Dret públic i privat- BLOC 1 - TEMA 2

BLOC 1- TEMA 2- EL DRET OBJECTIU

TIPUS DE FONTS

En principi, i de forma genèrica són tres:

La llei, la costum i els principis generals del dret. >> FONTS DIRECTES

I n’hi ha una quarta d’INDIRECTA:

La jurisprudència.

LLEI

En l’Estat Espanyol les normes estan estructurades en normes estatals, normativa autonòmica, normativa local i dret comunitari.

Normes estatals

Són les que emanen des de l’administració central. Tenen una estructura piramidal i jeràrquica:

1. LA CONSTITUCIÓ

És l’acte pel que un Estat adopta una determinada forma política. Establint d’un conjunt d’institucions jurídiques i polítiques a la que se sotmet. Defineix el país a nivell polític i administratiu.

L’Espanyola és del 1978 i es caracteritza per establir un sistema polític basat en la divisió de poders:

- Poder Executiu

- Poder Legislatiu

- Poder Judicial

També es caracteritza perquè té normes de caràcter dogmàtic, per exemple, declaracions de drets i deures dels ciutadans. _{Ex: Tothom té dret a la presumpció d’innocència, la llibertat de religió, pagament d’impostos etc.}

També té normes de caràcter orgànic on s’estableix i es regula l’estructura política (Autonomies, govern central, etc.)

2. LA LLEI

Norma d’origen estatal imposada i decretada per l’organització política constituïda en forma d’Estat.

CARACTERÍSTIQUES

A) Estructura jeràrquica- Les de rang inferior no poden contravenir les de rang superior. És una norma jurídica Estatal de primer rang, la més important després de la constitució.

B) Publicada al BOE si no està allà no està en rigor i, per tant, no és vàlida.

C) Regula matèria que li estan reservades: Per llei no es pot regular tot, només allò que la constitució diu q ha de ser regulat per lleis. Tenen establertes quines matèries poden abarcar.

D) Té caràcter general i va dirigida a tota la societat

E) Té caràcter obligatori

F) Han de tenir un contingut racional i just

G) Tenen o emanen del congrés dels diputats i del senat, el que es coneix com “Las cortes generales” _{s’han d’aprovar aquí}

CLASES DE LLEIS

A) LLEI ORGÀNICA _{Matèries qualitativament més importants}

Regula determinades matèries que per la seva importància estan reservades en aquesta classe de llei. Aquestes són les següents:

1. Desenvolupament de drets fonamentals i llibertats públiques _{Ex: dret a la intimitat}

2. Aquelles que aproven els estatuts d’autonomia i el règim electoral general.

3. Les matèries expressament previstes per la constitució.

Per la seva aprovació, les lleis orgàniques requereixen la majoria absoluta del congrés en votació final sobre el conjunt del projecte. S’ha d’aprovar en bloc, no en articles.

Es procediment per derrogar-la o modificar-la és el mateix, caldrà majoria absoluta.

B) EL DECRET LLEI

- Són normes que tenen el rang de llei. I són dictades pel govern en supòsits d’extraordinària i urgent necessitat. Tenen un caràcter excepcional.

- El Decret Llei té caràcter provisional. I el congrés l’haurà de convalidar dins dels 30 dies de la seva promulgació, sinó es produeix aquesta convalidació, aquest decret llei serà inconstitucional.

- El Congrés també pot derrogar aquest Decret Llei.

- Com a limitació, el Decret Llei no pot regular matèries pròpies de la Llei Orgànica _{(per jerarquia, està per sota la Llei Orgànica)}

- Es tramita pel procediment establert pels projectes de llei de caràcter urgent.

C) LLEI ORDINÀRIA

- Té un rang inferior a la Llei Orgànica, però està al mateix nivell que el Decret Llei.

- No pot afectar a matèries reservades a la Llei Orgànica

- És el que coneixem com a “llei clàssica”

- Se li poden aplicar totes les característiques que s’ha explicat a la llei.

D) DECRET LEGISLATIU

- Norma amb rang de llei que dicta el govern sobre determinades matèries reservades a la llei orgànica amb prèvia delegació de les corts generals.

- Característiques:

1. No poden afectar a matèries reservades a la llei orgànica

2. És preceptiva (obligatòria) l’autorització de les corts generals per aprovar-lo.

3. Requereix el dictamen del Consell d’Estat _{Òrgan que s’ utilitza poc i està format per gent experta en llei.}

- Son les anomenades lleis de bases i texts refosos.

3. EL REGLAMENT

Són disposicions administratives de caràcter general i de rang inferior a la llei. No poden ser contraris a les lleis ni regular matèries reservades a les lleis.

La seva finalitat és complementar les lleis.

Només l’administració té potestat per dictar reglaments. Dins del reglament hi ha dues CATEGORIES O RANGS:

A) Disposicions aprovades per real decret del president del govern o pel consell de ministres.

B) Ordres ministerials (Estan per sota del Real Decret). Es tracta de normes que dicten els ministeris

Normativa autonòmica

COMPETÈNCIES

Trobem unes matèries que es poden regular. Són competències només aprovables pel parlament (El parlament estatal no hi pot intervenir), n’hi ha 4:

1. Competències de les comunitats autònomes – Abarquen aquelles matèries que només poden regular les Comunitats autònomes.
2. Competències exclusives de l’administració central – Abarca aquelles matèries que només l’Estat pot regular _{(Ex: l’exèrcit)}
3. Competències compartides- Són aquelles que l’Estat central marca les normes o les bases sobre una determinada matèria i les comunitats autònomes les regules.
4. Competències delegades- Aquelles matèries pròpies de l’administració central o de l’Estat que són cedides a les comunitats autònomes.

Tot aquest conjunt de competències poden fer friccions polítiques entre comunitats i Estat que regularà el tribunal constitucional.

ESTRUCTURA

També presenta estructura piramidal:

_1. LA CONSTITUCIÓ _{(igual que a la normativa Estatal)}

És l’acte pel que un Estat adopta una determinada forma política. Establint d’un conjunt d’institucions jurídiques i polítiques a la que se sotmet. Defineix el país a nivell polític i administratiu.

L’Espanyola és del 1978 i es caracteritza per establir un sistema polític basat en la divisió de poders:

- Poder Executiu

- Poder Legislatiu

- Poder Judicial

També es caracteritza perquè té normes de caràcter dogmàtic, per exemple, declaracions de drets i deures dels ciutadans. _{Ex: Tothom té dret a la presumpció d’innocència, la llibertat de religió, pagament d’impostos etc.}

També té normes de caràcter orgànic on s’estableix i es regula l’estructura política (Autonomies, govern central, etc.)

2. L’ESTATUT D’AUTONOMIA

És com una petita constitució que es pot dictar perquè la constitució ho permet, però ha d’anar d’acord amb aquesta.

Primer l’aprova el parlament, tot seguit les Corts Generals i després per Referèndum. Finalment, es tramita com una llei orgànica.

3. LLEIS AUTONÒMIQUES

Lleis que dicten els parlaments autonòmics. S’emprèn el mateix procés que amb l’estatal.

4. NORMATIVA ADMINISTRATIVA

Hi ha decrets, ordres i circulars

Normativa Local

Els ajuntaments o les entitats municipals descentralitzades.

La normativa local té tres tipus de normes:

1. Reglaments orgànics municipals
2. Ordenances municipals – Es poden regular. _{Per exemple, els horaris de tancament dels establiments nocturns.}
3. Bandos (Recomanacions que fa l’ajuntament.

Dret o Normativa Comunitària

Com Espanya pertany a la Comunitat econòmica Europea, el dret comunitari forma part del nostre ordenament jurídic.

Les normes comunitàries es publiquen al Diari Oficial de la Comunitat Europea (DOCE). L’aplicació del Dret Comunitari es caracteritza per dos principis:

1. Efecte directe: Els ciutadans poden invocar de forma directa i immediata les normes comunitàries davant les jurisdiccions nacionals.
2. Principi de primacia de dret comunitari: El dret comunitari té una aplicació prevalent sobre el dret intern dels estats membres.

** Com s’explica que unes normes fetes a fora d’Espanya s’apliquin aquí?

La causa està en que tots els països, quan es van afegir a la Comunitat Europea van fer el tractat de Roma, i actualment, tenen un seguit de lleis i normes comunes. Les quals han estat dictades per Parlament Europeu.

LA COSTUM

És l’observança constant i uniforme d’una regla de conducta pels membres d’una comunitat social amb la convicció de que respon a una societat jurídica.

Comportaments que la gent entén com a valor però no té una norma escrita. Amb el temps van desapareixent i estan totes escrites, per tant, són lleis. _{Per exemple: abans, abans el fet de donar les claus d’una casa era equivalent a el que ara fem quan anem al notari.}

La costum s’aplica en defecte a la llei i sempre que no sigui contrària a la moral i l’ordre públic. Sempre que resulti aprovada la seva vigència i tingui rellevància jurídica.

ELS PRINCIPIS GENERALS DEL DRET

Està per sota del costum. S’apliquen subsidiàriament en defecte de llei i de costum i tenen un caràcter informador de l’ordenament jurídic, el complementen. _{Ex: ningú pot anar en contra dels seus propis actes. Si constes com a propietari d’una casa no pots afirmar que no ho ets.}

JURISPRUDÈNCIA

És la interpretació que fan del dret vigent els tribunals considerats en el seu conjunt i en l’exercici de la funció judicial.

El codi civil li reconeix una funció de complementar l’ordenamet jurídic donat que aplica i interpreta normes jurídiques.

Per que hi hagi jurisprudència hi ha d’haver dos o més resolucions judicials sobre una mateixa qüestió.

Es considera jurisprudència les resolucions o sentències del tribunal suprem, del tribunal constitucional, del tribunal superior de justícia de cada comunitat autònoma i d’audiències provincials i nacionals. Aquests òrgans són l’última instància de molts processos judicials.

Seria la reiteració de sentències sobre un mateix tema.

ESTRUCTURA DE LA NORMA JURÍDICA

1. Preàmbul o exposició de motius: Té com a finalitat explicar l’objectiu o objectius perseguits per la norma i explicar, de forma genèrica, el seu contingut.
2. Àmbit d’aplicació de la llei: S’acostuma a trobar als primers articles.
3. Desenvolupament de la llei o de la norma: Tot allò que és contingut. La matèria ve ordenada per títols i a continuació per capítols.
4. L’entrada en vigor: Si no està explícit, s’entén que entra els primer 20 dies des de la seva publicació.
5. Les disposicions transitòries: Regulen la situació en la que queden relacions jurídiques vigents en el moment d’entrar en vigor la norma nova.
6. Disposicions addicionals: Serveix per dir quines normes queden afectades per aquesta llei. De vegades, matèries que tenen reformes que s’acumulen aquí _{és un “pegote”}
7. Disposicions derogatòries: Tenen per finalitat dir quina norma i normes perden vigència a l’entrar en vigor la nova norma. Així, evitar normes contradictòries i altres.