Teoria de la Comunicació -T3.1

TEORIA DE LA COMUNICACIÓ

TEMA 3 (1ª part): PERSPECTIVA I VIGÈNCIA ACTUAL DE LES TEORIES DE LA COMUNICACIÓ. Abans de 1920: el inici de la societat de masses

IDEES BÀSIQUES

La constitució de la modernitat marca l’origen del que coneixem com a comunicació de masses o social. El procés d’industrialització econòmica, l’explosió demogràfica i els processos de concentració urbana són els factors que ho expliquen.

La comunicació col·lectiva sorgeix, com a objecte de reflexió teòrica, amb el desenvolupament de la societat de masses amb la hegemonia de la burgesia i les noves relacions de producció instaurades pel capitalisme.

ELS ORÍGENS DEL CONCEPTE DE MASSA O MULTITUD:

1.- El pensament polític del segle XIX, d’origen conservador, senyala la massa com resultat del procés d’industrialització, de la revolució dels transports i el comerç, i de la difusió de valors abstractes com la igualtat i la llibertat. Aquest procés significa la pèrdua d’exclusivitat de les elits, que es troben exposades a les masses caracteritzades per la pèrdua dels seus valors tradicionals, la feblesa del teixit social, l’aïllament i l’alienació.

Le Bon: La Psicologia de las masas (1895)

2.- Les idees sobre les qualitats de l’home massa, resultat de la desintegració de les elits. Aquest és la antítesi del humanista culte. La pèrdua de la identitat dintre de l’agregat.

Ortega y Gasset: La rebelión de las masas (1930)

“La societat de masses està caracteritzada com una societat relativament confortable, meitat riquesa y meitat guarnició; en la que la població creix de forma passiva, indiferent i atomitzada; en la que les lleialtats, vincles i associacions tradicionals es relaxen o desapareixen; en la que els públics coherents que tenen opinions i interessos definits gradualment van quedant desvirtuats; l’home es converteix en un consumidor i ell també està sotmès a la producció massiva, al igual que els productes, diversions i valors que absorbeix” (Mills, 1959, The power elite).

La societat de masses és “el resultant del pluralisme i la democràcia, i està constituïda per agregats de persones què participen en la vida comú en un grau molt major. Comprèn als individus, les actituds, els sentiments i opinions dels quals tenen un cert pes en les decisions dels governs. Són un producte de l’edat moderna, de la divisió del treball, de la comunicació

social i d’un consens aconseguit més o menys democràticament” (Wirth, 1948)