Tècniques en relacions Públiques. Tema 6: Tècniques de comunicació oral

TÈCNIQUES EN RELACIONS PÚBLIQUES

B2: TEMA 6: Tècniques de comunicació oral

PRINCIPIS BÀSICS DE LA COMUNICACIÓ ORAL

EL LLENGUATGE VERBAL I NO VERBAL

Llenguatge verbal- ORATÒRIA

El que utilitza la llengua. Ús de gramàtica i l’argument _{l’story, en angles} .

L’estructura lingüística és la següent:

- Plantejament

- Nus

- Desenllaç

Tots tenim necessitat d’explicar alguna cosa i el pq’, i donar solucions/conclusions.

L’Story, és qualsevol discurs que tingui aquests 3 elements. La forma en com els combinem i el temps que li atorguem a cadascun, ja depèn de l’entitat. Per tant, l’estructura de l’oratoria no té sentit si no té un plantejament, un nus i un desenllaç.

És a dir, el llenguatge verbal es tracta d’una estructura lingüística amb algun element gramatical essencial.

ES COMPOSA PER...

- Vocalització: Forma en com utilitzem els fonemes. La capacitat de donar entonació i forma a les paraules. Donar als fonemes el to adequat. Si vocalitzem molt, subratllem el fonema i donem més credibilitat, i per tant, més força.

Ha de ser més pronunciada quan es parla en públic.

- Els silencis: Forma de subratllar la frase anterior. Cal utilitzar-los de forma adequada (ni massa curt, ni massa llarg)

- La fonació i el to:

El to: Cal anar canviant a mesura que anem parlant. L’òptim és anar d’agut a greu a cada paragraf.

Si es pretén donar velocitat, cal donar un to més agut, i si s’utilitza massa ens fem pesats. El to greu, dona més receptivitat per part de l’audiència.

És fonamental.

La fonació: Evitar que se’ns escapin fonemes _{com la s, la r...}

- La gesticulació i els accents: La gesticulació ha d’anar lligada als accents. Segons on posem l’accent, fem referència a una cosa concreta. Tal com poses l’accent canvies el significat i la gesticulació va lligada. Cal posar l’accent al inici o al final de la frase per subratllar punts.

_{Aquest any hi ha més suspesos.}

_{Aquest any el nombre de suspesos serà menor}

Llenguatge no verbal

És el moviment, l’expressivitat extralingüística.

El cos, el to i les formes. És l’estètica del llenguatge del signe.

L’efectivitat comunicativa versa més en com s’expressa que en el contingut. Pel que trobem que la comunicació es divideix en un 30-40% verbal, i un 60-70% no verbal.

Mentre el llenguatge verbal és més racional, el no verbal equival més a la gesticulació, i, en conseqüència, a allò més emocional.

Convé que en determinats escenaris siguem més verbals i en altres, utilitzem més el cos. _{El verbal en el món institucional, i el no verbal en el món del màrqueting i del teatre.}

· Espai entre persones

Comprèn la “bombolla emocional”. Quan tens una situació d’incomoditat, l’espai personal és més gran. En canvi, quan més proper ets amb una persona, menys espai vital deixes.

· Barreres

Privem, a través de diferents element (braços creuat, cames creuades, carpeta...)

En grups grans i espais més amplis, si algú se t’acosta molt és incòmode pq’ tendim a posar més barreres. Cal gestionar-les bé.

· Elements agressius

Hi ha punts del cos que denoten agressivitat i projecció, com les espatlles _{pose xuleta} , colze... així denotes que no hi ha incomoditat.

Segons Allan Pease _{http://es.scribd.com/doc/3951794/Comunicacion-NO-VERBAL}

· La mirada

És l’actitud de la persona. Si l’aguantem és que li tenim confiança. El joc de la mirada és sempre circular: mirem el nas, un ull i l’altre.

Per sobre dels ulls és mirada desafiant. Per sota és submissió, ja que trenquen el triangle típic.

· Els cabells

Són un recurs per poder moure les mans. Per incomoditat.

· El nas

Si te’l toques, de vegades és signe de mentida. Els nens es tapen els ulls (“no hi sóc”), els grans el nas. Denota inseguretat, va lligat a una mentida.

· Orelles

Es subratlla quan t’interessa quelcom; es tapen o t’hi arrepenges quan t’avorreixes.

· Boca

És subratlla quan estàs d’acord amb alguna cosa, o es tapa quan vols dir alguna cosa pq’ estàs d’acord i et calles (et tapes amb el puny)

· Espatlles

Denoten desafiament. Quan parles amb algú no pots estar absolutament pla. Has d’estar amb dinamisme a les espatlles.

· Cames

Dret: Els genolls marquen allà on vols anar.

Assegut: Asseure’s amb el genoll plegat vol dir interès i també senyala el punt d’interès. En canvi, sense tenir-les plegades, i posant les mans a sobre dels genolls i el cos incorporat endavant és que vols marxar.

· Peus

Senyalen on vols anar pq van lligats al genoll. Tocar-nos-els, és senyal d’insinuació, igual que treure i posar-se les sabates.

L’ORATÒRIA: LA RETÒRICA DE ARISTOTIL

COMPONENTS BÁSICS:

· Expressió

· Tema

Sempre té una estructura d’arbre: Plantejament, Nus, Desenllaç. L’estructura d’arbre permet demostrar el perquè d’un tema.

Els tema té uns referents i justificacions que així aconsegueixen que els periodistes i els ciutadans s’interessin.

1. Plantejament General: Justificació i exemples del tema. On fomentem el tema.

2. Justificacions concretes: USP. Tema principal. Espai per un titular.

3. Demostració: Conclusions que porten al plantejament: Exemples.

· Escena

3 elements: Les persones, l’espai i el moment. Res té sentit sense cap d’aquests tres element

SPEECH WRITING

Diu que sempre hi ha 5 elements a tenir en compte en un speech:

1. Speaker: Segons qui parla tindrà una significació diferent

2. Audiència: Adaptar-se a l’audiència de cada discurs

3. L’ocasió: El discurs canvia segons el moment i l’entorn històric _{exemple: crisi}, i físic.

4. Speech text: Els continguts: plantejament, nus i desenllaç.

5. Delivery: La forma en com es presenta _{powerpoint, faristol...}

TÈCNIQUES DE COMUNICACIÓ MÉS HABITUALS

DISCURS

La temàtica i l’estructura funciona com a tècnica (speech writer).

Presenta: plantejament, nus i desenllaç

L’ATENCIÓ PERSONALITZADA: AL CLIENT I A L’EMPLEAT

Presenta un component oral molt important per evitar conflictes.

LA BÚSTIA DE SUGGERIMENTS

Receptacle on s’emeten les queixes, pot ser escrita o oral. L’entitat es compromet a respondre.

ENTREVISTA PERSONAL

L’objectiu és filtrar col·laboradors. Una bona entrevista entre dos líders. Si aquesta comença amb mal peu és difícil que funcioni bé, pel que, el primer que cal fer és una petita ordre del dia i mai fer que els líders s’asseguin cara a cara, sinó que s’han d’asseure en col·laboració.

VÍDEO-CONFERÈNCIA

La conferència convertida en vídeo-conferència té uns inconvenients: Hi ha molts sorolls, l’expressivitat és molt unilateral, permet poc retorn de la informació. Només funciona quan l’emissor té un bon discurs. És poc útil per convèncer o debatre, ja que no poden parlar tots alhora.

Robert Brown fa la següent estructura:

· Media training: Formació de portaveus. Com reaccionen davant les càmeres.^destacar

· Working groups

· Speeches and representation (speech writer)

· Interviews and research: entrevista profunda ^destacar

· Video Conference