TEMA 6 ESTRUCTURES: LA INDÚSTRIA DISCOGRÀFICA

TEMA 6: LA INDÚSTRIA DISCOGRÀFICA

ANTECEDENTS HISTÒRICS

1877: Eidson Inventa el fonògraf

1890: Apareix el fonògraf domèstic

1900: Invenció del gramòfon i els discos de vinil

Dècada dels 1960: Gran creixement del negoci musical

- Factors: alta fidelitat per la qualitat de so, la generació del baby boom està en una edat en la que ja poden consumir aquests productes, rock’n’roll, potenciació de la distribució. Inserció de la música per la ràdio, impuls de la FM.

Anys 70: Sorgiment de la cinta de cassette. Suport que hegemonitzat encara més l’escolta de música en l’àmbit domèstic, així com l’ús del walkman.

1983: Aparició del CD. L’últim suport físic que hi ha hagut fins al moment.

CARACTERÍSTIQUES ESSENCIALS DE LA INDUSTRIA DISCOGRÀFICA

1. Música no es un dels principals sectors de la IC per volum econòmic- Important per l’abastiment a altres sectors _{per si sola potser no, però es un complement bàsic per altres sectors} (cine, TV, publicitat, videojocs)

Feble dins de la indústria cultural. Cada vegada perd més terreny.

2. Augmenten les hores de consum de música però els ingressos cauen, no s’aconsegueix en diners, no es monetitza, l’augment del consum de música.

S’aguditzen els problemes que està vivint la indústria musical cap a la digitalització. Hi ha dos fets que fan q augmenti el consum però disminueixi els ingressos:

o Pirateria.

o Canvi en la forma de consumir música.

3. Importància dels drets d’autor – Nucli econòmic i jurídic del entramat de la indústria musical. – La importància dels drets d’autor, Motiva entitats com Societat General d’autors i Editors (SGAE)

Actualment estan en un context de força polèmica perquè estan forçant perquè els diners vagin a parar als autors i cobrar cada vegada que vagin a reproduir qualsevol cançó.

4. Elevadíssim grau de concentració empresarial – Estructura oligopolica: Sony BMG, Universal, Warner Music, i EMI (Control del 73% -en el 2003 - dels principals mercats discogràfics del mon al 2003)

5. Concentració en el consum de productes musicals – Deu mercats discogràfics (EUA, Japó, Regne Unit, França, Alemanya, Canada, Australia, Itàlia, Espanya i Holanda) controlen un percentatge del 85% del total mundial.

La música es troba en un 85% del consum mundial en aquests països. És interessant pq només haig de d’enfocar les meves estratègies cap aquets mercats, interessant per saber com actuar sobre aquest sector i a quin sector anar.

6. Forta homogeneïtzació – Productes molt similars.

Tot i la gran diversitat de producte, tots els productes s’assemblen molt entre sí.

7. Costos de producció de l’original elevats (master) i baixos costos de reproducció de les copies – Costos de producció d’un disc als EUA, entre 125000 i 300000 dòlars Cost de les copies inferiors a un dòlar per unitat. És economia d’escala, guanyo més com més amplio el mercat.

8. Elevat risc empresarial: Solament un 10%_{cal que sigui un GRAN negoci} dels llançaments nous es suficientment rentable, mentres que el 90% generen pèrdues- La Industria discogràfica fa “l’estratègia” de: entre el llançament del hit del moment i l’explotació del catàleg d’ èxits._{és CLAU per la indústria discogràfica.}

També ens diu que és una indústria cultural. El producte acabarà depenent del gust, el risc empresarial torna a ser elevat (no tant com al cinema o els videojocs. Però és elevat)

9. Cicles de vida curts (3 a 6 mesos) – Dinàmica de constant renovació per generar beneficis quantiosos o ràpids.

10. Sector fonamental en l’establiment de sinergies _{molt potent en el cas de la música}– Inicialment, l’establiment de sinergies els va posar la ràdio i el cinema – Recentment amb els videojocs (15% de les seves vendes, son jocs musicals _{guita hero, sing star...})

El fet de que sigui el més sinèrgic de tots, li permet amb més facilitat que pugui entrar en dinàmiques de convergència, entrar en la digitalizació.

11. Sector clau en la transició cap a la digitalització. Banc de probes – Caràcter pioner en molts aspectes: models de negoci, etc...

_{a la primera característica dèiem que no es massa potent econòmicament. Pero es un sector que esta molt a l’avantguarda dels canvis de la digitalització, en primera persona. És el pioner: nous hàbits de consum, noves formes d’obtenir el producte et. Observar la indústria musical com anàlisi, és el banc de probes de la digitalització.}

AGENTS DE LA INDÚSTRIA DISCOGRÀFICA

1. Autor o compositor (creador de l’obra musical)

2. Intèrpret (executa la composició)

L’artista acostuma a quedar-se amb un 15% de les vendes, després augmenta o no segons el número de concerts, etc.

3. Productor artístic (coordinació de la direcció artística i tècnica de la gravació de l’obra musical)

4. Empresa editora (adquireix el dret de publicació de l’obra musical, rere el cessió per part de l’autor) , inicia la fase de comercialització del producte, se la compra al productor i al intèrpret i la ven.

5. Companyia discogràfica (centralitat en el procés de producció d’obres musicals – tasques de coordinació.

6. Fabricant (manufactura del producte i reproducció en múltiples copies.)

7. Empreses distribuïdores. Posen el producte als llocs on l’usuari pugui comprar el producte. Tant via Internet com a llocs físics.

8. Empreses venedores (tendes minoristes o grans superfícies) que han acabat dominant l’escenari.

LA DIGITALITZACIÓ I LA INDÚSTRIA DISCOGRÀFICA

Caràcter pioner: constant experimentació.

Aspectes problemàtics:

- Augment de les facilitats per la pirateria a Internet

- Canvi de les formes de consumir música – Desmaterialització (podem escoltar música sense necessitat de suport físic) mp3 i mp4 – Augment de les possibilitats d’accés a la música (multiplicació de les plataformes i serveis)

- Absència d’un model de negoci viable: No s’aconsegueix transformar en diners (monetitzar) l’augment del consum de música.

Context difícil: debilitació progressiva de la indústria musical. O es canvia o quan canviï serà tard _{semblant a la premsa.}

Principals models de negoci, encara és massa aviat per saber quin és el bo:

a) PAGAMENT PER DESCARREGA DE CANÇONS _{en declivi}

- Sistemes de micropagaments: 1 euro per cançó

- Transformació del model clàssic: venda per unitats i no volumens. Hi ha artistes que no estan d’acord amb aquesta dinàmica i es neguen a vendre els seus productes individualment.

- Visió de la música en propietat (l’usuari compra els arxius de música i els emmagatzema). Compra de la propietat sobre la música, entenc la música com un producte de la meva propietat.

- Indústria musical subjecte a decisions i domini dels fabricants de dispositius (música “excusa” per vendre mp3 o mp4)

- Model iTunes (apple). Fort control d’apple sobre el procés i la forma de compra d’aquest producte, música com a excusa de que es venguin més mp3 i mp4.

- Es comença a parlar del seu fracàs. Tot i que és el model més extens, no acaba de funcionar: + música – ingressos.

b) SERVEIS DE SUBSCRIPCIÓ PER STREAMING _{l’aposta d’aquest model s’inicia cap al 2008, emergent.}

- Entén la música com un servei (l’usuari pag per tenir dret a accedir a l’escolta de música)

- Diferents modalitats d’accés: Pagament de subscripció o accés gratuït (finançat per publicitat, mitjançant la formula d’ingressos compartits)

- Exemples: Spotify o last-fm

c) DISTRIBUCIÓ DE MÚSICA PER XARXES SOCIALS

- Accés gratuït finançat per publicitat (compartida). La subscripció ja no és tant usual.

- Plataforma clau per promoció de nous artistes. Tasca de promoció i on els artistes el poden explotar o poden fracassar molt.

- Exemples: MySpace o You Tube (videoclips)

TEMA 6 SOCIOLOGIA: LES TRADICIONS FAMILIARS

TEMA 6: LES TRADICIONS FAMILIARS

FUNCIONS HISTÒRIQUES DE LA FAMÍLIA

· Supervivència del grup social primari

- La família com a unitat econòmica autosuficient.

- La solidaritat familiar -> Protecció social

Es tracta d’un grup social primari que pretén la supervivència de la família. El més feble ha de trobar protecció en la família.

· Legitimar la descendència

- Ubicació en l’estructura social per la saga familiar.

En ubiquem a partir de la posició que té la nostra família, de la saga familiar. Això és variable al cap d’un temps.

- Diversos sistemes de filiació- Distinció entre pare social i pare biològic

La filiació no sempre és genètica o hereditària. _{Societat romana: Pater i el Genitor (pare biològic)}

· Socialització i criança dels infants

Cal cuidar als infants.

· Estabilitat emocional efectiva dels membres

A la família sempre hi ha un repartiment afectiu cap a tots els membres.

LA PRIMERA TRANSICIÓ FAMILIAR

A) DE LA FAMÍLIA TRADICIONAL...

· Configuració del grup: família troncal

· Família com a unitat de producció

El patriarca és qui divideix les funcions productives.

· Organització patriarcal

El patriarca és qui funda la família. Sempre acostuma a ser un home, i mana sobre tots els membres de la unitat familiar; decideix qui defensen i qui expulsen de la família.

· Sistema de rols complementaris

· Funcionament col·lectivista -> Submissió de l’individu al llinatge

L’individu es deu a la família.

· Seguretat econòmica i d’estatus

· Funció instrumental dels fills/es

Els fills es crien per tal que siguin d’ajuda a la família.

· Funció de protecció social

B) A LA FAMÍLIA MODERNA

· Família nuclear -> Residencialitat neolocal

Els fills ja no es queden a la casa sinó que viuen en un pis, residència neolocal _{es fomern tantes famílies com parelles}. La família acaba separada localment separada a la família troncal; famílies molt més reduïdes.

Relació heterosexual

_{Pare surt a treballar, és el cap de família.}

_{Mare es queda a casa i obeeix al pare.}

_{Mitja de fills: 2.7}

· Família només com a unitat de consum

En conseqüència a la reducció de la família, no tenen la capacitat per produir de forma autosuficient, per tant consumeixen més.

· Organització patriarcal (minoritzada)

La família del patriarca es perd _{la família no és una empresa}

· Sistema de rols complementaris especialitzats (instrumental/expressiu)

Rols rígidament atribuïts i separats per homes i per dones, model Bread Winner, sustentar i viabilitzar econòmicament a la família.

· Divisió sexual del treball (públic/privat)

L’home serà el cap de família i el que treballa i sustenta la família; si la família és pobre també treballarà.

Divisió sexual del treball:

Dona: Paper d’educadora i cuidadora. La vida de la dona gravita al voltant de la llar.

Home: Tant en l’àmbit privat com públic l’home és qui té més “poder”.

· Individualisme -> Parella de fusió (amor romàntic)

A partir de la literatura i la filosofia es crea el mite de l’amor romàntic -> Els amants són amats per amor i no per interès.

· Pèrdua d’influència del llinatge

Les famílies no decideixen amb qui casen els seus fills/es.

· Seguretat econòmica i d’estatus (relativa)

· Funció de protecció social (parcial)

Es segueix protegint els membres de la família però es fa de forma parcial.

LA SEGONA TRANSICIÓ

DE LA FAMÍLIA MODERNA A LA FAMÍLIA EN L’ERA POSTMODERNA

· Ruptura del model únic -> Pluralitat de models

Ja no hi ha un únic model. Hi ha un pluralitat de models molt diferents entre tots ells.

· Desinstitucionalització de la família

La família sempre havia estat institucionalitzada per part de l’església o de l’Estat (contracte matrimonial). I s’inventa la parella de fet -> no cal un contracte amb regles.

· Ruptura del patriarcat -> Treball dual

L’home i la dóna estan inserits en el treball amb la mateixa intensitat. Les dones són independents econòmicament de l’home per primera vegada.

· Simetria de rols (teòrica) -> Resistències culturals

L’home no acaba d’assumir l’entrada a l’esfera de la llar, mentre que la dóna està totalment a l’esfera de la llar i la pública (laboral).

· Més individualisme -> Parella associativa

Estem en parella però per sobre de tot sóc jo, i si no m’aporta res el/la deixo. Mai som un!

· Inestabilitat del vincle familiar

No hi ha fusió ni eternitat, altíssima desestabilitat, més difícil que es consolidin com a parella.

· Seguretat econòmica i d’estatus (parcial)

La seguretat econòmica es redueix a la vegada que es redueix la estabilitat de parella.

· Funció de protecció social (delegada en l’Estat)

Pq una família amb treball dual pugui assolir la cura i educació dels fills requereix del suport de l’Estat.

CRISI DE LA FAMÍLIA ACTUAL

A) ECLOSIÓ DE MODELS FAMILIARS

· Secularització i desinstitucionalització

La societat occidental cada vegada es casa menys per l’església.

· Models familiars segons el vincle

o Família biparental

Pare + mare + fills

o Família monoparental

Mare soltera/viuda. S’han flexibilitat a causa del trencament del contracte matrimonial. Actualment s’han multiplicat, però no a causa d’un drama social pq la dona o l’home són independents econòmicament, sempre es conta l’estructura de la llar.

o Família reconstruïda

Es forma a partir d’un matrimoni amb fills que s’ha trencat i es reconstrueix la família amb una nova parella del pare o la mare. De vegades pot ser més complexa: la majoria de nens viuen amb la mare pq encara que sigui família moderna la mare segueix sent la cuidadora.

Aquesta família dóna problemes pq no tenim clares les pautes de relació amb el subjecte no biològic. _dibuix:

_{Molts nens passen de ser el centre d’atenció a ser el que menys pinta a la família - Transtorns}

o Família homoparental

Ja és considerada família en països avançats.

Els conjugues amb o sense fills són del mateix sexe: Home+home // Dona+dona

o Família gineparental

Aparentment monoparental, però la dona ha renunciat a la figura del pare, mare soltera. _{Per inseminació artificial, recercar algú que la fecundi...}

Pare/mare social – biològic

Pare/mare educatiu- No biològic.

· Nous models de relació

o Monogàmia successiva

No és poligamia, però hi ha varies parelles al llarg de la vida d’una persona.

o Semicohabitació (L.A.T – Living Apart Together)

Una parella estable però viuen en cases diferents. Acostuma a tenir caràcter transitori.

o Parella oberta

Parella estable però per respecte a la llibertat individual, pot tenir les relacions que vulgui tant sexuals com afectives “_{si estimes + a l’altre, jo no et poso pegues”}

Més amorosa i gens afectiva, està pactada.

B) RUPTURA DEL MODEL PATRIARCAL

· Accés de la dona al món del treball

o Augment del poder adquisitiu de les famílies

o Independència de la dona -> Augment de l’autonomia personal de les dones

Independència econòmica dels dos membres de la família, trenca amb el model patriarcal.

o Democratització de la parella -> Autoritat compartida

Les decisions són compartides entre els dos membres de la parella, ja no és com abans que el patriarca ho decidia tot.

· Simetria de rols

o Ideal bicentralitat (productiva/domèstico-familiar)

Ambdós membres s’han de responsabilitzar de les tasques domèstiques.

Ideal de bicentralitat tot i que encara és molt unicentral pq als homes els hi està costant molt més.

o Realitat: resistències culturals masculines

Tot i que existeix l’ideal de la bicentralitat la realitat és que encara hi resistències culturals masculines a fer les tasques de la llar i tenir cura dels nens.

o Realitat: model de la doble presència femenina

Teoria Balbo: la dona treballa igual que l’home però continua assumint tres quarts de les feines domestiques de la llar. Per tant en trobem amb dones que estan sobrecarregades de feina. (Amb Anglès les anomenen Superwomans)

§ Parella de fusió= Romàntica

§ Parella Associativa= Postmoderna.

C) PARELLA ASSOCIATIVA

Explicació antropològica de les noves relacions interpersonals: clar, és que els mamífers tendim a ser polígams per naturalesa, que tindria una raó funcional, perquè al reproduir-te amb diferents persones ajuda a la diversitat i a l’evolució de l’espècie. Quan una societat s’allibera d’una creença que reprimeix la seva llibertat sexual natural, tornem a la poligàmia.

Explicació sociològica: en una societat egocèntrica. interpretació hedonista de les relacions afectives, es + fàcil trobar el plaer en les relacions de sexe, que no pas en les situacions que comporten una implicació personal

· Família com a instrument de realització de l’individu

· Centralitat de l¡amor i de la reciprocitat

o Necessitat d’habilitats relacionals i comunicatives

· Augment de la llibertat individual dels membres

o Noves realitats: els singles

Tres tipus de singles:

§ El que fa de la solteria la seva forma de vida (acostuma a ser dona).

§ Mante relacions de parella, però viu sol i és molt independent i renuncia a formar una família, una llar compartida, doncs creu que això no va amb ell/a.

§ Single que no té parelles però sí té relacions sexuals, però que entén que les relacions de parella només es limiten a una relació sexual. No vol cap tipus de relacions afectives. (majoritàriament masculí)

o Pràctiques de dogging = amb la intenció oberta de mantenir relacions sexuals entre persones que no es coneixen.

· Fragilitat del vincle -> Augment de ruptures

o Família com a pròtesi instrumental? -> Amor egoista?

Som extremadament egoistes en les relacions de parelles, doncs parla d’una utilització casi kleenex a l’altre, segueixo amb ell, mentre aquesta persona em faci feliç, si no, no.

o Por al compromís -> Amor líquid?

Emocions desenfrenades, sense compromís, menys implicació personal = ruptura i inseguretat. No vull fer-me afectivament dependentment d’un altre, per por a que em facin mal.

o Parelles superficials?

Les poques parelles que cuajen, surten superficials. Abans seleccionaves, perquè la parella era per tota la vida, hi havia una “selecció”. Ni penses si aquest individu et convé. Ja no hi ha fase de noviatge-festeig, carpe diem, no hi ha temps per la reflexió, només impacte, impacte, impacte. Tries la teva parella femenina perquè la tia està bona, fa riure, es guapa. Parelles no vacunades contra el pas del temps. Superficials, només estàs amb algú per la sensació de benestar que et provoca, no pel que realment és. Mentalitat utilitarista.

· Augment de la violència de gènere

La violència de gènere es dona més en les societats que més han vist avançar les polítiques d’igualtat de gèneres, com a resultat de la independència i el enfortiment de la dona.

D) SOCIALITZACIÓ I CRIANÇA DELS FILLS/ES

· Revalorització dels fills/es -> Funció emocional

En les famílies postmodernes s’ha donat una revaloralització dels fills, s’ha perdut la funció instrumental que tenien els fills (abans eren una inversió, servien de mà d’obra). Ara és tenen fills per una funció emocional, es tenen fills per cuidar-los i estimar-los i a més a més aquests són una despesa molt gran.

· Democratització de les relacions pare-fills

o Crisi d’autoritat i “família negociadora”

Avui en dia l’autoritat no és té, és guanya. La idea de que si sóc el pare tinc autoritat s’ha perdut. Actualment al pare se li atorga autoritat si s’ho guanya, no pel simple fet del que representa. Conferim autoritat a aquell que creiem que fa bé les seves funcions de lideratge, aquell a qui respectem. Això ha porat a una família adaptativa o negociadora segons Meil, on es negocia entre tots el membres les decisions. En la família negociadora els pares estan constantment negociant amb els fills, i aquesta és la família democratitzada.

o Síndrome de l’emperador

Hi ha un altre cas que és el de les famílies dimissionàries, on els pares dimiteixen de la funció de socialització. Aquesta situació provoca el síndrome de l’emperador. Aquests famílies on es produeix el síndrome de l’emperador són famílies on s’ha cregut que estima el fill és deixar-lo fer tot el que vulgui. Llavors és produeix el fenomen a l’inversa i són els fills que tenen l’autoritat sobre les pares. Quan el fill hi ha quelcom que no pot tenir o aconseguir ho paga amb els pares descarregant la seva ràbia contra ells. Aquests nens pateixen regilencia, que és tenir poca capacitat per absorbir les dificultats. D’aquesta manera ens trobem amb subjectes que per certes circumstàncies si no poden aconseguir una cosa aquest fet els crea una frustració tan gran que ells mateixos no són capaços d’absorbir. La violència fisioparental està creixent en els últims anys.

· Baixa conciliació de la vida laboral i familiar

o Falta del referent de proximitat en la infància

o Socialització dèbil -> Delegació en l’escola

· Impacte de la inestabilitat familiar en els infants

o Síndrome d’Alienació Parental (S.A.P)

Quan la separació o el divorci ha comportat que un dels dos o tots dos pares comencin a parlar malament un de l’altre (ex.: la mare li diu al nen o algú en presencia d’aquest: en hem separat perquè el teu pare és un capuyo, un inútil, s’ha anat amb aquella mala puta,e tc.)

E) PROTECCIÓ SOCIAL INTERGENERACIONAL´

· Fragmentació del nucli familiar

· La tercera edat vista com una càrrega

o Augment de les dependències físiques en la tercera edat

o Augment malalties neurodegeneratives -> Alta dependència

· Estat del Benestar subdesenvolupat

o Cobertura pública deficitària -> Delegació imperfecta

o Problemàtica del cuidador/a informal

o Externalització privada -> Augment de costos de cura

· Crisi relacional

o Afebliment dels vincles relacionals -> Soledat de la gent gran

o Aparcament (i oblit) en residències /Abandonament

TEMA 5 SOCIOLOGIA: EL CANVI SOCIAL: Tradició, modernitat i postmodernitat

EMA 5: EL CANVI SOCIAL: TRADICIÓ, MODERNITAT I POSTMODERNITAT

TEMA 5: EL CANVI SOCIAL: TRADICIÓ, MODERNITAT I POSTMODERNITAT

COMPONENTS DEL CANVI SOCIAL

Factors de canvi social: Elements o fenòmens que esdevenen determinants per a que es doni un canvi social.

- Exemples: Noves formes de producció, sorgiment d’una nova ideologia, nous mitjans tecnològics, esdeveniments històrics, etc.

Agents de canvi: Persones, grups socials, entitats o institucions ue introdueixen el canvi, el sostenen, el fomenten o s’oposen a ell. Desenvolupen una acció històrica i s’erigeixen en protagonistes dels esdeveniments en un o altre sentit. Tot allò que provoca el canvi, el frenen, l’accelerent etc.

- Exemples: La transició política a la democràcia (persones – Suárez, Carrillo, Joan Carles I, Tarradelles - ; grups socials – empresaris, obrers, estudiants universitàris-; entitats – associacions de veïns, partits polítics, sindicats- ; institucions – exèrcit, església, CEE-)

Condicions del canvi: Elements que afavoreixen o desafavoreixen, que estimulen o frenen la influència dels factors de canvi i/o dels agents del canvi. Són elements secundàris.

- Exemples: crisi econòmica, entorn internacional, clima social...

SOCIETAT TRADICIONAL – MODERNITAT- POSTMODERNITAT

Actualment estem entrant en una societat postmoderna, tot i que encara estem a la modernitat.

Aquesta imatge mostra les tendències de les persones. N’hi ha algunes que encara estan estancades a la societat tradicional.

CARACTERÍSTIQUES CULTURALS DE LA SOCIETAT TRADICIONAL

· Societat Teocèntrica- Déu centre de totes les coses

- Gran pes social i polític de l’església:

Els bisbes li diuen al monarca com ha de fer les coses. _{Pecat = delicte}

- Moral religiosa imposada políticament

- Dogmes de fe.

· Absolutisme monàrquic -> Despotisme

El monarca manava de forma absoluta. El monarca està fora de les lleis, a ell no li afecten, tot i que ell les feia. La societat creia que Déu era qui decidia el monarca, per tant, tothom feia el que ell volia i quan ell ho volia.

· Sacralització de la vida quotidiana

“L’encantament del món” (Weber) És a dir, la gent, la societat creu en Déu, en mites, en maleficis... és supersticiosa.

· Atribució de sentit al passat

- Culte a la tradició i al passat mític.

- Textos sagrats ancestrals _{Bíblia, evangelis etc.}

- Mentalitat conservadora -> permanència de les estructures socials.

Totes les generacions reprodueixen la mateixa forma de pensar. Es mantenen les estructures social _{així són les coses i així les expliquem.} Això provoca...

- Alta reproducció social i canvis lents. Socialització de tot.

· Supeditació de l’individu a la comunitat _{MOLT IMPORTANT}

Societat col·lectivista, gens individual. En la societat tradicional et deus a la comunitat, no pots “anar per lliure”. Hi ha, per tant:

- Institucions-guia: família, parròquia, gremi, vila, Estat etc.

Tothom es devia a aquestes institucions.

- “Sentiment de comunitat” (Tönnies)

La idea de que tots per un i un per tots _{Ex: la família pel fill i el fill per la família}

- Alta cohesió social

El fet que hi hagi un sentiment de comunitat provoca una elevada cohesió social, ningú pot permetre’s ser diferents; hi ha molt poca o nul·la autonomia individual.

- Elevat control social

DE LA TRADICIÓ A LA MODERNITAT

· Etapa històrica

- Segles XVIII-XX (Europa i Amèrica)

· Factors principals del canvi

- Descobriments científics

Tot i el intent de l’església per evitar els nous descobriments científics, els van haver i van haver canvis.

- Mecanització -> Revolució industrial

Fàbrica en sèrie de productes. Canvi en el sistema de producció.

- L’auge de la burgesia

Burgesia: comerciants de la ciutat que són els que es faran rics. Tenen diners però no tenen poder polític. Els diners els invertiran en la compra de fàbriques.

- El Pensament il·lustrat

La burgesia munta un sistema intel·lectual per intervenir en la part pública.

- La impremta

Els il·lustrats tindran la impremta de Guttenberg que és un determinant, pq poden fer llibres, escriure diaris etc.

Tots aquests factors provocaran un canvi de mentalitat. Aposten per una societat radicalment diferent, la societat moderna.

CARACTERÍSTIQUES CULTURALS DE LA SOCIETAT MODERNA

· Societat Antropocèntrica

- Aparició del primer individualisme

L’individu preval i està per damunt de tot.

- Individu com a subjecte titular de drets i llibertats

Presenta drets i llibertats intocables per ningú, no depèn de l’arbitrarietat del monarca.

- Individu com a ésser lliure i autònom -> “Sapere aude!” (Kant)

“Atreveix-te a pensar per tu mateix” Cal ser crític, escoltar al voltant però cal acabar fent allò que un vol.

Kant parla per primera vegada respecte que l’individu ha de decidir la seva pròpia moral. I les eines per poder prendre les pròpies decisions són:

o El coneixement

o L’educació

o La raó

- Major autonomia davant les institucions

Degut a la idea de l’individu com a ésser lliure i autònom, es pateix una separació important entre les institucions-guia i l’individu.

· Separació entre Esgésia-Estat

- Estat laic

El pecat ja no és llei.

- Privatització de la moral.

La moral religiosa segueix existint però en l’àrea privada.

- Reconeixement de la pluralitat religiosa

Reconèixer la pluralitat religiosa, és reconèixer que hi ha altres creences i es deixarà de matar gent per les seves creences.

· Secularització de la vida quotidiana _IMPORTANT

Secularització= pèrdua d’influència de l’església. Als Estats Units la secularització és molt lenta, a diferència d’Europa que és molt més ràpida.

- Desencantament del món (Weber)

Progressivament deixaran de creure en càstigs divins, supersticions, etc.

- Augment de les explicacions racionals en el món quotidià

El món es racionalitza.

- Pèrdua d’influència de la religió en les vides individuals

· Racionalisme il·lustrat

- Fe en la raó emancipadora

Alliberament dels límits que ens posa la natura i superació dels nostres problemes.

- Fe en la ciència -> Anhel de dominar la Natura (Bacon)

Bacon diu: “Volem saber per tenir poder, poder per dominar la natura”.

- Fe en l’educació i el coneixement

Si al poble li dones coneixements i educació i a sobre li dius que pensi per si mateix, aconseguiràs individus independents. Una xarxa educativa portarà al coneixement i el coneixement més el pensament ens portaran a nous coneixements.

· Atribució de sentit al futur

La societat tradicional és una societat que busca el sentit de la pròpia existència en el passat, en els textos antics i bíblics, però a la societat moderna es busca el sentit de la vida cap al futur, creuen en el progrés, no tenen por al canvi. Volen canviar per progressar.

- Fe en el Progrés

- Sorgiment de les grans utopies emancipadores

Creuen en utopies que es poden aconseguir amb la raó. Planifiquen ja siguin utopies capitalistes o socialistes basades en la igualtat. Acaben muntant grans utopies

- Propensió als canvis socials i polítics

- L’ésser humà com a amo del seu destí

Els individus som lliures.

- Projecció de l’individu en l’acció col·lectiva

Tot i que son individualistes i creuen en la pròpia llibertat també creuen en l’acció col·lectiva, és a dir en unir-se tot per manifestar-se i fer revolucions.

La gent està disposada a lluitar per aquestes utopies.

· Afebliment de la pertinença social

- Pas del sentiment de comunitat a sentiment d’associació (Tönnies)

Tönnies parla de que una de les coses que es produeix en el canvi de societat tradicional a la societat moderna és el pas del sentiment de comunitat al sentiment d’associació. A la societat tradicional l’individu es deu al col·lectiu i el col·lectiu protegeix a l’individu. Ara en canvi la solidaritat és voluntària. Amb d’individualisme hi ha més llibertat però ja no anem tots a una i hi ha menys cohesió social, menys solidaritat. Estem més sols.

- Disminució del grau de cohesió social

Símbols de la modernitat: “La llibertat guiant al poble” i Promoteu. El mite de Promoteu és el mite que simbolitza l’esperit de la modernitat. Els deus el castiguen per haver robat el foc dels deus i haver-lo donat a l’home.

SÍMBOLS DE LA MODERNITAT

BALANÇ DE LA MODERNITAT

Balanç del recorregut dels 200 anys de Modernitat.

· Desenvolupament dels drets individuals i de la democràcia

- Però noves formes de dominació i manipulació

o Mass-media

o Mitjans de control estatal

o Publicitat

o Societat de consum

o Etc.

Realment la modernitat ens ha fet lliures de totes les cadenes? O ara estem lligats a altres cadenes?

· Grans avenços científics i tècnics

Hi ha hagut grans avenços científics i tècnics però la ciència també ha provocat nous riscos.

- Però nous riscos derivats

o Amenaça nuclear

o Transgènics

o Degradació del medi ambient

o Etc.

- Però mals usos

o Carrera armamentística

o Productes tòxics

o Etc.

· Fracàs de les utopies emancipadores

- Frau de les revolucions liberals i socialistes

Les revolucions liberals i socialistes fracassen. El liberalisme va ser un frau i pel que fa el socialisme els que el van aplicar ho van fer sense fer cas de les idees dels pensadors il·lustrats i van acabar sent un fracàs.

- Genocidis en nom de les idees -> Guerres Mundials, totalitarismes

En època moderna van haver-hi guerres molt cruels per defendre ideologies. La il·lustració entra en crisis. A Alemanya als anys 30 hi havia una societat avançada, cultural i la major part de la gent tenia educació però to i així surt una figura com Hitler que aconsegueix convèncer a tot el país.

- De la Raó emancipadora a la Raó instrumental

La Raó emancipadora es va començar a convertir en una Raó instrumental, una raó que únicament serveix com a instrument per a qualsevol fi, com a procediment, però no és una raó ètica.

· Destrucció de les tradicions i secularització

- Però... Anomia (desorientació normativa, apatia existencial.

- Desarrelament

Incertesa permanent tota la vida. Subjecte desprotegit. On està el be i el mal? Cada cop és més difícil viure.

DE LA MODERNITAT A LA POSTMODERNITAT

· Etapa Històrica

- Segles XX-XXI (Occident): De 1979 fins l’actualitat.

Al 1979 Lyotard va escriure un llibre que es titula La Postmodernitat. Hi ha una ruptura amb la modernitat, el fenomen, però, existeix des de la dècada dels 60; un inici que encara avui dura.

Les dues eines de la modernitat era la raó per arribar al progrés. Ara la gent deixa de creure en la raó i en el progrés, mite de Sisifo: es passen la vida intentant crear la societat perfecte i no funciona.

· Factors principals de canvi

- Desencant social i polític

- Fracàs de les utopies (socialisme, maig 68)

- Conflictes bèl·lics del segle XX

- Catàstrofes ecològiques i mal ús de la ciència

- Deslegitimació del racionalisme

- Deslegitimació del progrés

CARACTERÍSTIQUES CULTURALS DE LA SOCIETAT POSTMODERNA

· Procés d’individualització (Beck)

- Desvinculació de les institucions tradicionals (família, escola, religió...)

- Biografies electives (...i de risc!)

- Individualisme egocentrat -> Autorealització del jo

- Desconnexió de l’individu de les grans fites col·lectives.

· Culte al jo

- Culte a la imatge, culte al cosa, narcisisme, cerca de l’eterna joventut -> Trastorns derivats.

Individu egocèntric, més preocupat que mai per la seva imatge que generen transtorns.

- Superficialitat en les mentalitats i en les relacions

Si el que importa és el cos, es fan operacions... hi ha superficialitat en les relacions i en les mentalitats, és a dir, ens fixem en el físic i no en la forma de ser.

· Nou “Carpe Diem”

Als individus de la societat postmoderna els hi preocupa molt el fet de passar-s’ho bé.

- Hedonisme (cultura del plaer) -> Intensitat -> Auge de les addiccions.

El “carpe diem” és una expressió que prové de l’escola Hedonista, filosofia de l’època de la Grècia clàssica, i es basa en la cultura del plaer. La diferència és que en l’època clàssica hi havia molt pocs hedonistes i actualment n’hi ha molts.

El subjecte individualista postmodern busca la intensitat, “el subidon” contínuament, i presenten addiccions a tot _{drogues, risc, sexe i al ...}

- Consumisme

Consumir per sobre de les seves possibilitats.

- Declivi de la cultura de l’esforç

Llei del mínim esforç, molt poca capacitat de superació. Declivi de la cultura de l’esforç degut a una reforma educativa poc exigent.

- Priorització de les emocions davant la raó

Degut a la poca exigència educativa, és molt difícil demanar reflexions racionals, no demanem temps reflexiu, i són reflexions més emocionals portades per la intuïció -> Heurística, és molt manipulable.

· Postmoralisme (Lipovetsky)

- Deslegitimació de la moral imposada externament.

No s’assumeixen els deures morals. La moral interna se la crea un personalment, però cada cop hi ha menys gent que ho faci.

- Desresponsabilització -> Drets sense deures.

Els individus són molt actius a l’hora de demanar els seus drets però eviten responsabilitzar-se dels seus deures.

· Societat líquida (Bauman)

- Pluralisme tolerat de diferents sistemes de valors -> Amoralitat creixent

Podem ser molt amics d’una persona que pensa i actua d’una forma totalment diferent a nosaltres. Això fa que hi hagi una amoralitat _{no confondre amb immoralitat} creixent. És a dir, no els individus no es plantegen si allò que fan és moral o no, no hi ha, per tant, ni principis ni valors absoluts.

- Inconsistència dels valors i les idees -> Bona adaptabilitat al canvi constant

Els valors i principis són cada cop més volubles, més inconstants. En funció de les circumstàncies els individus d¡adapten = que els líquids. Per Bauman això és una tragèdia pq l’ètica és feble i deixa de ser un ciment. Aquest fet fa que les societats siguin molt canviants.

· Secularització i reencantament del món.

- Continuïtat en el declivi de les religions tradicionals

Ruptura de la influència de les religions ( totes les formes de cristianisme _{des del catòlic fins al protestant} ) a la societat.

- Auge del sincretisme pseudo-religiós “a la carta”

Emergeixen noves religions _{Budisme, hinduisme etc.} I es fan religions “a la carta”, que es basen en agafar diferents parts de diferents religions i creure en allò que un vol.

- Augment de l’esoterisme i els manuals d’autoajuda

Manuals d’autoajuda molt típics de la postmodernitat. Són molt egocèntrics; busquen respostes en coses esotèriques, degut a la inseguretat.

· Crisi de sentit

- Nihilisme

En el preset

- Presentisme escapista -> Sentit en el present

En el present és on hi ha tot el sentit. Els individus es refugien en el present i si poden no assumir responsabilitats, millor.

“No puc fer res més que lluitar per mi”

- Buit existencial?

Com els individus no troben sentit a la seva existència, tenen un buit existencial. Es busca la diversió, són insensibles a la transcendència, no veuen que el món és quelcom més que ells mateixos.

- O insensibilitat enfront de la transcendència?

Societat narcicista _{mite de Narcís} pq els individus només pensen en ells mateixos.

POSTURES EN L’ERA POSTMODERNA

· Postmoders

- El projecte de la modernitat és un projecte superat per la Postmodernitat

- Benvinguda a l’individualisme i a l’alliberament dels lligams socials i col·lectius (per opressors)

- El jo ha de ser el nou centre de totes les coses.

- Cap ideologia ni cap religió justifiquen el sacrifici de la llibertat i els desigs individuals

- Tota utopia és falsa, per impossible

Com és falsa, per tant...

- “Carpe Diem!”-> Vivim el present

- Només té sentit allò que fa que jo em senti bé. _{Fer la pròpia vida i sense complicar-se-la}

· Neotradicionalistes

Ca tornar a les tradicions i l’autoritat. El projecte de la Modernitat és un projecte fracassat i degenera en la Postmodernitat

- Cal tornar a les institucions tradicionals: família, pàtria, autoritat

- La religió i la tradició han de tornar a ser l’eix generador de sentit

Afirma que el caos actual és degut a la pèrdua de religions.

- La cohesió social ha d’imposar-se a la lògica individualista

- En els valors que ens van guiar en el passat (premodern), trobem la clau del futur.

· Neomoderns

- El projecte de la Modernitat és un projecte inacabat, a reformar, però encara vàlid. Tot i que caldria reformar algunes coses.

- La Postmodernitat suposa nihilisme social i porta a un individualisme irresponsable i egoista.

- Cal conciliar els valors individuals amb els col·lectius -> L’individu també és en la mesura que es projecta socialment (inclòs el compromís)

Cal evitar que es trenquin els llaços entre l’individu i el col·lectiu, ni perdre els valors individuals però sí intentar conviure entre ells dos.

- El gaudir únic dels sentits només porta a una autorealització buida i superficial

- Moltes ideologies i molts projectes de futur han fracassat, però hem de continuar intentant-ho -> Mite de Prometeu o mite de sísif? _{Imaginar a Sísif feliç.}