Sociologia T1: LA PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA

TEMA 1: LA PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA

MOVIMENT HISTÒRIC DE LA SOCIOLOGIA

El pensament social existeix des de sempre, però la sociologia no apareix fins al s. XIX. I es comença a desenvolupar al s.XX

Modernitat > Hi ha un seguit de transformacions social que capgiren la societat:

1. Revolucions industrials, sorgeix el capitalisme.

2. Grans avenços científics i tecnològics. Hi ha un fort canvi en la mentalitat de la gent.

3. Revolucions Urbanes. Com a conseqüència de les Revolucions industrials i els grans avenços científics i tecnològics, la gent passa de zones rurals a zones urbanes. El camp queda despoblat i grans masses de persones van a les industries, creixen exponencialment en un temps molt breu.

4. Revolucions liberals. Són canvis socioeconòmics, sociodemogràfics (principalment) i també una forta vinculació a la política. Auge de les revolucions liberals. Canvi en la manera de governar i la mentalitat _{L’individu té dret a vot per primera vegada.}

5. Sorgiment del moviment obrer. Les Revolucions urbanes provoquen el naixement del proletariat.

6. Secularització. Factor paral·lel a 5. Pèrdua de la presciència i influencia de l’església. La gent es desproveeix de les influències divines a la seva vida (Degut a 2 i 4). _{La Sta. Inquisició exemple d’un element que evitava aquest fet, s’acaba gràcies a la política liberal.} Són els canvis principals que impliquen el canvi de la modernitat.

7. Sensació de vertigen pel canvi social. Aparició d ela sociologia, grans canvis perquè es vol saber on ens porta la societat. Desorientació respecte el passat, necessiten una explicació.

OBJECTE DE LA SOCIOLOGIA

Busca entendre com és i com funciona la societat. L’estudi de la societat, aglutina totes les parts de la sociologia.

Vocació científica. La ciència en aquella època era el progrés, per tant, es separa ciències socials i la filosofia, pq buscaven el coneixement exacte: El positivisme, Cal que abans de conèixer es pugui demostrar empíricament que una cosa és matemàtica; els primers sociòlegs són positivistes pq busquen explicar X amb les matemàtiques.

Objectiu: “Saber per a poder” (Bacon) – Control. Busca controlar la realitat.

Autors principals:

- Auguste Comte

- Emile Durkheim

- Karl Marx

- Max Weber

Weber fa una crítica al positivisme, considera que els fet socials no poden ser tractats com a coses. A diferència de Durkheim que considera que “els fets socials han de ser tractats com a coses”

Els que critiquen el positivisme són Pluralistes o separatistes, mètode que afirma que no hi ha una única ciència per totes.

LES TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ SOCIAL

Dos mètodes d’investigació:

1. Mètodes quantitatius

- Enquestes.

- Anàlisi de dades secundàries (estadístiques ja recollides).

- L’estadística.

2. Mètodes qualitatius Conèixer el sentit dels seus actes sense ús de l’estadística, es busca la comprensió del mecanisme del fenomen.

- Entrevistes

- Grups de discussió – focus group

- Observació (participant/no participant)

- Històries de la vida

- L’hermenèutica: Interpretació i comprensió.

ELS ENFOCAMENTS TEORICS

Hi ha tres grans enfocaments:

1 i 2: societat <> individu

3: societat <>individu

1. EL FUNCIONALISME (DURKHEIM, PARSONS, MERTOON)

· Metàfora organicista

Extrapola la metàfora de societat com un organisme viu. Pressuposant que la societat tendeix al sosteniment d’aquesta.

· Funcions latents i manifestes

Ajuden a entendre les societats.

L: Pq s’acostuma a fer una cosa és ocult. _{Menges algú per fam (Antropofagia, Canibalisme)}

M: Que es fa i que creiem quan ho fem, són les explicites i les oficials. _{Menges algú de la tribu o familiar per amor i respecte.}

· Disfuncions i canvi

Les disfuncions impliquen canvi.

· Perspectiva holista (radical / moderada)

Un funcionalista és un holista.

o Societat com un tot

o Estructura per damunt de l’individu. Segons com estigui estructurada la societat, l’individu actuarà d’una forma determinada. El caràcter depen de la societat.

o Determinisme. Estem determinats per la societat que ens envolta (conclusió de la societat com un tot, i l’estructura per damunt de l’individu.) Estem condicionats per l’entorn.

2. TEORIES DEL CONFLICTE (MARX, BAKUNIN, KROPOTKION, ADORNO, MERLUSE)

· Accés desigual als recursos- Conflicte

· Estructuració social provoca grups dominants i grups dominats. I per tant, tenim...

· Canvi social i progrés

· Perspectiva holista (radical/moderada). Compartit amb el funcionalisme, consciència de classe.

o Societat com a tot

o Estructures determinen /condicionen l’individu

o Determinista

> Coneixem la societat i la volem canviar a millor.

Conflicte latent > El grup latent no s’adona, els hi expliquen /imposen, quelcom i s’ho creuen. Aconsegueix que les persones s’autolimiten.

3. TEORIES DE L’ACCIÓ (WEBER, LUCKMAN)

· Importància del sentit i la significació

· Importància dels símbols i la interacció

· Enfocament micro: Individus i grups socials.

· Construccionisme: Com les accions socials construeixen el món i el seu sentit. No només el món a l’individu, sinó l’individu al món.

· Perspectiva individualista o mixta:

o Individualisme metodològic

o Interacció dialèctica entre estructures i accions socials

o Indeterminisme

La societat ens condiciona però l’individu també condiciona la societat. Dona importància a l’individu. Donen importància a un líder carismàtic, llibertat de l’individu.

LA PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA

· La societat com a ciència

_- Ciències socials com a ciències “soft” _{(química, física... ciències “hard”)}

_- Abast aproximatiu – Predictivitat feble.

· El debat metodològic

- Eclecticisme – Complementarietat:

Tot és vàlid. Tot és veritat pq són complementaris. La societat ens influència molt.

- Auge de les recerques multiestratègiques.

Actualment ho complementem tot.

· Els enfocaments teòrics

- Lògiques complementàries: No incompatibles

- Funció (social), sentit (individual) i conflicte.

Estructura i acció: Accions socials i / o d’i