BLOC 2 - TEMA 1 (3ª Part): EL DRET CIVIL. Contractes en general
IDEES BÀSIQUES
Un contracte el definiríem dient que existeix des de que una o varies persones consenteixen en obligar-se, respecte d’altres a donar alguna cosa o realitzar algun servei.
Els contractes representen una manifestació de l’autonomia de la voluntat de les parts contractades. Què podran establir els pactes, clàusules i condicions. Que estimin convenient sempre que no siguin contraries a la llei, a la moral o a l’ordre públic.
CLASSIFICACIÓ DELS CONTRACTES
Els podem classificar de varies formes:
PER LA NATURALESA DELS SEUS VINCLES.
1. Unilaterals: només hi ha obligacions per una de les parts. Ex: la donació
2. Bilaterals: Obligacions per totes les parts. Ex: Contracte d’arrendament
PER LA FINALITAT
Trobem els contractes
1. Onerosos: Són aquells que existeixen prestacions per les dues parts.
I. Commutatius: Quan les prestacions són equivalents. Ex: compravenda. S’està pagant com a preu allò que val la cosa
II. Aleatoris: Quan no poden ser equivalents. Ex: pot ser una assegurança o un contracte d’arrenda vitalícia
2. Gratuïts: Només hi ha prestacions per una part.
3. Remuneratoris: Tenen lloc quan es gratifica un servei no exigible jurídicament. Ex: propina
PELS REQUISITS NECESSÀRIS PER LA SEVA FORMACIÓ
1. Contractes reals: A més a més del consentiment de les parts, s’exigeix l’entrega material de la cosa per una de les parts a l’altre. Ex: contracte de dipòsit.
2. Contractes consensuals: Es perfeccionen amb l’acord de voluntats de les parts contractants.
3. Contractes Solemnes: Exigeixen per la seva celebració una determinada forma o una forma especial. Ex: donació d’un bé immoble s’ha de fer en escriptura pública davant de notari.
PER LA SEVA REGULACIÓ
Són aquells que tenen individualitat pròpia i una legislació o regulació especial. Ex: contractes d’arrendaments urbans.
Contractes innominats: Són aquells que es regeixen per les regles generals de la contractació.
PER LA SEVA NATURALESA INDEPENDENT O RELACIONADA
Trobem:
1. Contractes preparatoris: Tenen per objecte un tràmit preliminar i necessari, aplicable a la celebració d’altres contractes posteriors. Per exemple: Contracte de mandat.
2. Contractes principals: Són els que compleixen per si mateixos una finalitat contractual pròpia, sense cap relació necessària amb cal altre contracte. Per exemple: una compravenda, contracte d’arrendament.
3. Contractes accessoris: Només poden existir en relació a altres contractes anteriors. Per exemple: El contracte de fiança i el contracte de préstec hipotecari. És a dir, són contractes previs a un contracte principal, depenen d’aquest.
PRECONTRACTE
Precontracte o promesa de contracte, en si mateix és un contacte en el que les parts es comprometen a celebrar en un futur un altre contracte que, en aquell moment, no poden o no volen concloure.
Representa l’atribució a una de les parts contractants de la facultat de perfeccionar unilateralment un contracte. És una opció i, si s’exerceix, el contracte quedarà perfeccionat.
Representa, també, una facultat unilateral de determinar un resultat. Per exemple: un contracte d’opció de compra es pot considerar un precontracte.
ELEMENTS DEL CONTRACTE
Són aquelles condicions que integren el contracte i contribueixen a la seva formació. Els elements essencials poden ser de tres classes:
1. Comuns: Propis de tots els contractes.
Els elements essencials, si falta algun el contracte no és vàlid, comuns són tres:
I. Consentiment dels contractants: es la base del contracte i consisteix en l’acceptació per part de les parts contractants de les condicions del contracte.
Té tres requisits:
- Capacitat dels contractants: Han de tenir capacitat legal per fer el contracte. No poden contractar les persones subjectes a incapacitat i les que tenen la capacitat d’obrar restringida. Degut a que aquestes persones estan subjectes a unes circumstàncies que els impedeixen realitzar determinats actes jurídics.
Tampoc poden contractar les persones subjectes a prohibicions legals.
- La voluntat: El consentiment representa la voluntat contractual. La qual es forma com a resultat de la conjunció de les voluntats de les parts contractants. La voluntat ha de ser conscient i lliure. Serà nul el consentiment donat per error, violència o intimidació.
- La declaració:
Ø És l’exteriorització del consentiment. I pot ser:
· Expressa: Quan s’exterioritza de forma clara i concreta. Ex: Contracte d’arrendament escrit.
· Tàcita: Quan es dedueix dels actes i comportaments de les parts contractants. . Ex: Contracte d’arrendament verbal.
Ø El silenci pot ser:
Expressiu quan de les seves circumstàncies es dedueix uns acceptació tàcita “Cuando calla otorga”
II. Objecte: És el contingut de l’obligació i el constitueixen les coses o serveis que són matèria de les obligacions. Com a requisits:
- Ha de ser real i possible
- És que sigui lícit o legal
- Que sigui determinat o determinable
És a dir, L’objecte seria per un banda la cosa venuda i per l’altra el preu.
III. Causa: És la finalitat immediata que persegueixen els contractants i són els motius individuals que els porten a realitzar el contracte. Té un caràcter intern, no és obligatòria explicitar-la i es presumeix la seva existència.
És a dir, allò que cada part busca, la seva intenció – una part vol adquirir un bé i l’altra vol un cèntims a canvi.
La causa ha de ser lícita i existent, del contrari comporta la nul·litat del contracte. En els contractes onerosos la causa per cada una de les parts contractants és la prestació que ha de realitzar l’altra part. En els contractes remuneratoris, la causa serà el servei o benefici objecte de la remuneració.
2. Especials: Són aquells que existeixen en alguna classe de contracte
3. Especialíssims: Són aquells necessaris i imprescindibles en algun determinat contracte.
EFECTES DEL CONTRACTE
Són tres:
1. Els efectes generals del contracte o vincle obligatori: Es caracteritzen per crear un vincle obligatori. Els contractes són obligatoris en quant al seu compliment i les obligacions que comporten tenen força de llei entre les parts contractants. La seva obligatorietat es deriva de la voluntat contractual que està emprada per la llei i es fa extensiva a totes les conseqüències que, encara que no estiguin expressades, es derivaran de la naturalesa del contracte de conformitat a la bona fe, als usos i a la llei. Ex: Si compro una casa amb un pàrquing, el venedor m’ha de vendre el pàrquing legalitzat. No es pot deixar el compliment d’un contracte a l’arbitri o voluntat d’un dels contractants.
2. Irrevocabilitat: Els contractes no poden ser modificats o revocats sense acord de les parts contractants excepte en els següents casos:
I. Que la revocació sigui per causa d’ingratitud el donatari tingui un mal comportament respecte al donant o per supervivència que no esperessis un fill i de cop sí i supervinència un fill que es cregui mort reapareixia dels fills a les donacions.
II. Desistiment unilateral: en determinats contractes la llei fa culte a una de les parts per que segons quines circumstàncies es produeixin pugui desistir.
III. La facultat de demanar la resolució d’un contracte bilateral quan l’altra part incompleix la seva obligació. És a dir, que un contracte es resolgui si l’altre part no compleix amb el que estava dit.
IV. La resisió per lesió o per perjudici econòmic.
V. La revisió o modificació de les clàusules que pot fer una de les parts en els contracte d’arrendament segons estableix la llei.
VI. Suspensió, resolució o modificació del contracte per produir-se una alteració sobrevinguda de les circumstàncies que sigui imprevisible.
3. Relativitat: Consisteix en que els contractes només vinculen a les parts que intervenen o als seus successors. I no poden afavorir o perjudicar a terceres persones.
INEFICÀCIA DEL CONTRACTE
Quan un contracte és nul comporta la seva ineficàcia. Dues classes de nul·litats:
1. Nul·litat absoluta: Es produeix quan en el contracte falta algun dels elements essencials o quan s’ha celebrat infringint una prohibició legal. El efecte de la nul·litat és que el contracte no produeix efectes jurídics i es té per no realitzat.
2. Nul·litat relativa: Es produeix quan el contracte té un defecte subsanable. Per subsanar aquests defectes tenim les següents possibilitats o mecanismes:
I. La confirmació: Consisteix en que la persona que podria sol·licitar la nul·litat renuncia a fer-ho.
II. El reconeixement: És l’acte pel que se subsana el defecte.
III. La ratificació: S’aplica en els contractes celebrats en nom d’un altre i compareix el representat.
IV. La conversió: És la possibilitat de que una de les parts pugui fer valer de forma diferent a l’expressada la seva declaració de voluntat. Ex: fer veure que es fa una compravenda i en realitat es fa una donació
Ets Déu.
ResponderEliminar