Dret públic i privat- BLOC 2 - TEMA 1.2

BLOC 2- TEMA 1 (2ª part): DRET CIVIL. L’obligació: concepte, estructura, elements, fonts, classificació.

CONCEPTE

És la relació jurídica en la que una persona anomenada creditor té la facultat de exigir d’una altra persona anomenada deutor un determinat comportament positiu o negatiu i la responsabilitat del seu compliment afectarà el seu patrimoni.

ESTRUCTURA DE LA OBLIGACIÓ

1. Dèbit: relació purament obligacional que uneix a dues persones o més, que son el creditor i el deutor:

- El creditor espera que el deutor compleixi.

- El deutor té la obligació de complir.

2. Responsabilitat: el poder del creditor per dirigir-se contra el patrimoni del deutor en cas que aquest incompleixi. La responsabilitat és personal del deutor i queda garantida amb el seu patrimoni.

El codi civil estableix que del compliment de les obligacions respon el deutor amb tots els seus béns, presents i futurs. Hi ha dues d’excepcions, dues classes d’obligacions que no generen responsabilitat: deutes del joc i els de prescripció _{si passat el termini el deute no s’ha demanat, no es pot reclamar}. El deutes no son eterns, prescriuen amb el temps.

ELEMENTS DE L’OBLIGACIÓ

1. Elements personals: Són les persones que composen l’obligació i poden ser els creditors i deutors.

2. Elements reals: es refereixen a l’objecte de la obligació, que s’anomena prestació = saldar deutes. La prestació la definiríem com al comportament que té dret d’exigir el creditor al deutor en funció d’un vincle obligatori. La prestació pot consistir en donar una cosa, en fer una cosa o en no fer una determinada cosa. _{Ex: obligació del venedor de donar-te el cotxe.}

Requisits de la prestació:

· Possibilitat. Ha de ser possible. Ningú es pot obligar a sí mateix a realitzar una prestació que sigui impossible de complir física o jurídicament.

· Legalitat. La prestació no ha de ser contraria a la llei, moral o a les bones costums.

· Determinació. La prestació ha de ser determinada.

· Pecuniaritat. Ha de ser pecuniària (valorable en diners).

3. Elements vinculars: és el vincle que uneix el creditor amb el deutor. _{Ex: el contracte.}

LES FONTS DE L’OBLIGACIÓ

Són aquells fets en base als quals les obligacions es creen i s’origina un vincle jurídic entre el creditor i el deutor. El codi civil estableix com a fonts de les obligacions:

La llei, els contractes i els actes i omissions il·lícites en que intervingui qualsevol classe de culpa o negligència. _{Ex: La llei estableix que s’ha d’indemnitzar obligatòriament a les víctimes dels accidents.}

LA CLASSIFICACIÓ DE LES OBLIGACIONS

Les podem classificar de varies formes:

1. Unilaterals o bilaterals.

o Són unilaterals quan només una part s’obliga _{Ex: la donació}.

o Son bilaterals o recíproques quan hi ha pluralitat de vincles i, en conseqüència, hi ha contraprestacions per a totes les parts.

2. Tracte únic o tracte successiu.

o En les de tracte únic la prestació s’ha de realitzar en virtut d’un acte aïllat i s’extingeix una vegada aquest acte s’ha complert. _{Ex:una compravenda. Un cop es fa l’entrega, s’extingeix l’obligació.}

o Les de tracte successiu imposen en el deutor un comportament permanent o una sèrie d’actes d’execució que es reiteren en el temps. _{Ex: contracte de lloguer (pagar mes a mes)}

3. Obligacions mancomunades o solidàries.

o A les mancomunades hi ha pluralitat de subjectes a la part creditora o deutora, i cada subjecte és deutor o creditor d’una part de la obligació. _{Ex: cada deutor ha de pagar un 25% de un total al creditor, que només pot reclamar individualment}

o Són solidàries les obligacions quan hi ha pluralitat de subjectes a la part creditora o deutora i cada subjecte és deutor o creditor de la totalitat de la obligació. _{Ex: el creditor li pot demanar a qualsevol deutor que pagui el 100% del deute sense importar que siguin 4 que tinguin el 25%. Se sol fer en cas de impagament.}

4. Obligacions principals i accessòries.

o Les principals són les que existeixen per sí mateixes i tenen finalitat pròpia. No depèn de res. _{Ex: Compravenda. Venedor----Comprador.}

o És accessòria quan està subordinada i agregada a una obligació principal. _{Ex: la fiança o aval - cobrir les deutes. // Compravenda. Venedor---Comprador----Préstec hipotecàri----Banc}

INCOMPLIMENT DE LES OBLIGACIONS

L’ incompliment de les obligacions és la situació antijurídica que es produeix quan per l’activitat culpable del deutor la prestació no es compleix en els termes acordats o pactats.

REQUISITS DEL INCOMPLIMENT

1. Que hi hagi una activitat positiva o negativa del deutor que derivi en incompliment.

2. Que hi hagi una obligació preexistent.

3. Que el deutor incompleixi de forma intencionada o negligent.

CLASSES D’INCOMPLIMENT

El incompliment pot ser propi o impropi:

a) Serà propi:

- Quan no es compleixi íntegrament la prestació convinguda o pactada al 100%.

_- Quan no es compleixin alguna de les prestacions accessòries. _{Ex: no facilitar uns plànols a algú a qui li has venut la casa.}

b) Impropi: És aquell que consisteix en complir defectuosament l’obligació o complir-la amb retard. Hi ha dos tipus:

1. L’impropi puntual i inexacte: El creditor pot refusar aquesta classe d’incompliment si la prestació no reuneix els requisits d’identitat, integritat i indivisibilitat.

Si el creditor no refusa la prestació inexacte però manifesta la seva disconformitat, podrà exigir en concepte de compliment defectuós una indemnització o una reducció del preu. _{Ex: Comprem mobles i ens porten uns de qualitat inferior.}

2. Impuntual i exacte: Fora de termini, amb retard. Endarreriment en el compliment de l’obligació. Jurídicament aquest endarreriment s’anomena “MORA”

Classes de mora:

§ Mora del deutor: Quan aquest s’endarrereix en el compliment de la prestació (o que ho porti malament)

§ Mora del creditor: Quan aquest es nega a rebre injustificadament la prestació.

Requisits de la mora:

§ Que es produeixi un endarreriment.

§ Que aquest endarreriment sigui culpable, és a dir, que tingui un responsable

Efectes de la mora:

I. Obligacions de donar: el creditor pot exigir el compliment i la indemnització per danys i perjudicis. Si es tracta d’un deute econòmic o pecuniari, la indemnització consistiria en el pagament dels interessos pactats. Si no s’han pactat interessos de demora, la indemnització consistirà en el interès legal. _{Això vol dir que si es demana un préstec i no es paga, s’aplica un percentatge d’interès.}

II. A partir del moment en que el deutor es constitueix en mora (s’endarrereix) si la cosa, objecte de la prestació es destrueix, encara que sigui per causa fortuïta o causa major, el deutor no quedarà exempt del compliment de l’obligació.

III. Obligacions de fer: Obliga únicament a la indemnització per danys i perjudicis. _{Ex: et pinten malament la casa i et causen un trauma -> Dany moral}

CAUSES DEL INCOMPLIMENT

1. Per Dolo

Intencionalitat de fer alguna cosa mal feta. Acció o omissió que, amb consciència i voluntat de produir un resultat antijurídic, impedeix el compliment normal d’una obligació.

2. Per Culpa

Consisteix en la negligència del deutor per falta de diligencia o previsió. El incompliment per culpa genera responsabilitat en el deutor.

3. Per Causa fortuïta o força major

El deutor no té responsabilitat si el incompliment té lloc per fets imprevisibles o, tot i sent previsibles, no s’haguessin pogut evitar. En el cas de que el deutor estigues en mora serà responsable del incompliment per aquesta causa.

CONSEQÜÈNCIES DEL INCOMPLIMENT IMPOTABLE A L’AUTOR

El incompliment pot comportar 2 exigències

1. Exigir el compliment forçós de l’obligació

Hi ha 3 supòsits:

I. Consisteix en si la prestació consisteix en l’entrega d’una cosa determinada o específica que es troba en el patrimoni del deutor, el creditor podrà obtenir-la mitjançant l’exercici d’una acció judicial.

II. Consistirà en si l’obligat a fer una cosa, no la fa o la fa contravinguent l’obligació es podrà demanar o sol·licitar judicialment que es faci, però a càrrec del deutor. _{En un cas de construcció es vegi obligat a fer una tasca i la fa malament, es pot demanar que la faci un tercer, però pagant al constructor.}

III. En els casos en que l’obligació consisteix en un no fer. I el deutor executa allò que contractualment tenia prohibit, el creditor podria demanar judicialment desfer allò incorrectament executat a costa del deutor.

2. Impossibilitat d’exigir el compliment forçós

En aquest cas el creditor podrà exigir en el deutor una indemnització pels danys i perjudicis causats. Aquesta indemnització pot consistir en reparar la pèrdua soferta o els guanys deixats es poden obtenir. lucro cesante _{el que suposa una obra mal feta, per exemple entra aigua, es pot indemnitzar. Si tens que obrir un local i no el pots obrir per culpa del error, el lucro cesante es el que pots perdre com a conseqüència del incompliment.}

(6) GARANTIES DE LA OBLIGACIÓ

Són mecanismes que intenten assegurar el compliment de les obligacions. Aquests mecanismes per garantir obligacions són diversos:

1. Crèdit preferent

Consisteix en que determinats creditors d’un deutor tenen preferència sobre la resta de creditors d’aquell deutor. Primer ho cobra hisenda i la seguretat social i després els treballadors i finalment la resta de creditors.

2. Les accions judicials

I. Acció subrogatòria: Consisteix en que el creditor es pot dirigir contra el deutor del seu deutor per cobrar un deute. _{Si jo dec diners a algú i a mi em deu diners algú altre. A qui jo li dec diners ho pot reclamar a la persona que em deu diners a mi per tal de saldar el meu deute.}

Només es pot exigir en el cas que el primer deutor no tingui béns, sigui insolvent.

II. Acció revocatòria: Consisteix en que el creditor pot demanar en el jutge que declari la nul·litat d’aquells actes del deutor, realitzats per quedar en situació d’insolvència i defraudar als creditors. _{El deutor fa una compravenda a un familiar i, també un donació a un amic. A qui li déu diner pot demanar al jutge l’anul·litat d’aquestes accions.}

III. Dret de retenció: És la facultat que té el creditor per conservar en el seu poder un objecte que s’hauria de lliurar en el deutor, fins que aquest pagui el seu deute. Es dona en casos molt concrets, per exemple, en el contracte de dipòsit _{el dipositari pot retenir allò que el dipositant li degui.}

IV. Pena convencional: Pena pactada. Consisteix en l’establiment d’una clàusula penal que preveu la sanció al deutor en cas d’incompliment. _{Hi ha contractes que en cas de incompliment, la part que incompleixi li pagarà a l’altre una “multa”}

V. Arres: Consisteixen en que el supòsit de que en una obligació es pacti que una part entrega a l’altre una quantitat de cèntims en garantia del seu compliment, es pot establir la seva pèrdua definitiva en cas d’incompliment. _{Un comprador paga a un venedor d’un pis 150000€, en el moment de signar el contracte de arres, el comprador paga 15000€ (15%), si després el venedor es tira enrere, el venedor dona el doble al comprador en concepte d’indemnització.}

VI. Extinció de les obligacions: Hi ha varies formes d’extinció de les obligacions.

a) Pagament de les obligacions: Consisteix en el compliment exacte de l’obligació realitzant de forma integra la prestació. _{Quan el deutor compleix exactament el que se li demana.}

_- El pagament el pot fer el deutor o qualsevol persona amb independència de la voluntat del deutor.

_- El creditor pot refusar que la prestació la realitzi un tercer si es tracta d’obligacions de caràcter personal en les que la qualitat i circumstàncies de la persona del deutor s’haguessin considerat essencials en el moment d’establir l’obligació.

_- El pagament s’haurà de fer a la persona a favor a la que estigui constituïda a l’obligació o la persona autoritzada per rebre-la en el seu nom. I només serà vàlid el pagament fet a un tercer si li és útil el creditor.

_- El pagament s’ha de fer en el lloc pactat a l’obligació, si en l’obligació no s’estableix lloc de pagament, per defecte s’entén que serà en el domicili del deutor, excepte en el cas de lliuraments de coses determinades.

_- El pagament s’efectuarà en el lloc a on s’existia la cosa en el moment de constituir-se l’obligació. _{Si comprem uns quants mobles es paguen en el moment de fer la compravenda si no els tenen que portar ni que fer.}

_- El pagament s’haurà d’efectuar en el termini pactat i si no hi ha termini pactat s’haurà d’efectuar el abans possible o quan el creditor ho demani. En el supòsit que un deutor tingui varies deutes amb el mateix creditor i efectuï un pagament haurà d’indicar a quin deute s’imputa. I si no es diu res, s’entendrà atribuït al deute més alt. I en el supòsit que els deutes siguin iguals, el pagament s’imputarà proporcionalment a tots els deutes.

Hi ha dues modalitats o excepcions:

ü Sessió de béns. És una forma de pagament consistent en que el deutor, cedeix els seus béns al creditor per saldar al deute. El deute s’extingirà si el valor líquid dels béns és igual al deute pendent.
La sessió de béns pot ser contractual o judicial.

ü Dación en pago. L’acte en el que el deutor voluntàriament realitza a títol de pagament una prestació diferent de la deguda en el creditor. I el creditor conseteix en rebre substitució de la prestació i es dóna per saldat. La prestació es diferent canvies cèntims per un bé material.

b) Pèrdua de la cosa deguda: Quan l’obligació consisteix en entregar una cosa determinada i aquesta es destrueix sense culpa del deutor, l’obligació s’extingeix. En aquest cas s’exigeix que el deutor no estigui constituït en mora, si el deutor estar fora de plaça, l’obligació no s’extingirà. El deutor està obligat a aprova que la destrucció de la cosa ha tingut lloc per causa fortuïta, donat que existeix la presumpció de que la destrucció és imputable en ell. _{Si una cosa es destrueix s’entén que és culpa del deudor, i aquest ha de demostrar que ha hagut un cas fortuït. Si la destrucció es deu a la responsabilitat d’un tercer, el creditor, podrà dirigir-se contra ell.}

c) Per condonació del deute: El creditor perdona el pagament del deute en el deutor.

d) Confusió de drets: Té lloc quan una persona és a la vegada deutora i creditora.. _{Una societat compra una altra societat que té un deute, compra la societat i el deute. El deute s’extingeix.}

e) Per compensació: Es produeix quan dues persones físiques o jurídiques per dret propi són a la vegada o simultàniament creditora i deutora l’una de l’altra. S’exigeixen uns requisits:

ü Que els dos deutes siguin certs i líquids.

ü Que consisteixin en el pagament d’una quantitat de cèntims o en l’entrega de coses de la mateixa espècie i qualitat.

L’efecte de la compensació és l’extinció dels dos deutes.

f) Efecte de novació: Suposa l’extinció d’una obligació degut a que n’hi ha una altra que la substitueix. _{Exemple: Tinc un deute amb un banc i tinc tres anys per pagar-lo, si en tres anys encara no he pagat m’ho poden allargar dos anys més però el deute creixerà.}

g) Per prescripció: Pel transcurs del temps una obligació no es podrà exigir.

h) Compliment del termini pactat: Un cop complert el termini pactat s’extingeix.