Tècniques en Relacions Públiques. Tema 8- Tècniques en Suport paper

TÈCNIQUES EN RELACIONS PÚBLIQUES

B2: TEMA 8: TÈCNIQUES EN SUPORT PAPER

MARC CONCEPTUAL

Adjectivació: És un dels elements clau del suport paper. Ús d’adjectius: Per ser molt descriptiu i escuet en les formes.

Registres estàndard: Estandarditzar les formes. Llenguatge neutre poc adaptat als públics. Registre científic i col·loquial.

Justificació d’accions prèvies: Serveix per justificar coses que ja han fet. Reafirmar allò que s’ha fet, reafirmar el record de l’emoció.

LA REVISTA D’EMPRESA/HOUSE ORGAN

PER EMPLEATS – EMPLOYEES

Pensada més pels públics col·laterals: Per les famílies dels empleats.

Són molt més d’entorn per saber què ha passat i què no. Per tant, també és més de reportatges. Les revistes en sí, han de ser participatives, pel que les redacta un equip però també altres persones de l’entorn de l’empresa: públics. Aquests són:

- Part més Institucional/corporativa, que és qui mana (qui diu què)

- Part dedicada als projectes

- Novetats en les persones de l’àmbit corporatiu. És la més sol·licitada de la revista. Són comentaris dels empleats i elements d’entreteniment.

ACCIONISTES – STOCKHOLDERS

Parts:

1. Institucional

2. Financera: com ens van les coses

3. Números i estadístiques

CLIENTS

Parts:

1. Institucional: Filosofia, entrevistes a direcció, etc.

2. Informació de projectes, comercial i innovacions: Fusions, premis, grans adquisicions, “logros”, etc.

3. Persones: Bones relacions de l’empresa amb gent de l’exterior. Part més pròpia de RP. Notícies amb gent líder d’opinió.

PROVEÏDORS / ASSOCIATS – MEMBERS (ASSOCIATIONS)

ALTRES

EL BUTLLETÍ

És un combinat d’informació (explica novetats d’alguna cosa) i d’opinió (què pensen els productors...).

Al final el butlletí està ple de noticies relacionades que poden interessar a la comunitat.

Està més dirigit als clients que no als empleats. Abans, era més informatiu, i conegut com a Newsletter però ha anat convertint-se en el butlletí corporatiu.

Una evolució del butlletí pot ser el blog pq’ et permet un històric de tot allò publicat.

MANUALS CORPORATIUS

Hi ha diferents tipus, però tots tenen com a objectiu la informació corporativa que surt publicada a la web (parlen de la filosofia de l’empresa). Són documents intemporals (la informació és estàtica):

MANUAL DE L’EMPLEAT

Document que orienta a l’empleat sobre procediments formals, avantatges, drets i obligacions que posseeix qualsevol empleat de la companyia.

El departament de Recursos Humans, s’encarrega d’actualitzar i/o modificar els continguts en cas que hagin patit alguna alteració, així com d’obtenir les aprovacions pertinents per distribuir-les a la resta d’empleats.

Obeeix a una cultura oberta, on es comparteix informació. Neix per donar solució als procediments d’actuació desenvolupats davant d’un creixement constant de la companyia.

En definitiva, la idea principal recau en optimitzar la dinàmica organitzativa.

Contingut:

· Transmetre valors d’identitat

· Coherència en l’activitat de gestió de Recursos Humans

· Donar a conèixer la cultura corporativa de l’entitat.

MANUAL DE BENVINGUDA

És essencial, el més important. És el document d’intencions per implicar emocionalment l’empleat.

Contingut:

· Carta de la direcció general amb una rúbrica

· Índex dels continguts

· Va lligat a una visita a les instal·lacions i també formació general (filosofia...) i tècnica de l’àrea en concret (softwares...)

MANUAL DE VALORS

En algunes empreses podem trobar també tenen El Manual d’ètica del treballador: codi de conducta, com és el cas de l’empresa Pfizer.

· Estableix àrees de gestió que vetllin per desenvolupar les accions que propiciïn l’acompliment de valors “X”.

· Definir el procés de comunicació interna per donar a conèixer els valors pq’ tothom en participi.

· Avaluar els objectius del procés i validar el document final.

MANUAL DE COMUNICACIÓ INTERNA O DE POLÍTIQUES CORPORATIVES

És simplement polítiques corporatives:

· polítiques de selecció i recaudament.

· política administrativa.

· Política de compensació.

· Política de comunicació.

· També es poden afegir altres polítiques a gust de l’empresa.

Totes les polítiques han de tenir:

· En essència té la missió, visió i valors de la campanya.

· Determina quins són els públics que més influencien aquesta política.

· Determina les línies d’actuació que siguin per cada públic i que siguin fonamentals de dur a terme.

Tenen vida durant un període d’1 a 2 anys.

DOSSIER I NOTA DE PREMSA

El comunicat final d’una organització.

Ha de contenir la versió dels protagonistes dels fets.

És un document que difícilment pot desmentir-se. És dinàmica, ja que l’emets i posteriorment algú dirà quelcom sobre allò. És una eina més dins d’un dossier de premsa.

Estructura:

· Títol: Subjecte, verb i predicat.

· Lead

· Cos: Explicació de les 6 W’s, en decreixent.

És molt important fer ús de nexes (encara que, tot i que...). Evitar les “i” per adjuntar frases subordinades entre 15 i 17 paraules. Evitar gerundis i frases passives.

Ha de poder ser llegible també per ràdio.

És sintètica (una pàgina màxim).

LA MEMÒRIA ANUAL

Compendi d’activitats dutes a terme per una organització al llarg de l’any anterior. És un element més de justificació de l’activitat.

És generalment una llista d’accions/elements tangibles.

És un argumentari que s’explica a partir de les polítiques de gestió _{(ex: política laboral, de formació, financera...)} quan l’empresa creix molt, pot ser que hi hagi una memòria per cada política, però no és habitual.

MEMÒRIA ANUAL COMERCIAL

És la que explica allò que hem fet respecte el nostre producte/servei.

Inclou tres parts/blocs:

· Informació de la institució o corporació (inclou conclusions)

· Desenvolupament del producte/servei (línies de recerca, acords comercials, millora)

· Fets i notícies (Publicity, fets que han succeït durant l’any)

MEMÒRIA ANUAL FINANCERA

Molts cops és de caràcter privat.

· Compromisos: a què van comprometre’s l’any anterior i si té principis ètics, etc.

· Estat de comptes: Llista d’activitats, inputs i outputs, pressupostos...

· Projectes de futur: Compromisos de cara a la següent memòria financera.

MEMÒRIA ANUAL DE SOSTENIBILITAT

· Carta de direcció: Declaració de principis

· Fets i accions dutes a terme en cada tipus de públic de referència (en relació amb ONG’s, amb la Comunitat, Institucions, entitats socials i culturals...)

· Projectes futurs

GRI> Segell de garantia internacional per assegurar uns mínims de sostenibilitats. Hi són marcats uns estàndards de qualitat.

ALTRES DOCUMENTS ESPECÍFICS O TEMÀTICS

A) DVD informatiu amb vídeos d’alguns esdeveniments _{Premis, mostres, reportatges...}

Té més valor ja que és físic, il·lustrat i editat

B) Bases d’un premi/Concurs/mostra: Tríptic amb el reglament, la normativa per accedir a un premi, concurs... generen expectatives als públics. Demanen implicació.

C) Diaris d’algun congrés: Tota la informació lligada a algun congrés (qui ha intervingut, conclusions...) Explica el què ha passat. Si dura molt i hi ha molta gent, és fa un al dia, sinó a l’últim dia.

D) Grups a facebook/twitter: Ajuda a aglutinar persones interessades en un tema.

E) Document de qualitat: Han de tenir un toc artístic i cuidat. Diploma, llibre d’honor.... De vegades complementen un regal.

Tècniques en Relacions Públiques. Tema 7 Comunicació escrita

TÈCNIQUES EN RELACIONS PÚBLIQUES

B2: TEMA 7: COMUNICACIÓ ESCRITA

PRINCIPIS BÀSICS DE LA COMUNICACIÓ ESCRITA

Principalment n’hi ha tres:

1. És de per si, formal. Tot allò que està escrit és formal (on-line: és menys formal que en format imprès)

2. És més estable. El que escrivim perdura més i és algun fet sòlid. Quan escrivim els valors és diferent que quan els diem.

3. És interpretable. Quan escrius la gent interpreta l’escrit de diferents maneres. No admet emocions o entonacions. És més obert amb les interpretacions.

Una memòria, una invitació s’ha d’escriure. Però hi ha moments que millor fer quelcom per transmetre emocions o vivències, que no únicament passar un escrit (que si que caldrà passar a posterior)

SEGONS ROBERT BROWN:

- Mainly formal information which mainly tend to use formal Language

- Substitueix (més aviat, supleix) el cara a cara i ens permet arribar a un públic molt ampli.

- Quan toquem l’essència d’allò que parlem s’ha d’imprimir (pq’ si la cosa està impresa serà pq’ és important)

- If we publish it in a House we:

· Control of the message

· And the delivery of the content

- If we expect to be published by others we:

· Will succeed depending on the comprension

· And the involment of the media or others OL _{Líders d’opinió}

SEGONS GREGORY PAIN:

- Els formats impresos permeten la no-linealitat. Pots començar a llegir per on vulguis pq’ pots començar a llegit per on vulguis pq’ no és lineal._{Ex: una revista, pots saltar d’apartat en apartat.}

- No hi ha llenguatge imprès sense audiovisual. Ja no hi ha quelcom imprès sense combinar-se amb un vídeo o imatges.

RECURSOS LINGÜÍSTICS DEL LLENGUATGE INFORMAL

FORMAL

El llenguatge formal segueix els patrons del protocol. Cal seguir la llei de protocol on marca els tractaments, i copiar i seguir l’històric de l’entitat o empresa (l’últim document que s’hagi emès de l’empresa, per tal de seguir el mateix estil)

Cal tenir en compte el llibre d’esil: document que fan els RP o els periodistes en que s’explica com fer una carta, invitació, memòria...

Normes del llenguatge formal:

1. No donar res per sabut

2. Sempre s’ha de tractar la persona pel càrrec, encara que siguin amics.

3. Utilitzar la mateixa grafia. Un estil gràfic similar.

4. Saber quins són els temes principals i quins els temàtics, cal que hi hagi una gradació.

5. No ens podem oblidar a ningú: Que hi hagi tota la tipologia de públics que ens interessen.

INFORMAL

No vol dir que sigui poc rigorós o espontani o que no segueixi un mínim de normes.

Normes del llenguatge informal:

1. S’usa sovint per provar possibles accions abans que es duguin a terme (i així saber si els públics ho accepten o no)

2. Serveix per saber si la gent està contenta o no (El grau de satisfacció)

3. Serveix per no entrar en els detalls (el formal ja els té)

4. Per marcar límits de moviment i saber quant podem aprofundir.

5. Demana més immediatesa ja que té un límit de temps caduc.

Les empreses més actives tenen un grau d’informació més informal.

La comunicació escrita s’utilitza molt en RP per reafirmar coses que ja fem. Generalment, la comunicació escrita és formal i l’oral és més informal; però s’han de canviar.

Tècniques en relacions Públiques. Tema 6: Tècniques de comunicació oral

TÈCNIQUES EN RELACIONS PÚBLIQUES

B2: TEMA 6: Tècniques de comunicació oral

PRINCIPIS BÀSICS DE LA COMUNICACIÓ ORAL

EL LLENGUATGE VERBAL I NO VERBAL

Llenguatge verbal- ORATÒRIA

El que utilitza la llengua. Ús de gramàtica i l’argument _{l’story, en angles} .

L’estructura lingüística és la següent:

- Plantejament

- Nus

- Desenllaç

Tots tenim necessitat d’explicar alguna cosa i el pq’, i donar solucions/conclusions.

L’Story, és qualsevol discurs que tingui aquests 3 elements. La forma en com els combinem i el temps que li atorguem a cadascun, ja depèn de l’entitat. Per tant, l’estructura de l’oratoria no té sentit si no té un plantejament, un nus i un desenllaç.

És a dir, el llenguatge verbal es tracta d’una estructura lingüística amb algun element gramatical essencial.

ES COMPOSA PER...

- Vocalització: Forma en com utilitzem els fonemes. La capacitat de donar entonació i forma a les paraules. Donar als fonemes el to adequat. Si vocalitzem molt, subratllem el fonema i donem més credibilitat, i per tant, més força.

Ha de ser més pronunciada quan es parla en públic.

- Els silencis: Forma de subratllar la frase anterior. Cal utilitzar-los de forma adequada (ni massa curt, ni massa llarg)

- La fonació i el to:

El to: Cal anar canviant a mesura que anem parlant. L’òptim és anar d’agut a greu a cada paragraf.

Si es pretén donar velocitat, cal donar un to més agut, i si s’utilitza massa ens fem pesats. El to greu, dona més receptivitat per part de l’audiència.

És fonamental.

La fonació: Evitar que se’ns escapin fonemes _{com la s, la r...}

- La gesticulació i els accents: La gesticulació ha d’anar lligada als accents. Segons on posem l’accent, fem referència a una cosa concreta. Tal com poses l’accent canvies el significat i la gesticulació va lligada. Cal posar l’accent al inici o al final de la frase per subratllar punts.

_{Aquest any hi ha més suspesos.}

_{Aquest any el nombre de suspesos serà menor}

Llenguatge no verbal

És el moviment, l’expressivitat extralingüística.

El cos, el to i les formes. És l’estètica del llenguatge del signe.

L’efectivitat comunicativa versa més en com s’expressa que en el contingut. Pel que trobem que la comunicació es divideix en un 30-40% verbal, i un 60-70% no verbal.

Mentre el llenguatge verbal és més racional, el no verbal equival més a la gesticulació, i, en conseqüència, a allò més emocional.

Convé que en determinats escenaris siguem més verbals i en altres, utilitzem més el cos. _{El verbal en el món institucional, i el no verbal en el món del màrqueting i del teatre.}

· Espai entre persones

Comprèn la “bombolla emocional”. Quan tens una situació d’incomoditat, l’espai personal és més gran. En canvi, quan més proper ets amb una persona, menys espai vital deixes.

· Barreres

Privem, a través de diferents element (braços creuat, cames creuades, carpeta...)

En grups grans i espais més amplis, si algú se t’acosta molt és incòmode pq’ tendim a posar més barreres. Cal gestionar-les bé.

· Elements agressius

Hi ha punts del cos que denoten agressivitat i projecció, com les espatlles _{pose xuleta} , colze... així denotes que no hi ha incomoditat.

Segons Allan Pease _{http://es.scribd.com/doc/3951794/Comunicacion-NO-VERBAL}

· La mirada

És l’actitud de la persona. Si l’aguantem és que li tenim confiança. El joc de la mirada és sempre circular: mirem el nas, un ull i l’altre.

Per sobre dels ulls és mirada desafiant. Per sota és submissió, ja que trenquen el triangle típic.

· Els cabells

Són un recurs per poder moure les mans. Per incomoditat.

· El nas

Si te’l toques, de vegades és signe de mentida. Els nens es tapen els ulls (“no hi sóc”), els grans el nas. Denota inseguretat, va lligat a una mentida.

· Orelles

Es subratlla quan t’interessa quelcom; es tapen o t’hi arrepenges quan t’avorreixes.

· Boca

És subratlla quan estàs d’acord amb alguna cosa, o es tapa quan vols dir alguna cosa pq’ estàs d’acord i et calles (et tapes amb el puny)

· Espatlles

Denoten desafiament. Quan parles amb algú no pots estar absolutament pla. Has d’estar amb dinamisme a les espatlles.

· Cames

Dret: Els genolls marquen allà on vols anar.

Assegut: Asseure’s amb el genoll plegat vol dir interès i també senyala el punt d’interès. En canvi, sense tenir-les plegades, i posant les mans a sobre dels genolls i el cos incorporat endavant és que vols marxar.

· Peus

Senyalen on vols anar pq van lligats al genoll. Tocar-nos-els, és senyal d’insinuació, igual que treure i posar-se les sabates.

L’ORATÒRIA: LA RETÒRICA DE ARISTOTIL

COMPONENTS BÁSICS:

· Expressió

· Tema

Sempre té una estructura d’arbre: Plantejament, Nus, Desenllaç. L’estructura d’arbre permet demostrar el perquè d’un tema.

Els tema té uns referents i justificacions que així aconsegueixen que els periodistes i els ciutadans s’interessin.

1. Plantejament General: Justificació i exemples del tema. On fomentem el tema.

2. Justificacions concretes: USP. Tema principal. Espai per un titular.

3. Demostració: Conclusions que porten al plantejament: Exemples.

· Escena

3 elements: Les persones, l’espai i el moment. Res té sentit sense cap d’aquests tres element

SPEECH WRITING

Diu que sempre hi ha 5 elements a tenir en compte en un speech:

1. Speaker: Segons qui parla tindrà una significació diferent

2. Audiència: Adaptar-se a l’audiència de cada discurs

3. L’ocasió: El discurs canvia segons el moment i l’entorn històric _{exemple: crisi}, i físic.

4. Speech text: Els continguts: plantejament, nus i desenllaç.

5. Delivery: La forma en com es presenta _{powerpoint, faristol...}

TÈCNIQUES DE COMUNICACIÓ MÉS HABITUALS

DISCURS

La temàtica i l’estructura funciona com a tècnica (speech writer).

Presenta: plantejament, nus i desenllaç

L’ATENCIÓ PERSONALITZADA: AL CLIENT I A L’EMPLEAT

Presenta un component oral molt important per evitar conflictes.

LA BÚSTIA DE SUGGERIMENTS

Receptacle on s’emeten les queixes, pot ser escrita o oral. L’entitat es compromet a respondre.

ENTREVISTA PERSONAL

L’objectiu és filtrar col·laboradors. Una bona entrevista entre dos líders. Si aquesta comença amb mal peu és difícil que funcioni bé, pel que, el primer que cal fer és una petita ordre del dia i mai fer que els líders s’asseguin cara a cara, sinó que s’han d’asseure en col·laboració.

VÍDEO-CONFERÈNCIA

La conferència convertida en vídeo-conferència té uns inconvenients: Hi ha molts sorolls, l’expressivitat és molt unilateral, permet poc retorn de la informació. Només funciona quan l’emissor té un bon discurs. És poc útil per convèncer o debatre, ja que no poden parlar tots alhora.

Robert Brown fa la següent estructura:

· Media training: Formació de portaveus. Com reaccionen davant les càmeres.^destacar

· Working groups

· Speeches and representation (speech writer)

· Interviews and research: entrevista profunda ^destacar

· Video Conference