BLOC 2 - TEMA 1 (10ª part): EL DRET CIVIL. El dret de succesions.
Successió mortis causa
IDEES BÀSIQUES
Es defineix com la substitució d’una persona en els drets transmissible d’un altre degut a la seva mort. No tots els drets són transmissibles.
En la successió es produeix un canvi de subjecte en els drets transmesos. I les relacions jurídiques es mantindran intactes després de la transmissió. La successió mortis causa es distingeix de la successió entre persones vives en que els drets es transmeten amb la mort de la persona.
Pot ser de dues classes:
TESTAMENTARIA
És aquella en la que el causant (el que mort) deixa en el seu testament quina és la seva voluntat respecte dels seus béns una vegada mori.
PER LLEI
Té lloc quan no hi ha testament o aquest és nul. I llavors la llei s’encarrega de regular quins seran els hereus del causant.
HERÈNCIA
L’herència comprèn tots els béns, drets i obligacions d’una persona que no s’extingeixen per la seva mort.
CLASSES DE PERSONES QUE CONSTITUEIXEN UNA HERÈNCIA
En una herència intervenen tres tipus o classes de persones:
1. EL CAUSANT
És la persona que mort i és la titular dels béns, drets i obligacions transmissibles.
2. L’HEREU
És la persona que succeeix a títol universal en el causant. I te dret a tota l’herència genèricament o a una part inconcreta de la mateixa si hi ha més d’un hereu.
3. LEGATARI
La persona que succeeix a títol particular i rep un o més béns concrets anomenats legats. El legatari és la persona designada que rep un bé concret i complet, a diferencia de l’hereu que té els béns de forma genèrica.
OBERTURA DE L’HERÈNCIA
L’obertura de l’herència es produeix amb la mort del causant. I, finalitza amb la seva acceptació per part dels hereus i legataris si n’hi ha. Durant el temps que transcórrer des de la mort del causant fins l’acceptació de l’herència, aquesta es denomina “herència jacent”, que no té propietari o amo. I respecte en aquesta herència, l’hereu o els hereus només poden realitzar actes de conservació i d’administració.
Els efectes de l’acceptació o repudiació d’una herència es retrotrauen al moment de la mort del causant. Tant per allò bo com per allò dolent s’obté de forma retroactiva.
ACCEPTACIÓ DE L’HERÈNCIA
L’acceptació de l’herència es pot fer de qualsevol forma i pot ser expressa o tàcita. Mentre que la repudiació, obligatòriament, s’haurà de fer en document públic A la pràctica totes són expresses.
L’acceptació es pot fer a benefici d’inventari. És a dir, l’hereu o hereus en aquest cas només respondran dels deutes amb els béns heretats. En acceptar una herència s’accepta per actiu i passiu.
Hi ha dos tipus:
BENEFICI D’INVENTARI
En l’acceptació del benefici d’inventari:
1. En primer lloc s’haurà de fer davant de notari o judicialment.
2. En segon lloc, s’haurà de fer un inventari de l’herència.
3. En tercer lloc, s’anomenarà un administrador de l’herència.
4. En quart lloc, es procedirà a liquidar l’herència pagant en primer lloc els deutes, després els legats i, finalment, cobraran els hereus.
Quan s’accepta o es repudia, s’accepta o es repudia tot. I t’ho donen o t’ho treuen tot. No es pot seleccionar.
PURA
L’hereu respon dels deutes que puguin haver-hi en l’herència amb els béns heretats i amb els seus propis béns. És a dir, si per qualsevol cosa hi ha més deutes que beneficis t’acaben embargant i paga l’hereu.
Repudiació o renuncia de l’herència
Si es repudia o renuncia a l’herència, per part dels hereus, els creditors del causant poden ser autoritzats judicialment a acceptar-la en nom del repudiant. I d’aquesta forma la pròpia herència cobreix els seus crèdits i, si es produís un sobrant, passaria a les persones que tenen dret a heretar després del repudiant.
El dret d’acréixer
Els hereus tenen el dret de acréixer que consisteix en la facultat que tenen de rebre, a més a més de la seva part, la part vacant d’un altre partícip en l’herència. El dret d’acréixer és aquell que si falta un hereu, la seva part aniria per parts iguals als altres dos; es produeix de forma automàtica i representa l’adquisició d’una part de l’herència més la d’un altre hereu.
La partició de l’herència
L’herència pot ser partida, és a dir, adjudicant a cada hereu una part de la mateixa.
La partició de l’herència es pot fer en qualsevol moment, excepte que el testador ho prohibeixi. La partició pot ser realitzada:
- Pel propi testador també per una persona que designi el testador i no sigui un hereu.
- També pot fer la partició d’una herència una persona designada unànimement pels hereus.
- I, en últim cas, pot ser realitzada judicialment.
La partició s’haurà de fer guardant la possible igualtat i s’adjudicarà a cada hereu coses de la mateixa naturalesa o qualitat.
TESTAMENT
És l’acte en el que una persona disposa per després de la seva mort de tots els seus béns o una part d’ells.
És un acte:
- Solemne, perquè està subjecte a determinades formes.
- Unilateral, perquè només genera obligacions per una part.
- Personalíssim, perquè només ho pot fer la persona interessada directament.
En principi tothom té la capacitat de testar. Excepte aquelles persones que ho tenen prohibit per llei Ex: Els incapacitats o els menors de 14 anys.
CLASSES DE TESTAMENT
Poden ser:
COMÚ
Pot ser:
1. Obert
Aquell en que la última voluntat del testador es manifesta davant de qui s’atorgui el testament. És el clàssic, vaig al notari i li dic això és per X i això és per Y. En un pais extranger es pot fer davant d’un consol.
2. Tancat
Aquell en el que el testador sense manifestar quina és la seva última voluntat, declara davant la persona que s’atorga que en un document que li entrega o li presenta està recollida la seva voluntat testamentaria. És a dir, és tancat perquè no li dic al notari sinó que li dono un sobre i ell el guarda i no l’obrirà fins al dia de la mort del testador.
3. Ològraf
És aquell en el què, sense necessitat de declarar davant de ningú, el testador consigna per escrit del seu puny i lletra la seva última voluntat.
Requisits del testament Ològraf
a) El testador ha de ser major d’edat.
b) L’autoritat judicial comprovi la identitat del testador.
Aquest testament té la particularitat que s’ha de presentar davant d’un jutge, que amb una sèrie de proves, el pot aprovar.
ESPECIAL
1. Militar
Aquell que s’atorga en temps de guerra per militars en campanya, voluntaris, presoners i persones empleades per l’exèrcit.
2. Marítim
Aquell que atorguen les persones que van en vaixell pel mar.
3. Fet en l’estranger.
Atorgats per espanyols en territori estranger. Aquests es poden fer en el consolat.
CONTINGUT DEL TESTAMENT
El testament ha d’indicar el nom de l’hereu o dels hereus i dels legataris (si n’hi ha) de forma clara. I és possible establir condicions, terminis, i imposar càrregues. És a dir, es pot posar que una persona heredi quan tingui 18 anys o que fins als 25 no pot vendre la casa que ha heretat.
Els hereus no han d’estar obligatòriament determinats, però si existeixen en el moment d’atorgar el testament s’haurà de determinar. Es possible també demanar un substitut testamentari, és a dir, establir que una persona rebrà l’herència o part d’ella si falta una altra designada prèviament. Si un marit i una muller es deixen el testament mútuament i mort una de les persones, l’herència d’aquest passarà als fills.
El legat
El legat suposa l’assignació testamentaria d’un valor patrimonial fet directament a una persona concreta que pot ser hereu o no. El legatari no respon dels deutes de l’herència, excepte:
1. En primer lloc, que se li hagi imposat el deure de suportar-los.
2. En segon lloc, que l’herència estigui totalment distribuïda en legats.
3. En tercer lloc, que en l’herència faltin béns suficients per cobrir les legítimes.
La responsabilitat del legatari no pot excedir del valor del legat.
RESUM PER RECORDAR:
Hereu: Quan en un testament es designa una persona hereda de tots els béns.
Legatari: és al que se li dona un bé determinat.
INEFICACIA DEL TESTAMENT
Quan aquest no produeix efectes, i això pot succeir per varies causes:
1. Nul·litat
Es produeix quan no compleix els requisits i formalitats necessàries per ser vàlid. Per exemple: la manca de validesa jurídica del testador.
2. Caducitat
Suposa deixar transcórrer el termini fixat per realitzar determinats actes. Que necessitava el testament per ser vàlid.
3. Per revocació
La pot fer el testador total o parcialment i en qualsevol moment. Si una persona ha fet més d’un testament al llarg de la seva vida serà vàlid l’últim.
SUCCESSIÓ FORÇOSA
LA LEGÍTIMA
És la part de béns de l’herència de la que el testador no pot disposar per haver-la reservat la llei a determinats hereus anomenats hereus forçosos, que són els legitimaris.
Per fixar la legítima es té en compte el valor dels béns que queden a la mort del testador una vegada s’han deduït els deutes i les càrregues, excepte els impostos. És a dir, el valor de la legítima serà tot el patrimoni que tenia el testador al moment de morir amb el valor de la casa del moment en el que va morir i el 25% serà pels legitimaris.
El legitimari
Es considera legitimaris els fills i descendents. És a dir, el testador està obligat a donar un 25% dels seus béns als seus fills i descendents, l’altre 75% és per qui el testador vulgui.
El legitimari pot ser privat de la legítima si incórrer en causa de desheredació.
Si al legitimari no se li deixa legitima o aquesta és insuficient, tindrà la facultat de reclamar-la judicialment. El termini per reclamar-la és de 10 anys.
SUCCESSIÓ INTESTADA
Es produeix quan no hi ha testament atorgat per una persona que ha mort, determinant la llei qui seran els seus hereus.
També es produeix la successió intestada quan el testament és nul o les persones designades en el testament repudien l’herència. En aquest cas quan es produeix la inexistència o la inaplicació del testament l’ordre per heretar es basa en el parentiu dels hereus respecte del causant i s’estableix un ordre de prelació, prioritat.
A Catalunya l’ordre de prelació (de preferència) és el següent:
1. En primer lloc, hereten els fills i descendents del causant. Es reserva el usdefruit de l’herència a la parella (matrimonial) del causant.
2. En segon lloc, en cas de que no hi hagi fills ni descendents, hereta la parella (matrimonial). La parella no haurà d’estar separada judicialment ni de fet ni haver instat una demanda de nul·litat matrimonial.
3. En tercer lloc, si no hi ha ni fills ni parella, hereten els ascendents (pare o mare) a parts iguals. Si hi ha avis el 50% que correspondria als primer ascendent passa al segon ascendent.
4. En quart lloc, familiars col·laterals fins al 4rt grau, és a dir, germans i nebots.
5. En cinquè lloc, si no hi ha cap, hereta la generalitat.
