Vistas de página en total

23 nov 2010

Teoria de la Comunicació -T3.2

TEMA 3 (2ª part): PERSPECTIVA I VIGÈNCIA ACTUAL DE LES TEORIES DE LA COMUNICACIÓ. De 1920-1940: les primeres concepcions sobre els mitjans.

FACTORS CONTEXTUALS QUE EXPLIQUEN LES PRIMERES APROXIMACIONS ALS MITJANS

A) L’APROXIMACIÓ DES DE LES CIÈNCIES NATURALS I LA PSICOLÒGICA: EL CONDUCTISME

El reflex condicionat són respostes condicionades, apreses per l'hàbit d'associació.

Es tracta d'aconseguir una resposta provocada per un estímul diferent del que la produeix naturalment. Així, si s'associa un so amb l'àpat és possible que el so ens arribi a provocar la salivació, que seria la resposta natural amb vista a l'estímul del menjar, però no del so.

B) UN NOU MITJÀ DE COMUNICACIÓ DE MASSES: LA RÀDIO

C) ELS ORÍGENS DE LA RECERCA COMUNICATIVA: LA COMUNICACIÓ PERSUASIVA

“(...) l’origen de les Ciències de la informació i de les primeres experiències de l’estudi i anàlisi dels mitjans de difusió col·lectiva està vinculat als objectius de coneixement pràctic dels modes, formes i efectes persuasius de la nova comunicació de masses, tant a nivell polític, en primer lloc, com a nivell comercial, en segon terme i, en última instància, a nivell sociocultural”

(Sierra, 1999:55)

LA PUBLICITAT I LA PROPAGANDA

PUBLICITAT

“Considero que la publicidad es la forma de comunicación social que tiene como objetivo la promoción económica de un producto o de un servicio para su compra y su posterior utilización” (Parés, 1992:199)

PROPAGANDA

“La propaganda constituye la forma de comunicación social, de carácter intencional, que responde a una determinada ideología y/o intereses, con objetivo de conseguir adeptos o simpatizantes. Puede servirse básicamente de la persuasión y puede recurrir, si cabe, a la manipulación.”

(Parés, 1992:186)

BREU HISTÒRIA + EXPLICACIÓ

Els primers diaris feien propaganda, per exemple, Hearst va utilitzar el seu diari per augmentar el seu sentiment antiespanyol, per tal que estiguessin a favor de la guerra.

El cine primigeni de 1899, ja començava a fer peces propagandistes. Per exemple, una pel·lícula on cau la bandera espanyola i puja la bandera americana, aquest gravació es projectava amb un piano que tocava l’himne nacional Americà.

Per primer cop en la primera guerra mundial és fa un ús per part dels estats de la propaganda per un punt de vista més científic. Organismes formats per psicòlegs, sociòlegs, etc. Que investiguen la millor manera per fer propaganda. Van fer la comissió “Creel”, hi va participar gent com Bernays, Leedman, i van fer una campanya de propaganda molt forta, tot fent ús tècniques de relacions públiques, d’aquesta manera aconsegueixen fer un gir de l’opinió pública Nord Americana, i van aconseguir que els ciutadans d’aquest país s’apuntaran a la guerra de forma voluntària. Per molts experts això va ser un signe claríssim que la propaganda i els mitjans de comunicació tenen un fort poder sobre els ciutadans.

Després de la primera guerra mundial els Nord Americans ja no es creien tant la propaganda per què sentien que va ser una gran exageració de la realitat. Tot i això, durant la Revolució Russa també és va fer ús de propaganda.

Segona Guerra Mundial

Goebbels i Leni Riefenstahl: Va fer molta propaganda durant la Segona Guerra Mundial. Va fer varies pel·lícules, propafanan la cultura alemanya: L’alemanya jove, guapa, rosa, la pura raça. I fent ús dels propis esdeveniments que hi havia com a propaganda. L’ús de la música, dels nens, incitar a formar part del grup, sentir-te bé.

En la segona guerra mundial la propaganda que es va fer era un tant diferent que la de la primera guerra mundial. I la idea que volien transmetre era de unitat, “We can do it”, que entre tots podien guanyar, més que no pas transmetre la idea de “Alemán malo” que havien donat durant la primera guerra mundial. Per exemple, en una escena de la pel·lícula Casablanca, hi ha un moment en el que hi ha una “batalla musical” on alemanys i americans canten el seu himne corresponent alhora, això és va fer per transmetre, un cop més, aquest sentiment unitari.

El problema de la propaganda sempre ha estat relacionada amb manipulacions perverses. Però això era saber fer un molt bon ús de la retòrica i oratòria.

La gran depressió (1929-1939)

Aquest és un cas de propaganda per tal de motivar al ciutadans i animar-la a donar diners durant la gran depressió. Ho feien fent fotografies de com estava la societat en aquells moments, de pobre i de necessitada.

Cal fer un missatge d’una forma eficient, pots aconseguir fer grans tècniques de comunicació i fer tot l’efecte en el públic. Investigar la millor manera de fer propaganda.

PRINCIPIS BÀSICS DE LA PROPAGANDA

- Emotivitat: apel·la als sentiments, generalment als negatius, no pas a la raó: por, ràbia, odi, venjança.

- Simplificació: eliminació de complexitats i matisos. Simplificació moral i maniqueisme: divisió estricta en bons i dolents.

- Exageració: dels aspectes positius propis i els negatius dels rivals.

- Repetició: “una mentida repetida 100 vegades es pot convertir en una veritat” (Goebbles)

- Ocultació: sovint no cal mentir, es tracta de dir mitges veritats, no pas la veritat sincera.

La importància de l’estudi de la propaganda:

El llibre de Lasswell de 1927 Propaganda Technique in the World War, inicia una preocupació per la propaganda política que durarà fins als nostres temps (des de punt de vista molt variats).

L'obra de Serge Tchakhotine titulada La violació de les masses per la propaganda política, publicada el 1939, il·lustra prou bé una certa concepció dels mitjans dominants en aquesta època.

L’AGULLA HIPODÈRMICA O LA BALA MÀGICA

IDEES BÀSIQUES

“En l’anomenada teoria hipodèrmica, cada receptor serà analitzat com un àtom aïllat que reacciona per separat a les ordres i proposicions normatives i conductuals dels mitjans de comunicació de masses, conceptualitzats aquests com una espècie de sistema nerviós que expandeix les seves xarxes fins cadascun dels ulls i oïdes de l’audiència, permanentment exposada al perillós estímul individualitzat dels missatges de la nova producció cultural massificada” (Sierra, 1999;59)

Efecte visual d’una agulla que penetra al nostre cap o una bala disparada al nostre cervell que genera una sensació homogènia per tota l’audiència, automàtica i reflexiva. Per exemple: Guerra dels móns: Gran part de l’audiència va fugir.

Cal saber com és l’audiència i el context històric del moment per tal que aquest missatge tingui efecte.

Com s’afirmava al 1939

“Per qui ha pogut seguir l’evolució del moviment nazi, els mètodes de la seva propaganda i els seus efectes i, al mateix temps estan informats respecte a la doctrina de Pavlov; no pot haver-hi lloc a dubtes: ens trobem en presència de fets, basats precisament en lleis, que regeixen les activitats nervioses superiors dels homes, els reflexos condicionats”

(Tchakhotine 1985:156)

ELS ESTEREOTIPS

WALTER LIPPMAN (1889-1974):

“...l’estereotip no només estalvia temps en una vida atrafegada i defineix la nostra posició dons de la societat, sinó que tendeix a resguardar-nos dels desconcertants efectes de voler veure el món estable en la seva totalitat...” (Walter Lippman, Public opinion, 1922)

Els periodistes tenen tendència a crear els estereotips. Degut a que el creu que el món és massa complex com perquè la població sigui capaç d’entendre-ho. Es basa en simplificar la realitat: bo - dolent, etc. Lippman, considera que els polítics, líders de l’opinió pública, periodistes i relacions públiques, també anomenats el govern invisible, era l’elit intel·lectual, són els encarregats “manufacturar el consens”, han de crear l’opinió pública. Aquesta visió la dóna en plena democràcia, la gent però, no va reaccionar fent una gran revolució ni en contra dels seus pensaments, però tot i això no deixa de ser xocant.

Lippman té una visió bastant conservadora pel que respecta a l’opinió pública.

EDWARD L.BERNAYS (1891-1995)

Ell era capaç d’afirmar que els Relacions Públiques tenen que dissenyar una propaganda tal per construir l’opinió pública. Hem de dirigir a la massa.

Bernays, per salvar la democràcia l’acaba matant. Treu poder al públic en el moment que fa una dictadura intel·lectual, és a dir, que fa que tothom tingui una idea imposada, una opinió pública creada.

El govern invisible:

“Estem governats, les nostres ments estan emmotllades als nostres gustos formats, es nostres idees suggerides, en la majoria per homes dels quals no hem sentit parlar mai. Aquest és el resultat lògic de la manera com està formada la nostra societat democràtica. Ells ens governen a través de les seves qualitats de líders naturals de la seva habilitat de subministrar les idees necessàries i a través de la seva posició clau en l’estructura social” (Bernays, Propaganda, 1928)

JOHN DEWEY (1895-1952)

Un contrapunt: l’ésser humà té unes idees que li permet contrastar i veure amb criteri les diferents idees. Ell planteja que el paper dels Relacions Públiques i dels periodistes es totalment diferent al que havien plantejat Bernays i Lippman.
Això s’explica amb que les idees de Dewey eren més socialistes que no les dels dos autors anteriors, que com ja hem dit, eren molt més conservadors.

“El problema no és que les masses necessitaven ser controlades per mecanismes racionals especialitzats, sinó que els nous mitjans de comunicació adquireixin ple valor públic. Es tractava d’assolir un perfeccionament dels modes de comunicació (...). La comunicació lliure e il·limitada és la garantia de l’èxit de la comunitat d’investigació. Permet resoldre creativament nous problemes i, per tant, el creixement moral i intel·lectual de la comunitat” (Redondo, 2005:31)

Teoria de la Comunicació -INFO!

Sóc consient que falta el Tema 2. Quan recuperi la informació que em falta, el penjo!

Teoria de la Comunicació -T3.1

TEORIA DE LA COMUNICACIÓ

TEMA 3 (1ª part): PERSPECTIVA I VIGÈNCIA ACTUAL DE LES TEORIES DE LA COMUNICACIÓ. Abans de 1920: el inici de la societat de masses

IDEES BÀSIQUES

La constitució de la modernitat marca l’origen del que coneixem com a comunicació de masses o social. El procés d’industrialització econòmica, l’explosió demogràfica i els processos de concentració urbana són els factors que ho expliquen.

La comunicació col·lectiva sorgeix, com a objecte de reflexió teòrica, amb el desenvolupament de la societat de masses amb la hegemonia de la burgesia i les noves relacions de producció instaurades pel capitalisme.

ELS ORÍGENS DEL CONCEPTE DE MASSA O MULTITUD:

1.- El pensament polític del segle XIX, d’origen conservador, senyala la massa com resultat del procés d’industrialització, de la revolució dels transports i el comerç, i de la difusió de valors abstractes com la igualtat i la llibertat. Aquest procés significa la pèrdua d’exclusivitat de les elits, que es troben exposades a les masses caracteritzades per la pèrdua dels seus valors tradicionals, la feblesa del teixit social, l’aïllament i l’alienació.

Le Bon: La Psicologia de las masas (1895)

2.- Les idees sobre les qualitats de l’home massa, resultat de la desintegració de les elits. Aquest és la antítesi del humanista culte. La pèrdua de la identitat dintre de l’agregat.

Ortega y Gasset: La rebelión de las masas (1930)

“La societat de masses està caracteritzada com una societat relativament confortable, meitat riquesa y meitat guarnició; en la que la població creix de forma passiva, indiferent i atomitzada; en la que les lleialtats, vincles i associacions tradicionals es relaxen o desapareixen; en la que els públics coherents que tenen opinions i interessos definits gradualment van quedant desvirtuats; l’home es converteix en un consumidor i ell també està sotmès a la producció massiva, al igual que els productes, diversions i valors que absorbeix” (Mills, 1959, The power elite).

La societat de masses és “el resultant del pluralisme i la democràcia, i està constituïda per agregats de persones què participen en la vida comú en un grau molt major. Comprèn als individus, les actituds, els sentiments i opinions dels quals tenen un cert pes en les decisions dels governs. Són un producte de l’edat moderna, de la divisió del treball, de la comunicació

social i d’un consens aconseguit més o menys democràticament” (Wirth, 1948)