Dret públic i privat- BLOC 2- T1.10

BLOC 2 - TEMA 1 (10ª part): EL DRET CIVIL. El dret de succesions.

Successió mortis causa

IDEES BÀSIQUES

Es defineix com la substitució d’una persona en els drets transmissible d’un altre degut a la seva mort. No tots els drets són transmissibles.

En la successió es produeix un canvi de subjecte en els drets transmesos. I les relacions jurídiques es mantindran intactes després de la transmissió. La successió mortis causa es distingeix de la successió entre persones vives en que els drets es transmeten amb la mort de la persona.

Pot ser de dues classes:

TESTAMENTARIA

És aquella en la que el causant (el que mort) deixa en el seu testament quina és la seva voluntat respecte dels seus béns una vegada mori.

PER LLEI

Té lloc quan no hi ha testament o aquest és nul. I llavors la llei s’encarrega de regular quins seran els hereus del causant.

HERÈNCIA

L’herència comprèn tots els béns, drets i obligacions d’una persona que no s’extingeixen per la seva mort.

CLASSES DE PERSONES QUE CONSTITUEIXEN UNA HERÈNCIA

En una herència intervenen tres tipus o classes de persones:

1. EL CAUSANT

És la persona que mort i és la titular dels béns, drets i obligacions transmissibles.

2. L’HEREU

És la persona que succeeix a títol universal en el causant. I te dret a tota l’herència genèricament o a una part inconcreta de la mateixa si hi ha més d’un hereu.

3. LEGATARI

La persona que succeeix a títol particular i rep un o més béns concrets anomenats legats. El legatari és la persona designada que rep un bé concret i complet, a diferencia de l’hereu que té els béns de forma genèrica.

OBERTURA DE L’HERÈNCIA

L’obertura de l’herència es produeix amb la mort del causant. I, finalitza amb la seva acceptació per part dels hereus i legataris si n’hi ha. Durant el temps que transcórrer des de la mort del causant fins l’acceptació de l’herència, aquesta es denomina “herència jacent”, que no té propietari o amo. I respecte en aquesta herència, l’hereu o els hereus només poden realitzar actes de conservació i d’administració.

Els efectes de l’acceptació o repudiació d’una herència es retrotrauen al moment de la mort del causant. Tant per allò bo com per allò dolent s’obté de forma retroactiva.

ACCEPTACIÓ DE L’HERÈNCIA

L’acceptació de l’herència es pot fer de qualsevol forma i pot ser expressa o tàcita. Mentre que la repudiació, obligatòriament, s’haurà de fer en document públic _{A la pràctica totes són expresses.}

L’acceptació es pot fer a benefici d’inventari. És a dir, l’hereu o hereus en aquest cas només respondran dels deutes amb els béns heretats. En acceptar una herència s’accepta per actiu i passiu.

Hi ha dos tipus:

BENEFICI D’INVENTARI

En l’acceptació del benefici d’inventari:

1. En primer lloc s’haurà de fer davant de notari o judicialment.

2. En segon lloc, s’haurà de fer un inventari de l’herència.

3. En tercer lloc, s’anomenarà un administrador de l’herència.

4. En quart lloc, es procedirà a liquidar l’herència pagant en primer lloc els deutes, després els legats i, finalment, cobraran els hereus.

Quan s’accepta o es repudia, s’accepta o es repudia tot. I t’ho donen o t’ho treuen tot. No es pot seleccionar.

PURA

L’hereu respon dels deutes que puguin haver-hi en l’herència amb els béns heretats i amb els seus propis béns. És a dir, si per qualsevol cosa hi ha més deutes que beneficis t’acaben embargant i paga l’hereu.

Repudiació o renuncia de l’herència

Si es repudia o renuncia a l’herència, per part dels hereus, els creditors del causant poden ser autoritzats judicialment a acceptar-la en nom del repudiant. I d’aquesta forma la pròpia herència cobreix els seus crèdits i, si es produís un sobrant, passaria a les persones que tenen dret a heretar després del repudiant.

El dret d’acréixer

Els hereus tenen el dret de acréixer que consisteix en la facultat que tenen de rebre, a més a més de la seva part, la part vacant d’un altre partícip en l’herència. El dret d’acréixer és aquell que si falta un hereu, la seva part aniria per parts iguals als altres dos; es produeix de forma automàtica i representa l’adquisició d’una part de l’herència més la d’un altre hereu.

La partició de l’herència

L’herència pot ser partida, és a dir, adjudicant a cada hereu una part de la mateixa.

La partició de l’herència es pot fer en qualsevol moment, excepte que el testador ho prohibeixi. La partició pot ser realitzada:

- Pel propi testador també per una persona que designi el testador i no sigui un hereu.

- També pot fer la partició d’una herència una persona designada unànimement pels hereus.

- I, en últim cas, pot ser realitzada judicialment.

La partició s’haurà de fer guardant la possible igualtat i s’adjudicarà a cada hereu coses de la mateixa naturalesa o qualitat.

TESTAMENT

És l’acte en el que una persona disposa per després de la seva mort de tots els seus béns o una part d’ells.

És un acte:

- Solemne, perquè està subjecte a determinades formes.

- Unilateral, perquè només genera obligacions per una part.

- Personalíssim, perquè només ho pot fer la persona interessada directament.

En principi tothom té la capacitat de testar. Excepte aquelles persones que ho tenen prohibit per llei _{Ex: Els incapacitats o els menors de 14 anys.}

CLASSES DE TESTAMENT

Poden ser:

COMÚ

Pot ser:

1. Obert

Aquell en que la última voluntat del testador es manifesta davant de qui s’atorgui el testament. _{És el clàssic, vaig al notari i li dic això és per X i això és per Y. En un pais extranger es pot fer davant d’un consol.}

2. Tancat

Aquell en el que el testador sense manifestar quina és la seva última voluntat, declara davant la persona que s’atorga que en un document que li entrega o li presenta està recollida la seva voluntat testamentaria. És a dir, és tancat perquè no li dic al notari sinó que li dono un sobre i ell el guarda i no l’obrirà fins al dia de la mort del testador.

3. Ològraf

És aquell en el què, sense necessitat de declarar davant de ningú, el testador consigna per escrit del seu puny i lletra la seva última voluntat.

Requisits del testament Ològraf

a) El testador ha de ser major d’edat.

b) L’autoritat judicial comprovi la identitat del testador.

Aquest testament té la particularitat que s’ha de presentar davant d’un jutge, que amb una sèrie de proves, el pot aprovar.

ESPECIAL

1. Militar

Aquell que s’atorga en temps de guerra per militars en campanya, voluntaris, presoners i persones empleades per l’exèrcit.

2. Marítim

Aquell que atorguen les persones que van en vaixell pel mar.

3. Fet en l’estranger.

Atorgats per espanyols en territori estranger. Aquests es poden fer en el consolat.

CONTINGUT DEL TESTAMENT

El testament ha d’indicar el nom de l’hereu o dels hereus i dels legataris (si n’hi ha) de forma clara. I és possible establir condicions, terminis, i imposar càrregues. _{És a dir, es pot posar que una persona heredi quan tingui 18 anys o que fins als 25 no pot vendre la casa que ha heretat.}

Els hereus no han d’estar obligatòriament determinats, però si existeixen en el moment d’atorgar el testament s’haurà de determinar. Es possible també demanar un substitut testamentari, és a dir, establir que una persona rebrà l’herència o part d’ella si falta una altra designada prèviament. _{Si un marit i una muller es deixen el testament mútuament i mort una de les persones, l’herència d’aquest passarà als fills.}

El legat

El legat suposa l’assignació testamentaria d’un valor patrimonial fet directament a una persona concreta que pot ser hereu o no. El legatari no respon dels deutes de l’herència, excepte:

1. En primer lloc, que se li hagi imposat el deure de suportar-los.

2. En segon lloc, que l’herència estigui totalment distribuïda en legats.

3. En tercer lloc, que en l’herència faltin béns suficients per cobrir les legítimes.

La responsabilitat del legatari no pot excedir del valor del legat.

RESUM PER RECORDAR:

Hereu: Quan en un testament es designa una persona hereda de tots els béns.

Legatari: és al que se li dona un bé determinat.

INEFICACIA DEL TESTAMENT

Quan aquest no produeix efectes, i això pot succeir per varies causes:

1. Nul·litat

Es produeix quan no compleix els requisits i formalitats necessàries per ser vàlid. _{Per exemple: la manca de validesa jurídica del testador.}

2. Caducitat

Suposa deixar transcórrer el termini fixat per realitzar determinats actes. Que necessitava el testament per ser vàlid.

3. Per revocació

La pot fer el testador total o parcialment i en qualsevol moment. Si una persona ha fet més d’un testament al llarg de la seva vida serà vàlid l’últim.

SUCCESSIÓ FORÇOSA

LA LEGÍTIMA

És la part de béns de l’herència de la que el testador no pot disposar per haver-la reservat la llei a determinats hereus anomenats hereus forçosos, que són els legitimaris.

Per fixar la legítima es té en compte el valor dels béns que queden a la mort del testador una vegada s’han deduït els deutes i les càrregues, excepte els impostos. És a dir, el valor de la legítima serà tot el patrimoni que tenia el testador al moment de morir amb el valor de la casa del moment en el que va morir i el 25% serà pels legitimaris.

El legitimari

Es considera legitimaris els fills i descendents. És a dir, el testador està obligat a donar un 25% dels seus béns als seus fills i descendents, l’altre 75% és per qui el testador vulgui.

El legitimari pot ser privat de la legítima si incórrer en causa de desheredació.

Si al legitimari no se li deixa legitima o aquesta és insuficient, tindrà la facultat de reclamar-la judicialment. El termini per reclamar-la és de 10 anys.

SUCCESSIÓ INTESTADA

Es produeix quan no hi ha testament atorgat per una persona que ha mort, determinant la llei qui seran els seus hereus.

També es produeix la successió intestada quan el testament és nul o les persones designades en el testament repudien l’herència. En aquest cas quan es produeix la inexistència o la inaplicació del testament l’ordre per heretar es basa en el parentiu dels hereus respecte del causant i s’estableix un ordre de prelació, prioritat.

A Catalunya l’ordre de prelació (de preferència) és el següent:

1. En primer lloc, hereten els fills i descendents del causant. Es reserva el usdefruit de l’herència a la parella (matrimonial) del causant.

2. En segon lloc, en cas de que no hi hagi fills ni descendents, hereta la parella (matrimonial). La parella no haurà d’estar separada judicialment ni de fet ni haver instat una demanda de nul·litat matrimonial.

3. En tercer lloc, si no hi ha ni fills ni parella, hereten els ascendents (pare o mare) a parts iguals. Si hi ha avis el 50% que correspondria als primer ascendent passa al segon ascendent.

4. En quart lloc, familiars col·laterals fins al 4rt grau, és a dir, germans i nebots.

5. En cinquè lloc, si no hi ha cap, hereta la generalitat.

Dret públic i privat- BLOC 2- T1.9

BLOC 2 - TEMA 1 (9ª part): EL DRET CIVIL. Dret de família.

El Matrimoni

IDEES BÀSIQUES

El Matrimoni es defineix com l’estat de dues persones de igual o diferent sexe que la seva unió consagrada per la llei. És un estat civil i pot ser:

- Civil: Es contrau en el registre civil.

- Canònic: Es contrau a l’església. (Per persones de diferent sexe)

Abans de contraure matrimoni, s’instrueix l’expedient matrimonial, on s’examina si els contraient tenen capacitat per contraure matrimoni. I es recullen totes les dades relatives a la celebració. És el primer filtre per veure si una persona està casada o no.

Capitulacions matrimonials

El Matrimoni s’ha d’inscriure obligatòriament en el registre civil. Dins del matrimoni es poden atorgar les anomenades capitulacions matrimonials, què regulen el règim econòmic del matrimoni. És com un contracte que fan les dues parts i estableixen que pot passar en cas de divorci, regular la situació econòmica...

Dins de les capitulacions matrimonials no es pot estipular res que sigui contrari a la llei o que limiti la igualtat de drets que corresponen als membres de la parella.

Les capitulacions matrimonials s’hauran d’atorgar en escriptura pública, és a dir, davant de notari.

No són obligatòries.

RÈGIM ECONÒMIC MATRIMONIAL

A Espanya hi ha diversos règims econòmics matrimonials, però els més importants són:

SOCIETAT DE GANANCIALS

En aquest règim es fan comuns pels membres de la parella els beneficis obtinguts per qualsevol d’ells. Aquest règim comença a regir a partir de la celebració del matrimoni o en el moment en que es pacti a les capitulacions matrimonials.

Tot matrimoni ja té adjudicat un, i a partir d’aquí es pot canviar o no.

ES CONSIDEREN BÉNS GANANCIALS ELS SEGÜENTS:

1. Els que s’obtinguin pel treball o la indústria de qualsevol dels dos membres de la parella.

2. Els fruits, rentes i interessos, que produeixin tant els béns privatius com els ganancials. _{Si tenen una casa en lloguer un dels dos, els beneficis s’aniran 50%.}

3. També es considera un bé ganancial els que s’obtinguin a títol onerós a costa del caudal comú. _{Si jo tinc uns béns abans de casar-me i després de casar-me compro una casa, serà un bé privatiu. És a ir, només seran ganancials tots aquells béns adquirits un cop s’ha realitzat el matrimoni.}

4. També ho seran les empreses o establiments mercantils creats durant la vigència de la societat de ganancials per un dels membres de la parella amb recursos obtinguts dels béns comuns.

5. Es presumeixen ganancials els béns existents en el matrimoni mentre no es demostri que pertanyen privativament a un dels membres de la parella. _{És a dir, si un bé no es sap si és privatiu o ganancial, es considera ganancial. En cas de dubte és ganancial.}

1. Per la dissolució del matrimoni.
2. Quan el matrimoni es declari nul.
3. Quan inicialment es decreti la separació.
4. Quan la parella acordi un règim econòmic diferent. _{És a dir, si ja no volen ganancial.}
5. S’extingeix per decisió judicial.

SEPARACIÓ DE BÉNS

És el típic de Catalunya i s’aplica en els següents casos:

1. S’aplica a les persones amb veïnatge civil català en el moment de contraure el matrimoni.
2. Les persones que s’acullin al règim de separació de béns atorgant capitulacions matrimonials.
3. Les persones que renunciïn al règim de ganancials i no n’estableixin un altre. Tothom ha de tenir un règim econòmic matrimonial, i si no hi ha cap és la separació de béns.
4. Quan s’extingeixi la societat de ganancials. Els béns o drets adquirits per cada membre de la parella durant la vigència del matrimoni, seran privatius. I Els que no es puguin atribuir a cap dels dos seran comuns per meitat.

LA FINALITZACIÓ DEL MATRIMONI

CAUSES DE FINALITZACIÓ DEL MATRIMONI

1. Nul·litat

Es produeix quan falta algun dels requisits que la llei exigeix per que sigui vàlid. _{Ex: Defecte de forma en la celebració o que el consentiment d’un dels contraents estigui viciat.}

Els efectes civils de la nul·litat, produïts durant el matrimoni i fins que es declari la nul·litat es mantenen pel membre de la parella que hagués actuat correctament o de bona fe i pels fills.

La nul·litat s’ha de decretar judicialment i s’ha d’inscriure obligatòriament en el registre civil.

2. Separació

La separació suposa a suspensió de a vida en comú de dues persones. I pot ser judicial o de fet.

Es concedeix si la demana qualsevol dels dos contraents. I pot ser:

- Contenciosa

Quan el jutge la decreta i estableix quins són els efectes de la separació. És a dir, el jutge diu qui es queda la casa, custodies, etc.

- Mutu acord

La parella presenta en el jutjat, conjuntament amb la demanda un conveni regulador dels efectes de la separació. És a dir, les parts pacten a quins termes es separen i queden recollits al conveni els pactes als que han arribat, el jutge dicta la sentència i s’aprova.

La sentencia de separació s’haurà d’inscriure obligatòriament en el registre civil.

3. El divorci

Representa la dissolució del matrimoni pel transcurs del temps de separació. Al igual que la separació pot ser contenciós o de mutu acord

I la sentencia que decreti el divorci s’haurà d’inscriure obligatòriament en el registre civil.

ELS EFECTES COMUNS A LA SEPARACIÓ I AL DIVORCI

La sentencia que decreti la separació o divorci i els convenis reguladors que es pactin en aquests casos s’hauran de pronunciar sobre una sèrie de punts que són els següents:

1. A qui s’atribueix la vivenda conjugal.

Sobre la vivenda conjugal. És a dir, on el matrimoni resideix. Aquesta vivenda que pot ser de compra o de lloguer, per tant s’atribueix l’ús no la propietat.

2. Guarda, custodia i pàtria potestat.

S’ha d’acordar respecte els fils a qui s’adjudica la guarda o custodia _{A no ser que es pacti custodia compartida} i la pàtria potestat _{En general és dels dos. Són decisions importants respecte els fills.}

3. La pensió alimenticia en favor dels fills. És a dir, s’ha de pactar el que no té els fills quina pensió li passa a l’altre.

4. La pensió compensatòria entre els membres de la parella. Es pot establir si la ruptura causa un desequilibri econòmic en un dels membres de la parella, l’altra pot estar obligat a passar-li una pensió. S’estableix en funció d’uns criteris:

- Per la dedicació del membre a la família.

- Possibilitats d’accés al mercat laboral.

- Per increment de patrimoni produït durant la vigència del matrimoni.

5. Càrregues familiars

Si hi ha préstecs o hipoteques qui paga què i quant.

La Filiació

IDEES BÀSIQUES

És la relació jurídica entre el fill i els seus progenitors.

Hi ha tres classes de filiació:

MATRIMONIAL

Queda determinada legalment per la inscripció del naixement del fill conjuntament amb la del matrimoni dels pares o per sentència judicial. _{És quan el jutge determina que aquell fill és matrimonial.}

EXTRAMATRIMONIAL

Queda determinada pel reconeixement davant de l’encarregat del registre civil o pel reconeixement en un testament o document públic. I per la tramitació d’un expedient en el registre civil. També es pot determinar per sentència judicial. També es pot determinar quan es fa constar la filiació materna en la inscripció practicada en el registre civil.

PER ADOPCIÓ

Es produeix després d’un procediment judicial i és necessària la proposta prèvia d’una entitat pública excepte en determinats casos.

REQUISITS

Són requisits de l’adopció els següents:

1. Que l’adoptant tingui més de 25 anys. I si es tracta d’una parella, almenys un dels dos haurà de tenir més de 25 anys.

2. Que l’adoptant ha de tenir 14 anys més que l’adoptat.

3. No es poden adoptar menors emancipats.

4. No es pot adoptar a un descendent o un parent en segon grau de línia col·lateral, ni un tutelat pot ser adoptat pel seu tutor fins que deixi el càrrec.

EFECTES DE L’ADOPCIÓ

És que s’extingeixen els vincles jurídics entre l’adoptat i la seva família anterior. L’excepció és que l’adoptat sigui fill de la parella de l’adoptant.

L’adopció és irrevocable, un cop fet no es pot desfer. Excepte que es demani en el jutge en el següent cas:

- Que el pare o la mare biològics no haguessin participat a la tramitació de l’expedient per causa no impotable en ells, i sempre que no hagin transcorregut més de dos anys de l’adopció i la revocació no perjudiqui al menor.

L’extinció de l’adopció no origina la pèrdua de la nacionalitat ni la del veïnatge civil adquirits. Ni comprèn els efectes patrimonials produïts amb anterioritat. _{És a dir, si adoptem un nen o nena que ve de la xina i per qualsevol causa s’extingeix l’adopció i el nen té a nacionalitat espanyola, aquest nen la manté.} A Catalunya la filiació està regulada en el codi civil de Catalunya.

Dret públic i privat- BLOC 2- T1.8

BLOC 2 - TEMA 1 (8ª part): EL DRET CIVIL. Registre de la propietat.

IDEES BÀSIQUES

És una oficina administrativa, és a dir, té consideració d’administració pública. I té per finalitat donar a conèixer la situació jurídica dels immobles, a través de la seva descripció en els llibres oficials.

Si anem al registre podem tenir tot l’historial d’una casa, tots els propietaris que hi a hagut.

CARACTERÍSTIQUES

1. Tothom pugui conèixer les situacions jurídiques immobiliàries.

2. Es regeix pel principi de publicitat registral. Tota la informació inscrita és pública.

3. La inscripció és voluntària. És a dir, si algú es compra o té un dret real sobre un pis és aconsellable que es registri, però no és obligatori.

4. Existeix o es regeix per la presumpció de que totes les inscripcions són exactes. I s’aplica el principi de protecció registral a les persones següents:

a) Aquelles persones que adquireixin béns de persones que en el registre figuren com a legitimades per a transferir-los.

b) Aquelles persones que actuïn de bona fe. És a dir, que no coneguin situacions d’irregularitats en la titularitat de la finca.

c) Aquelles persones que adquireixen un bé en base a un negoci jurídic onerós. _{Ex: compravenda}

d) Aquelles persones que actuïn basant-se en la inscripció o inscripcions del registre.

5. En el registre s’aplica el principi de prioritat, davant d’inscripcions o situacions incompatibles. _{La primera que arriba, és a primera que s’inscriu.}

6. El registre es regeix pel principi de tracte successiu_{. A—es registra i ven a---B----registra i ven a----C ---- no es registra i intenta vendre a----D, el qual no es pot inscriure.}