TEMA 6 ESTRUCTURES: LA INDÚSTRIA DISCOGRÀFICA

TEMA 6: LA INDÚSTRIA DISCOGRÀFICA

ANTECEDENTS HISTÒRICS

1877: Eidson Inventa el fonògraf

1890: Apareix el fonògraf domèstic

1900: Invenció del gramòfon i els discos de vinil

Dècada dels 1960: Gran creixement del negoci musical

- Factors: alta fidelitat per la qualitat de so, la generació del baby boom està en una edat en la que ja poden consumir aquests productes, rock’n’roll, potenciació de la distribució. Inserció de la música per la ràdio, impuls de la FM.

Anys 70: Sorgiment de la cinta de cassette. Suport que hegemonitzat encara més l’escolta de música en l’àmbit domèstic, així com l’ús del walkman.

1983: Aparició del CD. L’últim suport físic que hi ha hagut fins al moment.

CARACTERÍSTIQUES ESSENCIALS DE LA INDUSTRIA DISCOGRÀFICA

1. Música no es un dels principals sectors de la IC per volum econòmic- Important per l’abastiment a altres sectors _{per si sola potser no, però es un complement bàsic per altres sectors} (cine, TV, publicitat, videojocs)

Feble dins de la indústria cultural. Cada vegada perd més terreny.

2. Augmenten les hores de consum de música però els ingressos cauen, no s’aconsegueix en diners, no es monetitza, l’augment del consum de música.

S’aguditzen els problemes que està vivint la indústria musical cap a la digitalització. Hi ha dos fets que fan q augmenti el consum però disminueixi els ingressos:

o Pirateria.

o Canvi en la forma de consumir música.

3. Importància dels drets d’autor – Nucli econòmic i jurídic del entramat de la indústria musical. – La importància dels drets d’autor, Motiva entitats com Societat General d’autors i Editors (SGAE)

Actualment estan en un context de força polèmica perquè estan forçant perquè els diners vagin a parar als autors i cobrar cada vegada que vagin a reproduir qualsevol cançó.

4. Elevadíssim grau de concentració empresarial – Estructura oligopolica: Sony BMG, Universal, Warner Music, i EMI (Control del 73% -en el 2003 - dels principals mercats discogràfics del mon al 2003)

5. Concentració en el consum de productes musicals – Deu mercats discogràfics (EUA, Japó, Regne Unit, França, Alemanya, Canada, Australia, Itàlia, Espanya i Holanda) controlen un percentatge del 85% del total mundial.

La música es troba en un 85% del consum mundial en aquests països. És interessant pq només haig de d’enfocar les meves estratègies cap aquets mercats, interessant per saber com actuar sobre aquest sector i a quin sector anar.

6. Forta homogeneïtzació – Productes molt similars.

Tot i la gran diversitat de producte, tots els productes s’assemblen molt entre sí.

7. Costos de producció de l’original elevats (master) i baixos costos de reproducció de les copies – Costos de producció d’un disc als EUA, entre 125000 i 300000 dòlars Cost de les copies inferiors a un dòlar per unitat. És economia d’escala, guanyo més com més amplio el mercat.

8. Elevat risc empresarial: Solament un 10%_{cal que sigui un GRAN negoci} dels llançaments nous es suficientment rentable, mentres que el 90% generen pèrdues- La Industria discogràfica fa “l’estratègia” de: entre el llançament del hit del moment i l’explotació del catàleg d’ èxits._{és CLAU per la indústria discogràfica.}

També ens diu que és una indústria cultural. El producte acabarà depenent del gust, el risc empresarial torna a ser elevat (no tant com al cinema o els videojocs. Però és elevat)

9. Cicles de vida curts (3 a 6 mesos) – Dinàmica de constant renovació per generar beneficis quantiosos o ràpids.

10. Sector fonamental en l’establiment de sinergies _{molt potent en el cas de la música}– Inicialment, l’establiment de sinergies els va posar la ràdio i el cinema – Recentment amb els videojocs (15% de les seves vendes, son jocs musicals _{guita hero, sing star...})

El fet de que sigui el més sinèrgic de tots, li permet amb més facilitat que pugui entrar en dinàmiques de convergència, entrar en la digitalizació.

11. Sector clau en la transició cap a la digitalització. Banc de probes – Caràcter pioner en molts aspectes: models de negoci, etc...

_{a la primera característica dèiem que no es massa potent econòmicament. Pero es un sector que esta molt a l’avantguarda dels canvis de la digitalització, en primera persona. És el pioner: nous hàbits de consum, noves formes d’obtenir el producte et. Observar la indústria musical com anàlisi, és el banc de probes de la digitalització.}

AGENTS DE LA INDÚSTRIA DISCOGRÀFICA

1. Autor o compositor (creador de l’obra musical)

2. Intèrpret (executa la composició)

L’artista acostuma a quedar-se amb un 15% de les vendes, després augmenta o no segons el número de concerts, etc.

3. Productor artístic (coordinació de la direcció artística i tècnica de la gravació de l’obra musical)

4. Empresa editora (adquireix el dret de publicació de l’obra musical, rere el cessió per part de l’autor) , inicia la fase de comercialització del producte, se la compra al productor i al intèrpret i la ven.

5. Companyia discogràfica (centralitat en el procés de producció d’obres musicals – tasques de coordinació.

6. Fabricant (manufactura del producte i reproducció en múltiples copies.)

7. Empreses distribuïdores. Posen el producte als llocs on l’usuari pugui comprar el producte. Tant via Internet com a llocs físics.

8. Empreses venedores (tendes minoristes o grans superfícies) que han acabat dominant l’escenari.

LA DIGITALITZACIÓ I LA INDÚSTRIA DISCOGRÀFICA

Caràcter pioner: constant experimentació.

Aspectes problemàtics:

- Augment de les facilitats per la pirateria a Internet

- Canvi de les formes de consumir música – Desmaterialització (podem escoltar música sense necessitat de suport físic) mp3 i mp4 – Augment de les possibilitats d’accés a la música (multiplicació de les plataformes i serveis)

- Absència d’un model de negoci viable: No s’aconsegueix transformar en diners (monetitzar) l’augment del consum de música.

Context difícil: debilitació progressiva de la indústria musical. O es canvia o quan canviï serà tard _{semblant a la premsa.}

Principals models de negoci, encara és massa aviat per saber quin és el bo:

a) PAGAMENT PER DESCARREGA DE CANÇONS _{en declivi}

- Sistemes de micropagaments: 1 euro per cançó

- Transformació del model clàssic: venda per unitats i no volumens. Hi ha artistes que no estan d’acord amb aquesta dinàmica i es neguen a vendre els seus productes individualment.

- Visió de la música en propietat (l’usuari compra els arxius de música i els emmagatzema). Compra de la propietat sobre la música, entenc la música com un producte de la meva propietat.

- Indústria musical subjecte a decisions i domini dels fabricants de dispositius (música “excusa” per vendre mp3 o mp4)

- Model iTunes (apple). Fort control d’apple sobre el procés i la forma de compra d’aquest producte, música com a excusa de que es venguin més mp3 i mp4.

- Es comença a parlar del seu fracàs. Tot i que és el model més extens, no acaba de funcionar: + música – ingressos.

b) SERVEIS DE SUBSCRIPCIÓ PER STREAMING _{l’aposta d’aquest model s’inicia cap al 2008, emergent.}

- Entén la música com un servei (l’usuari pag per tenir dret a accedir a l’escolta de música)

- Diferents modalitats d’accés: Pagament de subscripció o accés gratuït (finançat per publicitat, mitjançant la formula d’ingressos compartits)

- Exemples: Spotify o last-fm

c) DISTRIBUCIÓ DE MÚSICA PER XARXES SOCIALS

- Accés gratuït finançat per publicitat (compartida). La subscripció ja no és tant usual.

- Plataforma clau per promoció de nous artistes. Tasca de promoció i on els artistes el poden explotar o poden fracassar molt.

- Exemples: MySpace o You Tube (videoclips)