Teoria de la Comunicació -T2

TEMA 2: LA COMUNICACIÓ I LA INFORMACIÓ DE LA SOCIETAT ACTUAL

La societat de la informació: un nou escenari de mediatització

LA COMUNICACIÓ EN LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

La societat de la informació com s’ha desenvolupat i per què? S’ha creat de forma autònoma i independent? O hi ha diferents factors que l’han format?

Des dels anys 70 estem vivint una revolució tecnològica sin precedents relacionades específicament amb les TIC. Aquesta revolució ha possibilitat el pas cap a la Societat de la Informació, de la mateixa manera que la Revolució industrial va donar pas a la Societat industrial.

Tecnològicament tenim a la nostra disposició nous dispositius per rebre informació i comunicar-nos, nous sistemes d’accés i gestió de la informació, i noves eines de comunicació que estan transformant les formes de producció econòmica, la societat i la cultura. En aquest sentit les TIC contribueixen al desenvolupament de les circumstàncies.

Ø Segons Matterlart & Matterlart (1986) Penser les medias

“La comunicació és un fet d’estructura i no un fenomen de moda. Ocupa un lloc central en les estratègies que tenen per objecte la reestructuració de les nostre societats. A través de les tecnologies electròniques és una de les peces clau de la reconversió dels grans països industrialitzats. Acompanya el nou desplegament dels poders –i dels contrapoders- en el marc familiar, en l’escola, en la fabrica, en l’oficina, en l’hospital, en el barri, en la regió, en la nació. A més, s’ha convertit en un element essencial de la internacionalització de les economies i de les cultures. Per conseqüent, en un encreuament entre pobles, nacions i blocs.”

LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

La societat de la informació és una de les denominacions creades pels científics socials per definir la situació actual. Es fa referència a la informació com element central de la societat, però no solament en referència a la informació com a element central de la societat, sinó també a la vida quotidiana de cadascun dels ciutadans.

LA SOCIETAT XARXA (Castells, 2001:14)

“Aquesta societat xarxa és al societat que jo analitzo com una societat que la seva estructura social està construïda entorn a xarxes d’informació a partir de la tecnologia d’informació microelectrònica estructurada a internet. Però Internet, en aquest sentit, no és simplement un tecnologia; és el mitjà de comunicació que constitueix la forma organitzativa de les nostres societats”

Internet dona trets de l’actualitat difícils de contextualitzar.

Hi ha noves formes d’organització empresarial, social i de relació.

LA FRACTURA DIGITAL

La centralitat d’Internet en moltes àrees de l’activitat social, econòmica i política es converteix en marginalitat per aquells que no tenen o que tenen un accés limitat a la xarxa, així com pels que no són capaços de treure-li profit. (Castells, La galàxia Internet)

Tipus de fractura:

- Accés

- Competències

- Contingut

- Participació.

COMPETÈNCIES

Ús confiat i crític de les tecnologies de la Societat de la Informació per el treball, l’oci i la comunicació.

Qui accedeix i qui no té competències per utilitzar Internet de manera vàlida. Saber de què serveix aquella eina? I com fer-la servir?

Ø Competència Digital

Es definiria com la capacitat que pot arribar a obtenir una persona per utilitzar noves tecnologies. És a dir, la capacitat de comunicar-se, informar-se o de crear coneixement mitjançant els mitjans tecnològics.

Una capacitat de buscar, obtenir, processar i comunicar informació per, tot seguit, convertir-la en coneixement.

Continguts: Des de la gratuïtat fins la creació de continguts.

Participació: Democràcia, ciutadania i opinió pública.

TENDÈNCIES AL SECTOR DE LA COMUNICACIÓ

1. Liberalització del mercats

Des dels 80 fins ara ha anat creixent. Cada vegada més mercantilització...

I amb la TDT és una nova demostració de l’obertura de noves possibilitats.

2. Internacionalització o més ben dit, la transnacionalització del mercat dels mitjans.

La liberalització i la internacionalització han comportat...

3. Concentració de les corporacions comunicatives: cada vegada menys empreses controlen més mitjans per diversificar la seva oferta i així guanyar diners per tot arreu.

Però a la vegada i tot i que sembli contradictori...

4. Aparició de pluralitat dels mitjans. Cada vegada, sobretot arrel amb la TDT, han aparegut molts més canals.

No només oferta de producte sinó...

5. Integració o convergència: Multiplicació de canals: cada cop més hi ha més canals (mòbils, portàtils etc...)

6. Glocalització: Moviment contrari a la Globalització. Cada cop més la gent fa ús d’elements globals però es busca més continguts de caire local.

Els productes globals busquen convertir-se en locals.

a. La creciente importancia de la comunicación local

b. La adaptación comunicativa de los productos globales a los mercados locales:

7. Fragmentació i segmentació de les audiències. Estem fragmentats en tots els productes i espais.

Aproximació crítica a la societat de la informació: economia, societat i cultura.

UNA NOVA CULTURA

S’ha creat una nova cultura? Si es que sí quina cultura s’està esdevenint!?

Entesa com la totalitat de xarxes socio-tècnico-culturals que han sorgit i han estat configurades decisivament pels impactes de les noves TIC digitals. La cultura digital avarca, més enllà dels sistemes, pràctiques, entorns i mitjans culturals simbòlics, tradicionals i s’extén pràcticament a tots els processos d’innovació desencadenats per les TIC.

CIBERCULTURA

La cultura de la societat digital (Levy, P., 2007)

És aquell espai de comunicació obert per a la interconnexió mundials dels ordinadors, espai de comunicació que permet que cadascú emeti, rebi, participi en els processos d’intel·ligència col·lectiva en comunitats virtuals (Levy, 1998)

L’auge de la cibercultura s’explica per factors com:

- Emergència del ciberespai: nou espai de comunicació, sociabilitat, organització, i transacció d’informació.

- Millores en el tractament, emmagatzematge i transmissió de continguts.

- L’augment d’interfases: Equips materials que permeten la interacció entre l’univers de la informació digitalitzada i el món ordinari.

- L’accés dels usuaris a diferents programes.

- L’augment en la interactivitat: La participació activa del beneficiari d’una transacció d’informació.

LA CULTURA DE LA CONVERGÈNCIA

“Benvinguts a la cultura de la convergència, on xoquen els vells i els nous mitjans, on els mitjans populars es creuen amb els corporatius, on el poder del productor i el consumidor mediàtics interaccionen de formes impredictibles” (Jekins, H., 2006)

Està produïda per una barreja de:

a) Convergència tecnològica: Flux i producció de continguts a través de múltiples plataformes mediatiques a les quals cada cop tenen més accés els propis usuaris. Convergència dels continguts.

b) Cultura participativa: On productors i consumidors es barregen i interaccionen a través d’unes lleis complexes per compartir i influir en els continguts. La producció mediàtica integra l’experiència de l’usuari.

c) Intel·ligència col·lectiva: Tots els participants construeixen el seu propi saber personal a partir dels fragments extrets del flux mediatic i, alhora, utilitzen les seves capacitats per interactuar amb els continguts. “Cap de nosaltres pot saber-ho tot; cadascun sap alguna cosa; i podem ajuntar les peces si compartim les nostres habilitats.”

Fan (geek): El fan és un consumidor expert que produeix sentit a partir del seu consum fanàtic. No es un individu aïllat ni manipulat per els mitjans sinó un consumidor i bricoleur que construeix la seva pròpia identitat, individual i col·lectivament en la seva comunitat d’adoració.

Comunitat: Entesa com una comunitat de sentit compartit. És e conjunt d’individus que comparteixen uns referents i interaccionen per interpretar-los i dotar-los de sentit (postproducció).

Consum: Activitat participativa de construcció de significat i identitat. Més enllà del consum entès com una activitat econòmica que actua d’activador cultural. Crea el terreny comú per la generació de comunitats.

La xarxa s’ha convertit en el lloc on es produeix tot aquest procés i l’eina amb la que es genera. És un artefacte cultural.

Dret públic i privat- BLOC 2 - TEMA 4.2

DRET PÚBLIC I PRIVAT

Bloc 2 TEMA 4 (2ªpart): CLASSES DE SOCIETATS MERCANTILS

Hi ha 4 classes:

SOCIETAT REGULAR COL·LECTIVA

Es caracteritza per què tots els seus component responen personal, il·limitada i solidàriament dels deutes socials. Aquesta responsabilitat és subsidiària ja que els creditors es s’hauran de dirigir:

1- En primer lloc, contra el patrimoni social. I si no n’hi ha o és insuficient...

2- Contra el patrimoni dels socis.

SOCIETAT COMANDITÀRIA SIMPLE

apareix com una derivació de la regular col·lectiva i es caracteritza per que, conjuntament amb els socis col·lectius, existeixen uns altres socis, que son els comanditaris. Els socis col·lectius responen als deutes socials i tenen encomanada la gestió de la societat. Els socis comanditaris no responen dels deutes de la societat i no poden intervenir en la seva administració.

SOCIETAT COMANDITÀRIA PER ACCIONS

té el seu capital dividit en accions i, com a mínim, un dels seus socis respon dels deutes socials, quedant necessariament al seu càrrec l’administració de la societat.

SOCIETAT ANÒNIMA (S.A)

el seu capital es troba integrat per les aportacions dels socis, i es troba dividit i representat per accions. Els socis no responen als deutes socials.

És la forma social apropiada per a la gran empresa, ja que li garanteix un millor accés al mercat de capitals. Si veiem les grans empreses sempre adopten la forma de SA i no de SL (ex: Coca-Cola) És el prototip de societat capitalista. També destaca, com a característica que en aquesta classe de societat, compten més les aportacions dels socis que la pròpia personalitat o persona del soci.

CARACTERÍSTIQUES:

§ La existència d’un capital i d’unes accions.

S’exigeix un capital social mínim de 60.000 €. Això implica que per a constituir aquest tipus de societat, es necessita tal quantitat de diners, provinents dels socis. El capital es troba dividit en accions que reflecteixen el poder dels socis (i accionistes) en funció de la seva aportació. La llei exigeix que el capital sigui permanent sigui estable i es correspongui a un efectiu patrimoni. El capital social s’haurà de correspondre a l’aportació patrimonial feta pels accionistes. Tampoc pot sortir patrimoni de la societat per sota del capital social.

§ No - responsabilitat dels socis pels deutes socials.

El soci o l’accionista només arrisca la seva aportació a la societat. Si posa 20.000€ i la cosa surt malament, el màxim que pot perdre son 20.000€. L’accionista respon davant de la societat per la seva obligació de complir les aportacions promeses amb tots els seus béns presents i futurs. El soci no respon personalment dels deutes socials i els creditors de la societat no li podran reclamar res. Excepte les aportacions pendents de realitzar.

§ Caràcter mercantil.

La societat anònima té un caràcter mercantil independent del seu objecte, i se li aplicarà la legislació mercantil (se li aplicarà el codi de comerç). La SA té la condició d’empresari.

FUNDACIÓ D’UNA SOCIETAT ANÒNIMA:

Composta de tres fases:

1. Els requisits de forma i publicitat.

La constitució d’una S.A. s’ha de fer en escriptura pública davant de notari. Es obligatòria la seva inscripció en el registre mercantil, a on el registrador controlarà la seva inscripció. La inscripció de la societat en el registre mercantil representa que adquireix personalitat jurídica.

2. Escriptura de constitució i estatuts.

La escriptura és la forma exigida per la llei per a recollir la voluntat de crear una societat anònima. L’ estatus recollirà les normes que regiran la societat i formen part de la escriptura. La seva existència és obligatòria. L’escriptura de constitució ha de recollir obligatòriament:

a) Les dades que identifiquen a les persones físiques o jurídiques que atorguen l’escriptura.

b) La voluntat dels atorgants de l’escriptura de voler constituir una societat anònima.

c) Han de constar les aportacions dels accionistes amb indicació del número d’accions atribuïdes a cadascun. S’ha de dir a cada soci quantes accions li toquen i quines són _{(ex: de la 1 a la 100)} Si les aportacions no son dineràries, s’hauran de descriure de forma detallada.

d) S’ha de fer constar la quantia total de les depeses de constitució.

e) S’han d’adjuntar els estatuts.

f) S’ha de fer constar la identitat de les persones físiques o jurídiques que s’encarreguin de l’administració i representació de la societat.

Els estatuts regularan les estructures de l’òrgan de la societat. Hauran de regular els següents sistemes:

• Han de recollir la denominació de la societat, i està prohibit que aquesta sigui idèntica.
• Ha de constar l’objecte social que consisteix en la activitat que es desenvoluparà.
• Ha de ser lícit, possible i determinat. NO pot ser genèric.
• Ha de constar la durada de la societat, que pot ser indefinida o temporal.
• S’ha de fer constar la data d’inici de les operacions.
• El domicili social, que obligatòriament s’ha de fixar dins de territori espanyol.
• S’ha de fer constar la xifra del capital social.
• Les dades relatives a les accions, i el seu respectiu valor.
• Estructura de l’òrgan d’administració.
• Forma d’adopció dels acords pels òrgans col·legiats de la societat.
• S’ha d’establir la data del tancament del exercici social.

3. La subscripció d’accions i aportació de capital. La llei de societats anònimes exigeix la total subscripció del capital social i la seva aportació. La aportació mínima inicial serà el 25% de cada acció.

LES APORTACIONS SOCIALS:

Són les prestacions que efectua cada accionista per la consecució del objecte que la societat persegueix. Les aportacions passaran a formar part del patrimoni de la societat, deixant de ser de l’accionista. Les aportacions han de ser possibles, determinades i lícites. N’hi ha dues classes:

1. Les dineràries: que consisteixen en cèntims en efectiu

2. Les no dineràries: per exemple una finca. Estan prohibides les aportacions de treball o serveis.

LES ACCIONS:

La SA es una societat per accions, donat que el seu capital es divideix en accions. Tenen un valor nominal que correspon a la seva proporció dins del capital social, i la suma del valor de cada acció ha de ser igual a la xifra del capital social. També tenen un valor real, que és la part de valor patrimonial de la societat que correspongui a l’acció segons el percentatge que aquesta tingui en relació amb el capital social. Les accions també tenen l’anomenat ‘valor de mercat’, que és el que es fixa per cada transacció.

DRETS DE L’ACCIONISTA:

La llei de SA reconeix uns drets mínims en els accionistes, que es poden ampliar en els estatuts socials. Aquests drets mínims son els següents:

• Dret a participar en els beneficis socials, que solen repartir al final de cada exercici social, encara que el seu repartiment no és obligatori. Aquests beneficis socials se’ls anomena dividents.
• Els accionistes tindran dret a participar en el patrimoni resultant de la liquidació de la societat.
• Dret de subscripció preferent d’accions en el supòsit d’augment del capital social.
• Dret d’assistència i vot a les juntes ordinàries i extraordinàries, excepcionalment poden haver-hi accions sense vot, què, en comparació, tenen unes preferències en els drets de contingut patrimonial.
• Dret a impugnar judicialment els acords socials.
• Drets d’informació
• Dret a sol·licitar una convocatòria d’una junta.

ORGANS DE LA SOCIETAT

§ La Junta General

És l’òrgan de pressió de la voluntat social i és l’òrgan d’administració de la societat.

Es tracta d’un òrgan necessari i imprescindible on els acords que determina la voluntat social es prenen per majoria.

A la junta general, li corresponen les competències més importants, com per exemple, anomenar i destituir administradors, aprovar els comptes de la societat...

Els acords socials obliguen tant als administradors com als socis. Hi ha dues classes de junta:

- Junta Ordinària: Es celebra obligatoriament cada any.

- Junta Extraordinària: Es sol fer per temes o qüestions puntuals que no està previst o no es poden tractar a la junta ordinària o quan ho demani un 5% dels socis.

Les Juntes les convoquen els administradors directament, que podran ser ordinàries o extraordinàries. Dels acords de la Junta s’elabora un acte on es recull o recullen debats i el text dels acords adoptats.

Els accionistes podran impugnar judicialment aquests acords si els consideren contraris a la llei; s’oposen als estatuts; o beneficien a un o varis accionistes o terceres persones; I si s’oposen als interessos de la societat.

§ L’Òrgan d’Administració

És l’òrgan permanent de gestió i de representació. Es troba subordinat respecte a la junta general. De manera que està sotmesa al seu control. I els seus components són anomenats i destituïts per la junta general.

Les facultats dels administradors són de dues classes:

1- Facultats de gestió que inclouen les facultats de direcció i control necessaris pel funcionament de la societat. Si bé la llei no estableix una llista tancada de facultats, els estatuts socials poden detallar-les. _{Ex: presentació de les comptes anuals a l’assamblea i al registre mercantil.}

2- Facultats de representació de la societat, es fan en la forma determinada en els estatuts i pot haver un administrador únic o més d’un administrador, i en aquest cas poden actuar de forma solidària o mancomunada. El límit de l’actuació de l’administrador serà el que indiquin els estatuts.

Característiques i trets dels administradors.

Els administradors poden ser persones físiques o jurídiques. I no han de ser obligatòriament accionistes, excepte que així ho estableixin els estatuts.

Els administradors han de tenir capacitat per obligar-se i capacitat d’obrar segons les regles generals.

El càrrec d’administrador podrà durar el temps que fixin els estatuts, sense excedir de cinc anys. Si els estatuts no diuen res sobre la durada s’entenen escollits pel termini màxim (5 anys). Està permesa la reelecció dels administradors per una o més vegades i per terminis iguals a la durada màxima.

Els administradors poden ser destituïts en qualsevol moment per la junta general. És a dir, només el pot manar i destituir una junta.

Retribucions.

El càrrec d’administrador no ha de ser obligatòriament retribuït. Però si ho és, haurà de constar en els estatuts. Una forma de retribució permesa és en funció dels beneficis de la societat.

El règim de responsabilitat al què estan sotmesos, és molt rigorós. I, entre altres coses, responen dels perjudicis q causin a la societat per actes contraris a la llei, als estatuts o per negligència. Si hi ha més d’un administrador són tots responsables solidaris, excepte que es demostrés que algun d’ells no va intervenir en el perjudici causat a la societat.

Si en una societat s’anomenen 3 o més administradors, és obligatori constituir el consell d’administració que funcionarà segons les regles fixades en els estatuts.

COMPTES ANUALS

Les comptes anuals comprenen el balanç, la compta de pèrdues i guanys i la memòria. Es tracta de documents que formen una unitat i demostren la imatge del patrimoni i de la situació financera i dels resultats de la societat.

Les comptes anuals són elaborades pels administradors una vegada s’ha tancat l’exercici social en el transcurs dels tres mesos següents al tancament de l’exercici.

Les comptes anuals s’hauran de firmar per tots els administradors.

És obligatòria la seva representació en el registre mercantil una vegada estan aprovades per la junta general. Conjuntament amb les comptes anuals, s’hauran de presentar l’informe de gestió i a proposta d’aplicació del resultat de l’exercici.

S’ha de dir que es comptes anuals són públiques.

DISSOLUCIÓ DE LA SOCIETAT ANÒNIMA

La dissolució de la societat anònima representa l’extinció de la societat. Esdevé per les següents causes:

1. Per acord de la junta general.

2. Per compliment del termini fixat en els estatuts per la durada de la societat.

3. Per haver complert l’objecte social o per impossibilitat de complir-lo.

4. Com a conseqüència de pèrdues que deixin reduït el patrimoni de la societat a una quantitat inferior a la meitat del capital social.

5. Per reducció del capital social per sota del mínim legal.

6. Per fusió o escissió de la societat. _{Fusió: A + B pasen a ser AB. Escissió: B passa a B1 + B2.}

7. Per qualsevol causa establerta als estatuts.

8. Per entrar a la societat en concurs de creditors.

SOCIETAT DE RESPONSABILITAT LIMITADA (S.L)

Té el seu capital dividit en participacions. Els seus socis no responen dels deutes socials.

Es caracteritza per ser el prototip de la societat de capital útil per la petita i mitjana empresa. Però també aprofitable per la gran empresa. El capital social es divideix en participacions i és aportat pels socis que no respondran als deutes socials.

La societat limitada té personalitat jurídica pròpia. I, en conseqüència, independència patrimonial respecte dels seus socis. És obligatori per llei afegir la denominació social la indicació S.R.L _{societat de responsabilitat limitada.} Tot i que normalment es posa S.L encara que no és el més correcte.

La Societat limitada té un caràcter mercantil. I té la condició de comerciant. El capital mínim per constituir-se són 3000€. Els socis poden ser persones físiques o persones jurídiques.

Dret públic i privat- BLOC 2 - TEMA 1.1

DRET PÚBLIC I PRIVAT

Bloc 2 TEMA 4 (2ªpart): CLASSES DE SOCIETATS MERCANTILS

Hi ha 4 classes:

SOCIETAT REGULAR COL·LECTIVA

Es caracteritza per què tots els seus component responen personal, il·limitada i solidàriament dels deutes socials. Aquesta responsabilitat és subsidiària ja que els creditors es s’hauran de dirigir:

1- En primer lloc, contra el patrimoni social. I si no n’hi ha o és insuficient...

2- Contra el patrimoni dels socis.

SOCIETAT COMANDITÀRIA SIMPLE

apareix com una derivació de la regular col·lectiva i es caracteritza per que, conjuntament amb els socis col·lectius, existeixen uns altres socis, que son els comanditaris. Els socis col·lectius responen als deutes socials i tenen encomanada la gestió de la societat. Els socis comanditaris no responen dels deutes de la societat i no poden intervenir en la seva administració.

SOCIETAT COMANDITÀRIA PER ACCIONS

té el seu capital dividit en accions i, com a mínim, un dels seus socis respon dels deutes socials, quedant necessariament al seu càrrec l’administració de la societat.

SOCIETAT ANÒNIMA (S.A)

el seu capital es troba integrat per les aportacions dels socis, i es troba dividit i representat per accions. Els socis no responen als deutes socials.

És la forma social apropiada per a la gran empresa, ja que li garanteix un millor accés al mercat de capitals. Si veiem les grans empreses sempre adopten la forma de SA i no de SL (ex: Coca-Cola) És el prototip de societat capitalista. També destaca, com a característica que en aquesta classe de societat, compten més les aportacions dels socis que la pròpia personalitat o persona del soci.

CARACTERÍSTIQUES:

§ La existència d’un capital i d’unes accions.

S’exigeix un capital social mínim de 60.000 €. Això implica que per a constituir aquest tipus de societat, es necessita tal quantitat de diners, provinents dels socis. El capital es troba dividit en accions que reflecteixen el poder dels socis (i accionistes) en funció de la seva aportació. La llei exigeix que el capital sigui permanent sigui estable i es correspongui a un efectiu patrimoni. El capital social s’haurà de correspondre a l’aportació patrimonial feta pels accionistes. Tampoc pot sortir patrimoni de la societat per sota del capital social.

§ No - responsabilitat dels socis pels deutes socials.

El soci o l’accionista només arrisca la seva aportació a la societat. Si posa 20.000€ i la cosa surt malament, el màxim que pot perdre son 20.000€. L’accionista respon davant de la societat per la seva obligació de complir les aportacions promeses amb tots els seus béns presents i futurs. El soci no respon personalment dels deutes socials i els creditors de la societat no li podran reclamar res. Excepte les aportacions pendents de realitzar.

§ Caràcter mercantil.

La societat anònima té un caràcter mercantil independent del seu objecte, i se li aplicarà la legislació mercantil (se li aplicarà el codi de comerç). La SA té la condició d’empresari.

FUNDACIÓ D’UNA SOCIETAT ANÒNIMA:

Composta de tres fases:

1. Els requisits de forma i publicitat.

La constitució d’una S.A. s’ha de fer en escriptura pública davant de notari. Es obligatòria la seva inscripció en el registre mercantil, a on el registrador controlarà la seva inscripció. La inscripció de la societat en el registre mercantil representa que adquireix personalitat jurídica.

2. Escriptura de constitució i estatuts.

La escriptura és la forma exigida per la llei per a recollir la voluntat de crear una societat anònima. L’ estatus recollirà les normes que regiran la societat i formen part de la escriptura. La seva existència és obligatòria. L’escriptura de constitució ha de recollir obligatòriament:

a) Les dades que identifiquen a les persones físiques o jurídiques que atorguen l’escriptura.

b) La voluntat dels atorgants de l’escriptura de voler constituir una societat anònima.

c) Han de constar les aportacions dels accionistes amb indicació del número d’accions atribuïdes a cadascun. S’ha de dir a cada soci quantes accions li toquen i quines són _{(ex: de la 1 a la 100)} Si les aportacions no son dineràries, s’hauran de descriure de forma detallada.

d) S’ha de fer constar la quantia total de les depeses de constitució.

e) S’han d’adjuntar els estatuts.

f) S’ha de fer constar la identitat de les persones físiques o jurídiques que s’encarreguin de l’administració i representació de la societat.

Els estatuts regularan les estructures de l’òrgan de la societat. Hauran de regular els següents sistemes:

• Han de recollir la denominació de la societat, i està prohibit que aquesta sigui idèntica.
• Ha de constar l’objecte social que consisteix en la activitat que es desenvoluparà.
• Ha de ser lícit, possible i determinat. NO pot ser genèric.
• Ha de constar la durada de la societat, que pot ser indefinida o temporal.
• S’ha de fer constar la data d’inici de les operacions.
• El domicili social, que obligatòriament s’ha de fixar dins de territori espanyol.
• S’ha de fer constar la xifra del capital social.
• Les dades relatives a les accions, i el seu respectiu valor.
• Estructura de l’òrgan d’administració.
• Forma d’adopció dels acords pels òrgans col·legiats de la societat.
• S’ha d’establir la data del tancament del exercici social.

3. La subscripció d’accions i aportació de capital. La llei de societats anònimes exigeix la total subscripció del capital social i la seva aportació. La aportació mínima inicial serà el 25% de cada acció.

LES APORTACIONS SOCIALS:

Són les prestacions que efectua cada accionista per la consecució del objecte que la societat persegueix. Les aportacions passaran a formar part del patrimoni de la societat, deixant de ser de l’accionista. Les aportacions han de ser possibles, determinades i lícites. N’hi ha dues classes:

1. Les dineràries: que consisteixen en cèntims en efectiu

2. Les no dineràries: per exemple una finca. Estan prohibides les aportacions de treball o serveis.

LES ACCIONS:

La SA es una societat per accions, donat que el seu capital es divideix en accions. Tenen un valor nominal que correspon a la seva proporció dins del capital social, i la suma del valor de cada acció ha de ser igual a la xifra del capital social. També tenen un valor real, que és la part de valor patrimonial de la societat que correspongui a l’acció segons el percentatge que aquesta tingui en relació amb el capital social. Les accions també tenen l’anomenat ‘valor de mercat’, que és el que es fixa per cada transacció.

DRETS DE L’ACCIONISTA:

La llei de SA reconeix uns drets mínims en els accionistes, que es poden ampliar en els estatuts socials. Aquests drets mínims son els següents:

• Dret a participar en els beneficis socials, que solen repartir al final de cada exercici social, encara que el seu repartiment no és obligatori. Aquests beneficis socials se’ls anomena dividents.
• Els accionistes tindran dret a participar en el patrimoni resultant de la liquidació de la societat.
• Dret de subscripció preferent d’accions en el supòsit d’augment del capital social.
• Dret d’assistència i vot a les juntes ordinàries i extraordinàries, excepcionalment poden haver-hi accions sense vot, què, en comparació, tenen unes preferències en els drets de contingut patrimonial.
• Dret a impugnar judicialment els acords socials.
• Drets d’informació
• Dret a sol·licitar una convocatòria d’una junta.

ORGANS DE LA SOCIETAT

§ La Junta General

És l’òrgan de pressió de la voluntat social i és l’òrgan d’administració de la societat.

Es tracta d’un òrgan necessari i imprescindible on els acords que determina la voluntat social es prenen per majoria.

A la junta general, li corresponen les competències més importants, com per exemple, anomenar i destituir administradors, aprovar els comptes de la societat...

Els acords socials obliguen tant als administradors com als socis. Hi ha dues classes de junta:

- Junta Ordinària: Es celebra obligatoriament cada any.

- Junta Extraordinària: Es sol fer per temes o qüestions puntuals que no està previst o no es poden tractar a la junta ordinària o quan ho demani un 5% dels socis.

Les Juntes les convoquen els administradors directament, que podran ser ordinàries o extraordinàries. Dels acords de la Junta s’elabora un acte on es recull o recullen debats i el text dels acords adoptats.

Els accionistes podran impugnar judicialment aquests acords si els consideren contraris a la llei; s’oposen als estatuts; o beneficien a un o varis accionistes o terceres persones; I si s’oposen als interessos de la societat.

§ L’Òrgan d’Administració

És l’òrgan permanent de gestió i de representació. Es troba subordinat respecte a la junta general. De manera que està sotmesa al seu control. I els seus components són anomenats i destituïts per la junta general.

Les facultats dels administradors són de dues classes:

1- Facultats de gestió que inclouen les facultats de direcció i control necessaris pel funcionament de la societat. Si bé la llei no estableix una llista tancada de facultats, els estatuts socials poden detallar-les. _{Ex: presentació de les comptes anuals a l’assamblea i al registre mercantil.}

2- Facultats de representació de la societat, es fan en la forma determinada en els estatuts i pot haver un administrador únic o més d’un administrador, i en aquest cas poden actuar de forma solidària o mancomunada. El límit de l’actuació de l’administrador serà el que indiquin els estatuts.

Característiques i trets dels administradors.

Els administradors poden ser persones físiques o jurídiques. I no han de ser obligatòriament accionistes, excepte que així ho estableixin els estatuts.

Els administradors han de tenir capacitat per obligar-se i capacitat d’obrar segons les regles generals.

El càrrec d’administrador podrà durar el temps que fixin els estatuts, sense excedir de cinc anys. Si els estatuts no diuen res sobre la durada s’entenen escollits pel termini màxim (5 anys). Està permesa la reelecció dels administradors per una o més vegades i per terminis iguals a la durada màxima.

Els administradors poden ser destituïts en qualsevol moment per la junta general. És a dir, només el pot manar i destituir una junta.

Retribucions.

El càrrec d’administrador no ha de ser obligatòriament retribuït. Però si ho és, haurà de constar en els estatuts. Una forma de retribució permesa és en funció dels beneficis de la societat.

El règim de responsabilitat al què estan sotmesos, és molt rigorós. I, entre altres coses, responen dels perjudicis q causin a la societat per actes contraris a la llei, als estatuts o per negligència. Si hi ha més d’un administrador són tots responsables solidaris, excepte que es demostrés que algun d’ells no va intervenir en el perjudici causat a la societat.

Si en una societat s’anomenen 3 o més administradors, és obligatori constituir el consell d’administració que funcionarà segons les regles fixades en els estatuts.

COMPTES ANUALS

Les comptes anuals comprenen el balanç, la compta de pèrdues i guanys i la memòria. Es tracta de documents que formen una unitat i demostren la imatge del patrimoni i de la situació financera i dels resultats de la societat.

Les comptes anuals són elaborades pels administradors una vegada s’ha tancat l’exercici social en el transcurs dels tres mesos següents al tancament de l’exercici.

Les comptes anuals s’hauran de firmar per tots els administradors.

És obligatòria la seva representació en el registre mercantil una vegada estan aprovades per la junta general. Conjuntament amb les comptes anuals, s’hauran de presentar l’informe de gestió i a proposta d’aplicació del resultat de l’exercici.

S’ha de dir que es comptes anuals són públiques.

DISSOLUCIÓ DE LA SOCIETAT ANÒNIMA

La dissolució de la societat anònima representa l’extinció de la societat. Esdevé per les següents causes:

1. Per acord de la junta general.

2. Per compliment del termini fixat en els estatuts per la durada de la societat.

3. Per haver complert l’objecte social o per impossibilitat de complir-lo.

4. Com a conseqüència de pèrdues que deixin reduït el patrimoni de la societat a una quantitat inferior a la meitat del capital social.

5. Per reducció del capital social per sota del mínim legal.

6. Per fusió o escissió de la societat. _{Fusió: A + B pasen a ser AB. Escissió: B passa a B1 + B2.}

7. Per qualsevol causa establerta als estatuts.

8. Per entrar a la societat en concurs de creditors.

SOCIETAT DE RESPONSABILITAT LIMITADA (S.L)

Té el seu capital dividit en participacions. Els seus socis no responen dels deutes socials.

Es caracteritza per ser el prototip de la societat de capital útil per la petita i mitjana empresa. Però també aprofitable per la gran empresa. El capital social es divideix en participacions i és aportat pels socis que no respondran als deutes socials.

La societat limitada té personalitat jurídica pròpia. I, en conseqüència, independència patrimonial respecte dels seus socis. És obligatori per llei afegir la denominació social la indicació S.R.L _{societat de responsabilitat limitada.} Tot i que normalment es posa S.L encara que no és el més correcte.

La Societat limitada té un caràcter mercantil. I té la condició de comerciant. El capital mínim per constituir-se són 3000€. Els socis poden ser persones físiques o persones jurídiques.