TEMA 6: LES TRADICIONS FAMILIARS
FUNCIONS HISTÒRIQUES DE LA FAMÍLIA
· Supervivència del grup social primari
- La família com a unitat econòmica autosuficient.
- La solidaritat familiar -> Protecció social
Es tracta d’un grup social primari que pretén la supervivència de la família. El més feble ha de trobar protecció en la família.
· Legitimar la descendència
- Ubicació en l’estructura social per la saga familiar.
En ubiquem a partir de la posició que té la nostra família, de la saga familiar. Això és variable al cap d’un temps.
- Diversos sistemes de filiació- Distinció entre pare social i pare biològic
La filiació no sempre és genètica o hereditària. Societat romana: Pater i el Genitor (pare biològic)
· Socialització i criança dels infants
Cal cuidar als infants.
· Estabilitat emocional efectiva dels membres
A la família sempre hi ha un repartiment afectiu cap a tots els membres.
LA PRIMERA TRANSICIÓ FAMILIAR
A) DE LA FAMÍLIA TRADICIONAL...
· Configuració del grup: família troncal
· Família com a unitat de producció
El patriarca és qui divideix les funcions productives.
· Organització patriarcal
El patriarca és qui funda la família. Sempre acostuma a ser un home, i mana sobre tots els membres de la unitat familiar; decideix qui defensen i qui expulsen de la família.
· Sistema de rols complementaris
· Funcionament col·lectivista -> Submissió de l’individu al llinatge
L’individu es deu a la família.
· Seguretat econòmica i d’estatus
· Funció instrumental dels fills/es
Els fills es crien per tal que siguin d’ajuda a la família.
· Funció de protecció social
B) A LA FAMÍLIA MODERNA
· Família nuclear -> Residencialitat neolocal
Els fills ja no es queden a la casa sinó que viuen en un pis, residència neolocal es fomern tantes famílies com parelles. La família acaba separada localment separada a la família troncal; famílies molt més reduïdes.
Relació heterosexual
Pare surt a treballar, és el cap de família.
Mare es queda a casa i obeeix al pare.
Mitja de fills: 2.7
· Família només com a unitat de consum
En conseqüència a la reducció de la família, no tenen la capacitat per produir de forma autosuficient, per tant consumeixen més.
· Organització patriarcal (minoritzada)
La família del patriarca es perd la família no és una empresa
· Sistema de rols complementaris especialitzats (instrumental/expressiu)
Rols rígidament atribuïts i separats per homes i per dones, model Bread Winner, sustentar i viabilitzar econòmicament a la família.
· Divisió sexual del treball (públic/privat)
L’home serà el cap de família i el que treballa i sustenta la família; si la família és pobre també treballarà.
Divisió sexual del treball:
Dona: Paper d’educadora i cuidadora. La vida de la dona gravita al voltant de la llar.
Home: Tant en l’àmbit privat com públic l’home és qui té més “poder”.
· Individualisme -> Parella de fusió (amor romàntic)
A partir de la literatura i la filosofia es crea el mite de l’amor romàntic -> Els amants són amats per amor i no per interès.
· Pèrdua d’influència del llinatge
Les famílies no decideixen amb qui casen els seus fills/es.
· Seguretat econòmica i d’estatus (relativa)
· Funció de protecció social (parcial)
Es segueix protegint els membres de la família però es fa de forma parcial.
LA SEGONA TRANSICIÓ
DE LA FAMÍLIA MODERNA A LA FAMÍLIA EN L’ERA POSTMODERNA
· Ruptura del model únic -> Pluralitat de models
Ja no hi ha un únic model. Hi ha un pluralitat de models molt diferents entre tots ells.
· Desinstitucionalització de la família
La família sempre havia estat institucionalitzada per part de l’església o de l’Estat (contracte matrimonial). I s’inventa la parella de fet -> no cal un contracte amb regles.
· Ruptura del patriarcat -> Treball dual
L’home i la dóna estan inserits en el treball amb la mateixa intensitat. Les dones són independents econòmicament de l’home per primera vegada.
· Simetria de rols (teòrica) -> Resistències culturals
L’home no acaba d’assumir l’entrada a l’esfera de la llar, mentre que la dóna està totalment a l’esfera de la llar i la pública (laboral).
· Més individualisme -> Parella associativa
Estem en parella però per sobre de tot sóc jo, i si no m’aporta res el/la deixo. Mai som un!
· Inestabilitat del vincle familiar
No hi ha fusió ni eternitat, altíssima desestabilitat, més difícil que es consolidin com a parella.
· Seguretat econòmica i d’estatus (parcial)
La seguretat econòmica es redueix a la vegada que es redueix la estabilitat de parella.
· Funció de protecció social (delegada en l’Estat)
Pq una família amb treball dual pugui assolir la cura i educació dels fills requereix del suport de l’Estat.
CRISI DE LA FAMÍLIA ACTUAL
A) ECLOSIÓ DE MODELS FAMILIARS
· Secularització i desinstitucionalització
La societat occidental cada vegada es casa menys per l’església.
· Models familiars segons el vincle
o Família biparental
Pare + mare + fills
o Família monoparental
Mare soltera/viuda. S’han flexibilitat a causa del trencament del contracte matrimonial. Actualment s’han multiplicat, però no a causa d’un drama social pq la dona o l’home són independents econòmicament, sempre es conta l’estructura de la llar.
o Família reconstruïda
Es forma a partir d’un matrimoni amb fills que s’ha trencat i es reconstrueix la família amb una nova parella del pare o la mare. De vegades pot ser més complexa: la majoria de nens viuen amb la mare pq encara que sigui família moderna la mare segueix sent la cuidadora.
Aquesta família dóna problemes pq no tenim clares les pautes de relació amb el subjecte no biològic. dibuix:
Molts nens passen de ser el centre d’atenció a ser el que menys pinta a la família - Transtorns
o Família homoparental
Ja és considerada família en països avançats.
Els conjugues amb o sense fills són del mateix sexe: Home+home // Dona+dona
o Família gineparental
Aparentment monoparental, però la dona ha renunciat a la figura del pare, mare soltera. Per inseminació artificial, recercar algú que la fecundi...
Pare/mare social – biològic
Pare/mare educatiu- No biològic.
· Nous models de relació
o Monogàmia successiva
No és poligamia, però hi ha varies parelles al llarg de la vida d’una persona.
o Semicohabitació (L.A.T – Living Apart Together)
Una parella estable però viuen en cases diferents. Acostuma a tenir caràcter transitori.
o Parella oberta
Parella estable però per respecte a la llibertat individual, pot tenir les relacions que vulgui tant sexuals com afectives “si estimes + a l’altre, jo no et poso pegues”
Més amorosa i gens afectiva, està pactada.
B) RUPTURA DEL MODEL PATRIARCAL
· Accés de la dona al món del treball
o Augment del poder adquisitiu de les famílies
o Independència de la dona -> Augment de l’autonomia personal de les dones
Independència econòmica dels dos membres de la família, trenca amb el model patriarcal.
o Democratització de la parella -> Autoritat compartida
Les decisions són compartides entre els dos membres de la parella, ja no és com abans que el patriarca ho decidia tot.
· Simetria de rols
o Ideal bicentralitat (productiva/domèstico-familiar)
Ambdós membres s’han de responsabilitzar de les tasques domèstiques.
Ideal de bicentralitat tot i que encara és molt unicentral pq als homes els hi està costant molt més.
o Realitat: resistències culturals masculines
Tot i que existeix l’ideal de la bicentralitat la realitat és que encara hi resistències culturals masculines a fer les tasques de la llar i tenir cura dels nens.
o Realitat: model de la doble presència femenina
Teoria Balbo: la dona treballa igual que l’home però continua assumint tres quarts de les feines domestiques de
§ Parella de fusió= Romàntica
§ Parella Associativa= Postmoderna.
C) PARELLA ASSOCIATIVA
Explicació antropològica de les noves relacions interpersonals: clar, és que els mamífers tendim a ser polígams per naturalesa, que tindria una raó funcional, perquè al reproduir-te amb diferents persones ajuda a la diversitat i a l’evolució de l’espècie. Quan una societat s’allibera d’una creença que reprimeix la seva llibertat sexual natural, tornem a la poligàmia.
Explicació sociològica: en una societat egocèntrica. interpretació hedonista de les relacions afectives, es + fàcil trobar el plaer en les relacions de sexe, que no pas en les situacions que comporten una implicació personal
· Família com a instrument de realització de l’individu
· Centralitat de l¡amor i de la reciprocitat
o Necessitat d’habilitats relacionals i comunicatives
· Augment de la llibertat individual dels membres
o Noves realitats: els singles
Tres tipus de singles:
§ El que fa de la solteria la seva forma de vida (acostuma a ser dona).
§ Mante relacions de parella, però viu sol i és molt independent i renuncia a formar una família, una llar compartida, doncs creu que això no va amb ell/a.
§ Single que no té parelles però sí té relacions sexuals, però que entén que les relacions de parella només es limiten a una relació sexual. No vol cap tipus de relacions afectives. (majoritàriament masculí)
o Pràctiques de dogging = amb la intenció oberta de mantenir relacions sexuals entre persones que no es coneixen.
· Fragilitat del vincle -> Augment de ruptures
o Família com a pròtesi instrumental? -> Amor egoista?
Som extremadament egoistes en les relacions de parelles, doncs parla d’una utilització casi kleenex a l’altre, segueixo amb ell, mentre aquesta persona em faci feliç, si no, no.
o Por al compromís -> Amor líquid?
Emocions desenfrenades, sense compromís, menys implicació personal = ruptura i inseguretat. No vull fer-me afectivament dependentment d’un altre, per por a que em facin mal.
o Parelles superficials?
Les poques parelles que cuajen, surten superficials. Abans seleccionaves, perquè la parella era per tota la vida, hi havia una “selecció”. Ni penses si aquest individu et convé. Ja no hi ha fase de noviatge-festeig, carpe diem, no hi ha temps per la reflexió, només impacte, impacte, impacte. Tries la teva parella femenina perquè la tia està bona, fa riure, es guapa. Parelles no vacunades contra el pas del temps. Superficials, només estàs amb algú per la sensació de benestar que et provoca, no pel que realment és. Mentalitat utilitarista.
· Augment de la violència de gènere
La violència de gènere es dona més en les societats que més han vist avançar les polítiques d’igualtat de gèneres, com a resultat de la independència i el enfortiment de la dona.
D) SOCIALITZACIÓ I CRIANÇA DELS FILLS/ES
· Revalorització dels fills/es -> Funció emocional
En les famílies postmodernes s’ha donat una revaloralització dels fills, s’ha perdut la funció instrumental que tenien els fills (abans eren una inversió, servien de mà d’obra). Ara és tenen fills per una funció emocional, es tenen fills per cuidar-los i estimar-los i a més a més aquests són una despesa molt gran.
· Democratització de les relacions pare-fills
o Crisi d’autoritat i “família negociadora”
Avui en dia l’autoritat no és té, és guanya. La idea de que si sóc el pare tinc autoritat s’ha perdut. Actualment al pare se li atorga autoritat si s’ho guanya, no pel simple fet del que representa. Conferim autoritat a aquell que creiem que fa bé les seves funcions de lideratge, aquell a qui respectem. Això ha porat a una família adaptativa o negociadora segons Meil, on es negocia entre tots el membres les decisions. En la família negociadora els pares estan constantment negociant amb els fills, i aquesta és la família democratitzada.
o Síndrome de l’emperador
Hi ha un altre cas que és el de les famílies dimissionàries, on els pares dimiteixen de la funció de socialització. Aquesta situació provoca el síndrome de l’emperador. Aquests famílies on es produeix el síndrome de l’emperador són famílies on s’ha cregut que estima el fill és deixar-lo fer tot el que vulgui. Llavors és produeix el fenomen a l’inversa i són els fills que tenen l’autoritat sobre les pares. Quan el fill hi ha quelcom que no pot tenir o aconseguir ho paga amb els pares descarregant la seva ràbia contra ells. Aquests nens pateixen regilencia, que és tenir poca capacitat per absorbir les dificultats. D’aquesta manera ens trobem amb subjectes que per certes circumstàncies si no poden aconseguir una cosa aquest fet els crea una frustració tan gran que ells mateixos no són capaços d’absorbir. La violència fisioparental està creixent en els últims anys.
· Baixa conciliació de la vida laboral i familiar
o Falta del referent de proximitat en la infància
o Socialització dèbil -> Delegació en l’escola
· Impacte de la inestabilitat familiar en els infants
o Síndrome d’Alienació Parental (S.A.P)
Quan la separació o el divorci ha comportat que un dels dos o tots dos pares comencin a parlar malament un de l’altre (ex.: la mare li diu al nen o algú en presencia d’aquest: en hem separat perquè el teu pare és un capuyo, un inútil, s’ha anat amb aquella mala puta,e tc.)
E) PROTECCIÓ SOCIAL INTERGENERACIONAL´
· Fragmentació del nucli familiar
· La tercera edat vista com una càrrega
o Augment de les dependències físiques en la tercera edat
o Augment malalties neurodegeneratives -> Alta dependència
· Estat del Benestar subdesenvolupat
o Cobertura pública deficitària -> Delegació imperfecta
o Problemàtica del cuidador/a informal
o Externalització privada -> Augment de costos de cura
· Crisi relacional
o Afebliment dels vincles relacionals -> Soledat de la gent gran
o Aparcament (i oblit) en residències /Abandonament
No hay comentarios:
Publicar un comentario