BLOC 2 - TEMA 1 (9ª part): EL DRET CIVIL. Dret de família.
El Matrimoni
IDEES BÀSIQUES
El Matrimoni es defineix com l’estat de dues persones de igual o diferent sexe que la seva unió consagrada per la llei. És un estat civil i pot ser:
- Civil: Es contrau en el registre civil.
- Canònic: Es contrau a l’església. (Per persones de diferent sexe)
Abans de contraure matrimoni, s’instrueix l’expedient matrimonial, on s’examina si els contraient tenen capacitat per contraure matrimoni. I es recullen totes les dades relatives a la celebració. És el primer filtre per veure si una persona està casada o no.
Capitulacions matrimonials
El Matrimoni s’ha d’inscriure obligatòriament en el registre civil. Dins del matrimoni es poden atorgar les anomenades capitulacions matrimonials, què regulen el règim econòmic del matrimoni. És com un contracte que fan les dues parts i estableixen que pot passar en cas de divorci, regular la situació econòmica...
Dins de les capitulacions matrimonials no es pot estipular res que sigui contrari a la llei o que limiti la igualtat de drets que corresponen als membres de la parella.
Les capitulacions matrimonials s’hauran d’atorgar en escriptura pública, és a dir, davant de notari.
No són obligatòries.
RÈGIM ECONÒMIC MATRIMONIAL
A Espanya hi ha diversos règims econòmics matrimonials, però els més importants són:
SOCIETAT DE GANANCIALS
En aquest règim es fan comuns pels membres de la parella els beneficis obtinguts per qualsevol d’ells. Aquest règim comença a regir a partir de la celebració del matrimoni o en el moment en que es pacti a les capitulacions matrimonials.
Tot matrimoni ja té adjudicat un, i a partir d’aquí es pot canviar o no.
ES CONSIDEREN BÉNS GANANCIALS ELS SEGÜENTS:
1. Els que s’obtinguin pel treball o la indústria de qualsevol dels dos membres de la parella.
2. Els fruits, rentes i interessos, que produeixin tant els béns privatius com els ganancials. Si tenen una casa en lloguer un dels dos, els beneficis s’aniran 50%.
3. També es considera un bé ganancial els que s’obtinguin a títol onerós a costa del caudal comú. Si jo tinc uns béns abans de casar-me i després de casar-me compro una casa, serà un bé privatiu. És a ir, només seran ganancials tots aquells béns adquirits un cop s’ha realitzat el matrimoni.
4. També ho seran les empreses o establiments mercantils creats durant la vigència de la societat de ganancials per un dels membres de la parella amb recursos obtinguts dels béns comuns.
5. Es presumeixen ganancials els béns existents en el matrimoni mentre no es demostri que pertanyen privativament a un dels membres de la parella. És a dir, si un bé no es sap si és privatiu o ganancial, es considera ganancial. En cas de dubte és ganancial.
- Per la dissolució del matrimoni.
- Quan el matrimoni es declari nul.
- Quan inicialment es decreti la separació.
- Quan la parella acordi un règim econòmic diferent. És a dir, si ja no volen ganancial.
- S’extingeix per decisió judicial.
SEPARACIÓ DE BÉNS
És el típic de Catalunya i s’aplica en els següents casos:
- S’aplica a les persones amb veïnatge civil català en el moment de contraure el matrimoni.
- Les persones que s’acullin al règim de separació de béns atorgant capitulacions matrimonials.
- Les persones que renunciïn al règim de ganancials i no n’estableixin un altre. Tothom ha de tenir un règim econòmic matrimonial, i si no hi ha cap és la separació de béns.
- Quan s’extingeixi la societat de ganancials. Els béns o drets adquirits per cada membre de la parella durant la vigència del matrimoni, seran privatius. I Els que no es puguin atribuir a cap dels dos seran comuns per meitat.
LA FINALITZACIÓ DEL MATRIMONI
CAUSES DE FINALITZACIÓ DEL MATRIMONI
1. Nul·litat
Es produeix quan falta algun dels requisits que la llei exigeix per que sigui vàlid. Ex: Defecte de forma en la celebració o que el consentiment d’un dels contraents estigui viciat.
Els efectes civils de la nul·litat, produïts durant el matrimoni i fins que es declari la nul·litat es mantenen pel membre de la parella que hagués actuat correctament o de bona fe i pels fills.
La nul·litat s’ha de decretar judicialment i s’ha d’inscriure obligatòriament en el registre civil.
2. Separació
La separació suposa a suspensió de a vida en comú de dues persones. I pot ser judicial o de fet.
Es concedeix si la demana qualsevol dels dos contraents. I pot ser:
- Contenciosa
Quan el jutge la decreta i estableix quins són els efectes de la separació. És a dir, el jutge diu qui es queda la casa, custodies, etc.
- Mutu acord
La parella presenta en el jutjat, conjuntament amb la demanda un conveni regulador dels efectes de la separació. És a dir, les parts pacten a quins termes es separen i queden recollits al conveni els pactes als que han arribat, el jutge dicta la sentència i s’aprova.
La sentencia de separació s’haurà d’inscriure obligatòriament en el registre civil.
3. El divorci
Representa la dissolució del matrimoni pel transcurs del temps de separació. Al igual que la separació pot ser contenciós o de mutu acord
I la sentencia que decreti el divorci s’haurà d’inscriure obligatòriament en el registre civil.
ELS EFECTES COMUNS A LA SEPARACIÓ I AL DIVORCI
La sentencia que decreti la separació o divorci i els convenis reguladors que es pactin en aquests casos s’hauran de pronunciar sobre una sèrie de punts que són els següents:
1. A qui s’atribueix la vivenda conjugal.
Sobre la vivenda conjugal. És a dir, on el matrimoni resideix. Aquesta vivenda que pot ser de compra o de lloguer, per tant s’atribueix l’ús no la propietat.
2. Guarda, custodia i pàtria potestat.
S’ha d’acordar respecte els fils a qui s’adjudica la guarda o custodia A no ser que es pacti custodia compartida i la pàtria potestat En general és dels dos. Són decisions importants respecte els fills.
3. La pensió alimenticia en favor dels fills. És a dir, s’ha de pactar el que no té els fills quina pensió li passa a l’altre.
4. La pensió compensatòria entre els membres de la parella. Es pot establir si la ruptura causa un desequilibri econòmic en un dels membres de la parella, l’altra pot estar obligat a passar-li una pensió. S’estableix en funció d’uns criteris:
- Per la dedicació del membre a la família.
- Possibilitats d’accés al mercat laboral.
- Per increment de patrimoni produït durant la vigència del matrimoni.
5. Càrregues familiars
Si hi ha préstecs o hipoteques qui paga què i quant.
La Filiació
IDEES BÀSIQUES
És la relació jurídica entre el fill i els seus progenitors.
Hi ha tres classes de filiació:
MATRIMONIAL
Queda determinada legalment per la inscripció del naixement del fill conjuntament amb la del matrimoni dels pares o per sentència judicial. És quan el jutge determina que aquell fill és matrimonial.
EXTRAMATRIMONIAL
Queda determinada pel reconeixement davant de l’encarregat del registre civil o pel reconeixement en un testament o document públic. I per la tramitació d’un expedient en el registre civil. També es pot determinar per sentència judicial. També es pot determinar quan es fa constar la filiació materna en la inscripció practicada en el registre civil.
PER ADOPCIÓ
Es produeix després d’un procediment judicial i és necessària la proposta prèvia d’una entitat pública excepte en determinats casos.
REQUISITS
Són requisits de l’adopció els següents:
1. Que l’adoptant tingui més de 25 anys. I si es tracta d’una parella, almenys un dels dos haurà de tenir més de 25 anys.
2. Que l’adoptant ha de tenir 14 anys més que l’adoptat.
3. No es poden adoptar menors emancipats.
4. No es pot adoptar a un descendent o un parent en segon grau de línia col·lateral, ni un tutelat pot ser adoptat pel seu tutor fins que deixi el càrrec.
EFECTES DE L’ADOPCIÓ
És que s’extingeixen els vincles jurídics entre l’adoptat i la seva família anterior. L’excepció és que l’adoptat sigui fill de la parella de l’adoptant.
L’adopció és irrevocable, un cop fet no es pot desfer. Excepte que es demani en el jutge en el següent cas:
- Que el pare o la mare biològics no haguessin participat a la tramitació de l’expedient per causa no impotable en ells, i sempre que no hagin transcorregut més de dos anys de l’adopció i la revocació no perjudiqui al menor.
L’extinció de l’adopció no origina la pèrdua de la nacionalitat ni la del veïnatge civil adquirits. Ni comprèn els efectes patrimonials produïts amb anterioritat. És a dir, si adoptem un nen o nena que ve de la xina i per qualsevol causa s’extingeix l’adopció i el nen té a nacionalitat espanyola, aquest nen la manté. A Catalunya la filiació està regulada en el codi civil de Catalunya.
