TEMA 2: LA COMUNICACIÓ I LA INFORMACIÓ DE LA SOCIETAT ACTUAL
La societat de la informació: un nou escenari de mediatització
LA COMUNICACIÓ EN LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ
La societat de la informació com s’ha desenvolupat i per què? S’ha creat de forma autònoma i independent? O hi ha diferents factors que l’han format?
Des dels anys 70 estem vivint una revolució tecnològica sin precedents relacionades específicament amb les TIC. Aquesta revolució ha possibilitat el pas cap a la Societat de la Informació, de la mateixa manera que la Revolució industrial va donar pas a la Societat industrial.
Tecnològicament tenim a la nostra disposició nous dispositius per rebre informació i comunicar-nos, nous sistemes d’accés i gestió de la informació, i noves eines de comunicació que estan transformant les formes de producció econòmica, la societat i la cultura. En aquest sentit les TIC contribueixen al desenvolupament de les circumstàncies.
Ø Segons Matterlart & Matterlart (1986) Penser les medias
“La comunicació és un fet d’estructura i no un fenomen de moda. Ocupa un lloc central en les estratègies que tenen per objecte la reestructuració de les nostre societats. A través de les tecnologies electròniques és una de les peces clau de la reconversió dels grans països industrialitzats. Acompanya el nou desplegament dels poders –i dels contrapoders- en el marc familiar, en l’escola, en la fabrica, en l’oficina, en l’hospital, en el barri, en la regió, en la nació. A més, s’ha convertit en un element essencial de la internacionalització de les economies i de les cultures. Per conseqüent, en un encreuament entre pobles, nacions i blocs.”
LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ
La societat de la informació és una de les denominacions creades pels científics socials per definir la situació actual. Es fa referència a la informació com element central de la societat, però no solament en referència a la informació com a element central de la societat, sinó també a la vida quotidiana de cadascun dels ciutadans.
LA SOCIETAT XARXA (Castells, 2001:14)
“Aquesta societat xarxa és al societat que jo analitzo com una societat que la seva estructura social està construïda entorn a xarxes d’informació a partir de la tecnologia d’informació microelectrònica estructurada a internet. Però Internet, en aquest sentit, no és simplement un tecnologia; és el mitjà de comunicació que constitueix la forma organitzativa de les nostres societats”
Internet dona trets de l’actualitat difícils de contextualitzar.
Hi ha noves formes d’organització empresarial, social i de relació.
LA FRACTURA DIGITAL
La centralitat d’Internet en moltes àrees de l’activitat social, econòmica i política es converteix en marginalitat per aquells que no tenen o que tenen un accés limitat a la xarxa, així com pels que no són capaços de treure-li profit. (Castells, La galàxia Internet)
Tipus de fractura:
- Accés
- Competències
- Contingut
- Participació.
COMPETÈNCIES
Ús confiat i crític de les tecnologies de la Societat de la Informació per el treball, l’oci i la comunicació.
Qui accedeix i qui no té competències per utilitzar Internet de manera vàlida. Saber de què serveix aquella eina? I com fer-la servir?
Ø Competència Digital
Es definiria com la capacitat que pot arribar a obtenir una persona per utilitzar noves tecnologies. És a dir, la capacitat de comunicar-se, informar-se o de crear coneixement mitjançant els mitjans tecnològics.
Una capacitat de buscar, obtenir, processar i comunicar informació per, tot seguit, convertir-la en coneixement.
Continguts: Des de la gratuïtat fins la creació de continguts.
Participació: Democràcia, ciutadania i opinió pública.
TENDÈNCIES AL SECTOR DE LA COMUNICACIÓ
1. Liberalització del mercats
Des dels 80 fins ara ha anat creixent. Cada vegada més mercantilització...
I amb la TDT és una nova demostració de l’obertura de noves possibilitats.
2. Internacionalització o més ben dit, la transnacionalització del mercat dels mitjans.
La liberalització i la internacionalització han comportat...
3. Concentració de les corporacions comunicatives: cada vegada menys empreses controlen més mitjans per diversificar la seva oferta i així guanyar diners per tot arreu.
Però a la vegada i tot i que sembli contradictori...
4. Aparició de pluralitat dels mitjans. Cada vegada, sobretot arrel amb la TDT, han aparegut molts més canals.
No només oferta de producte sinó...
5. Integració o convergència: Multiplicació de canals: cada cop més hi ha més canals (mòbils, portàtils etc...)
6. Glocalització: Moviment contrari a la Globalització. Cada cop més la gent fa ús d’elements globals però es busca més continguts de caire local.
Els productes globals busquen convertir-se en locals.
a. La creciente importancia de la comunicación local
b. La adaptación comunicativa de los productos globales a los mercados locales:
7. Fragmentació i segmentació de les audiències. Estem fragmentats en tots els productes i espais.
Aproximació crítica a la societat de la informació: economia, societat i cultura.
UNA NOVA CULTURA
S’ha creat una nova cultura? Si es que sí quina cultura s’està esdevenint!?
Entesa com la totalitat de xarxes socio-tècnico-culturals que han sorgit i han estat configurades decisivament pels impactes de les noves TIC digitals. La cultura digital avarca, més enllà dels sistemes, pràctiques, entorns i mitjans culturals simbòlics, tradicionals i s’extén pràcticament a tots els processos d’innovació desencadenats per les TIC.
CIBERCULTURA
La cultura de la societat digital (Levy, P., 2007)
És aquell espai de comunicació obert per a la interconnexió mundials dels ordinadors, espai de comunicació que permet que cadascú emeti, rebi, participi en els processos d’intel·ligència col·lectiva en comunitats virtuals (Levy, 1998)
L’auge de la cibercultura s’explica per factors com:
- Emergència del ciberespai: nou espai de comunicació, sociabilitat, organització, i transacció d’informació.
- Millores en el tractament, emmagatzematge i transmissió de continguts.
- L’augment d’interfases: Equips materials que permeten la interacció entre l’univers de la informació digitalitzada i el món ordinari.
- L’accés dels usuaris a diferents programes.
- L’augment en la interactivitat: La participació activa del beneficiari d’una transacció d’informació.
LA CULTURA DE LA CONVERGÈNCIA
“Benvinguts a la cultura de la convergència, on xoquen els vells i els nous mitjans, on els mitjans populars es creuen amb els corporatius, on el poder del productor i el consumidor mediàtics interaccionen de formes impredictibles” (Jekins, H., 2006)
Està produïda per una barreja de:
a) Convergència tecnològica: Flux i producció de continguts a través de múltiples plataformes mediatiques a les quals cada cop tenen més accés els propis usuaris. Convergència dels continguts.
b) Cultura participativa: On productors i consumidors es barregen i interaccionen a través d’unes lleis complexes per compartir i influir en els continguts. La producció mediàtica integra l’experiència de l’usuari.
c) Intel·ligència col·lectiva: Tots els participants construeixen el seu propi saber personal a partir dels fragments extrets del flux mediatic i, alhora, utilitzen les seves capacitats per interactuar amb els continguts. “Cap de nosaltres pot saber-ho tot; cadascun sap alguna cosa; i podem ajuntar les peces si compartim les nostres habilitats.”
Fan (geek): El fan és un consumidor expert que produeix sentit a partir del seu consum fanàtic. No es un individu aïllat ni manipulat per els mitjans sinó un consumidor i bricoleur que construeix la seva pròpia identitat, individual i col·lectivament en la seva comunitat d’adoració.
Comunitat: Entesa com una comunitat de sentit compartit. És e conjunt d’individus que comparteixen uns referents i interaccionen per interpretar-los i dotar-los de sentit (postproducció).
Consum: Activitat participativa de construcció de significat i identitat. Més enllà del consum entès com una activitat econòmica que actua d’activador cultural. Crea el terreny comú per la generació de comunitats.
La xarxa s’ha convertit en el lloc on es produeix tot aquest procés i l’eina amb la que es genera. És un artefacte cultural.
