Redacció en Relacions Públiques - T3

TEMA 3 - PLANIFICACIÓ DE LES ORGANITZACIONS

La qualitat més important d’un RRPP és la planificació, ja que si primer no tens uns bons ingredients la recepta no funciona.

AVANTATGES DE LA PLANIFICACIÓ

La planificació

- T’ajuda a anar directament al gra, per tal d’estalviar la feina supèrflua.

- Millora l’efectivitat.

- Comporta una visió a llarg termini. Tot ha d’estar planificat i coordinat.

- Fomenta la proactivitat. Si planifiques t’avances a les coses, i així donar solucions abans.

- Facilita la resolució de conflictes.

EL PROJECTE DE CAMPANYA DE RELACIONS PÚBLIQUES

Un cop elaborat el projecte es mostra al Director General i, un cop aprovat, es passa a escrit.

DEFINICIÓ

És un document que descriu i planifica una sèrie d’accions que es proposen fer en una organització per aconseguir uns objectius en un termini establert.

En RRPP el projecte mes característic és la campanya de Relacions Públiques. Per tant, són uns documents que s’elaboren per ser presentats a la direcció, els quals les han d’aprovar o fer les modificacions pertinents.

Normalment les campanyes es planifiquen d’any per any. Cap a finals d’any es comença a preparar el projecte de la campanya comunicativa que es realitzarà l’any següent. Per tant, els projectes de RRPP faciliten la presa de decisions, perquè són una plasmació per escrit del projecte de la campanya.

CONTINGUTS

1. Portada:

Ha de tenir

- El títol (Normalment és semblant a “Projecte de campanya 2011”)

- Logotip de l’organització

- El nom de l’autor i el càrrec que ocupa.

- Data en que s’ha fet el projecte a nivell general _{Ex: Octubre 2010}

2. Índex o sumari

Ha de contenir els apartats principals.

3. Resum de tot el document.

4. ^IMP Els objectius i beneficis. Ben detallats, argumentats i explicats, i així convenç-se’ls per tal que aprovin el projecte i et facilitin el diners per realitzar la campanya. Si cal és poden especificar els objectius i beneficis per cada públic.

5. Metodologia. Descripció detallada de les tasques, accions concretes, què, quan i com es faran.

6. Pressupost. És molt important i cal detallar-lo per partides. Cal ser el més ajustats possibles. Cal calcular una mica més de diners per imprevistos.

7. Cronograma. És una planificació dels temps en que s’han de fer cadascuna de les accions i gràfica, es presenta gràficament. Hi ha diferents tipus:

- Diagrama de Gantt: Es una representació en línies horitzontals i verticals. L’horitzontal marca els temps (ja sigui per dies o setmanes), i en les verticals es marquen les accions (exemple: contractació d’un stand, d’un decorador, disseny dels opuscles, etc.). I així es controlen els temps i les activitats que es fan.

- Diagrama de Pert

8. Format que ha de tenir el document. Si és un document intern ha de tenir un format agradable però no ha de tenir un disseny excessivament treballat que impliqui gastar-se diners. Tot ha de ser clar i concret.

LES MEMÒRIES

DEFINICIÓ

És un document que mostra una relació d’activitats realitzada per una organització. Va detallant totes les activitats i accions que s’han dut a terme. En RRPP s’han generalitzat molt les memòries de Responsabilitat Social Corporativa.

En un principi les memòries van sorgir com a memòries de Responsabilitat Social Corporativa.

Cal distingir dos tipus de memòries:

A) LA MEMÒRIA DE RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA (RSC)

Memòria de Responsabilitat Social Corporativa o de Sostenibilitat: Són memòries externes. Es fan de cara als públics externs per mostrar les accions sostenibles i de responsabilitat social que ha realitzat l’organització.

Les accions de RSC són en àmbit social, culturals i medioambientals.

D’un temps enrere fins a l’actualitat el concepte de RSC s’ha ampliat, abans eren més de cara als públics externs. Les empreses ara volen ser responsables però també sostenibles, es preocupen per tots els públics tant interns com externs, a tots els nivells, intenten aporta’ls-hi tots els beneficis possibles.

És un document extern, d’imatge i que tots els públics coneguin totes les accions que fa l’organització.

Global Reporting Initiative: Podem trobar tot el que cal per fer una memòria de Responsabilitat Social Corporativa.

COM S’HA DE FER

1. Una portada: Títol (“Memoria de sostenibilitat”, “Memòria de RSC”...), Nom de l’organització i el logotip, l’any en el que s’ha fet i alguna imatge o fotografia. Són documents d’imatge que representa el que hi ha dintre.
2. Índex o sumari on explica tot el que conté la memòria.
3. La carta del president. Sempre ha de ser present. La carta ha de ser de la següen manera:

o Títol: Pot ser estàndard (“Carta del presidente”) o creatiu (“El buen camino”, “logros conseguidos”)

o Està escrita en primera persona del plural. Sempre ha de presentar un to positiu i optimista, encara que les coses no hagin anat massa bé. És on s’expliquen les activitats que s’han anat fent i de nous reptes per anys vinents i pel futur.

o L’extensió ideal és d’una i com a màxim dues pàgines.

4. El resum. El qual ha de tenir com a molt 5/6 pàgines i ha de resumir tot el contingut.
5. Contingut.

Introducció sobre l’organització (“sobre la organización”...) nom, principals marques o productes, estructura i organigrama, localització de la seu principal, països on es coopera, mercat on està present i dimensions de l’organització _{nº de treballadors, sucursals...} canvis significatius que hi ha hagut aquell any i premis rebuts. Allò que fa l’empresa a nivell general, de forma breu.

6. Estratègia de Responsabilitat Social

Visió i valors de l’empresa, el compromís que té l’empresa, cultura i identitat, relació amb els públics, objectius generals de responsabilitat social, altres.

7. ^IMP Activitats de Responsabilitat o Sostenibilitat realitzades.

És la raó de ser de la memòria. Explicació de les diferents accions que s’han anat fent. I sol contenir:

o Totes les activitats de Responsabilitat Social amb els treballadors (

Salaris, solidaritat redistributiva, models de recursos humans, treballs a persones amb discapacitat, donen primes i premis, programa d’avaluació i motivació dels treballadors, política de condicions de seguretat social, resolució de conflictes i representació sindical, benefici social dels treballadors, reconeixement del personal i iniciatives de comunicació amb els treballadors. Només es posa allò que l’empresa realment faci.

o Activitats de Responsabilitat amb els clients

Codi de tracte i conducta amb els clients, estadístiques de satisfacció dels clients, reclamacions, incidències i tracte rebut.

o Activitats de Responsabilitat social amb la comunitat

Creació de fundacions per ajuda sanitària, ajuda humanitària al tercer món, creació de centres d’acollida, ajudes a ONG’s, campanyes educatives, patrocinis culturals –d’art, musicals, restauració...- i moltes altres.

o Activitats de Responsabilitat amb els accionistes

La xifra d’accionistes que tenen, els productes que tenen pels accionistes, la rendibilitat obtinguda per les accions i la política de distribució de dividends.

o Activitats de Responsabilitat amb els Proveïdors

Polítiques responsables de compres i pagaments i creació de relacions estables amb els proveïdors.

o Activitats del Govern Corporatiu.

La direcció de la organització es compromet a ser responsable. (Si es comprometen a transparència total. Si el consell està igual equilibrat. Igualtat de drets...)

o Activitats de compromís amb la marca

Que la marca estigui present a tants llocs, el plan de imatge de marca, totes les accions que donin prestigi a la marca.

o Accions de Responsabilitat mediambiental

Controls de consum, auditories i controls mediambientals, reciclatge i tractament de residus, finançament de projectes d’energia renovable, etc.

8. Premis, reconeixements i certificacions. Mostrar el reconeixement a totes les accions i treballs que fan.
9. Procés d’elaboració de la memòria (Opcional) Qui ha participat amb la memòria, si estan d’acord o en desacord...
10. Informe de validació i revisió independent. Certificat que ho fan empreses de control de qualitat o notaris. És un paper segellat i signat que certifiquen que tot allò que es diu és veritat. Dona credibilitat a tot el document.
11. Format. És un document extern i d’imatge. Crear una bona imatge de l’empresa. Cal invertir i que la impressió i el disseny sigui de qualitat i “preciós”

B) LA MEMÒRIA

La memòria: La demana el superior perquè presentis el llistat de coses que has fet. Per tal de tenir un control de les accions i activitats.

Dret públic i privat- BLOC 1 - TEMA 3 (3.2)

BLOC 1- TEMA 3 (2ª part)- EL DRET SUBJECTIU. Les coses com a objectes del dret.

IDEES BÀSIQUES

Es defineix con un acte integrat per una o varies declaracions de voluntat privades, dirigides a la producció d’un determinat efecte jurídic. A les que el dret reconeix com a base del mateix. Una vegada complerts determinats requisits i, dins dels límits que el propi ordenament jurídic estableix. _{un contracte (són diverses declaracions de voluntat}

CLASSES DE NEGOCI JURÍDIC

1. Si són unilaterals o bilaterals.

Són unilaterals > quan neixen amb una sola declaració de voluntat _Donació

Són bilaterals > quan necessiten més d’una declaració de voluntat per crear-se. _Contracte

2. Intervius o mortis causa

Intervius > Aquells negocis jurídics creats durant la vida de les persones. Les persones que el creen han d’estar vives.

Mortis causa > Produeixen els seus efectes amb la mort de la persona _{per exemple: el testament}

3. Onerosos i gratuïts

Onerós > hi ha intercanvi de prestacions entre les parts. _{ex: compravenda}

Gratuïts > No hi ha intercanvi de prestacions.

4. Solemnes o no solemnes

Solemnes > Aquells en els que la llei exigeix una determinada forma. _{Ex: donació d’un immoble s’ha de fer en escriptura pública, davant de notari.}

No solemnes > Aquells que la llei no exigeix una determinada forma per la seva validesa. _{ex: una compravenda, és vàlida amb un document privat)}

5. Típics o atípics

Són típics > si estan regulats per llei . _{Ex: un contracte d’arrendament}

Són atípics > Quan no tenen una regulació específica_{. Ex: contractes a nivell informàtic.}

ELEMENTS DEL NEGOCI JURÍDIC

Poden ser de tres classes:

1. Essencials: Aquells imprescindibles per l’existència del negoci jurídic. Poden ser:

I. Comuns : son aquells que estan en tots els negocis jurídics. I són el consentiment, l’objecte i la causa. _{exemple: en un contracte de compravenda ha d’haver el preu i l’objecte.}

II. Especials: Són aquells que trobem en cada tipus específic de negoci jurídic.

2. Naturals: Són aquells que generalment acompanyen al negoci i que poden ser eliminats per la voluntat dels interessats. _{exemple: en un contracte de compravenda ha d’haver el preu i l’objecte. Però un element natural en la venda d’una casa es pot incorporar un plànol amb les mides de la casa.}

3. Accidentals: Són aquells que poden incorporar els interessats en funció del principi d’autonomia de la voluntat. Són tres:

I. La condició: És un esdeveniment futur i incert del que es fa dependre el naixement o l’extinció del negoci. _{exemple: és usual quan algú rep una herència, que es posi a la venta abans de posar-lo a la venda. I que pacti amb els compradors que es farà la venda quan ja el tingui registrar.}

II. Termini: Pot ser suspensiu o resolutori segons si els efectes es produeixen abans o després d’un determinat moment. Pot ser determinat o indeterminat però ha de ser cert. Té referència amb el temps i a partir d’un moment o s’acaba o comença.

III. Mode: És la carga o gravamen que constituint una obligació accessòria, s’imposa el beneficiari en els negocis jurídics gratuïts. _{Per exemple testaments o donacions.} I representa un límit o restricció a la liberalitat del beneficiari. _{Ex: una persona fa una donació d’una finca amb valor històric a l’ajuntament de la donació i l’ajuntament passa a ser propietari però te una càrrega (condició) implantada pel donant.}

La diferència és que el mode és un negoci gratuït i la condició, no.

LA REPRESENTACIÓ

Quan es celebra un negoci jurídic es pot actuar en nom propi (compareix el propi interessat) o per compte del interessat.

En la representació el representant substitueix jurídicament al interessat. La representació pot ser voluntària _{exemple: el representant d’un futbolista} quan ve conferida pel propi interessat o pot ser legal _{exemple: un incapacitat precisa d’un tutor.}, quan ve imposada per la llei.

INEFICÀCIA DELS NEGOCIS JURÍDICS

És la falta o carència d’efectes del negoci jurídic. Causes:

1. La falta d’algun element essencial per la seva formació. Si manca algun d’aquests elements essencial el negoci jurídic, aquest serà nul.

2. La celebració d’un negoci jurídic vulnerant una prohibició legal. Pot comportar la nul·litat absoluta del negoci.

3. Existència d’un vici o defecte. Si aquest és subsanable el negoci quedarà anul·lat en funció de la subsanació. Si el vici o defecte és insubsanable el negoci jurídic és nul.

4. Que el negoci produeixi una lesió o perjudici a una de les parts. En aquest cas seria possible la rescissió. _{exemple: si compres a Catalunya un immoble per menys de la meitat del valor que té l’immoble en realitat, el venedor té 4 anys per demanar la rescissió}

5. Aparició de causes sobrevingudes i imprevistes amb posterioritat a la celebració del negoci que deixen sense efecte i això comporta la resolució del negoci.

PROVA DELS FETS I ACTES JURÍDICS EN GENERAL

La prova és el conjunt de recursos que poden utilitzar-se per obtenir la demostració de l’exactitud d’un fet del que depèn l’existència d’un dret. En els procediments judicials, és a on la prova adquireix més rellevància.

ELS MITJANS DE PROVA:

1. Els documents públics: Són els autoritzats per una administració pública o per un notari.

2. Documents privats: Són els elaborats entre particulars sense intervenció d’un funcionari públic que els autoritzi. _{exemple: contracte de lloguer (entre arrendador i arrendatari. Només té efecte entre ells dos mentre que els documents públics en tenen per a tothom, però tenen la mateixa validesa. // O un xec}

3. La confessió: pot ser judicial o extrajudicial. És la declaració en la que una persona reconeix com a cert un fet.

- Judicial: si es produeix en aquest marc té la condició de judicial.

- Extrajudicial: si es fa fora del procediment judicial _{reconeixement d’un deute davant d’un notari}

4. Prova pericial: Les fan els pèrits. Són els informes i dictàmens d’una persona especialitzada que es manifesta sobre una qüestió controvertida.

5. Prova testifical: És la declaració de persones que no són part en un procediment judicial i que tracen sobre els fets objecte d’aquest procediment.

6. Reconeixement judicial: Consisteix en que el jutge aprecia directament els fets.

7. Presumpcions: Són una prova indirecta que consisteix en deduir d’un fet base un fet conseqüència. És l’averiguació d’un fet desconegut deduint-lo d’un altre conegut.

Dret públic i privat- BLOC 2 - TEMA 1.3

BLOC 2 - TEMA 1 (3ª Part): EL DRET CIVIL. Contractes en general

IDEES BÀSIQUES

Un contracte el definiríem dient que existeix des de que una o varies persones consenteixen en obligar-se, respecte d’altres a donar alguna cosa o realitzar algun servei.

Els contractes representen una manifestació de l’autonomia de la voluntat de les parts contractades. Què podran establir els pactes, clàusules i condicions. Que estimin convenient sempre que no siguin contraries a la llei, a la moral o a l’ordre públic.

CLASSIFICACIÓ DELS CONTRACTES

Els podem classificar de varies formes:

PER LA NATURALESA DELS SEUS VINCLES.

1. Unilaterals: només hi ha obligacions per una de les parts. _{Ex: la donació}

2. Bilaterals: Obligacions per totes les parts. _{Ex: Contracte d’arrendament}

PER LA FINALITAT

Trobem els contractes

1. Onerosos: Són aquells que existeixen prestacions per les dues parts.

I. Commutatius: Quan les prestacions són equivalents. _{Ex: compravenda. S’està pagant com a preu allò que val la cosa}

II. Aleatoris: Quan no poden ser equivalents. _{Ex: pot ser una assegurança o un contracte d’arrenda vitalícia}

2. Gratuïts: Només hi ha prestacions per una part.

3. Remuneratoris: Tenen lloc quan es gratifica un servei no exigible jurídicament. _{Ex: propina}

PELS REQUISITS NECESSÀRIS PER LA SEVA FORMACIÓ

1. Contractes reals: A més a més del consentiment de les parts, s’exigeix l’entrega material de la cosa per una de les parts a l’altre. _{Ex: contracte de dipòsit.}

2. Contractes consensuals: Es perfeccionen amb l’acord de voluntats de les parts contractants.

3. Contractes Solemnes: Exigeixen per la seva celebració una determinada forma o una forma especial. _{Ex: donació d’un bé immoble s’ha de fer en escriptura pública davant de notari.}

PER LA SEVA REGULACIÓ

Són aquells que tenen individualitat pròpia i una legislació o regulació especial. _{Ex: contractes d’arrendaments urbans.}

Contractes innominats: Són aquells que es regeixen per les regles generals de la contractació.

PER LA SEVA NATURALESA INDEPENDENT O RELACIONADA

Trobem:

1. Contractes preparatoris: Tenen per objecte un tràmit preliminar i necessari, aplicable a la celebració d’altres contractes posteriors. _{Per exemple: Contracte de mandat.}

2. Contractes principals: Són els que compleixen per si mateixos una finalitat contractual pròpia, sense cap relació necessària amb cal altre contracte. _{Per exemple: una compravenda, contracte d’arrendament.}

3. Contractes accessoris: Només poden existir en relació a altres contractes anteriors. _{Per exemple: El contracte de fiança i el contracte de préstec hipotecari.} És a dir, són contractes previs a un contracte principal, depenen d’aquest.

PRECONTRACTE

Precontracte o promesa de contracte, en si mateix és un contacte en el que les parts es comprometen a celebrar en un futur un altre contracte que, en aquell moment, no poden o no volen concloure.

Representa l’atribució a una de les parts contractants de la facultat de perfeccionar unilateralment un contracte. És una opció i, si s’exerceix, el contracte quedarà perfeccionat.

Representa, també, una facultat unilateral de determinar un resultat. _{Per exemple: un contracte d’opció de compra es pot considerar un precontracte.}

ELEMENTS DEL CONTRACTE

Són aquelles condicions que integren el contracte i contribueixen a la seva formació. Els elements essencials poden ser de tres classes:

1. Comuns: Propis de tots els contractes.

Els elements essencials, si falta algun el contracte no és vàlid, comuns són tres:

I. Consentiment dels contractants: es la base del contracte i consisteix en l’acceptació per part de les parts contractants de les condicions del contracte.

Té tres requisits:

- Capacitat dels contractants: Han de tenir capacitat legal per fer el contracte. No poden contractar les persones subjectes a incapacitat i les que tenen la capacitat d’obrar restringida. Degut a que aquestes persones estan subjectes a unes circumstàncies que els impedeixen realitzar determinats actes jurídics.
Tampoc poden contractar les persones subjectes a prohibicions legals.

- La voluntat: El consentiment representa la voluntat contractual. La qual es forma com a resultat de la conjunció de les voluntats de les parts contractants. La voluntat ha de ser conscient i lliure. Serà nul el consentiment donat per error, violència o intimidació.

- La declaració:

Ø És l’exteriorització del consentiment. I pot ser:

· Expressa: Quan s’exterioritza de forma clara i concreta. _{Ex: Contracte d’arrendament escrit.}

· Tàcita: Quan es dedueix dels actes i comportaments de les parts contractants. . _{Ex: Contracte d’arrendament verbal.}

Ø El silenci pot ser:

Expressiu quan de les seves circumstàncies es dedueix uns acceptació tàcita _{“Cuando calla otorga”}

II. Objecte: És el contingut de l’obligació i el constitueixen les coses o serveis que són matèria de les obligacions. Com a requisits:

- Ha de ser real i possible

- És que sigui lícit o legal

- Que sigui determinat o determinable

És a dir, L’objecte seria per un banda la cosa venuda i per l’altra el preu.

III. Causa: És la finalitat immediata que persegueixen els contractants i són els motius individuals que els porten a realitzar el contracte. Té un caràcter intern, no és obligatòria explicitar-la i es presumeix la seva existència.

És a dir, allò que cada part busca, la seva intenció – una part vol adquirir un bé i l’altra vol un cèntims a canvi.

La causa ha de ser lícita i existent, del contrari comporta la nul·litat del contracte. _{En els contractes onerosos la causa per cada una de les parts contractants és la prestació que ha de realitzar l’altra part. En els contractes remuneratoris, la causa serà el servei o benefici objecte de la remuneració.}

2. Especials: Són aquells que existeixen en alguna classe de contracte

3. Especialíssims: Són aquells necessaris i imprescindibles en algun determinat contracte.

EFECTES DEL CONTRACTE

Són tres:

1. Els efectes generals del contracte o vincle obligatori: Es caracteritzen per crear un vincle obligatori. Els contractes són obligatoris en quant al seu compliment i les obligacions que comporten tenen força de llei entre les parts contractants. La seva obligatorietat es deriva de la voluntat contractual que està emprada per la llei i es fa extensiva a totes les conseqüències que, encara que no estiguin expressades, es derivaran de la naturalesa del contracte de conformitat a la bona fe, als usos i a la llei. _{Ex: Si compro una casa amb un pàrquing, el venedor m’ha de vendre el pàrquing legalitzat.} No es pot deixar el compliment d’un contracte a l’arbitri o voluntat d’un dels contractants.

2. Irrevocabilitat: Els contractes no poden ser modificats o revocats sense acord de les parts contractants excepte en els següents casos:

I. Que la revocació sigui per causa d’ingratitud _{el donatari tingui un mal comportament respecte al donant} o per supervivència _{que no esperessis un fill i de cop sí} i supervinència _{un fill que es cregui mort reapareixia} dels fills a les donacions.

II. Desistiment unilateral: en determinats contractes la llei fa culte a una de les parts per que segons quines circumstàncies es produeixin pugui desistir.

III. La facultat de demanar la resolució d’un contracte bilateral quan l’altra part incompleix la seva obligació. És a dir, que un contracte es resolgui si l’altre part no compleix amb el que estava dit.

IV. La resisió per lesió o per perjudici econòmic.

V. La revisió o modificació de les clàusules que pot fer una de les parts en els contracte d’arrendament segons estableix la llei.

VI. Suspensió, resolució o modificació del contracte per produir-se una alteració sobrevinguda de les circumstàncies que sigui imprevisible.

3. Relativitat: Consisteix en que els contractes només vinculen a les parts que intervenen o als seus successors. I no poden afavorir o perjudicar a terceres persones.

INEFICÀCIA DEL CONTRACTE

Quan un contracte és nul comporta la seva ineficàcia. Dues classes de nul·litats:

1. Nul·litat absoluta: Es produeix quan en el contracte falta algun dels elements essencials o quan s’ha celebrat infringint una prohibició legal. El efecte de la nul·litat és que el contracte no produeix efectes jurídics i es té per no realitzat.

2. Nul·litat relativa: Es produeix quan el contracte té un defecte subsanable. Per subsanar aquests defectes tenim les següents possibilitats o mecanismes:

I. La confirmació: Consisteix en que la persona que podria sol·licitar la nul·litat renuncia a fer-ho.

II. El reconeixement: És l’acte pel que se subsana el defecte.

III. La ratificació: S’aplica en els contractes celebrats en nom d’un altre i compareix el representat.

IV. La conversió: És la possibilitat de que una de les parts pugui fer valer de forma diferent a l’expressada la seva declaració de voluntat. _{Ex: fer veure que es fa una compravenda i en realitat es fa una donació}

Dret públic i privat- BLOC 2 - TEMA 1.2

BLOC 2- TEMA 1 (2ª part): DRET CIVIL. L’obligació: concepte, estructura, elements, fonts, classificació.

CONCEPTE

És la relació jurídica en la que una persona anomenada creditor té la facultat de exigir d’una altra persona anomenada deutor un determinat comportament positiu o negatiu i la responsabilitat del seu compliment afectarà el seu patrimoni.

ESTRUCTURA DE LA OBLIGACIÓ

1. Dèbit: relació purament obligacional que uneix a dues persones o més, que son el creditor i el deutor:

- El creditor espera que el deutor compleixi.

- El deutor té la obligació de complir.

2. Responsabilitat: el poder del creditor per dirigir-se contra el patrimoni del deutor en cas que aquest incompleixi. La responsabilitat és personal del deutor i queda garantida amb el seu patrimoni.

El codi civil estableix que del compliment de les obligacions respon el deutor amb tots els seus béns, presents i futurs. Hi ha dues d’excepcions, dues classes d’obligacions que no generen responsabilitat: deutes del joc i els de prescripció _{si passat el termini el deute no s’ha demanat, no es pot reclamar}. El deutes no son eterns, prescriuen amb el temps.

ELEMENTS DE L’OBLIGACIÓ

1. Elements personals: Són les persones que composen l’obligació i poden ser els creditors i deutors.

2. Elements reals: es refereixen a l’objecte de la obligació, que s’anomena prestació = saldar deutes. La prestació la definiríem com al comportament que té dret d’exigir el creditor al deutor en funció d’un vincle obligatori. La prestació pot consistir en donar una cosa, en fer una cosa o en no fer una determinada cosa. _{Ex: obligació del venedor de donar-te el cotxe.}

Requisits de la prestació:

· Possibilitat. Ha de ser possible. Ningú es pot obligar a sí mateix a realitzar una prestació que sigui impossible de complir física o jurídicament.

· Legalitat. La prestació no ha de ser contraria a la llei, moral o a les bones costums.

· Determinació. La prestació ha de ser determinada.

· Pecuniaritat. Ha de ser pecuniària (valorable en diners).

3. Elements vinculars: és el vincle que uneix el creditor amb el deutor. _{Ex: el contracte.}

LES FONTS DE L’OBLIGACIÓ

Són aquells fets en base als quals les obligacions es creen i s’origina un vincle jurídic entre el creditor i el deutor. El codi civil estableix com a fonts de les obligacions:

La llei, els contractes i els actes i omissions il·lícites en que intervingui qualsevol classe de culpa o negligència. _{Ex: La llei estableix que s’ha d’indemnitzar obligatòriament a les víctimes dels accidents.}

LA CLASSIFICACIÓ DE LES OBLIGACIONS

Les podem classificar de varies formes:

1. Unilaterals o bilaterals.

o Són unilaterals quan només una part s’obliga _{Ex: la donació}.

o Son bilaterals o recíproques quan hi ha pluralitat de vincles i, en conseqüència, hi ha contraprestacions per a totes les parts.

2. Tracte únic o tracte successiu.

o En les de tracte únic la prestació s’ha de realitzar en virtut d’un acte aïllat i s’extingeix una vegada aquest acte s’ha complert. _{Ex:una compravenda. Un cop es fa l’entrega, s’extingeix l’obligació.}

o Les de tracte successiu imposen en el deutor un comportament permanent o una sèrie d’actes d’execució que es reiteren en el temps. _{Ex: contracte de lloguer (pagar mes a mes)}

3. Obligacions mancomunades o solidàries.

o A les mancomunades hi ha pluralitat de subjectes a la part creditora o deutora, i cada subjecte és deutor o creditor d’una part de la obligació. _{Ex: cada deutor ha de pagar un 25% de un total al creditor, que només pot reclamar individualment}

o Són solidàries les obligacions quan hi ha pluralitat de subjectes a la part creditora o deutora i cada subjecte és deutor o creditor de la totalitat de la obligació. _{Ex: el creditor li pot demanar a qualsevol deutor que pagui el 100% del deute sense importar que siguin 4 que tinguin el 25%. Se sol fer en cas de impagament.}

4. Obligacions principals i accessòries.

o Les principals són les que existeixen per sí mateixes i tenen finalitat pròpia. No depèn de res. _{Ex: Compravenda. Venedor----Comprador.}

o És accessòria quan està subordinada i agregada a una obligació principal. _{Ex: la fiança o aval - cobrir les deutes. // Compravenda. Venedor---Comprador----Préstec hipotecàri----Banc}

INCOMPLIMENT DE LES OBLIGACIONS

L’ incompliment de les obligacions és la situació antijurídica que es produeix quan per l’activitat culpable del deutor la prestació no es compleix en els termes acordats o pactats.

REQUISITS DEL INCOMPLIMENT

1. Que hi hagi una activitat positiva o negativa del deutor que derivi en incompliment.

2. Que hi hagi una obligació preexistent.

3. Que el deutor incompleixi de forma intencionada o negligent.

CLASSES D’INCOMPLIMENT

El incompliment pot ser propi o impropi:

a) Serà propi:

- Quan no es compleixi íntegrament la prestació convinguda o pactada al 100%.

_- Quan no es compleixin alguna de les prestacions accessòries. _{Ex: no facilitar uns plànols a algú a qui li has venut la casa.}

b) Impropi: És aquell que consisteix en complir defectuosament l’obligació o complir-la amb retard. Hi ha dos tipus:

1. L’impropi puntual i inexacte: El creditor pot refusar aquesta classe d’incompliment si la prestació no reuneix els requisits d’identitat, integritat i indivisibilitat.

Si el creditor no refusa la prestació inexacte però manifesta la seva disconformitat, podrà exigir en concepte de compliment defectuós una indemnització o una reducció del preu. _{Ex: Comprem mobles i ens porten uns de qualitat inferior.}

2. Impuntual i exacte: Fora de termini, amb retard. Endarreriment en el compliment de l’obligació. Jurídicament aquest endarreriment s’anomena “MORA”

Classes de mora:

§ Mora del deutor: Quan aquest s’endarrereix en el compliment de la prestació (o que ho porti malament)

§ Mora del creditor: Quan aquest es nega a rebre injustificadament la prestació.

Requisits de la mora:

§ Que es produeixi un endarreriment.

§ Que aquest endarreriment sigui culpable, és a dir, que tingui un responsable

Efectes de la mora:

I. Obligacions de donar: el creditor pot exigir el compliment i la indemnització per danys i perjudicis. Si es tracta d’un deute econòmic o pecuniari, la indemnització consistiria en el pagament dels interessos pactats. Si no s’han pactat interessos de demora, la indemnització consistirà en el interès legal. _{Això vol dir que si es demana un préstec i no es paga, s’aplica un percentatge d’interès.}

II. A partir del moment en que el deutor es constitueix en mora (s’endarrereix) si la cosa, objecte de la prestació es destrueix, encara que sigui per causa fortuïta o causa major, el deutor no quedarà exempt del compliment de l’obligació.

III. Obligacions de fer: Obliga únicament a la indemnització per danys i perjudicis. _{Ex: et pinten malament la casa i et causen un trauma -> Dany moral}

CAUSES DEL INCOMPLIMENT

1. Per Dolo

Intencionalitat de fer alguna cosa mal feta. Acció o omissió que, amb consciència i voluntat de produir un resultat antijurídic, impedeix el compliment normal d’una obligació.

2. Per Culpa

Consisteix en la negligència del deutor per falta de diligencia o previsió. El incompliment per culpa genera responsabilitat en el deutor.

3. Per Causa fortuïta o força major

El deutor no té responsabilitat si el incompliment té lloc per fets imprevisibles o, tot i sent previsibles, no s’haguessin pogut evitar. En el cas de que el deutor estigues en mora serà responsable del incompliment per aquesta causa.

CONSEQÜÈNCIES DEL INCOMPLIMENT IMPOTABLE A L’AUTOR

El incompliment pot comportar 2 exigències

1. Exigir el compliment forçós de l’obligació

Hi ha 3 supòsits:

I. Consisteix en si la prestació consisteix en l’entrega d’una cosa determinada o específica que es troba en el patrimoni del deutor, el creditor podrà obtenir-la mitjançant l’exercici d’una acció judicial.

II. Consistirà en si l’obligat a fer una cosa, no la fa o la fa contravinguent l’obligació es podrà demanar o sol·licitar judicialment que es faci, però a càrrec del deutor. _{En un cas de construcció es vegi obligat a fer una tasca i la fa malament, es pot demanar que la faci un tercer, però pagant al constructor.}

III. En els casos en que l’obligació consisteix en un no fer. I el deutor executa allò que contractualment tenia prohibit, el creditor podria demanar judicialment desfer allò incorrectament executat a costa del deutor.

2. Impossibilitat d’exigir el compliment forçós

En aquest cas el creditor podrà exigir en el deutor una indemnització pels danys i perjudicis causats. Aquesta indemnització pot consistir en reparar la pèrdua soferta o els guanys deixats es poden obtenir. lucro cesante _{el que suposa una obra mal feta, per exemple entra aigua, es pot indemnitzar. Si tens que obrir un local i no el pots obrir per culpa del error, el lucro cesante es el que pots perdre com a conseqüència del incompliment.}

(6) GARANTIES DE LA OBLIGACIÓ

Són mecanismes que intenten assegurar el compliment de les obligacions. Aquests mecanismes per garantir obligacions són diversos:

1. Crèdit preferent

Consisteix en que determinats creditors d’un deutor tenen preferència sobre la resta de creditors d’aquell deutor. Primer ho cobra hisenda i la seguretat social i després els treballadors i finalment la resta de creditors.

2. Les accions judicials

I. Acció subrogatòria: Consisteix en que el creditor es pot dirigir contra el deutor del seu deutor per cobrar un deute. _{Si jo dec diners a algú i a mi em deu diners algú altre. A qui jo li dec diners ho pot reclamar a la persona que em deu diners a mi per tal de saldar el meu deute.}

Només es pot exigir en el cas que el primer deutor no tingui béns, sigui insolvent.

II. Acció revocatòria: Consisteix en que el creditor pot demanar en el jutge que declari la nul·litat d’aquells actes del deutor, realitzats per quedar en situació d’insolvència i defraudar als creditors. _{El deutor fa una compravenda a un familiar i, també un donació a un amic. A qui li déu diner pot demanar al jutge l’anul·litat d’aquestes accions.}

III. Dret de retenció: És la facultat que té el creditor per conservar en el seu poder un objecte que s’hauria de lliurar en el deutor, fins que aquest pagui el seu deute. Es dona en casos molt concrets, per exemple, en el contracte de dipòsit _{el dipositari pot retenir allò que el dipositant li degui.}

IV. Pena convencional: Pena pactada. Consisteix en l’establiment d’una clàusula penal que preveu la sanció al deutor en cas d’incompliment. _{Hi ha contractes que en cas de incompliment, la part que incompleixi li pagarà a l’altre una “multa”}

V. Arres: Consisteixen en que el supòsit de que en una obligació es pacti que una part entrega a l’altre una quantitat de cèntims en garantia del seu compliment, es pot establir la seva pèrdua definitiva en cas d’incompliment. _{Un comprador paga a un venedor d’un pis 150000€, en el moment de signar el contracte de arres, el comprador paga 15000€ (15%), si després el venedor es tira enrere, el venedor dona el doble al comprador en concepte d’indemnització.}

VI. Extinció de les obligacions: Hi ha varies formes d’extinció de les obligacions.

a) Pagament de les obligacions: Consisteix en el compliment exacte de l’obligació realitzant de forma integra la prestació. _{Quan el deutor compleix exactament el que se li demana.}

_- El pagament el pot fer el deutor o qualsevol persona amb independència de la voluntat del deutor.

_- El creditor pot refusar que la prestació la realitzi un tercer si es tracta d’obligacions de caràcter personal en les que la qualitat i circumstàncies de la persona del deutor s’haguessin considerat essencials en el moment d’establir l’obligació.

_- El pagament s’haurà de fer a la persona a favor a la que estigui constituïda a l’obligació o la persona autoritzada per rebre-la en el seu nom. I només serà vàlid el pagament fet a un tercer si li és útil el creditor.

_- El pagament s’ha de fer en el lloc pactat a l’obligació, si en l’obligació no s’estableix lloc de pagament, per defecte s’entén que serà en el domicili del deutor, excepte en el cas de lliuraments de coses determinades.

_- El pagament s’efectuarà en el lloc a on s’existia la cosa en el moment de constituir-se l’obligació. _{Si comprem uns quants mobles es paguen en el moment de fer la compravenda si no els tenen que portar ni que fer.}

_- El pagament s’haurà d’efectuar en el termini pactat i si no hi ha termini pactat s’haurà d’efectuar el abans possible o quan el creditor ho demani. En el supòsit que un deutor tingui varies deutes amb el mateix creditor i efectuï un pagament haurà d’indicar a quin deute s’imputa. I si no es diu res, s’entendrà atribuït al deute més alt. I en el supòsit que els deutes siguin iguals, el pagament s’imputarà proporcionalment a tots els deutes.

Hi ha dues modalitats o excepcions:

ü Sessió de béns. És una forma de pagament consistent en que el deutor, cedeix els seus béns al creditor per saldar al deute. El deute s’extingirà si el valor líquid dels béns és igual al deute pendent.
La sessió de béns pot ser contractual o judicial.

ü Dación en pago. L’acte en el que el deutor voluntàriament realitza a títol de pagament una prestació diferent de la deguda en el creditor. I el creditor conseteix en rebre substitució de la prestació i es dóna per saldat. La prestació es diferent canvies cèntims per un bé material.

b) Pèrdua de la cosa deguda: Quan l’obligació consisteix en entregar una cosa determinada i aquesta es destrueix sense culpa del deutor, l’obligació s’extingeix. En aquest cas s’exigeix que el deutor no estigui constituït en mora, si el deutor estar fora de plaça, l’obligació no s’extingirà. El deutor està obligat a aprova que la destrucció de la cosa ha tingut lloc per causa fortuïta, donat que existeix la presumpció de que la destrucció és imputable en ell. _{Si una cosa es destrueix s’entén que és culpa del deudor, i aquest ha de demostrar que ha hagut un cas fortuït. Si la destrucció es deu a la responsabilitat d’un tercer, el creditor, podrà dirigir-se contra ell.}

c) Per condonació del deute: El creditor perdona el pagament del deute en el deutor.

d) Confusió de drets: Té lloc quan una persona és a la vegada deutora i creditora.. _{Una societat compra una altra societat que té un deute, compra la societat i el deute. El deute s’extingeix.}

e) Per compensació: Es produeix quan dues persones físiques o jurídiques per dret propi són a la vegada o simultàniament creditora i deutora l’una de l’altra. S’exigeixen uns requisits:

ü Que els dos deutes siguin certs i líquids.

ü Que consisteixin en el pagament d’una quantitat de cèntims o en l’entrega de coses de la mateixa espècie i qualitat.

L’efecte de la compensació és l’extinció dels dos deutes.

f) Efecte de novació: Suposa l’extinció d’una obligació degut a que n’hi ha una altra que la substitueix. _{Exemple: Tinc un deute amb un banc i tinc tres anys per pagar-lo, si en tres anys encara no he pagat m’ho poden allargar dos anys més però el deute creixerà.}

g) Per prescripció: Pel transcurs del temps una obligació no es podrà exigir.

h) Compliment del termini pactat: Un cop complert el termini pactat s’extingeix.