Sociologia T2: CULTURA I SOCIETAT

TEMA 2: CULTURA I SOCIETAT

ELEMENTS CULTURALS

Símbols- Significat diferit (cal codi desxifrador). Depenent de la cultura els símbols canvien, es poden entendre, tot i que és difícil, però no compartir. _{Ex: una bandera.}

Llenguatge- conjunt de símbol emprats per comunicar-se. Tota cultura té un llenguatge.

Valors- Models sobre l’aprovable i el rebutjable

Creences- Fets o enunciats considerats certs. Les quals poden ser metafísiques o no _{ex: no es pot mostrar que homes i dones són intrínsicament iguals. Igual que les races.}

Normes- Regles prescriptives/proscriptives

Prescriptives: Permeten/obliguen fer alguna cosa

Proscriptives: Prohibit.

Les normes es troben en tres tipus de fenòmens:

- Lleis: Normes escrites, oficials

- Mores: Conducta moral. Costums que s’atribueixen a significats morals.

- Costums: tradició. Venen donades pq es fa o es fan des de fa anys.

- Costums i mores, no estan escrites, són difícilment defensables, i t’obliguen per la pressió. És molt difícil contravenir les costums i encara més les mores.

Cultura material i tecnologia- Artefactes. Construït per la mà de l’èsser humà. Es podria reproduïr la nostra societat només per els artefactes, allò que han creat.

CONCEPTES BÀSICS

Societat: Conjunt de persones que interactuen en un marc territorial definit

Cultura: Conjunt de símbols, valors, normes, creences, actituds i objectes materials que constitueixen el mode de vida d’una societat.

- Superposicions entre cultura i societat.

Una societat sempre comporta una cultura, pot haver una cultura compartida per diverses societats. També varies cultures dins d’una societat.

Natura vs. Cultura- La fal·làcia naturalista. Considerar que els trets d’una cultura són naturals, són biològics. Això no és cert, seria un egocentrisme cultural. L’ésser humà és molt més cultural que biològic, tenim uns instints primaris i un aspecte biològic, tenim uns instints primaris i un aspecte biològic, però la resta és cultural (Que és allò que ens diferencia dels animals), majoritàriament, som comportament social.

LA FRAGMENTACIÓ CULTURAL

1. Jerarquia cultural en les societats. Fragmentació vertical.

- Cultura elitista

- Cultura popular

Cada societat etiqueta jeràrquicament les manifestacions de coneixement i els cataloguen en cultura elitista o bé popular Les masses populars intenten seguir les marques de les cultures elitistes.

2. Subcultura. Fragmentació horitzontal

Grups socials que manifesten trets característics que es desvien de la cultura general, de la cultura matriu _{ex: Sectes} Els fan peculiars dins de la cultura. Però dins de les subcultures també pot haver fragmentació vertical _{ex: Opus Dei.} Va més enllà d’una acció de pensament, cal actuar en concordança.

3. Contracultrura= anticultura

Grups dins de la societat però no dins de la cultura. Van en contra, viuen de forma alternativa, van en contra de la cultura en general _{ex: ocupes, hippies...}

Viure al marge del sistema, fins i tot intenten canviar el sistema. Tenen una filosofia al darrere.

Hi ha dos tipus de contracultura:

a) Activa: Canvi del sistema _Ocupes

b) Inactiva: Passen del sistema _hippies

4. Cultura i identitat

1, 2 i 3 -> 4. Modelen la cultura i identitat a partir del sentit de pertinença i identificació. Tothom té un conjunt de trets que identifica a cada individu, és la vessant cultural de la personalitat.

LA PROBLEMÀTICA CULTURAL

El canvi cultural

- Desajustament (cultural lag) i integració.

No és negatiu. És un fet cultural.

El xoc cultural

- Etnocentrisme vs. Relativisme cultural.

E: Considerar la teva cultura com la única correcte o natural i considerar que els altres són inferiors o salvatges. En general i la majoria de vegades és la primera reacció.

RC: No es pot jutjar mai una altra cultura amb els paràmetres de la cultura pròpia. Pq aquests codis són propis.

Problemàtica cultural actual

- Cultura global i auge de les cultures locals

- Societats multiculturals

o Conflicte i convivència entre cultures

o Models d’integració cultural

Sociologia T1: LA PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA

TEMA 1: LA PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA

MOVIMENT HISTÒRIC DE LA SOCIOLOGIA

El pensament social existeix des de sempre, però la sociologia no apareix fins al s. XIX. I es comença a desenvolupar al s.XX

Modernitat > Hi ha un seguit de transformacions social que capgiren la societat:

1. Revolucions industrials, sorgeix el capitalisme.

2. Grans avenços científics i tecnològics. Hi ha un fort canvi en la mentalitat de la gent.

3. Revolucions Urbanes. Com a conseqüència de les Revolucions industrials i els grans avenços científics i tecnològics, la gent passa de zones rurals a zones urbanes. El camp queda despoblat i grans masses de persones van a les industries, creixen exponencialment en un temps molt breu.

4. Revolucions liberals. Són canvis socioeconòmics, sociodemogràfics (principalment) i també una forta vinculació a la política. Auge de les revolucions liberals. Canvi en la manera de governar i la mentalitat _{L’individu té dret a vot per primera vegada.}

5. Sorgiment del moviment obrer. Les Revolucions urbanes provoquen el naixement del proletariat.

6. Secularització. Factor paral·lel a 5. Pèrdua de la presciència i influencia de l’església. La gent es desproveeix de les influències divines a la seva vida (Degut a 2 i 4). _{La Sta. Inquisició exemple d’un element que evitava aquest fet, s’acaba gràcies a la política liberal.} Són els canvis principals que impliquen el canvi de la modernitat.

7. Sensació de vertigen pel canvi social. Aparició d ela sociologia, grans canvis perquè es vol saber on ens porta la societat. Desorientació respecte el passat, necessiten una explicació.

OBJECTE DE LA SOCIOLOGIA

Busca entendre com és i com funciona la societat. L’estudi de la societat, aglutina totes les parts de la sociologia.

Vocació científica. La ciència en aquella època era el progrés, per tant, es separa ciències socials i la filosofia, pq buscaven el coneixement exacte: El positivisme, Cal que abans de conèixer es pugui demostrar empíricament que una cosa és matemàtica; els primers sociòlegs són positivistes pq busquen explicar X amb les matemàtiques.

Objectiu: “Saber per a poder” (Bacon) – Control. Busca controlar la realitat.

Autors principals:

- Auguste Comte

- Emile Durkheim

- Karl Marx

- Max Weber

Weber fa una crítica al positivisme, considera que els fet socials no poden ser tractats com a coses. A diferència de Durkheim que considera que “els fets socials han de ser tractats com a coses”

Els que critiquen el positivisme són Pluralistes o separatistes, mètode que afirma que no hi ha una única ciència per totes.

LES TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ SOCIAL

Dos mètodes d’investigació:

1. Mètodes quantitatius

- Enquestes.

- Anàlisi de dades secundàries (estadístiques ja recollides).

- L’estadística.

2. Mètodes qualitatius Conèixer el sentit dels seus actes sense ús de l’estadística, es busca la comprensió del mecanisme del fenomen.

- Entrevistes

- Grups de discussió – focus group

- Observació (participant/no participant)

- Històries de la vida

- L’hermenèutica: Interpretació i comprensió.

ELS ENFOCAMENTS TEORICS

Hi ha tres grans enfocaments:

1 i 2: societat <> individu

3: societat <>individu

1. EL FUNCIONALISME (DURKHEIM, PARSONS, MERTOON)

· Metàfora organicista

Extrapola la metàfora de societat com un organisme viu. Pressuposant que la societat tendeix al sosteniment d’aquesta.

· Funcions latents i manifestes

Ajuden a entendre les societats.

L: Pq s’acostuma a fer una cosa és ocult. _{Menges algú per fam (Antropofagia, Canibalisme)}

M: Que es fa i que creiem quan ho fem, són les explicites i les oficials. _{Menges algú de la tribu o familiar per amor i respecte.}

· Disfuncions i canvi

Les disfuncions impliquen canvi.

· Perspectiva holista (radical / moderada)

Un funcionalista és un holista.

o Societat com un tot

o Estructura per damunt de l’individu. Segons com estigui estructurada la societat, l’individu actuarà d’una forma determinada. El caràcter depen de la societat.

o Determinisme. Estem determinats per la societat que ens envolta (conclusió de la societat com un tot, i l’estructura per damunt de l’individu.) Estem condicionats per l’entorn.

2. TEORIES DEL CONFLICTE (MARX, BAKUNIN, KROPOTKION, ADORNO, MERLUSE)

· Accés desigual als recursos- Conflicte

· Estructuració social provoca grups dominants i grups dominats. I per tant, tenim...

· Canvi social i progrés

· Perspectiva holista (radical/moderada). Compartit amb el funcionalisme, consciència de classe.

o Societat com a tot

o Estructures determinen /condicionen l’individu

o Determinista

> Coneixem la societat i la volem canviar a millor.

Conflicte latent > El grup latent no s’adona, els hi expliquen /imposen, quelcom i s’ho creuen. Aconsegueix que les persones s’autolimiten.

3. TEORIES DE L’ACCIÓ (WEBER, LUCKMAN)

· Importància del sentit i la significació

· Importància dels símbols i la interacció

· Enfocament micro: Individus i grups socials.

· Construccionisme: Com les accions socials construeixen el món i el seu sentit. No només el món a l’individu, sinó l’individu al món.

· Perspectiva individualista o mixta:

o Individualisme metodològic

o Interacció dialèctica entre estructures i accions socials

o Indeterminisme

La societat ens condiciona però l’individu també condiciona la societat. Dona importància a l’individu. Donen importància a un líder carismàtic, llibertat de l’individu.

LA PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA

· La societat com a ciència

_- Ciències socials com a ciències “soft” _{(química, física... ciències “hard”)}

_- Abast aproximatiu – Predictivitat feble.

· El debat metodològic

- Eclecticisme – Complementarietat:

Tot és vàlid. Tot és veritat pq són complementaris. La societat ens influència molt.

- Auge de les recerques multiestratègiques.

Actualment ho complementem tot.

· Els enfocaments teòrics

- Lògiques complementàries: No incompatibles

- Funció (social), sentit (individual) i conflicte.

Estructura i acció: Accions socials i / o d’i