Vistas de página en total

31 may 2010

TEMA 5 SOCIOLOGIA: EL CANVI SOCIAL: Tradició, modernitat i postmodernitat

EMA 5: EL CANVI SOCIAL: TRADICIÓ, MODERNITAT I POSTMODERNITAT

TEMA 5: EL CANVI SOCIAL: TRADICIÓ, MODERNITAT I POSTMODERNITAT


COMPONENTS DEL CANVI SOCIAL

Factors de canvi social: Elements o fenòmens que esdevenen determinants per a que es doni un canvi social.

- Exemples: Noves formes de producció, sorgiment d’una nova ideologia, nous mitjans tecnològics, esdeveniments històrics, etc.

Agents de canvi: Persones, grups socials, entitats o institucions ue introdueixen el canvi, el sostenen, el fomenten o s’oposen a ell. Desenvolupen una acció històrica i s’erigeixen en protagonistes dels esdeveniments en un o altre sentit. Tot allò que provoca el canvi, el frenen, l’accelerent etc.

- Exemples: La transició política a la democràcia (persones – Suárez, Carrillo, Joan Carles I, Tarradelles - ; grups socials – empresaris, obrers, estudiants universitàris-; entitats – associacions de veïns, partits polítics, sindicats- ; institucions – exèrcit, església, CEE-)

Condicions del canvi: Elements que afavoreixen o desafavoreixen, que estimulen o frenen la influència dels factors de canvi i/o dels agents del canvi. Són elements secundàris.

- Exemples: crisi econòmica, entorn internacional, clima social...

SOCIETAT TRADICIONAL – MODERNITAT- POSTMODERNITAT

Actualment estem entrant en una societat postmoderna, tot i que encara estem a la modernitat.

Aquesta imatge mostra les tendències de les persones. N’hi ha algunes que encara estan estancades a la societat tradicional.

CARACTERÍSTIQUES CULTURALS DE LA SOCIETAT TRADICIONAL

· Societat Teocèntrica- Déu centre de totes les coses

- Gran pes social i polític de l’església:

Els bisbes li diuen al monarca com ha de fer les coses. Pecat = delicte

- Moral religiosa imposada políticament

- Dogmes de fe.

· Absolutisme monàrquic -> Despotisme

El monarca manava de forma absoluta. El monarca està fora de les lleis, a ell no li afecten, tot i que ell les feia. La societat creia que Déu era qui decidia el monarca, per tant, tothom feia el que ell volia i quan ell ho volia.

· Sacralització de la vida quotidiana

“L’encantament del món” (Weber) És a dir, la gent, la societat creu en Déu, en mites, en maleficis... és supersticiosa.

· Atribució de sentit al passat

- Culte a la tradició i al passat mític.

- Textos sagrats ancestrals Bíblia, evangelis etc.

- Mentalitat conservadora -> permanència de les estructures socials.

Totes les generacions reprodueixen la mateixa forma de pensar. Es mantenen les estructures social així són les coses i així les expliquem. Això provoca...

- Alta reproducció social i canvis lents. Socialització de tot.

· Supeditació de l’individu a la comunitat MOLT IMPORTANT

Societat col·lectivista, gens individual. En la societat tradicional et deus a la comunitat, no pots “anar per lliure”. Hi ha, per tant:

- Institucions-guia: família, parròquia, gremi, vila, Estat etc.

Tothom es devia a aquestes institucions.

- “Sentiment de comunitat” (Tönnies)

La idea de que tots per un i un per tots Ex: la família pel fill i el fill per la família

- Alta cohesió social

El fet que hi hagi un sentiment de comunitat provoca una elevada cohesió social, ningú pot permetre’s ser diferents; hi ha molt poca o nul·la autonomia individual.

- Elevat control social

DE LA TRADICIÓ A LA MODERNITAT

· Etapa històrica

- Segles XVIII-XX (Europa i Amèrica)

· Factors principals del canvi

- Descobriments científics

Tot i el intent de l’església per evitar els nous descobriments científics, els van haver i van haver canvis.

- Mecanització -> Revolució industrial

Fàbrica en sèrie de productes. Canvi en el sistema de producció.

- L’auge de la burgesia

Burgesia: comerciants de la ciutat que són els que es faran rics. Tenen diners però no tenen poder polític. Els diners els invertiran en la compra de fàbriques.

- El Pensament il·lustrat

La burgesia munta un sistema intel·lectual per intervenir en la part pública.

- La impremta

Els il·lustrats tindran la impremta de Guttenberg que és un determinant, pq poden fer llibres, escriure diaris etc.

Tots aquests factors provocaran un canvi de mentalitat. Aposten per una societat radicalment diferent, la societat moderna.

CARACTERÍSTIQUES CULTURALS DE LA SOCIETAT MODERNA

· Societat Antropocèntrica

- Aparició del primer individualisme

L’individu preval i està per damunt de tot.

- Individu com a subjecte titular de drets i llibertats

Presenta drets i llibertats intocables per ningú, no depèn de l’arbitrarietat del monarca.

- Individu com a ésser lliure i autònom -> “Sapere aude!” (Kant)

“Atreveix-te a pensar per tu mateix” Cal ser crític, escoltar al voltant però cal acabar fent allò que un vol.

Kant parla per primera vegada respecte que l’individu ha de decidir la seva pròpia moral. I les eines per poder prendre les pròpies decisions són:

o El coneixement

o L’educació

o La raó

- Major autonomia davant les institucions

Degut a la idea de l’individu com a ésser lliure i autònom, es pateix una separació important entre les institucions-guia i l’individu.

· Separació entre Esgésia-Estat

- Estat laic

El pecat ja no és llei.

- Privatització de la moral.

La moral religiosa segueix existint però en l’àrea privada.

- Reconeixement de la pluralitat religiosa

Reconèixer la pluralitat religiosa, és reconèixer que hi ha altres creences i es deixarà de matar gent per les seves creences.

· Secularització de la vida quotidiana IMPORTANT

Secularització= pèrdua d’influència de l’església. Als Estats Units la secularització és molt lenta, a diferència d’Europa que és molt més ràpida.

- Desencantament del món (Weber)

Progressivament deixaran de creure en càstigs divins, supersticions, etc.

- Augment de les explicacions racionals en el món quotidià

El món es racionalitza.

- Pèrdua d’influència de la religió en les vides individuals

· Racionalisme il·lustrat

- Fe en la raó emancipadora

Alliberament dels límits que ens posa la natura i superació dels nostres problemes.

- Fe en la ciència -> Anhel de dominar la Natura (Bacon)

Bacon diu: “Volem saber per tenir poder, poder per dominar la natura”.

- Fe en l’educació i el coneixement

Si al poble li dones coneixements i educació i a sobre li dius que pensi per si mateix, aconseguiràs individus independents. Una xarxa educativa portarà al coneixement i el coneixement més el pensament ens portaran a nous coneixements.

· Atribució de sentit al futur

La societat tradicional és una societat que busca el sentit de la pròpia existència en el passat, en els textos antics i bíblics, però a la societat moderna es busca el sentit de la vida cap al futur, creuen en el progrés, no tenen por al canvi. Volen canviar per progressar.

- Fe en el Progrés

- Sorgiment de les grans utopies emancipadores

Creuen en utopies que es poden aconseguir amb la raó. Planifiquen ja siguin utopies capitalistes o socialistes basades en la igualtat. Acaben muntant grans utopies

- Propensió als canvis socials i polítics

- L’ésser humà com a amo del seu destí

Els individus som lliures.

- Projecció de l’individu en l’acció col·lectiva

Tot i que son individualistes i creuen en la pròpia llibertat també creuen en l’acció col·lectiva, és a dir en unir-se tot per manifestar-se i fer revolucions.

La gent està disposada a lluitar per aquestes utopies.

· Afebliment de la pertinença social

- Pas del sentiment de comunitat a sentiment d’associació (Tönnies)

Tönnies parla de que una de les coses que es produeix en el canvi de societat tradicional a la societat moderna és el pas del sentiment de comunitat al sentiment d’associació. A la societat tradicional l’individu es deu al col·lectiu i el col·lectiu protegeix a l’individu. Ara en canvi la solidaritat és voluntària. Amb d’individualisme hi ha més llibertat però ja no anem tots a una i hi ha menys cohesió social, menys solidaritat. Estem més sols.

- Disminució del grau de cohesió social

Símbols de la modernitat: “La llibertat guiant al poble” i Promoteu. El mite de Promoteu és el mite que simbolitza l’esperit de la modernitat. Els deus el castiguen per haver robat el foc dels deus i haver-lo donat a l’home.

SÍMBOLS DE LA MODERNITAT

BALANÇ DE LA MODERNITAT

Balanç del recorregut dels 200 anys de Modernitat.

· Desenvolupament dels drets individuals i de la democràcia

- Però noves formes de dominació i manipulació

o Mass-media

o Mitjans de control estatal

o Publicitat

o Societat de consum

o Etc.

Realment la modernitat ens ha fet lliures de totes les cadenes? O ara estem lligats a altres cadenes?

· Grans avenços científics i tècnics

Hi ha hagut grans avenços científics i tècnics però la ciència també ha provocat nous riscos.

- Però nous riscos derivats

o Amenaça nuclear

o Transgènics

o Degradació del medi ambient

o Etc.

- Però mals usos

o Carrera armamentística

o Productes tòxics

o Etc.

· Fracàs de les utopies emancipadores

- Frau de les revolucions liberals i socialistes

Les revolucions liberals i socialistes fracassen. El liberalisme va ser un frau i pel que fa el socialisme els que el van aplicar ho van fer sense fer cas de les idees dels pensadors il·lustrats i van acabar sent un fracàs.

- Genocidis en nom de les idees -> Guerres Mundials, totalitarismes

En època moderna van haver-hi guerres molt cruels per defendre ideologies. La il·lustració entra en crisis. A Alemanya als anys 30 hi havia una societat avançada, cultural i la major part de la gent tenia educació però to i així surt una figura com Hitler que aconsegueix convèncer a tot el país.

- De la Raó emancipadora a la Raó instrumental

La Raó emancipadora es va començar a convertir en una Raó instrumental, una raó que únicament serveix com a instrument per a qualsevol fi, com a procediment, però no és una raó ètica.

· Destrucció de les tradicions i secularització

- Però... Anomia (desorientació normativa, apatia existencial.

- Desarrelament

Incertesa permanent tota la vida. Subjecte desprotegit. On està el be i el mal? Cada cop és més difícil viure.

DE LA MODERNITAT A LA POSTMODERNITAT

· Etapa Històrica

- Segles XX-XXI (Occident): De 1979 fins l’actualitat.

Al 1979 Lyotard va escriure un llibre que es titula La Postmodernitat. Hi ha una ruptura amb la modernitat, el fenomen, però, existeix des de la dècada dels 60; un inici que encara avui dura.

Les dues eines de la modernitat era la raó per arribar al progrés. Ara la gent deixa de creure en la raó i en el progrés, mite de Sisifo: es passen la vida intentant crear la societat perfecte i no funciona.

· Factors principals de canvi

- Desencant social i polític

- Fracàs de les utopies (socialisme, maig 68)

- Conflictes bèl·lics del segle XX

- Catàstrofes ecològiques i mal ús de la ciència

- Deslegitimació del racionalisme

- Deslegitimació del progrés

CARACTERÍSTIQUES CULTURALS DE LA SOCIETAT POSTMODERNA

· Procés d’individualització (Beck)

- Desvinculació de les institucions tradicionals (família, escola, religió...)

- Biografies electives (...i de risc!)

- Individualisme egocentrat -> Autorealització del jo

- Desconnexió de l’individu de les grans fites col·lectives.

· Culte al jo

- Culte a la imatge, culte al cosa, narcisisme, cerca de l’eterna joventut -> Trastorns derivats.

Individu egocèntric, més preocupat que mai per la seva imatge que generen transtorns.

- Superficialitat en les mentalitats i en les relacions

Si el que importa és el cos, es fan operacions... hi ha superficialitat en les relacions i en les mentalitats, és a dir, ens fixem en el físic i no en la forma de ser.

· Nou “Carpe Diem”

Als individus de la societat postmoderna els hi preocupa molt el fet de passar-s’ho bé.

- Hedonisme (cultura del plaer) -> Intensitat -> Auge de les addiccions.

El “carpe diem” és una expressió que prové de l’escola Hedonista, filosofia de l’època de la Grècia clàssica, i es basa en la cultura del plaer. La diferència és que en l’època clàssica hi havia molt pocs hedonistes i actualment n’hi ha molts.

El subjecte individualista postmodern busca la intensitat, “el subidon” contínuament, i presenten addiccions a tot drogues, risc, sexe i al ...

- Consumisme

Consumir per sobre de les seves possibilitats.

- Declivi de la cultura de l’esforç

Llei del mínim esforç, molt poca capacitat de superació. Declivi de la cultura de l’esforç degut a una reforma educativa poc exigent.

- Priorització de les emocions davant la raó

Degut a la poca exigència educativa, és molt difícil demanar reflexions racionals, no demanem temps reflexiu, i són reflexions més emocionals portades per la intuïció -> Heurística, és molt manipulable.

· Postmoralisme (Lipovetsky)

- Deslegitimació de la moral imposada externament.

No s’assumeixen els deures morals. La moral interna se la crea un personalment, però cada cop hi ha menys gent que ho faci.

- Desresponsabilització -> Drets sense deures.

Els individus són molt actius a l’hora de demanar els seus drets però eviten responsabilitzar-se dels seus deures.

· Societat líquida (Bauman)

- Pluralisme tolerat de diferents sistemes de valors -> Amoralitat creixent

Podem ser molt amics d’una persona que pensa i actua d’una forma totalment diferent a nosaltres. Això fa que hi hagi una amoralitat no confondre amb immoralitat creixent. És a dir, no els individus no es plantegen si allò que fan és moral o no, no hi ha, per tant, ni principis ni valors absoluts.

- Inconsistència dels valors i les idees -> Bona adaptabilitat al canvi constant

Els valors i principis són cada cop més volubles, més inconstants. En funció de les circumstàncies els individus d¡adapten = que els líquids. Per Bauman això és una tragèdia pq l’ètica és feble i deixa de ser un ciment. Aquest fet fa que les societats siguin molt canviants.

· Secularització i reencantament del món.

- Continuïtat en el declivi de les religions tradicionals

Ruptura de la influència de les religions ( totes les formes de cristianisme des del catòlic fins al protestant ) a la societat.

- Auge del sincretisme pseudo-religiós “a la carta”

Emergeixen noves religions Budisme, hinduisme etc. I es fan religions “a la carta”, que es basen en agafar diferents parts de diferents religions i creure en allò que un vol.

- Augment de l’esoterisme i els manuals d’autoajuda

Manuals d’autoajuda molt típics de la postmodernitat. Són molt egocèntrics; busquen respostes en coses esotèriques, degut a la inseguretat.

· Crisi de sentit

- Nihilisme

En el preset

- Presentisme escapista -> Sentit en el present

En el present és on hi ha tot el sentit. Els individus es refugien en el present i si poden no assumir responsabilitats, millor.

“No puc fer res més que lluitar per mi”

- Buit existencial?

Com els individus no troben sentit a la seva existència, tenen un buit existencial. Es busca la diversió, són insensibles a la transcendència, no veuen que el món és quelcom més que ells mateixos.

- O insensibilitat enfront de la transcendència?

Societat narcicista mite de Narcís pq els individus només pensen en ells mateixos.

POSTURES EN L’ERA POSTMODERNA

· Postmoders

- El projecte de la modernitat és un projecte superat per la Postmodernitat

- Benvinguda a l’individualisme i a l’alliberament dels lligams socials i col·lectius (per opressors)

- El jo ha de ser el nou centre de totes les coses.

- Cap ideologia ni cap religió justifiquen el sacrifici de la llibertat i els desigs individuals

- Tota utopia és falsa, per impossible

Com és falsa, per tant...

- “Carpe Diem!”-> Vivim el present

- Només té sentit allò que fa que jo em senti bé. Fer la pròpia vida i sense complicar-se-la

· Neotradicionalistes

Ca tornar a les tradicions i l’autoritat. El projecte de la Modernitat és un projecte fracassat i degenera en la Postmodernitat

- Cal tornar a les institucions tradicionals: família, pàtria, autoritat

- La religió i la tradició han de tornar a ser l’eix generador de sentit

Afirma que el caos actual és degut a la pèrdua de religions.

- La cohesió social ha d’imposar-se a la lògica individualista

- En els valors que ens van guiar en el passat (premodern), trobem la clau del futur.

· Neomoderns

- El projecte de la Modernitat és un projecte inacabat, a reformar, però encara vàlid. Tot i que caldria reformar algunes coses.

- La Postmodernitat suposa nihilisme social i porta a un individualisme irresponsable i egoista.

- Cal conciliar els valors individuals amb els col·lectius -> L’individu també és en la mesura que es projecta socialment (inclòs el compromís)

Cal evitar que es trenquin els llaços entre l’individu i el col·lectiu, ni perdre els valors individuals però sí intentar conviure entre ells dos.

- El gaudir únic dels sentits només porta a una autorealització buida i superficial

- Moltes ideologies i molts projectes de futur han fracassat, però hem de continuar intentant-ho -> Mite de Prometeu o mite de sísif? Imaginar a Sísif feliç.

No hay comentarios:

Publicar un comentario