BLOC 2 - TEMA 1 (4ª part): EL DRET CIVIL. Els contractes en particular
CONTRACTES DE LIBERALITAT
La liberalitat és l’acte en el que de forma espontània es proporciona una avantatge o benefici gratuït a canvi de res. Si existís l’obligació de realitzar algun acte a canvi, no hi hauria liberalitat. Un tipus de contracte de liberalitat és:
LA DONACIÓ
Un contracte en el que una part anomenada donant realitza una donació en favor d’una altra, anomenada donatari que l’accepta.
CARACTERÍSTIQUES:
1. Contracte unilateral en que només una de les parts s’obliga a desprendre’s de béns.
2. El donant ha de tenir capacitat legal per fer la donació.
3. Pot ser objecte d’una donació una cosa o dret. I el donant es pot reservar sobre l’objecte donat un dret.
4. La llei posa com a límits de la donació que:
I. el donant es reservi allò necessari per viure.
II. El donant haurà de respectar els drets dels creditors i dels seus legitimaris.
CLASSES DE DONACIÓ:
1. La donació feta en vida del donant. Produeix els seus efectes a l’hora que el donant viu.
2. Donació Mortis Causa. Produeix els seus efectes una vegada el donant a mort.
3. Donació modal: S’imposa el donatari una càrrega que té un valor inferior a l’objecte o dret de la donació.
4. Donació remuneratòria: La que es fa a una persona pels seus mèrits o pels serveis realitzats. No és exigible.
REVOCACIÓ DE LA DONACIÓ:
Com a regla general la donació és irrevocable. Però, excepcionalment, és possible revocar una donació en determinats supòsits:
1. Per incompliment de la càrrega que s’imposa en el monetari a la donació modal.
2. Per supervinència i supervivència dels fills del donant:
I. La supervinència: que el donant tingui fills després de la donació.
II. La supervivència: Un cop efectuada la donació aparegui un fill del donant que es considerava mort.
3. Ingratitud del donatari: Supòsits:
I. Es produeix quan aquest li nega en el donant, de forma indeguda o injustificada, aliments.
II. Quan el donatari cometi un delicte contra la persona, honor o béns del donant.
III. Imputar delictes al donant excepte que s’haguessin comés contra el propi donatari, els seus fills o cònjuge.
CONTRACTES CONMUTATIUS
A) CONTRACTE DE COMPRAVENDA
És el més important dels que generen obligacions patrimonials. I té gran transcendència econòmica. El codi civil el defineix com aquell contracte en el que un dels contractants, anomenat venedor s’obliga a lliurar una cosa determinada en un altre anomenat comprador, què es compromet a pagar un preu cert en diners o signe que el representi.
ELEMENTS DE LA COMPRAVENDA:
1. Elements personals: Ho són les parts que intervenen en el contracte. Que són la venedora, que s’obliga a transmetre una cosa o dret. I la compradora que es compromet a pagar un preu.
En principi, qualsevol persona pot celebrar un contracte de compravenda. Amb les excepcions que preveu la llei.
2. Elements reals:
Objecte:
Preveu allò que es objecte de la compravenda que pot ser un bé moble o immoble o un dret. S’exigeix:
I. En primer lloc, que l’objecte existeixi o arribi a existir.
II. En segon lloc, que estigui determinat o sigui determinable.
III. I en tercer lloc que la venda sigui lícita o legal.
IV. Un dels objectes. No ha de ser necessariament del venedor en el moment de la celebració, però si ho haurà de ser en un futur.
Preu
Ha de ser en cèntims o sige que els representi (per exemple: un chec) ha de ser determinat o determinable.
OBLIGACIONS DEL COMPRADOR
1. La primera obligació es pagar la cosa venuda
2. Rebre l’objecte de la compravenda en les condicions pactades.
3. Obligació de pagar una sèrie de despeses. Són les següents:
I. Transport de l’objecte, excepte que es pacti el contrari.
II. Les despeses de notari en la compravenda d’immobles.
III. Les despeses d’inscripció en el registre de la propietat.
IV. Haurà de pagar els interessos del preu durant el temps que va des de l’entrega de l’objecte fins al pagament, si s’ha pactat o si el comprador s’ha constituït en mora = pagar fora de termini
OBLIGACIONS DEL VENEDOR
1. Entrega de l’objecte o transmetre el dret venut.
I. Si l’objecte és una cosa corporal, l’entrega consistirà en posar-la a disposició del comprador o a la firma del contracte si no es pacta el contrari.
II. Si l’objecte és un dret o una cosa incorporal, l’entrega es produirà o bé al firmar el contracte, o a través de l’entrega del títol de propietat.
2. Sanejar. Aquesta obligació consisteix en que si l’objecte de la compravenda no es troba en l’estat en el que es va pactar, perquè té vicis o defectes, el venedor està obligat a sanejar-la excepte que es pacti el contrari. Hi ha dues classes de sanejament:
I. Per evicció: Es produeix quan es priva al comprador per sentència ferma i en virtut d’un dret anterior a la compra. Sobre la totalitat o una part de l’objecte comprat. El venedor té l’obligació d’indemnitzar o arreglar allò que està malament
II. Per vicis ocults: Es produeix quan l’objecte de la compravenda té un defecte no manifest excepte que sigui fàcilment identificable si el comprador és pèrit a la matèria. En els vicis o defectes ocults se’ls hi exigeix que facin impropi l’objecte per l’ús al que es destina o disminueixi el seu ús o utilitat de forma que el comprador no l’hagués comprat o l’hagués comprat per un preu inferior.
La responsabilitat pels vicis o defectes ocults, existeix encara que el venedor els ignorés. I, si els coneixia però ho va ocultar, el comprador tindrà la possibilitat o bé de desistir del contracte o bé demanar una rebaixa en el preu; i a més a més, podrà sol·licitar una indemnització per danys i perjudicis. El termini per exercir l’acció de sanejament és de 6 mesos contats des de l’entrega de l’objecte.
PACTES ESPECIALS EN EL CONTRACTE DE COMPRAVEDA
1. Pacte de reserva de domini
Consisteix en que el venedor, després d’entregar l’objecte al comprador, continua sent el propietari fins un determinat moment. Per exemple: fins que es pagui la totalitat del preu.
2. Pacte Comissori
És l’acord de les parts que consisteix en que si el preu no es paga en el termini estipulat el contracte es resol.
3. Pacte de venda a prova
Consisteix en que la venda es fa sota la condició de que l’objecte agradi al comprador. Per exemple: el comprador té tres mesos per provar allò que ha comprat. Si no li agrada o no li encaixa ho pot canviar.
4. Venda de pacte amb arres
La venda de pacte amb pacte d’arres és una garantia per la conservació i assegurament dels drets. Si el comprador desisteix perd la quantitat entregada en concepte d’arres. Si desisteix el venedor haurà de tornar en el comprador el doble de la quantitat rebuda en concepte d’arres. Les arres són per penalitzar la part que es tira enrere al fer una compravenda.
B) CONTRACTE DE PERMUTA
És la fórmula jurídica del canvi directe o de cosa per cosa. És l’antecedent històric de la compravenda. És el contracte històric de la compravenda. Intercanvi de productes.
El codi civil defineix la permuta com un contracte on cadascun dels contractants s’obliga a donar una cosa per rebre’n una altra. Si un dels contractants rep una cosa o objecte per part de l’altre contractant, i resulta que no es propietat d’aquest, no estarà obligat a entregar la cosa o objecte al que es va comprometre i quedarà eximit tornant al objecte rebut.
El que perdi per evicció la cosa rebuda amb permuta, podrà optar entre recuperar l’objecte entregat, o reclamar danys i perjudicis. El dret de recuperar l’objecte, només es podrà utilitzar mentre aquest estigui en poder de l’altra part. Si una persona entrega una cosa més una quantitat de cèntims el contracte es qualificarà per la intenció manifesta dels contractants, és a dir, si en un contracte ens trobem que es pacta cèntims + altra cosa i les parts pacten que es una compravenda, així serà. Si diuen que es una permuta, així serà. I si no consta cap clarificació de contracte per part de les parts, el contracte es considerarà de permuta si el valor de l’objecte entregat és superior al dels cèntims. I si és inferior el contracte serà de compravenda.
C) CONTRACTE D’ARRENDAMENT
C.1 ARRENDAMENT DE COSES.
Aquell en que una de les parts, anomenada arrendador es compromet a procurar l’ús temporal d’una cosa amb una altra part anomenada arrendatari a canvi d’un preu i per un temps determinat. Arrendament = lloguer
ELEMENTS DEL CONTRACTE D’ARRENDAMENT DE COSES
1. L’objecte de l’arrendament. Pot ser qualsevol cosa que es pugui utilitzar i estigui dins del comerç. I es pot tractar de béns mobles o de béns immobles. No pot ser objecte del contracte béns consumibles, és a dir aquells béns que es consumeixen per l’ús al que es destinen.
2. Temps. El temps ha de ser determinat i ha de ser per un termini concret.
3. Preu. Ha de ser en cèntims, ha de ser proporcional al temps de durada i es pot pagar periòdicament o d’una sola vegada. La modalitat de pagament és molt elàstica.
OBLIGACIONS DE L’ARRENDADOR
1. Entregar a l’arrendatari la cosa o objecte del contracte.
2. Conservar-la durant l’arrendament per que pugui ser utilitzada i realitzant les reparacions necessàries per què se’n pugui fer ús.
3. Mantenir en l’arrendatari en l’ús pacífic de l’objecte durant tot el temps que duri el contracte sense pertorbar-lo.
OBLIGACIONS DE L’ARRENDATARI
1. Pagar el preu de l’arrendament en la forma pactada.
2. Utilitzar l’objecte arrendat en diligència, destinant-lo en l’ús pactat.
3. Posar en coneixement de l’arrendador el més ràpidament possible qualsevol avaria o dany que pateixi la cosa arrendada com a conseqüència de l’acció d’un tercer.
4. Posar en coneixement del propietari la necessitat de fer totes les reparacions necessàries per conservar l’objecte per que pugui ser utilitzat segons l’ús al que es destina.
5. Tornar o retornar l’objecte al final de l’arrendament tal com es va rebre excepte que per causa inevitable degut a l’ús o a la utilització, l’objecte s’hagi desgastat, excepte que es digui el contrari es presumeix que l’arrendatari rep l’objecte en bon estat.
6. Pagar les despeses que ocasioni l’escriptura del contracte.
CAUSES D’EXTINCIÓ
1. Per totes les causes generals del contracte.(Causes de contracte en general)
2. Per expiració del termini.
3. Per que s’ha complert la finalitat per la que es va fer el contracte.
C.2 ARRENDAMENT DE FINQUES URBANES
Té una regulació especial recollida a la llei d’arrendaments urbans de 1994 i la llei d’arrendaments urbans de 1964, què està vigent en part.
La llei d’arrendaments urbans de 1994 s’aplica:
1. A les vivendes i a les dependències accessòries de les mateixes. Com són trasters i places de pàrquing.
2. A les finques destinades a un ús diferent del de vivenda. Com poden ser locals de negoci, despatxos o oficines, naus industrials. I els anomenats arrendaments de temporada. S’exclouen de la regulació de la llei, les vivendes dels porters, les dels empleats, les dels funcionaris si tenen assignada una vivenda per raó de la seva feina o càrrec, i les vivendes de militars.
Per la seva regulació es consideren nul·les les clàusules que modifiquen les disposicions establertes per les vivendes, excepte que la pròpia llei ho permeti.
C.2.1 ARRENDAMENT DE VIVENDES
L’arrendatari no pot sentir o subarrendar la vivenda sense permís escrit de l’arrendador. Exemple: En un contracte de lloguer d’un pis, la persona no pot ficar una altra persona dins del pis si no li ho comunica a l’arrendatari, llogar i relloga una vivenda. La durada mínima del contracte serà de cinc anys, si es pacta un termini inferior, l’arrendatari podrà renovar el contracte anualment fins arribar als cinc anys.
Com a excepció, a la durada mínima de cinc anys tenim que, en el moment de celebrar el contracte, l’arrendador pot fer constar de forma expressa que tindrà necessitat d’ocupar la vivenda o ell o un descendent abans de transcórrer els cinc anys. En aquesta excepció, s’exigeix que l’arrendador o el seu descendent utilitzi de forma permanent la vivenda arrendada.
No renovació o desistir del contracte (Parelles):
Si l’arrendatari decideix no renovar el contracte o desistir del contracte sense el consentiment de la seva parella (casats o parella de fet), el contracte pot continuar en benefici de la parella. En el supòsit de les parelles de fet s’exigeix que la persona que convisqui amb l’arrendatari ho hagi fet durant dos anys. Excepte que la parella tingui descendència en comú, que en aquest cas el termini és irrellevant.
Mort de l’arrendatari:
Si l’arrendatari mor durant la vigència del contracte la llei preveu que es puguin subrogar les següents persones:
1. En primer lloc, es pot subrogar la parella que convisqui amb l’arrendatari, sigui de fet sigui matrimonial.
2. Es podrien subrogar els descendents de l’arrendatari subjectes a la seva Patria Potestat o tutela. Sempre i quan hagin conviscut els dos anys anteriors a la mort.
3. Si no hi ha parella ni descendents (cap dels anteriors) es poden subrogar als ascendents de l’arrendatari que hagin conviscut habitualment amb ell els dos anys anteriors a la defunció.
4. Tenen dret a subrogació els germans de l’arrendatari que acreditin una convivència de dos anys anteriors a la mort.
5. Es podran subrogar les persones que tinguin una minusvàlida igual o superior al 65%, i sempre que tinguin una relació de parentiu de 3r grau col·lateral i acreditin una convivència mínima de dos anys abans de la mort.
Augment de la renda:
La renda del contracte només es podrà incrementar durant els cinc primers anys en funció de les variacions del IPC (Índex de preu en consum) i, a partir del sisè any es podrà incrementar el que les parts acordin. Exemple: El primer any pagues 1600€. A partir del primer any 1600€ + IPC. A partir del següent contracte: 2600€ + IPC (2%) + 4.
L’arrendatari té un dret preferent d’adquisició sobre la renda:
Si l’arrendador es ven el pis durant la vigència del contracte. L’arrendatari pot comprar-lo per el mateix preu que un tercer.
El incompliment del contracte:
El incompliment del contracte per una de les parts donarà dret a l’altre:
· O bé a demanar el compliment estricte del contracte
· O bé la resolució del contracte més els danys i perjudicis, si n’hi ha.
L’arrendador pot demanar la resolució del contracte en els següents casos:
1. Per impagament del lloguer o de les quantitats a les que l’arrendatari està obligat.
2. Per el impagament de la fiança quantitat que es demana quan es fa el contracte i té un temps determinat i pactat.
3. En el supòsit que es produeixi un subarrendament o cessió inconsentida de la vivenda. És a dir que el llogater rellogui la vivenda o que marxi i la doni a un altre sense consentiment de l’arrendador.
4. Quan l’arrendatari causi dolosament danys en a la finca.
5. Quan l’arrendatari faci obres inconsentides.
6. Quan a la vivenda s’hi realitzin activitats molestes, perilloses o il·lícites Il·legals.
7. Quan la vivenda no es destini a vivenda habitual de l’arrendatari.
L’arrendatari pot resoldre el contracte quan l’arrendador no realitzi les obres necessàries de conservació de la vivenda o quan el seu dret a utilitzar la vivenda sigui pertorbat.
El contracte d’arrandament de vivenda també s’extingirà per destrucció de la finca i per la declaració de ruïna dictada per l’autoritat competent normalment és l’ajuntament.
C.2.2 PER ÚS DIFERENT DE VIVENDA
Trobem naus industrials, oficines...
La llei, en aquest tipus de contractes, li dona llibertat de pactes i estableix alguna norma que regula algun aspecte concret. La llei només estableix una sèrie de punts, que són els següents:
1. Dret d’adquisició preferent per l’arrendatari.
L’arrendatari pot comprar el local o oficina en el supòsit que l’arrendador ho vengui.
2. La llei permet que l’arrendatari si realitza una activitat professional o empresarial en el objecte arrendat podrà subarrendar la finca o cedir el contracte sense permís de l’arrendador.
Només ho haurà de notificar en el transcurs d’un mes en el arrendador el subarrendament o cessió. Sempre i quan no estigui pactat en el contracte que no tens aquest dret. En contrapartida, l’arrendador té la facultat d’incrementar la renda un 10% si el subarrendament és parcial; o un 20% si el subarrendament és total o hi ha cessió.
3. Si l’arrendatari que fa una activitat professional o empresarial mor, el seu hereu es podrà subrogar fins la finalització del contracte.
4. Indemnització per clientela:
Si en un local s’hi fa una activat comercial de venda al públic, cinc anys abans de complir el termini pactat l’arrendador haurà d’indemnitzar a l’arrendatari si aquest li comunica quatre mesos abans de finalitzar el contracte que vol renovar-lo per cinc anys i a una renda de mercat.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES DE LA LLEI D’ARRENDAMENTS URBANS
Les disposicions transitòries de la llei de 1994 regulen la situació en que queden els contractes existents quan va entrar en vigor aquesta llei.
1. En primer lloc regulen la normativa que s’aplica en aquest contractes.
2. En segon lloc estableix un mecanisme d’actualització de lloguers. És a dir, que els contractes de 1964 a través d’una formula matemàtica pot actualitzar al lloguer per tal que s’aproximi al preu de mercat.
3. En tercer lloc, regulen la durada dels contractes. Els contractes que es feien abans del 1994 es veien sotmesos a la prorroga forçosa, el llogater tenia la facultat d’allargar el contracte tant com volgués.
4. En quart lloc, les transitòries regulen els drets que adquireixen o perden les parts contractants. Per exemple: se li donen facultats al propietari si es fan obres, etc.
D) CONTRACTE D’ARRENDAMENT DE SERVEIS I OBRES
D.1 CONTRACTE D’OBRES
El contracte d’arrendament d’obra consisteix en que una part s’obliga l’una respecte de l’altre en executar una obra a canvi d’una quantitat de diners. Ex: contracte per que algú ens construeixi una casa.
Es promet un resultat independentment del treball necessari per la seva obtenció.
Hi ha dues varietats d’aquest contracte:
1. En primer lloc que es contracti l’execució. I la part que executi l’obra només aporti el seu treball. El material el subministrarà l’altra part.
2. L’altra varietat és que l’executant aporti material i treball.
Efecte del contracte d’arrendament d’obres:
El contratista (el que fa l’obra), respon per incompliment les seves obligacions si executa personalment l’obra. I també respon, és responsable, del treball executat per les persones que treballin per ell.
D.2 CONTRACTE D’ARRENDAMENT DE SERVEIS
Una part s’obliga a realitzar un servei independentment del resultat, a canvi d’una remuneració Ex: contracte d’una empresa de seguretat/vigilància.
CONTRACTES DE COOPERACIÓ
CONTRACTE DE MANDAT
Aquell contracte en el que una persona, anomenada mandatari, s’obliga a realitzar algun servei o a fer alguna cosa per compte o encàrrec d’un altre, anomenat mandant.
En el contracte de mandat el mandatari gestiona interessos d’un tercer.
CLASSES DE MANDAT:
Classificables de quatre maneres:
1. Per la seva retribució, pot ser:
Gratuït: si no es pacta expressament res en el contracte. Excepte que el mandatari es dediqui professionalment a desenvolupar encàrrecs idèntics als de l’objecte del mandat. Retribuït: Serà quan es pacti una retribució a favor del mandatari.
2. Per la seva naturalesa:
Representatiu: Quan el mandatari actua per compte d’un tercer i així ho fa constar.
Propi: quan actua per compte del mandant i no ho fa constar davant de terceres persones.
3. Per la seva forma:
Exprés: Quan hi ha contracte.
Tàcit: Quan es dedueix pels actes del mandatari.
4. Pel seu contingut:
General: És general quan comprèn o avarca tots els negocis del mandant. I només permet actes d’administració, excepte que es faculti expressament el mandatari per adquirir o transmetre coses.
Especial: Quan es refereix a un o varis negocis determinats.
CAPACITAT DELS COTRACTANTS
La capacitat del mandant ha de ser necessària per obligar-se i contractar.
I la del mandatari també ha de ser la mateixa però es permet que un menor pugui ser mandatari, però només tindrà responsabilitat si s’ha enriquit.
OBLIGACIONS DEL MANDATARI
En primer lloc, està obligat a realitzar els actes als que es va comprometre, seguint les instruccions del mandant. I si no n’hi ha o són inapropiades, actuarà de forma diligent.
La segona obligació del mandatari, és que no pot traspassar els límits del mandat, però, si ho fa i el mandat es compleix en condicions més òptimes pel mandant, es considerarà que no ha infringit el límit del mandat.
La tercera és realitzar personalment l’encàrrec. I podrà anomenar un substitut sota la seva responsabilitat, excepte que ho tingui prohibit.
La quarta és informar en el mandant de la marxa de l’encàrrec. I una vegada el finalitzi rendirà comptes en el mandant.
La cinquena obligació es respondre davant del mandant dels danys i perjudicis que li ocasioni el incompliment total o parcial de les seves obligacions.
OBLIGACIONS DEL MANDANT
La primera és pagar al mandatari quan procedeixi.
La segona obligació és avançar en el mandatari allò que necessiti per l’execusió de l’encàrrec; i si no ho fa el mandatari el pot suspendre donat que no està obligat a fer avançaments.
La tercera obligació del mandant, és la de fer-se càrrec adquirides pel mandatari dins del límit del mandat. I de les obligacions que hagi ratificat fora del mandat i fetes pel mandatari.
La quarta és retornar en el mandatari tots els avançaments que ha fet de forma voluntària.
I la cinquena és indemnitzar en el mandatari per tots els danys i perjudicis que el compliment del mandat causi en el mandatari sense culpa ni imprudència d’aquest.
EXTINCIÓ DEL CONTRACTE DE MANDAT
Causes:
1. Totes les causes generals del contracte
2. Per la revocació del mandat.
3. Per la renuncia del mandatari.
4. Per la mort o insolvència del mandat o del mandatari.
Si el mandat s’extingeix i el mandatari ho ignora
La part de l’encàrrec fet val com si el mandat estigués vigent.
CONTRACTES REALS
CONTRACTE DE DIPOSIT
És aquell en el que una part nomenada dipositari rep d’una altra anomenada dipositant una cosa moble i s’obliga a guardar-la i restituir-la quan li sigui demanada.
TIPUS DE DIPOSIT
1. Mercantil: Requereix una sèrie de condicions:
a) Que el dipositari sigui comerciant.
b) Que les coses dipositades siguin objecte de comerç.
c) Que el dipòsit constitueixi per si mateix una operació mercantil o es faci com a conseqüència de una operació mercantil.
2. Civil: Pot ser:
a) Judicial:
És el que té lloc quan es decreta l’embargament o assegurament de béns litigiosos, és a dir, són objecte d’un procediment judicial.
No es considera un contracte per què el seu origen està en una decisió judicial. El dipòsit judicial pot tenir per objecte coses mobles o immobles
b) Extrajudicial: Pot ser:
- Voluntari:
· Regular: L’entrega de la cosa es fa per voluntat del dipositant. El dipositant no ha de ser necessariament el propietari de la cosa dipositada i és suficient que tingui el dret a disposar de la cosa.
OBLIGACIONS DEL DIPOSITARI:
1. Guardar la cosa en la forma pactada. I si no s’ha pactat cap forma específica ho haurà de fer de forma diligent.
2. No utilitzar la cosa. És a dir, té la prohibició de disposar de la cosa que guarda.
3. Restituir la cosa dipositada. El lloc a on es produeix la restitució és el que s’indiqui en el contracte i, si no s’indica res, la restitució tindrà lloc a on es trobi la cosa dipositada.
A part de les obligacions del dipositari aquest podrà restituir la cosa abans del termini pactat si hi ha causa per fer-ho i, si no hi ha cap termini, la podrà restituir quan tingui motius per fer-ho.
OBLIGACIONS DEL DIPOSITANT
1. Pagar una retribució al dipositari.
2. Pagar en el dipositari els danys i perjudicis que la cosa pugui ocasionar (a no ser que s’hagi avisat prèviament dels danys i perjudicis que pot causar)
· Irregular
- Necessari: Recull tres supòsits:
I. Dipòsit legal: És aquell que es fa en compliment d’una norma.
II. Dipòsit miserable: És el que té lloc com a conseqüència d’un sinistre.
III. Dipòsit de hostaleria: És el que té lloc dins dels negocis i establiments dedicats a l’hostaleria.
CONTRACTES DE GARANTIA
CONTRACTE DE FIANÇA -AVAL
És defineix com aquell en el que una persona anomenada fiador garanteix l’obligació assumida pel deutor en un altre contracte anomenat contracte principal. Banc---deutor---aval o fiador
CARACTERÍSTIQUES
1. Finalitat: Garantir d’un altra contracte.
2. És un contracte accessori. I per la seva existència es requereix la constitució d’una obligació principal.
3. El fiador o avalista respon quan el deutor incompleix.
4. Obligació accessòria: L’obligació del fiador està destinada a cobrir el risc d’incompliment del deutor.
5. El fiador no pot assumir més obligacions que el deutor. I si ho fa l’obligació és nul·la. El límit de l’obligació del deutor és l’obligació principal.
6. Si l’obligació principal es redueix l’obligació accessòria també.
7. El fiador té el benefici d’excussió. Consisteix en que si el deutor principal té béns per respondre per el incompliment de l’obligació, el creditor no podrà perseguir en el fiador. És un dret renunciable.
8. La fiança és solidaria quan el fiador s’obliga solidàriament amb el deutor i, en conseqüència, el creditor es podrà dirigir directament contra el propi fiador com si fos el deutor.
9. Si el fiador paga es podrà dirigir posteriorment contra el deutor i reclamar-li la quantitat pagada del deute més els interessos legals d’aquesta quantitat més les despeses ocasionades al fiador i més els danys i perjudicis.
CONTRACTES ALEATORIS
Són aquells en que una de les parts o les dos s’obliguen recíprocament a donar o fer en el supòsit que es produeixi un esdeveniment incert que pot succeir o no en un temps indeterminat.
CONTRACTE D’ASSEGURANÇA
És el més important dels contractes aleatoris.
És aquell en el que una persona anomenada assegurador respon del dany fortuït que sobrevingui en la persona o els béns mobles o immobles d’un altre anomenat assegurat. A canvi d’un preu determinat que les parts fixen lliurement, la qual s’anomena prima.
L’assegurador s’obliga al pagament d’una quantitat en el assegurat en el cas que succeeixi un sinistre. I també es pot establir que el pagament es faci a un tercer.
CLASSES D’ASSEGURANÇA
1. Assegurances de coses: Cobreixen el possible d’any que pot patir un patrimoni. Per exemple: un incendi, un accident, una inundació, un robatori...
S’anomenen assegurances d’indemnització per què s’acaba sempre en una indemnització.
2. Assegurances de persones: Consisteixen en que es cobreix amb una quantitat de cèntims un possible dany que pugui patir una persona. Per exemple: una malaltia, invalidesa, una lesió...
És un tipus d’assegurança que es troba sobretot en els autònoms.
Es pacta una quantitat de cèntims determinada que l’assegurador paga a l’assegurat.
