Estructura dels Sistemes comunicatius: LA TELEVISIÓ

Tema 1: EL SECTOR TELEVISIU

ANTECEDENTS HISTÒRICS_{2 Models fundadors de la televisió:}

1. MODEL PRIVAT O COMERCIAL

1.1 La televisió neix als EUA com a model privat, es fomenta en el liberalisme econòmic.

1.2 El poder públic, és passiu (incideix poc) té un paper d’àrbitre, és a dir, només intervé quan es generen conflictes.

1.3 Economia:

· Protagonisme de mercat, l’estància reguladora de l’activitat televisiva és el mercat: la millor manera de progressar i desenvolupar el mercat és mitjançant la competència, busquen aconseguir les millors quotes de mercat.

· Primacia dels aspectes econòmics (tv mercantil), la televisió és assolida com un negoci com qualsevol altre i no com un negoci cultural.

· La seva finalitat és l’obtenció de beneficis econòmics. La publicitat és la via principal de finançament de la televisió, per tenir més publicitat cal tenir més audiència, hi ha una necessitat de captació del públic.

Espectador = consumidor ≠ ciutadà.

Predomini de l’entreteniment per tal d’obtenir més volum d’espectador i més negoci.

1.4 La TV privada a EUA

· Als EUA hi ha un predomini de la TV privada, el seu mercat està més desenvolupat.

· Escassa intervenció pública/regularització. (Només 2 lleis en 80 anys):

- 1934: Communications Act (Configuració TV)

- 1996: Telecommunications Act (Major liberalització)

• La televisió pública és marginal (PBC: Public Broadcasting System)

• Els orígens (anys 20) estan marcats per 3 grans qüestions:

a. S’aconsegueix cobertura estatal amb la suma de les diferents emissores locals -networks- ,la posada en marxa de la TV als EUA és fa per un creixement ràpid del nº d’emissores sense cap regulació.

b. 1926: Apareix la primera gran network nord-americana > RCA + Westinghouse + General Electric = NBC

c. 1927: Columbia Broadcasting System (CBS).

d. 1928: Fan que la NBC formi 2 networks la NBC i la ABC, i l’Estat obliga a vendre una per fomentar el sistema de competència.

e. 1986: L’aposta de Rupert Murdoch que configura la 4ª network, Fox Broadcasting.

f. Univisión y Telemundo: Cadenes hispanes, han tingut un fort pes en els últims anys.

g. Anys 70, Televisió per cable assumeix el protagonisme. Dona partida a la TV de pagament.

2. MODEL PÚBLIC _{Vinculat als orígens de la TV a Europa.}

2.1 L’Estat té un paper essencial, és qui es converteix en el gestor i prestador del servei.

2.2 L’Estat es converteix en l’únic propietari i no permet que altres intervinguin, situació de monopoli. La idea és que la televisió és un “servei públic”, amb una primacia aspectes social: recerca de la rendibilitat social com a finalitat principal.

2.3 Funcions. _{Cap té més pes que una altra, s’han d’emetre per igual.}

1. Informar
2. Formar: Educar als ciutadans
3. Entretenir: Productes i esdeveniments culturals que es puguin veure a casa.

2.4 Finançament

Mitjançant cànons i subvencions i excloent la publicitat, és a dir, ús de diners públics com a base de finançament. Tots els països Europeus, menys Espanya, van començar a emetre TV aplicant aquesta base, però més endavant van haver de recórrer a la publicitat.

MOTIUS DE LA INTERVENCIÓ PÚBLICA EN EL MITJÀ TELEVISIU

• Grans fonaments:

1. Accés universal al mitjà

L’Estat és qui garanteix l’accés universal a la televisió. Considera que és el més adient per fer-ho, inclús en llocs de difícil accés.

2. Respost a necessitats socials d’informació, formació i entreteniment

L’Estat considera que és el més adient per aconseguir que s’assoleixin les funcions bàsiques. La intervenció de l’Estat també és una eina de prevenció perquè no es faci un ús indegut de la televisió, ja que és un mecanisme molt potent per controlar les masses, la TV crea realitats del món.

3. Garantia del pluralisme i enfortiment democràtic

Consideren que la televisió és la clau per l’extensió de la democràcia, i pot ajudar molt.

4. Llibertat d’expressió i dret a la informació _{viculada a 3}

Fonamental per garantir la llibertat d’expressió i el dret a la informació (més proper a la democràcia) i així el ciutadà pot avaluar i participar en la política.

• Defensa de la identitat cultural i nacional. Sentiment de formar part d’una comunitat.
• Control d’un mitjà dotat de gran potencial. L’Estat es resisteix a no controlar-la.
• Ordenació tècnica- Escàs espai radiofònic. A principis del 1900 l’Estat decideix ser propietari de l’espai radioelèctric perquè sigui un bé públic i que se’n faci un bon ús.

TELEVISIÓ PÚBLICA A EUROPA

• Regne Unit

BBC (1936) es caracteritza per la seca forta independència del govern, depèn de la corona: Royal Charter (llicència d’emissió) + Cànon (absència publicitat).

• Itàlia

RAI (1944). 3 canals: RAI1, RAI2 i RAI3 (cultural): Finançament mix = subvencions + publicitat + cànon.

• Alemanya

ARD (1950)-ZDF (1963): Estructura federal (fins arribar a 16 canals) + finançament mix (cànon + publicitat: 20 minuts diaris)

• França

RTF (1949) es va desenvolupar en France 2 i France 3(1973, regional)

La cinquieme-ARTE: Canal cultural. França és el primer país Europeu que amb la desregulació privatitza una cadena.

CRISIS DE LA TELEVISIÓ PÚBLICA

• Crisi de la televisió pública a Europa _{Mitjans dels 70/principis dels 80.}

· Gràcies als avenços tècnics hi ha espai per la incorporació de més canals

· Públic composats per segments/targets, ja no és un públic homogeni. Crisi de la concepció de l’audiència com a massa.

· Augment del nivell educatiu de la ciutadania > ja no cal una formació.

· Consolidació de les democràcies Europees.

• Triple Crisi de la televisió pública _{Tres raons clau:}

1. Legitimitat: L’Estat no legitima la democràcia.

2. Identitat: No es sap cap a on enfocar la identitat.

3. Finançament: No hi ha la necessitat de guanyar diners > “tiren la pasta” > pèrdua de diners > crisi.

Aquest tres fets provoquen el final del monopoli públic de la Televisió, i es fa en 2 passos:

• 1ª Descentralització – 2ª Desregulació _{FI del MONOPOLI públic en els mitjans televisius. Anys 70/80.}

1ª Descentralització: Les Televisions Públiques hauran d’incorporar contingut en les diferents regions de l’Estat. Aposta per que la regió pública apropiada per tots, és a dir, que no sigui només apropiada per l’Estat sinó també per les regions.

2ª Desregulació: Possibilitat d’incorporacions de televisions privades. Sector de televisió mix (combinació TV pública i TV privada)

o S’inicia als EUA a la dècada dels 80. Però es nota molt més a Europa per la transformació digital, transforma els escenaris de monopoli.

o És un dels actors claus que ha fomentat la globalització en el terreny comunicatiu. Globalització i desregulació íntimament lligats.

o La desregulació implica l’aparició de 2 dinàmiques interrelacionades:

· Introducció dels esquemes de la competència, arribada de la televisió privada. Arribada de capital privat, s’inicia una forta mercantilització.

· _{Relacionada amb 3} La dinàmica de la debilitació del paper dels Estats: la liberalització trenca amb els monopolis. La regulació es fa flexible, permet una sèrie d’escenaris. La debilitació no permet que l’Estat surti del sector televisiu però si que es privatitzen algunes cadenes.

o A Europa implica la 2ª generació audiovisual: TV privada.

o Als EUA es genera la 3ª generació de l’audiovisual: TV de pagament (cable), mentre que a Europa es genera la segona.

o CONSEQÜÈNCIES DE LA DESREGULACIÓ TELEVISIVA - Irrupció de la TV econòmica- Comercialització

1. Impuls de la circulació internacional de programes:

· Augment de les hores d’emissió.

· Eliminació dels obstacles legals perquè el programa flueixi arreu del món.

· Escàs dinamisme d’indústria productora Europa:

Causa de l’eliminació dels obstacles legals, provinents d’EUA + L’augment de les hores d’emissió + Indústria Europea feble de per sí.
A més com els productes són febles, aquests continguts són més cars, per això arriben productes audiovisuals de massa dels EUA.

2. Alteració de les lògiques de programació.

Competència per índex d’audiència. > Abandonament de les funcions de “servei públic” > Degradació dels contingut.

Competència per l’audiència. Dinàmica molt potent de canvi en l’actuació. “La fi justifica els mitjans”, fins al punt del seu afany d’aconseguir rendibilitat econòmica, deixa de banda la qualitat dels productes. La televisió renuncia a la qualitat, la responsabilitat dels altres per tal d’aconseguir audiència i rendibilitat.

3. Creació de canals supranacionals.

Canals que no tenen una petita regió sinó espais més grans, com la BBC, Euronews... pretenen cobrir zones del planeta formades. _{(indicis globalització)}

FINANÇAMENT DE LA TELEVISIÓ

Hi ha diverses vies, les formes de finançament més extenses són:

1. Subvencions de les administracions públiques.

Impostos dels ciutadans. Via indirecta pq els impostos no van directament sinó que les administracions públiques decideixen quins/quina quantitat li pertany a la televisió. Decideix x temps quans recursos dedica la TV. Afecta directament a la independència de la TV segons els interessos i les percepcions del govern li baixa o puja les subvencions del govern. Per tant, els ingressos per la TV són variables.

_IMP Aquesta forma de finançament és exclusiva de la televisió pública. I no dona suficient per mantenir la TV.

2. Cànon (Impost directe)

És exclusiu de la televisió pública i es basa en un impost pagat pels ciutadans, cada ciutadà paga x diners de servei públic de TV. L’Estat no pot intervenir, d’aquesta manera la TV té uns ingressos garantits sense variacions.

El cànon és bo per fomentar la supervivència de la TV pública. Tot i que moltes vegades ha resultat insuficient pq ha estat necessari combinar cànon + publicitat.

Permet al ciutadà ser més crític pq sap quan paga.

A Espanya mai no s’ha aplicat el cànon.

· Hi ha diverses formules de cànon:

· Pagar per nº de TV o ràdios a casa.

· Pagar quan es compra la TV.

· Altres.

3. Ingressos publicitaris

En el model clàssic la publicitat era pròpia de les televisions privades, actualment 80-90% són els ingressos per publicitat. Avui en dia la majoria de televisions públiques fan ús de la publicitat, per complementar els seus ingressos.

4. Venta de programes i drets d’admissió

Cal saber qui és la propietària si la mateixa TV o una empresa externa. Completa la publicitat.

Afecta tant a la TV pública com la privada.

5. Quotes abonats

Només afecta a la televisió de pagament.

6. Altres ingressos

Ingressos derivats de la interacció del públic amb la TV: sms, concursos...

LA ESTRUCTURA DE LA TELEVISIÓ ANALÒGICA A ESPANYA

TV Analògica

TV pública TV privada TV autonòmica TV Local

1) TELEVISIÓ PÚBLICA a Espanya

Els orígens de la Radiotelevisión Española (RTVE): TVE1 i La2, van ser crear televisions com a armament propagandístic del règim franquista.

2 grans problemes de la TV pública a Espanya:

· Doble finançament: Escàs suport econòmic de l’Estat > Cal recórrer al mercat publicitari.

· Elevat nivell de politització: diversos governs en la democràcia. La TV pública va passar de ser un servei públic a ser una eina de govern. Aquest fet provoca una gestió poc professionalitzada, es dona més importància a “amistar-se” amb el govern que fer notícies crítiques.

· Forta crisi financera, endeutament: degut al descuit per els aspectes econòmics i donar prioritat a objectius partidistes i no els del ciutadà.

1.1) PROBLEMES POLÍTICS DE LA TV PÚBLICA

• Relació TV pública – Estats i administracions públiques = Tensions i problemes.
• Intents de control i supeditació de la TV Pública

Perill de la idea de “servei públic”, _{la televisió depèn del govern i no del ciutadà}

Necessitat d’independència

• Obtenció de crèdits electorals: Clientelisme i Instrumentalització –Lotizzazione italiana.

El control de la TV pública es propi dels països del sud d’Europa, un partit polític controla una cadena pública.

• Politització de la TV pública, conseqüències negatives:

· Pèrdua de credibilitat: Els ciutadans creuen que està vinculada al govern.

· Allunyament de la ciutadania: Les ha debilitat front els competidors privats.

· Inestabilitat interna: Canvi de govern canvi de plantilla (no tota, segur “jefes”)

1.2) PROBLEMES FINANCERS DE LA TV PÚBLICA

• Context de competència TVE tenia el 100% de la publicitat fins que van arribar les privades, en conseqüència TVE comença a perdre i no té suficients recursos del mercat, Context de mercantilització:

· Augment costos de producció: Externalitzen programes i això provoca un augment de costos de producció, per afavorir empreses “amigues”

· Escàs suport de l’Administració pública

· Dependència de la publicitat

• Tot això provoca un endeutament.

1.3) REFORMA DE RTVE

• Juny 2006 _{llei 17/2006}: Llei de la ràdio i la televisió de titularitat estatal.

· Model mix de finançament, sense fixar percentatges.

· Introducció de la formula del “contracte-programa” (objectius i penalitzacions)- Vigència de 3 anys

· Manteniment del límit de 12 minuts/hora de publicitat.

· Programació de servei públic- No es podrà privatitzar espais informatius: pot externalitzar les sèries però no els informatius.

· Elecció del director general pel Congrés de Diputats (2/3 vots) Mandat de 6 anys: La politització exigeix com a mínim un pacte dels 2 partits, deixa de ser el govern i passa a parlament. I el Mandat es superior del cicle electoral, de manera que no es pugui canviar segons els interessos governamentals.

· Consell d’administració, es professionalitza: 12 membres escollits per ambdues cambres – Destitució si les pèrdues superen el 10% de pressupost anual.

· Creació del consell assessor estatal: 15 membres – Societat civil: Organisme assessor del director general.

· Efectes paral·lels: Reajustament de plantilla (ERE)

2) TELEVISIÓ PRIVADA a Espanya

2 MOMENTS:

• Finals de la dècada dels 80 – Principis 90

· Llei 10/1988 TV privada: Desregulació – Retràs.

· Condicions restrictives: Per tres raons:

1. Tres televisions privades

2. TV privada com a servei públic (Concessions administratives)

3. Exigències econòmiques molt elevades. Domini de grups de comunicació.

· Privilegi als grups de comunicació: A més les exigències econòmiques.

· 3 llicències: Antena 3, Telecinco (aquestes dues eren free to the air, en obert) y Canal + (pay tv, de pagament), de fet Canal + té 4h en obert i la resta codificat.

• Any 2005:

· Alteració de la naturalesa de la llicència de Sogecable: pas de canal + a Cuatro.

Canal +, qui mai havia aconseguit superar el 3% de l’audiència, demana un canvi de condicions al govern, passa a ser una tv “free to the air” i es posa el nom de Cuatro. _{Cuatro, per tant no és un nou canal, sinó que es un canvi de condicions.}

· Nova llicència: La Sexta al 2005 el govern socialista decideix crear una nova llicència per la TV.

1.1) LA SEXTA: NOVETATS QUE APORTA

• Nou concepte de TV: sense estructura amb la major part de la producció externalitzada.

Per primera vegada ens trobem una cadena gestionada per una productora. Treballen per altres TV, això és un problema pq pot posar el preu que vulgui a les altres cadenes i si els rebutgen els productes se’ls queda La Sexta.

• Aposta per nous públic i esports: Aposta per públics joves. És la productora que té més llicències d’esports i que és la que lidera la cadena.
• Lideratge de Mediapro

· GAMP- Mediapro, el Terrat i Globomedia

· TELEVISA: 40% de les accions a Mèxic Accionistes de La Sexta

· GALA CAPITAL: Minoritari 9%.

1.2) TV PRIVADA A ESPANYA, AUDIÈNCIES.

TVE: Disminueix l’audiència progressivament, tot i que s’ha mantingut líder fins l’any 2004 quan T5 la va superar.

La2: índex d’audiència del 3’8%.

T5: 15’1% al 2009, que és la seva xifra més baixa. _{22’3% ha estat la més alta i va ser al 2005.}

Cuatro: En 5 anys ha passat del 0’8% al 8’6%.

La Sexta: En 4 anys ha passat del 1’8% al 6’8%.

Antena 3: Al 1995 la seva audiència era del 26% i al 2009 del 14’3%.

1.3) NOU PANORAMA DE LA TV PRIVADA A ESPANYA

· 2009: El govern autoritza les fusions de cadenes de televisió privada a Espanya.

· A finals del 1009 s’anuncia dus possibles fusions:

a) T5+Cuatro :

- T5 (Mediaset) integra Cuatro y cedeix a PRISA el 18’3% del capital de la nova societat, la qual podria vendre en un any.

- Mediaset compra el 22% de Sogecable (Digital + )a Prisa que es queda amb e 57% de la companyia (abans posseïa el 100%)

- Ambdues cadenes sumen més d’un 25% de share i una facturació que supera els 1000 milions d’euros anuals.

- Els grans problemes que té Prisa es que va voles comprar el 100% de Sogecable i es va endeutar.

b) Antena3+La Sexta

- Repartiment de la nova societat:

- Els bancs han valorat Antena3 en 1680 milions d’euros i LaSexta en 500. El valor total de la operació és de 2180 milions d’euros.

- Ambdues cadenes sumen més d’un 22% de share i una facturació que ronda els 1000 milions d’euros anuals.

3) LA TELEVISIÓ AUTONÒMICA

3.1) LA DESCENTRALITZACIÓ: LA TELEVISIÓ DE PROXIMIDAD

· La descentralització televisiva, consisteix en:

- Persecutora de la desregulació: l’aparició de televisions noves destinades a un territori, autonomies o regions _{(En el cas Espanyol)}

- Vinculada a factors culturals i lingüístics

· Concepte: “Televisó de proximitat”: La TV s’ha d’ocupar de l’àmbit més pròxim al ciutadà. Implica l’aparició de noves televisions públiques.

- Modalitats de TV de Proximitat:

a) Televisions “mirall” reflecteixen la realitat local amb una programació completa i independent. _TV3 Són més potents q les “finestra”.

b) Televisions “finestra” Insereixen espais desconnectats, dirigits a un territori específic en el seno d'una programació d'àmbit nacional _{La2 a Catalunya}

3.2) LA TELEVISIÓ AUTONÓMICA EN L’ESTAT ESPANYOL

Dues generacions de televisió autonòmica a Espanya (Cap als 90)

· 1ª generació: fer pressió pq es legalitzi la TV.

- Pioners: ETB (1982), Euska TV. TV3 (1983), TVG (1985) Galicia.

- Canal Sur (1989) Andalucia. TeleMadrid (1989). Canal 9 (1989) Valencia.

- Normalització jurídica: Llei d del tercer Canal (1983)

- Segons canals: Nous canals q copien el model de TVE _{com Canal 33.}

· 2ª generació

- TV Canaria (1999). Castilla la Mancha TV (2001)

- 2005: Expansió de la televisió autonòmica = IB3, Illes balears. RTV asturias. Aragón televisió. Canal Sur, Extremadura i regió de Murcia.

3.3) LA ORGANITZACIÓ DE LES TELEVISIONS AUTONÒMIQUES: FORTA

Federació Organitzacions de Ràdio i Televisió Autonòmica: Organització que agrupa de forma voluntària a les diferents televisions autonòmiques que operen en l’Estat Espanyol.

- Idea de suma (lobbying) > Suma d’esforços.

- Voluntarietat: Cap TV autonòmica està obligada a pertànyer a la FORTA.

3.3.1) Funcions

_1. Constituir un grup de compres per accedir al mercat nacional i internacional de drets audiovisual amb capacitat competitiva.

“fent la guerra pel seu compte”, una TV autonòmica no podia o no sortia a compte la compra de segons quins productes. Per tant, FORTA compra un producte per a tots i se’l reparteixen. La FORTA també té el dret de retransmetre els partit de futbol i això és el que els ha fet forts.

Doble estratègia: fan apostes i s’ajunten en grup.

_2. Crear un marc estable per potenciar acords de coproducció.

Establir una mena de marc per fer produccions comunes, per fer nous continguts.

_3. Intercanvis d’imatges (programes informatius)

Enlloc de que una cadena els posseeixi tots, n’hi ha un per tots. També poden compartir imatges en cas de pèrdua o manca.

Aquest fet no implica que les cadenes decideixin tenir corresponsals o altres.

_4. Defensa comú dels seus interessos + interlocució internacional (davant la UER)

Defensa de les TV autonòmiques a nivell internacional (UER = Europa)

3.4) AUDIENCIES DE LES TELEVISIONS AUTONÒMIQUES

La mitjana ha estat del 18 fins al 15% aprox. Actualment han perdut: 18.4% ₂₀₀₂ > 13.6% ₂₀₁₀

4) LA TV LOCAL

· Polítiques Públiques de comunicació – TV Local a Espanya. 3 grans etapes:

1ª: Absència de regulació: Vinculada a la gent del poble, que era qui feien els programes de forma amateur. Era alegal (no hi havia llei que la prohibís ni que la permetés), per fer diners van començar a fer teletiendas, tarot: panoràmica caòtica.

2ª: Aparició de la llei 41/1995: El PP posa aquesta llei que limitava segons quines coses, però mai es va arribar a posar en rigor.

3ª: Forta desregulació originada arrel de la desactivació de l’activitat sancionadora de l’administració en matèria d’ocupació de l’espectre, la no activació de la llei 41/1995. S’obra una tercera fase en la que desregula (tot i que mai es va regular), per tant el caos de la 1ª etapa va augmentar.

La desregulació definitiva arriba amb la TDT.

· Conseqüències:

1. Buit legal.
2. Expansió caòtica: TV locals amb contingut d’interès, però com no es podien expandir pq no es donaven llicencies...
3. Entrada de grans grups de comunicació: compren TV locals per tenir els seus continguts.

· Audiències de la TV local.

2001 – 1.5% 2004- 3.5% 2009- 1.3% = Situació marginal.

LA ESTRUCTURA DE LA TELEVISIÓ A ESPANYA

TV Digital

TV Satélite TV Cable IPTV TV MÓVIL TDT

1) TELEVISIÓ SATÈL·LIT.

És molt cara però cobreix una ampla part del territori, s’ha explotat a nivell europeu com a suport de la pay tv.

· Explotació com a suport de Pay tv – Problemàtiques:

- Necessitat de llargs períodes de maduració (fortes inversions inicials i elevats nivells d’endeutament)

- Necessitat de comprar drets d’admissió- A Espanya: cinema i esports)

- Lentitud de captació d’abonats: A Espanya la primera TV per satèl·lit va ser de pagament.

· Articulació de l’oferta a partir:

- Paquet bàsic

- Canal premium + PPV: L’usuari decideix si vol més ofertes de les TV de pagament.

· Finançament: Quotes d’abonats + ventes de programes: El pes recau sobre el pagament de l’usuari.

1.1) EXPERIÈNCIES DE LA TELEVISIÓ SATÈL·LIT.

o Internacional: BSkyB (UK) – Apareix a 1990, fusió de SkyTv _{News corposation} + British Satellite Broadcasting – BSB (Pearson y Granada)

o Espanya:

- 1988: Canal 10 (Talarewitz, Canal +, Hachuel...) – Va morir aviat

- 1994: Cotelsat (RTVE + TV privades): Plataforma de televisió de pagament espanyola, que no va funcionar.

- 1995: Aprovació de la llei 37/1995 – TV Satèl·lit deixa de ser un “servei públic” . Per emetre TV per satèl·lit no calia una llicència autoritzada per l’Estat.

- 1997: Apareixen dues plataformes, presentaven polèmiques relacionades amb els drets d’emissió de fútbol:

a) Canal Satelite digital (PRISA)

b) Vía digital (de telefónica).

- 2003: Van formar Digital + (controlada majoritàriament per PRISA)

2) TELEVISIÓ PER CABLE

· Extensió de la Televisió per cable a Espanya: procés complex.

· Retard motivat per:

- Qüestions tècniques (Implantació): cal “cablejar” el territori, que arribi a cada casa, és un procés molt lent.

- Qüestions político-legislatives – 1ª llei al 1995

· Dècada del 80: Fenomen dels vídeos comunitaris (Andalusia, Catalunya i Comunitat Valenciana)

· Divisió del país en 43 demarcacions territorials – 2 Operadors per demarcació

El govern divideix el país en 43 zones geogràfiques anomenades demarcacions, on hi ha 2 operadors per demarcació. El govern no deixa tant al marge de llibertat com el satèl·lit, una de les dues empreses operadores/llicències a Telefònica.

2.1) TV PER CABLE A ESPANYA

• Triple classificació dels operadors per cable:

- Telefónica cable> Té l’autorització per emetre però no ho utilitza.

- ONO

- Operadors locals: Euskatel, R Cable, Telecable de Asturias...

• _IMPÚltims moviments en el sector:

- Importància del triple Play (_2008: 60% dels clients): Aposta per fer més atractiva l’oferta de la televisió per satèl·lit. _{Contractar: telèfon, TV i accés a Internet.}

- 2005: Compra de AUNA (11 demarcacions) per ONO.

- 2006: Nova legislació destinada a impulsar la liberalització de la TV per cable.

• 2 grans empreses amb importància a part de la telefonia: ONO i AUNA _{2005 ONO compra AUNA.}
• 3 actors: Telefónica no utilitza. // ONO no té presència completa en tot l’Estat // Altres

3) TELEVISIÓ PER ADSL

• Avantatges:

- Possibilitat d’oferir diversos serveis audiovisuals per la mateixa red – Triple Play (89.7% de clients)

- Costos d’instal·lació són mínims

- Grau elevat d’ interactivitat (canal de retorn integrat)

• Inconvenients:

- L’Espai disponible és una mica just, per tant, cal...

- Necessitat d’augmentar “el ancho de banda”

3.1) TV PER ADSL A ESPANYA

• Inicis: IMAGENIO (Telefónica). A finals del 2005 IMAGENIO tenia el 6.12% del mercat _{+200000 abonats // Ingressos de 17.58 milions d’euros.}
• Altres ofertes: Jazztelia-orange.
• Introducció interessant en el mercat espanyol de la Pay Tv.

4) TELEVISIÓ MÒBIL

• Dues possibilitats:

- 3G, transmissió Unicast: Sistema de transmissió vinculat a la tecnologia 3G. El nº de persones que poden veure els continguts televisius és limitat.

- TDT mòbil (DUB-H _{tipus tecnologia})-Transmissió multicast: Funciona com si estiguessin transmetin a l’instant. Ja no hi ha limitació d’usuaris _{“si pilles la senyal és guai”}

• Mercat Espanyol – La seva perspectiva:

- Important penetració del mòbil: 119%

- Absència de TDT Mòbil: previsió de 20 canals. Des de 2007 està aturat a Espanya, volen fer-ho i hi ha espai per uns 20 canals.

- TV mòbil 3G: En desenvolupament incipient.

- TV complement d’altres paquets comercials (lògica triple play)

4.1) SITUACIÓ DEL MERCAT DE LA TV MÒBIL 3G A ESPANYA

• Espanya: posició de lideratge en el context europeu. _{2008: Espanya 12.8% usuaris. EU 9.2%}
• Xifres de consum baixes (Tot i que bones perspectives)
• Fort increment dels ingressos en el mercat espanyol _{del 2007 al 2008: +86.7%}
• Tot i això la TV mòbil 3G a Espanya, suposa un 0.3% del total del mercat de TV _{2008 6% del total dels abonats a la Pay Tv a Espanya.}

4.2) QUOTA DE MERCAT DE LA TV MÒBIL 3G A ESPANYA (2008)

• Vodafone: 49.6%
• Movistar: 45.6%
• Orange: 4.8%

5) LA TDT

• Tecnologia substitutiva: Substitució de TV analògica. A diferència de la resta que s’afegien al sector. Suposa un canvi de llenguatge = digitalització, té ones terrestres però diferent llenguatge.
• Lent procés d’implantació – Necessitat d’adaptació: pes en els usuaris i poca implicació de polítiques de comunicació. Procés complex d’adaptació, i no hi ha hagut “ajuts” per part dels àmbits públics.
• Reordenació del sistema televisiu a tots els nivells: Suposa que a partir del mapa de TV existent es produeix una reordenació, implica l’aparició i manteniment dels actors. En el sector espanyol té una CERTA continuïtat.
• Reconfiguració del mapa de TV, especialment a nivell local i autonòmic. Els diversos àmbits es veuen afectats per aquesta reordenació, els àmbits autonòmics i locals són els més afectats. S’ordena el sector per acabar amb la visió caòtica de les TV locals.
• Novetat de la TV privada autonòmica _{(8TV a Catalunya)} TV autonòmiques amb llicència per emetre en l’escenari de la TDT.

5.1) LA TDT A ESPANYA _{marcada per 3 grans fases:}

1ª fase: Els Inicis

- 1999: Concessió de 14 programes a QUIERO TV (auna)

- 2000: +Primeres emissions (3r país de la UE)

+Concessions a VEO i NET: Dos grups conservadors.

- TDT: Basada en el model de pagament (Pay Tv)

- 2002: Tancament d’emissions de Quiero Tv: Com no hi ha espai per la TV i Quiero Tv no tenia una programació suficientment interessant.

+ Pèrdua de 240’4milions d’ Euros

+ Quota del 0’4% del mercat de la televisió de pagament.

2ª fase: Paràlisi:

- 2002-2005: Situació d’inactivitat i indefinició.

Situació d’incertesa, pq hi ha la TDT però ningú s’incorpora a la tecnologia. La TDT, era VEO i NET.

3ª fase: La Reactivació:

- S’inicia al 2005 amb el govern socialista que decideix ressignar múltiples vacants

_- Protagonismes de RTVE _{li donen 8 canals} i operadors analògics _{les privades passen de tenir 1 canal a tenir-ne 4.}

- Canvi de model de la TDT en obert – “servei públic”

5.2) OFERTA DE CONTINGUTS I SERVEIS DE LA TDT

El contingut és l’eix del negoci televisiu.

• Continguts: Valor estratègic
• TDT: Novetat dels SERVEIS INTERACTIUS

- 11 àmbits d’implantació (GRISS, 2006):

_1.serveis d’informació

_2.participació televisiva.

_3. guies electròniques de programes (EPG).

_4. administració electrònica.

_5. educació.

_6. comerç electrònic

_7. telebanca

_8. Jocs

_9. apostes

_10. publicitat interactiva

_11. aplicacions diverses (horòscops, cites...)

• Situació actual BLOQUEIG – Cercle viciós de la innovació.

• A més número de canals, menys diversitat de continguts. De fet, hi ha més homogeneïtat de l’oferta.

5.3) INDICADORS DE LA TDT A ESPANYA

Adaptació moderadament optimista.

• Població amb cobertura: 98’13% (Març 2010)
• Edificis preparats: 80’5% (4rt trimestre 2009)
• Estimació de llars connectades TDT: 83’6% (Febrer 2010)
• Quota de pantalla TDT: 60’9% (Febrer 2010)
• Penetració de la TDT al Regne Unit: 71’2% (Septembre 2009)
• Penetració de la TDT a França: 43’1% (Octubre 2009)
• Penetració de la TDT a Itàia: 56’6% (Gener 2010)

5.4) REPTES DE FUTUR DE LA TDT

• Recentment: Autorització de la TDT de pagament (Gol Tv)

- Incertesa respecte al seu desenvolupament i viabilitat.

• Reptes pendents: _{són sumables, però és molt costós}

- Alta definició (HD): Fer canals de més qualitat. Canals de més qualitat, com més definició més espai que es consumeix, no hi ha tants canals però si que hi ha més qualitat; és molt millor per les empreses.

- TDT Mòbil

- Desenvolupament de la interactivitat

- 3D: Valor extra a la TDT

5.5) TDT DE PROXIMITAT

• _IMP Novetat: Aparició de la TDT autonòmica privada (en el cas català, és la televisió del grup Godó)
• TDT Local: Reordenació a partir de demarcacions. El concepte és el mateix però el territori no. Això implica...
• Cada demarcació té 4 canals: 3_{TDT local privada}+1_{TDT pública}, generalment

Catalunya

- Dividida en 21 demarcacions – 24 MUX (Enlloc de 4 TDT’s locals en tindrà 8: doble en el Barcelonès, Baix Llobregat i Callés Occidental)

- 96 Canals: 37 públic i 59 privats.

- Predomini del canal català i poc pes dels grups espanyols d’ideologia conservadora (Intereconomia, Libertat digital, COPE...)

5.6) CONSUM DE TV A CATALUNYA (2009)

TV3: 19%

Telecinco: 15’4%

Antena3: 15%

La 1: 12’4%

Cuatro: 7’7%

LaSexta: 7’1%

8TV: 3%

Canal 33: 2%

La2: 1’9%

Canal 9: 0’6%