (en detriment de les estatals) per aconseguir proximitat a l’audiència i millorar les sever perspectives publicitàries (12-13 edicions)

Es centren en un nº de ciutats amb una part comuna i altres notícies específiques de la ciutat o comunitat autònoma. De manera que tenen més proximitat amb el públic perquè li parla del seu entorn immediat, admet publicitat local.

5. Context de consum concret: primera hora del matí, trajectes concrets...
6. Vida útil del producte molt limitada: consum ràpid i altament perible: molt efímer.
7. Model informatiu basat en l’entreteniment i el impacte: pes dels successos, curiositats i trivialitats en detriment de les hard-news (política, economia...). Tendència cap al sensacionalisme _{Clar exemple: diari Qué!}
8. Brevetat en el relat informatiu.
9. Reducció de costos, s’aplica a l’elaboració de la informació. Afecta a la qualitat. Prioritza la publicitat a la qualitat informativa.
10. Incidència en el públic jove (poc lector de la premsa de pagament). El llegeix i es dirigeix al públic jove que no llegeix altres diaris.
11. Gran impacte de la crisi econòmica (degut a la reducció de la inversió publicitària): S’han vist molt afectats, tancaments (metro i ADN digital) i reduccions de plantilla des del novembre del 2008:

- 107 acomiadaments al “Qué!”

- 15 acomiadaments al “ADN”

- 67 acomiadaments al “20 Minutos”

LA PREMSA ESCRITA A ESPANYA

Característiques

1. Baixos índex de consum de diaris. _{A Espanya només el 36% de la població llegeix premsa.}
2. El nº de diaris estatals que sumen una xifra de difusió considerables._.
3. Diversitat del sector: importància a la premsa regional, però amb xifres de difusió modestes. _{89 diaris regionals d’informació general. 5 de caràcter Estatal.}
4. Premsa esportiva: Amb tendència a la baixa i molt centrada en el futbol (molt polaritzada degut a la rivalitat barça-madrid) _{Marca i As: Madrid // Mundo Deportivo i Sport: Barça // Superdeport: València Club de fútbol}
5. Premsa econòmica: pes marginal i lleugerament cap a l’alça. _{4% de lectors. Els principals: Expansión, Cinco dias i la Gaceta de los negocios.}
6. Presència de grups de comunicació: Estructura 3+3.

Tres actors principals: Unidad editorial _UNEDISA (16’8%), Prisa (17’5%) i Vocento (18’3%).

Es situa entre el 7’8%: Grup Godó (8’2%), G.Zeta (7’5%) i Prensa Ibérica (7’3%)

LA PREMSA ESCRITA A CATALUNYA

Característiques

1. Importància a la premsa pròpia: liderada per els grans diaris de Barcelona.
2. Presència de capçaleres en llengua catalana.
3. Paper fonamental de la premsa local i comercial.
4. Índex de lectura en posició mitjana-baixa.

Audiències

· Informació general: _1. El Periódico /Catalunya. _2. La Vanguardia. _3. El País. _4. El Punt. _5. Avui+.

· Informació Esportiva: _1. El Mundo Deportivo _2. Sport _3. Marca _4. AS _5. El 9 Esportiu.

· Premsa Gratuïta: _1. 20 Minutos _2. Metro _3. ADN _4. Qué!

Difusió

· _1. La Vanguardia _2. El Periódico/Catalunya _3. Avui _4. El Punt.

LA PREMSA COMARCAL

· Fenomen que es consolida, inicialment, a la segona República.

· Factors determinants de la premsa comarcal:

- Proximitat de les seves informacions: Enriqueix el panorama comunicatiu de la comarca.

- Normalització del català com a llengua periodística.

· Diversitat de publicacions: diaris, però també setmanaris _{El 3 de Vuit, la Veu de l’Anoia...}

· Agrupades en l’Associació de Premsa Comarcal de Catalunya.

L’aportació econòmica de la premsa comarcal a Catalunya

SECTOR IMPORTANT: 838.000 lectors a tota Catalunya _{al 2009} – També econòmicament.

És una magnitud molt interessant i és bona des d’un punt de vista d’audiència sinó també per l’aportació econòmica que fa. _{Setmanaris 47% // Diaris comarcal 33% // Lectura p.comarcal mensual 20%.}

130 empreses editores; publiques 137 publicacions; Donen feina a 2760 persones; Aporten 94’7 milions d’€ a l’economia catalana.

EL IMPACTE D’INTERNET

4 tipus de premsa diferent a la xarxa:

1. Marques dels mitjans tradicionals: ElPais.com, ElMundo.es
2. Mitjans informatius exclusivament online: llibertat digital, lainformacion.com, elplural.com.
3. Nous tipus de mitjans informatius online: confidencials – El semanal digital, El confidencial, Hispanidad...
4. Mitjans del periodisme ciutadà: blogs, reds socials...

Els diaris convencionals a la Xarxa. 2 fases:

1ª. Mera presència com a símbol de modernitat- Adaptació dels seus productes a Internet i no a la inversa.

No reformular el diari. Copien el seu producte tal qual, independentment de com funciones a Internet.

2ª. Comencen a adaptar-se al funcionament d’Internet. La informació a Internet està més actualitzada i detallada que no als diaris convencionals, però com no han trobat un model de negoci viable (perquè no hi ha retorn de diners que permeti finançar-ho) encara no es treu prou profit. Evolució cap a models de periodisme digital:

- Incorporació de noves potencialitats tecnològiques als seus productes online.

- Progressiva diferenciació entre el paper i Internet, però sense comportar una ruptura radical.

Problemes:

- Augment de la competència

- Inexistència d’un model de negoci viable: problema de la gratuïtat.

Estructura dels Sistemes comunicatius: EL SECTOR RADIOFÒNIC

Tema 2: EL SECTOR RADIOFÒNIC

ORÍGENS HISTÒRICS DE LA RÀDIO

Proves i experimentacions: principis s.XX

A la dècada del 1920 apareixen les primeres emissions de ràdio. Té molt d’èxit i una difusió bastant ràpida. Un mitja de comunicació amb molta popularitat social, un dels grans mitjans de comunicació que més ràpid arribarà a Espanya.

1921: KDKA Pittsburg (EUA). Primera emissió de ràdio moderna.

1924: Ràdio BCN (EAJ-1): És la que arribarà més ràpid a Espanya.

1927: Normativa internacional q reservava als Estats la exportació d’espai radioelèctric en règim de monopoli _{decideixen qui pot fer espai radioelèctric i qui no.}

PÚBLICA-PRIVADA: 2 MODELS D’ORGANITZACIÓ DE LA RÀDIO

L’aparició de la ràdio es fa amb la idea de “monopoli Estatal”

· A Espanya la ràdio es desenvolupa com un sistema mix de ràdio pública i privada, tot i que les primeres eren privades, fins al franquisme no va haver ràdio pública.

- Explotació directe del mitjà- Ràdio pública

- Concessions administratives – Ràdio privada

· 2 models diferenciats de ràdio en la base a la titularitat:El model públic i privat volen els mateixos esquemes que la TV.

· Importància al sector industrial (companyies elèctriques) i comercial

Una sèrie d’empreses decideixen apostar per la ràdio, ja que els hi interessa perquè:

- Sector elèctric: donar sortida als seus productes. Fomentaveb un mercat que els hi demanarien els seus propis productes pq la ràdio necessita components elèctric per desenvolupar-se.

- Sector comercial: El públic era tot el ciutadà. Mitja popular que els hi permetia anunciar els seus propis productes.

· Importància de l’estament militar _{va ser molt important durant la 2ª guerra mundial}: valor estratègic.

CONVENCIONAL-ESPECIALITZADA: 2 MODALITATS DE RÀDIO

Tipus d’oferta programàtica: element que permet articular dues grans modalitats, q són fonamentals i articulen el sector radiofònic:

1) RÀDIO CONVENCIONAL O GENERALISTA:

Recorre a diversos gèneres de programes i temàtiques variades (notícies, música...) – Concepció clàssica.

Característiques:

- Programació estructurada a partir de grans blocs horaris – Importància del magazine contenidor.

3 grans blocs:

1. Matí: Amb temàtiques principalment enfocades a la informació.

2. Tarda: Temàtiques més relacionades a l’entreteniment

3. Nit: Programes esportius, més curts que als matins i a les tardes.

- Fenomen dels “presentadors estrella”: Professionals del mitjà radiofònic, molt reconeguts que tenen un valor afegit.

- Combinació entre informació i entreteniment: Els continguts són molt semblants. La diferència és el presentador, i es dona molta importància al enfocament.

- Altes dosis d’homogeneïtzació i baixa diversitat de l’oferta de continguts: És més cara que la ràdio especialitzada, pq requereix presentadors estrella, entre altres. Les barreres d’entrada són més dures.

- Costos elevats – Alts riscos – Barreres d’entrada

- Voluntat d’arribar al màxim número de públic possible: recerca de grans audiències.

2) RADIO ESPECIALITZADA O TEMÀTICA:

Centra la seva programació en un únic gènere o temàtica _{Europa FM: fa únicament música.}

Característiques:

- Orígens als anys 50 – Es generalitza als 60-70 en EUA.

- Causes de la seva aparició:

a) Implantació de la FM com a suport de difusió.

b) Crisis del model programàtic generalista.

c) Augment del nº d’emissores.

d) Modernització i industrialització de la música.

e) Aparició del jovent com a classe social emergent.

- Importància de la música – Format TOP 40 (Ràdio fórmula)

- Formats “todo noticias”

- Diversificació de l’especialització: Dins de l’especialització s’ha produït una nova_MàximaFM

- Programació entesa com continum La ràdio temàtica s’entén com una continuïtat que no s’interromp mai. No tenen programes, suma dels tres blocs com un tot sense fi.

- Segmentació de l’audiència: Recerca de targets molt concrets.

- Costos econòmics reduïts: És molt menys costosa que la ràdio generalista.

CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DEL MITJÀ RADIOFÒNIC A ESPANYA

1. Convivència entre ràdio pública i ràdio privada: sistema mixt - Origen vinculat a la iniciativa privada. Radio Barcelona (EAJ-1) i Unión Radio Madrid (EAH-7). La ràdio pública no arriba fins a l’arribada del franquisme.
2. S’han produït tota una sèrie de millores en la gestió empresarial de la ràdio. El sector s’ha modernitzat. A diversos nivells: tecnològica, estructura empresarial (d’estat vinculada a estructures monomèdia a estructures multimèdia à Entrada als grups de comunicació) Està modernitzada i dins dels grups de comunicació.
3. Característica distintiva en el context espanyol à La ràdio s’articula a partir d’un model molt específic -model de xarxes múltiples- implica que la cobertura de les emissores de ràdio és limitada. Per tant ens trobem amb una situació peculiar que es resol sumant diverses emissores de caire local, sumar altres emissores locals que tinguin altres radis de cobertura de manera que s’associïn i se sumi una cobertura estatal. Emissió en cadena de gran part de la programació. CADENA SER > 400 emissores a tot Espanya. Això dificulta el fet de muntar cadenes de ràdio a nivell nacional.
4. Absència de polítiques de comunicació decidida. Han estat poques i toves o febles. No s’han plantejat mesures per aturar la concentració de poder, etc... El plantejament ha estat més de ‘deixar fer’.
5. Sistema concesional marcat per la politització i la escassa transparència. La activitat de donar llicències és molt alta. La característica del sistema és d’un sistema de concessions marcada per el clientelisme. Cadena SER.
6. Fort procés de concentració: formació de grans cadenes de ràdio. Vol dir que dominen el panorama radiofònic grans cadenes de radio d’àmbit estatal.
7. Mercat basat en l’oligopoli - Grans cadenes (SER 48%, COPE 22% i Onda Cero 21%) acaparen el 75% dels oients. [conseqüència de l’anterior] Molt pocs dominen la major part del mercat.
8. Baixa inversió publicitària rebuda. -ampliar- (gràfics)

Audiències i oligopoli radiofònic a Espanya (2008)

- Audiències: Les principals emissores de ràdio són: la cadena SER, Onda Cero, COPE, RNE i Punto Ràdio (de més a menys)

- Oligopoli: Un 48’8% dels ingressos van a parar a la cadena SER.

ESTRUCTURA DEL SECTOR RADIOFÒNIC A ESPANYA

Tres grans subsistemes dins del sistema radiofònic espanyol: la ràdio pública, la ràdio privada i la ràdio alternativa.

1) RÀDIO PRIVADA

· Actors: SER, COPE, Onda Cero i Punto Radio.

· Nº d’estacions (2003): 400 SER, 204 COPE, i 263 Onda Cero.

La magnitud de les emissores que tenen les ràdios principals,concentració força elevada.

· Marques associades: ràdio temàtica

A Espanya han estat les pròpies empreses, ja existents, les q han fet ràdio temàtica _{Ex: PRISA = 40 principales, M80, Cadena Dial...} L’espai cap a on s’han desenvolupat les estratègies de creixement de les empreses principals, una forma de diversificar de les ràdios principals.

· Audiència

40 principales (23’6%), Cadena Dial (12’5%), Cadena 100 (8’8%), Kiss FM (8’4%)

2) RÀDIO PÚBLICA

· Actors: RNE + Emissores autonòmiques.

· Marques associades: Ràdio temàtica Música clàssica, Música independent, “todo notícias”...

· Audiència (EGM, 2006)

L’autonòmica més escoltada és R3, Catalunya Ràdio.

3) RÀDIO ALTERNATIVA

És una ràdio de tipus cultural i lliure (sense llicència. No té voluntat empresarial)

És un tipus de ràdio més aviat marginal, pq les polítiques de comunicació no afavoreixen aquestes iniciatives.

LA RÀDIO A CATALUNYA

1) RÀDIO PÚBLICA

· Ràdio 4 (1976) – Vinculada a RNE (Estatal) – Greus problemes – En 2007 es va especular respecte la seva desaparició. Continguts propis i en llengua catalana per Catalunya, però és Estatal no pertany a la Generalitat. Pes en termes d’audiència molt baixos. La 1ª en llengua catalana després del franquisme.

· Catalunya Ràdio (Juliol 1983) – Generalitat – Altres emissores temàtiques: Catalunya música, Catalunya Informació i iCat.fm

És l’emissora amb màxima audiència a Catalunya _{Una comunitat autònoma que no té la SER com a la principal.}

· COM Ràdio (1995)- Iniciativa de la Diputació de Barcelona per agrupar ràdios municipals i que emetessin en cadena els 3 grans blocs_{Ràdio Generalista}

· Ràdios Municipals: Catalunya primera – Ràdio Arenys de Mar (1979)

2) RÀDIO PRIVADA

Cadenes específicament catalanes: singularitat.

Dues experiències:

· Ona catalana (1998)- Fracàs: Compra per part de PRISA en 2005, neix ONA FM (Combina Esports amb música)

· RAC-1 (1999)- Grup Godó- Èxit d’audiència – Diversificació cap a la ràdio temàtica: RAC 105

· Ràdio temàtiques específicament catalanes:

- Flaix FM (1992)

- Radio Estel (1994) – Arxidiócesis de BCN: Aposta de la arxidiòcesis de BCN. Ràdio temàtica però que fomenti valors cristians.

- Ràdio Teletaxi (1982- Lic.: 1991) – Justo Molinero.