TEMA 3: EL COMPORTAMENT SOCIAL
LA SOCIALITZACIÓ
La socialització és el procés d’aprenentatge socials i culturals dels individus en el què se l’ensenya a formar part del medi social. La funció principal és definir realitats.
TIPUS DE SOCIALITZACIÓ
Dues etapes:
1. Socialització primària
Es produeix durant la primera infància.
Referent dels “altres significatius”: Els petits discriminen, els seus referents de proximitat (als que imiten, però no tenen pq ser el pare o la mare biològics Ex: Tarzan, adoptat per animals) Els identifiquen per l’olor biològica, són pocs.
És fonamental i es fa durant els primers 7 anys.
2. Socialització secundària
Passada la primera infància.
Emergència de “altres generalitzats”: La resta de gent a la que no feien cas i ara sí, però ja hi ha un esperit crític. Veus que tothom et socialitza de manera que hi ha idees contradictòries i has de discriminar – En aquest moment formes la teva personalitat i desenvolupes l’esperit crític.
Estem en un procés sistemàtic fins a la fi.
3. Ressocialització
Amb caràcter substitutiu d’anteriors socialitzacions.
Perds la socialització prèvia (ex: home gacel·la o allò que fan les sectes) Et dessocialitzen i tot seguit et ressocialitzen.
PRINCIPALS AGENTS SOCIALITZADORS
- La familia
- L’escola
- Els grups d’iguals
- Les organitzacions
- Les institucions
- Els mitjans de comunicació
- La publicitat
- Internet
ELS ROLS SOCIALS
Rol: “Resposta tipificada a una expectativa tipificada d’actuació social” (Beger) És a dir, papers preestablerts que generen una expectativa (l’entorn espera que actuïn així)
El reforçament d’un rol:
Accióun metge amb pinta de punk, como que no + altres elements (rituals, llenguatge, indumentària...) + Reconeixement social cal que l’entorn reconegui a un metge com a tal per ser metge.
Possibilitat de rols dispars en àmbits diferents
- Opcions de modificació del rol Ex: autoritari a la feina, submís a casa.
- Inconstància del rol (Festinger, psicòleg que estudia la capacitat “d’invasió” dels rols. El rol colonitza el pensament. Dissonància cognitiva (no ens hi podem resistir molt de temps)
LA IDENTITAT
Identitat: “representació que hom té de si mateix i de les seves pertinences socials”
Tipus d’identitat:
o Identitat personal: Tots els atributs que creiem que ens defineixen, trets característics de la nostra personalitat (= identitat psicològica)
o Identitat social: Característiques globals, són trets propis però que es troben dins d’un grup (català, ser espanyol, ser agnòstic)
Procés Identitari
o La identitat es confereix, és manté i es transforma socialment.
o Importància fonamental del reconeixement social.
L’entorn, la gent, et reconegui la teva identitat. La definició que conta és la del voltant jo penso que sóc simpàtica, però el meu entorn creu que sóc borde. Acabo sent borde.
Principals fonts d’identitat
- Personal: Gènere – Orientació sexual – Caràcter
- Social: Professió – Classe social – Estil de vida – Ideologia
- Cultural: Nacional – Ètnia – Llengua – Religió
LA IDENTITAT I LA CULTURA
Qui sóc jo?
Què m’identifica davant dels altres?
Amb què i amb qui m’identifico?
- La identitat és un tret essencial de l’individu (el diferencia i connecta alhora amb els altres).
- La identitat es genera i es transforma e el si d’una o de diverses cultures.
- La cultura fa el paper de terra i adob on s’arrelen i es nodreixen les identitats individuals.
Com es conforma la nostra identitat?
(DIAPOSITIVA 6 DEL TEMA 3)
(1) Identitat base: Nen esponja
(2) Període hiperactiu de definició: Constantment copiant els significatius per nodrir la identitat.
(3) Cicle de redefinició identitària: Ens redefinim contínuament de forma crítica. Pensem sobre nosaltres mateixos – Apareix la identitat sexual, nacional etc.
EL CIMENT DE LA SOCIALITZACIÓ
Què farà que siguem com som és tot el que s’hereta de la socialització:
- Creences i mitologies ex: sóc o no sóc catòlic
- Les ideologies
- Les cosmovisions- Formes de veure el món
- El “món donat per descomptat” (A. Schutz)
Coses que no es qüestionen pq venen per inèrcia.
- La construcció social de la realitat
No és simètrica hi ha grups socials amb capacitat de dominar Ex: profe dominant, alumnes dominats.
o Grups comunicativament dominants.
o Grups comunicativament dominats.
- W.I Thomas: “allò que es defineix com a real, és real en les seves conseqüències”
Com alguna cosa s’ha definit com a rea, i es creu real, la gent actuarà com si fos real (Origen de l’efecte Pigmalió)
CONTROL SOCIAL I DESVIACIÓ
Segon mecanisme de socialització.
· Instruments de socialització
- Mecanismes de convicció (persuasió, permís)
- Mecanismes de coacció (control social)
· La desviació social
- Com cada societat, construeix i etiqueta l’anormalitat -> construcció social de la normalitat i etiquetatge del desviat/da.
· Normes i institucions
- L’imperatiu institucional.
Són les normes escrites, la llei.
Institucions: Processos d’accions socials que guien les accions humanes, tancant possibilitats alternatives= imperatiu institucional. Es tanca la possibilitat d’alternatives. Ex: la familia (en temps de la iaia)
· El control social – Sistema de sancions
- Caràcter preventiu, repressiu i exemplificador que tothom vegi el que passa.
Quan tots els altres punts no funcionen, queda el control social: sistema de sancions per aquells que es desvien.
· Cercles de control social: En tota organització s’apliquen lleis i es sanciona
- Estats
- Comunitats
- Organitzacions – treballs, associacions, clubs...
- Grups d’iguals
- Família
· Mitjans de control social
- La violència (física i /o psicològica) L’utilitza l’Estat com a última instància.
- La separació social (exclusió, reclusió i incapacitació)
- Sancions (Econòmiques, simbòliquesex: 2a guerra mundial els jueus portaven un distintiu, penals)
- Ridiculització – murmuri- desprestigi.
- Mitjans d’autocontrol
No hay comentarios:
Publicar un comentario