TEMA 4 SOCIOLOGIA: Estratificació Social

TEMA 4: ESTRATIFICACIÓ SOCIAL

CONCEPTES BÀSICS

Estrat Social: Grup d’individus amb característiques comunes que ocupa una mateixa posició en l’escala de distribució de recursos materials i simbòlics en una societat determinada

Estructura Social: Sistema compacte format per la constel·lació dels diferents estrats socials i les seves relacions i interaccions mútues.

§ Dues visions

_- Visió gradacional: visió estàtica, èmfasi en la classificació. _{Com una fotografia, quina ocupació fa cadascú.}

- Visió relacional: Visió dinàmica, èmfasi en les interaccions. Són les relacions que s’estableixen entre les diferents classificacions.

§ Tipus de recursos distribuïts per l’estructura social

- Recursos materials: patrimoni, rendes, béns de consum, mitjans de producció, etc.

- Recursos simbòlics: poder, educació, cultura, prestigi social, credencials de qualificació, jerarquia ocupacional, rols, drets i obligacions, etc.

§ Tipus d’estructura social

- Abans s. XX

Privilegiats. Una minoria

Desafavorits.

- A partir del s.XX

Privilegiats. Una minoria.

Classe mitjà. La majoria.

Desafavorits. Una minoria

ESTRUCTURACIÓ DE LA DESIGUALTAT

Diferenciació dels grups socials

- Rígida (adscriptiva): T’acompanya tota la vida. _{Si ets de X raça, moriras sent de X raça}

_- Difusa (adquisitiva): Pot ser variable. S’adquireix per determinades circumstàncies _{ex: ser ric o ser pobre}

Criteri de distribució de recursos:

_- Criteri adscriptiu: Per ser dona o home passaran un seguit de factors, si no t’agraden mala sort.

_- Criteri d’oclusió: Grup social que tanca certs recursos _{Ex: príncep no es pot casar amb els plebeus}

_- Criteri meritocràtic: L’accés de recursos es deriva dels mèrits o demèrits de les persones _{Ex: Per obtenir un títol d’alguna cosa no importa les qualitats de la persona sinó la nota.}

La qüestió de la igualtat d’oportunitats

_- Igualtat formal: Hom ha de passar el mateix filtre de mèrits. Igualtat d’oportunitats.

- Igualtat de condicions: Depèn de les circumstàncies de l’individu.

_{Ex: Dos alumnes d’una classe (formal) un té professor particular i l’altre ha de treballar per poder pagar-se els estudis (condicions)}

Mesures de correcció de la desigualtat

- Discriminació positiva: Intenten corregit la igualtat de condicions. A igualtat de resultats es prioritza aquell individu que forma part d’un grup social més desafavorit.

- Polítiques de quotes: Són més agressives, s’obliguen a administracions o empreses a tenir un percentatge de gent a la plantilla amb un perfil concret _{ex: 5% discapacitats}

- Redistribució de recursos: Mesura sistemàtica. No s’aplica directament a les persones, sinó que es crea un sistema per repartir uns recursos. Suposa una igualació de recursos en el sistema _{Ex: + ric, + impostos. + pobre – impostos o res.}

INDIVIDU I ESTRUCTURA SOCIAL

Característiques d’identificació amb el grup. Basades en:

- Trets físics (raça, gènere)

- Trets culturals (ètnia, religió, llengua, origen)

- La detentació de recursos materials (renda, ingressos, patrimoni)

- La posició ocupada en l’estructura ocupacional.

- Altres trets distintius (edat, orientació sexual, Etc.)

La pertinença de grup

- Oberta: Variable

- Tancada: Invariable, és de naixement (com el gènere)

Mobilitat social

- Ascendent: la posició social millora.

- Descendent: La posició social empitjora _{un ric que s’empobreix.}

PRINCIPALS SISTEMES D’ESTRATIFICACIÓ

(VEURE: DIAPOSITIVA 5 TEMA 4.)

Principalment hi ha 3 sistemes d’estratificació (falta l’esclavista, que és similar a les castes, però està abolit). El sistema estamental, són grups socials que es basaven en qüestions de llinatge _{Clergat: t’hi feies, no hi naixies. Adscriptiu: depenia del lloc on naixessis.}

Classes socials:

Són obertes, ascendents o descenedents.

- Burgés: Capitalista, posseïa indústries.

- Classe obrera

- Classe mitjana: ni burgesos ni obrers. Actualment és molt ample.

*Castes:

Brahamans – Descendents dels sacerdots. Intocables /dalit

És un sistema tancat. Els brahamans moren brahamans, abans hi havia restriccions legals.

PRINCIPALS EIXOS DE DESIGUALTAT

Apareixen a partir de la revolució industrial. Depèn de la condició socioeconòmica de l’individu, per tant, permet canvis ascendents o descendents

A) CLASSE SOCIAL

1. KARL MARX

• Criteri delimitador

Segons Marx, la clau de la distribució de classes socials funciona segons si ets o no propietari dels mitjans de producció (produeixen riqueses)

• Principals classes socials. Segons Marx n’hi ha dos tipus de classes socials:

- Capitalistes (burgesia): Tenen capital per comprar mitjans de producció.

- Proletaris (classe obrera): No tenen propietats, però no implica que no tinguin diners. Poden ser rics i pertànyer a la classe obrera.

• Relacions d’explotació- Plusvàlua

El capitalista s’aprofita de la debilitat del proletari i les seves necessitats i feblesa econòmica.

Plusvàlua: la base principal d’explotació

- S’aplica a tothom

- Una persona amb capital s’aprofita sense treballar, aquesta persona decideix amb quin valor del que s’ha obtingut es queden els treballadors.

- Efecte exercit de competència.

• Dinàmica social

- Marx afirma que la societat és molt injusta. I anem cap a la lluita de classes degut a la consciència de classes, és a dir, quan s’adonen que estan sent explotats. Això comporta...

- Revolucions socials. Segons Marx passaran en un moment o un altre, els intel·lectuals el que fan és accelerar aquest procés de consciència.

• Aspiració: societat sense classes- Socialisme

Vol muntar una societat o bé amb una classe única o bé sense classes; la qüestió és que ha de ser igualitària. “De cadascú segons les seves capacitats i a cadascú segons les seves necessitats”.

Una societat socialista- comunista. No s’ha de ser competitiu, sinó que cal ser competent. Parla de solidaritat entre el col·lectiu, és socialitzen els recursos.

2. MAX WEBER

• Criteri delimitador.

- Propietat privada dels mitjans de producció.

- Coneixements tècnics -> Credencials de qualificació

Afirmen que un dels criteris a delimitar la propietat privada dels mitjans de producció _{= que Marx.} Però afegeix que cal diferenciar entre aquells que tenen coneixements tècnics i la qualificació de la mà d’obra és essencial per la seva posició al mercat, el que cotitzes a l’empresa _{diferent a Marx.} Per tant, no tots tenen que estar explotats.

• Principals classes socials.

- Jerarquia propietària i il·lustrada

Jerarquia que poden ser els propietaris de l’empresa i el “gerent” de l’empresa (il·lustrat). Weber diu que dona plusvàlua, però ben pagada, per tant no ho veuen com una explotació i, per tant, no hi ha consciència de classes pq l’individu no està sent oprimit ni explotat.

- Treballadors de “coll blanc” (white collar)

Té una qualificació que li permet desenvolupar feines tècniques en millors condicions de treball i salarials.

- Petita burgesia

Weber defensa l’existència d’una petita burgesia que són els comerciants. Són propietaris de petits mitjans de producció.

- Classe obrera – Treballadors de “coll blau” (blue collar)

Fa treball desqualificat. És intercanviable i la seva posició de mercat és baixa.

• Relacions de mercat.

Relacions de mercat més altes o baixes segons el que es cotitzi.

• Dinàmica social.

- Lluita de classes de caràcter contingent.

La lluita de classes només es donarà en societats pobres amb més desigualtats. Les classes mitjanes aturen les revolucions socials.

- Altres conflictes

No són únicament de classes _{Ex: desigualtat per ètnia, gènere...}

• Aspiració: societat meritocràtica.

Weber és procapitalista, sempre i quan estiguem en una societat meritocràtica amb igualtat d’oportunitats, educació per tothom i que el propi sistema decideixi els millors i els pitjors.

3. TENDÈNCIES POSTERIORS

• Fragmentació de l’estructura de classes

- Eclosió de les classes mitjanes

Comporten...

- Disminució de la classe obrera tradicional

- Els “working poors”

Tot i que treballar està per sota del nivell mínim de subsistència, treballen sota economia submergida i tenen les condicions d’explotació, denunciades per Marx anys enrere.

Efecte crida: Immigrants il·legals han arribat a un país pq saben que tindran feina.

- Aparició de l’exclusió social

Aparició d’un grup de persones que estan inadaptats, queden excloses d’una vida social integrada _{ex: sense sostre} els hi costa seguir els ritmes de vida de la societat.

• Classe social i tipus de capital

- Capital econòmic

- Capital cultural- educatiu

- Capital social- xarxes, relacions i contactes.

• Estils de vida i consciència de classe

- La distinció (cultural i/o econòmica)

Teoria de la distinció de Bourdieu: Hi ha una sèrie de grups socials que constantment intenten distingir-se de la resta. Com si distingint-se demostressin ser superiors, i la resta de grups socials els intenten copiar a ells _{ex: en la moda.}

- Pautes de consum i estils de vida

Pautes de consum i estils de vida amb els que la gent s’identifica més que amb la consciència de classes. Pesa més com ens comportem com a consumidors i no com a treballadors, els consum defineix més la identitat dels individus.

- _{en conseqüència de l’anterior} Desaparició de la consciència de classe

B) GÈNERE COM A EIX DE DESIGUALTATS

• Sexe i gènere

- Sexe: Diferències biològiques que es donen segons si un és mascle o femella.

- Gènere: Diferències socials, psicològiques i de rols, incloses per la societat mitjançant la socialització. El gènere com a construcció social.

• La teoria del patriarcat (Walby)

La nostra societat s’ha definit com una societat patriarcal _{gènere com a construcció social} La construcció que s’ha fet del patriarcat és una construcció social, els homes ho van fer per tenir la garantia de la dominació sobre la dona, les dones han estat sistemàticament apartades de la societat.

Bona part de l’engany consisteix en fer creure que el sexe et fa més o menys capacitat per segons quins rols.

- Patriarcat privat – Àmbit de la llar

En primer lloc es va muntar un patriarcat en l’àmbit privat, que era en l’àmbit de la llar, estructura de poder. El pare és el cap de família i s’ha de preocupar per la subsistència d’aquesta. I les dones es dediquen a les feines de la llar, cura i criança dels fills i de la gent gran.

- Patriarcat públic – Àmbits de l’Estat i del mercat laboral

En segon lloc a l’esfera pública la societat s’ha distribuït a partir de l’Estat i el mercat laboral, els homes s’ho van muntar per ser ells els únics que podien votar. La dona pot treballar però sempre estarà per sota el seu marit.

• Gènere i socialització diferencial

- El gènere en la família i la llar: dona a casa amb els fills i ancians

- El gènere a l’escola: Escoles mixtes. L’escola reforçava aquests rols.

- El gènere en el mercat de treball

• Gènere i mite de la bellesa (Wolf)

A la dona se li ha reservat el rol de la bellesa. L’única possibilitat que tenia la dona per pujar de nivell era la bellesa -> Element de selecció únic en el cas de les dones; això provocava baixes autoestimes, les dones son univalorals.

Home -> En primer lloc qualitats intel·lectuals i en segon lloc estètiques

C) ORIGEN CULTURAL/ ÈTNIA COM A EIX DE DESIGUALTAT

• El fenomen del racisme

- Racisme cultural i xenofòbia (ètnia, religió)

Cada ètnia tendeix a considerar més desitjables els de la seva pròpia ètnia i menys desitjable i valorable altres ètnies

- Racisme polític i institucional (nació, llengua)

L’Estat delimita uns drets i uns privilegis a unes ètnies concretes.

- Ghettos, política d’apartheid i neteja ètnica

Hi ha polítiques que afavoreixen tres elements que formen part del racisme cultural i/o instintiu:

1. Ghettos: Aparició de concentracions d’una ètnia en una determinada part d’un territori. Concretament, acostumen a trobar-se en aquest indret els més marginats. La part d’individus no discriminats es troben per la resta del territori.

2. Apartheid: “Muntar dues societats en una”, tot fent que hi hagi una sèrie de recursos separats segons la ètnia _{ex: Rosa parks, EUA anys 60.} Apartar ètnies pq entre elles no es barregin.

3. Neteja ètnica: Intentar “exterminar” la ètnia que “molesta” o bé expulsar-los d’un territori etc.

• Explicacions del racisme

- Interpretacions psicològiques

1. Teoria del Boc expiatori

En comunitats en crisi va bé tenir un grup social al qual culpar davant algun/qualsevol cas _{ex: jueus en l’alemanya nazi.} No sempre és a ètnies però sí la majoria de vegades.

2. Teoria de la persona autoritària (Adorno)

Tendència a copiar el model d’autoritat. Tendència a pensar que tot allò que penses és real, no accepten diferències. Tendeixen a reproduir idees racistes.

- Interpretacions sociològiques

1. Etnocentrisme i oclusió de grup

Algú que pertany a una ètnia i és etnocèntric; quan ve una ètnia nova fa una oclusió de grup _{això és per nosaltres i la resta per vosaltres}.

2. Mecanisme de defensa identitari

La presència d’un altre grup social, fa que un altre es senti amenaçat. Es sent envaït. Veu perillar els seus drets identitaris, com per exemple la llengua.

3. El racisme com una forma de classisme

El racisme és una forma de classisme (menyspreu per les classes inferiors) No es valora el racisme com una diferència ètnica sinó segons el nivell adquisitiu d’X individu _{Ex: Eto’o vs barrendero}

D) GRUP D’ESTATUS COM A EIX DE DESIGUALTAT

FALTA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

• El grup d’estatus

- Distinció i oclusió de grup -> Elitisme

• Simbologia i consum

- Els símbols d’estatus

- El consum distintiu (Bourdieu)

- El consum conspicu (Veblen)

• Cultura i estatus

- Prestigi social

- Variacions subculturals

E) EDAT COM A EIX DE DESIGUALTAT

FALTA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

• Les edats en la societat tradicional

- Infravaloració de la infància

- Culte a l’ancianitat

• Les edats en la societat actual

- Sobrevaloració de la infància

- El mite a l’eterna juventut

- Marginació de l’ancianitat