TIS- Bloc 2 -Tema 5

TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ SOCIAL

BLOC 2 - TEMA 5: MESURA D’ACTITUDS

IDEES BÀSIQUES

És una predisposició a actuar apresa, dirigida a un objecte, persona o situació negativa o positiva. Inclou aspectes, afectius, de comportament i cognitius. Les actituds no són innates, sinó que s’aprenen, tot i que neixen amb uns temperaments determinats, que juntament amb les condicions de l’entorn crearan actituds positives o negatives. Aquestes actituds són modificables. Les actituds no es veuen, sinó que s’infereixen, dedueixen o mesuren.

COMPONENTS

- Component cognitiu: És el grau de coneixement, creença o concepció vers una persona, objecte o situació.

- Component afectiu: És el sentiment que ens genera la persona, objecte o situació d’apropament o rebuig. És la dimensió més avaluativa.

- Component conductual: El que es fa, el que es mostra vers la persona, objecte o actitud. El comportament no ha de ser sempre explícit.

Modificant els tres components, els quals estan relacionats entre sí, podem arribar a una actitud. No es pot tenir una actitud vers quelcom que no es coneix, però sí un prejudici.

MESURA DE LES ACTITUDS

Observació directa de la conducta

Consisteix en simplement, observar. És una tècnica complicada i complexe. _{Ex: per mesurar el grau de racisme d’una persona, la posem amb gent de diferents races i mirem com és comporta.}

Mètodes indirectes

Consisteix en no preguntar l’actitud directament, sinó en parlar sobre altres temes i a partir d’aquí inferir en l’actitud. _{Ex. polígraf // Ex: Tècniques projectives. Consisteixen en ensenyar un dibuix o taca a la persona i demanar-li que ens inventi una història. En funció del que digui, s’inferiran en unes actituds o unes altres. La tècnica projectiva més fiable és el test de Rocher, les altres tenen una base teòrica en el psicoanàlisi, el qual és un dogma i no està basat en cap fonament científic.}

Mètodes directes

Són les escales d’actituds on es pregunta directament per l’actitud.

- Són experimentals, on els seus ítems han estat provats empíricament. Rigor experimental.

- Serveixen per mesurar qualsevol actitud

- Tenen un cos/marc metodològic molt important.

- Pretenen mesurar una actitud a partir de l’expressió verbal de la persona del que digui.

Escala de Thurstone

PROCÉS D’ELABORACIÓ

1. Especificació de la variable: definir quina actitud volem mesurar. _{Ex: racisme}

2. Elaboració dels enunciats

3. Elaboració dels judicis: sotmetre els ítems a una prova de jutges que avaluaran els ítems preparats.

Els jutges són població general. És una mostra petita (d’unes 100 persones). El que els hi demanem a aquests jutges, no és la seva actitud, no és si estan a favor o en contra. Els que els hi demano és en una escala que va de l’1 a l’11 amb un punt mig de 6, els hi demano que em situen aquests ítem en la seva opinió si és un ítem favorable o no per mesurar l’actitud cap aquell tema. A prop de l’1 és desfavorable, i a l’11 és favorable.

4. Selecció dels ítems en base al valor escalar i al grau d’ambigüetat.

Per mesurar-ho és fa una taula on una columna és el nº de jutge, la puntuació (3 jutges que donen una puntuació de 8), la freqüència aculada i es va sumant la freqüència acumulada més el nº de jutge de la segona fila i així consecutivament. I després es fa els percentatges que és, per exemple, en la primera fila és 3, és divideix entre el total de jutges que es 33 i es divideix per 100, el resultat es posaria, en aquest cas, a la columna de % i de la primera fila.

Es fa un gràfic. Al eix vertical es posen els percentatges. I a l’eix horitzontal es posa la puntuació de l’escala (de l’1 a l’11). I es posa, per exemple puntuació de 3 té un percentatge de 9’1, doncs es posa un punt a la gràfica al lloc que correspon. I així consecutivament. És fa una gràfica Ogiva.

5. Depuració escalar

6. Administració/configuració de l’escala definitiva.

7. Selecció ítems (Valor escalar / Grau ambigüitat)

El valor escalar es la mediana. Que és el valor que et divideix la distribució en dues parts iguals. Busquem el 50% a la gràfica, el valor escalar és un 5’8. El que ens diu és que no és un ítem extremista. Sí fos de 10, seria una actitud molt extremista. Com més baix és el valor escalar, té una actitud definida, però, per exemple, en racisme, com més baix seria que es poc racista si d’aquell ítem ens contesten que estan d’acord _{Les persones es poden casar entre races.} El valor escalar ens diu si es un ítem molt extremista en relació a l’actitud del que serà preguntat. Si el valor escalar es de 6, serà una actitud mitjà.

Per saber si l’ítem val o no val es mesura el grau d’ambigüitat, i es fa mitjançant la desviació interquartílica. Es calcula la diferència entra la puntuació que li correspon al Quartil 3 (Què és del 75%) i la que li correspon al quartil 1 (que és el 25%). I es fa buscant a la gràfica el 75% i on talli és el que li toca que seria 7’6 i al 25% li correspon el 4’5.

8. Depuració de l’escala Administració de l’escala

La desviació interquartilica dona, per exemple, 3’1, el que ens dirà quin és el grau d’ambigüitat de l’ítem. Com més elevat és el grau d’ambigüitat i per això els jutges no es posen d’acord. El punt de tall és 2, per sobre és dolent i s’ha de rebutjar ja que no hi ha prou unanimitat en l’opinió dels jutges. Com la majoria es poden rebutjar. Però hi ha una petita norma que diu que si el valor escalar de l’ítem és de la zona intermitja, de 5 a 7, es poden agafar ítems que siguin una mica superior de 2, fins a 2’5.

De tots els ítems sempre ens hem de quedar amb els que tinguin el grau d’ambigüitat més baix.

Per saber l’actitud ens hem de fixar únicament els ítems que aquesta persona ha contestat a favor. I calculem la mitjà, la media, dels seus valor escalar.

CONDICIONS DELS ÍTEMS

Han de complir una sèrie de condicions. No són preguntes, són afirmacions. No han de ser frases rebuscades i han d’estar en relació amb el que estic estudiant.

- No són preguntes, són afirmacions que es puguin acceptar o rebutjar. _{Ex: l’esglèsia cuida als seus fidels. Ho acceptes o no?}

- Han d’indicar algo d’actitud del subjecte vers el tema.

- Han de ser simples, evitar les afirmacions amb dos o més arguments.

- Han de referir-se a actituds presents, no passades.

- Han de ser redactades amb un criteri de generalitat.

- Evitar conceptes confusos i termes com “tots”, “mai”...

- Evitar negacions, o dobles sentits

- Construir entre 100 i 200 enunciats, molts més que dels que necessitem ha que descartarem.

- Són escales experimentals. Instruments en els que la totalitat dels seus ítems han estat provats empíricament. Totes les preguntes i possibles respostes han estat provades empíricament. Serveixen per mesurar qualsevol actitud, tenen un cost metodològic molt important.

- Constitueixen una tècnica per mesurar qualsevol actitud.

- Estan d’acord amb un marc metodològic

- Poden mesurar l’expressió verbal d’una actitud.

FRASES SIMPLES!

No hi ha una norma, però s’han de construir molts més ítems (més que el doble) dels que creiem necessaris.

** Pregunta d’examen l’escala de Thurstone és una escala nominal, ordinal o de raó?

Thurstone afirma que és una escala d’interval. Però en realitat és ordinal. No és d’interval, pq’ no pots quantificar el grau del que estem buscant, les distancies que hi ha, per exemple, entre classe baixa i classe alta no l’ha pots calcular. Pq’ són graus.

AVANTATGES

· Qualificació actitudinal al llarg d’un continu.

· Suposa una mesura rigorosa

· Permet fer comparacions entre i intra individus

DESAVANTATGES

Implicacions que té a nivell estadístic.

· Procés d’elaboració llarg

· És una escala ordinal

· Influència dels jutges en la valoració dels ítems

ESCALA DE LIKERT

Deriva de la thurstone. El procés d’elaboració és més simple i fiable. Likert defensa que les actituds es poden mesurar a partir de la resposta i també defensa, que els podem situar en un continu d’actitud (escala de l’1 a l’11 de Thurstone). És clarament una escala ordinal.

CARACTERÍSTIQUES

Likert afegeix que es pot preguntar en quin grau d’acord o desacord estan. De manera que les persones es posicionin elles mateixes, no les posiciono jo segons les meves preguntes.

· Es poden estudiar dimensions d’actituds a partir d’enunciats.

· Els subjectes poden situar-se en la variable actitud des del punt més favorable al més desfavorable

· La valoració dels subjectes en la variable actitud suposa una posició favorable o desfavorable sobre objecte estudiat.

· És una escala ordinal

PROCEDIMENT

1. Definició de l’actitud

2. Elaboració dels enunciats

3. Determinació categoria de respostes

4. Administració escala a una mostra

5. Selecció dels ítems definitius

CONDICIONS DELS ÍTES

· Les mateixes que per Thurstone

· No hi ha ítems neutres

· El 50% dels ítems han de correspondre a la zona positiva i l’altra meitat a la negativa de la actitud. Fer ítems que siguin favorables a l’actitud i l’altre que sigui desfavorable.

_IMP La meitat d’ítems aniran en la posició positiva de l’actitud i l’altra meitat que vagi cap a la part negativa. _{Ex: “Els diners de l’escola estan ben invertits”/”Les istal·lacions de l’escola no són bones”}

· Han d’aplicar una sola variable d’actitud.

ADMINISTRACIÓ DELS ÍTEMS

Exemple 1:

Un matrimoni mal avingut hauria dissoldre’s per mutu acord?

a. Absolutament d’acord

b. D’acord

c. Indiferent (L’investigador decideix si aquesta opció de resposta l’afegeix o no, però si es posen 5/6/7/8/9... ítems totes es opcions tindran el mateix nº, no pot ser que unes preguntes tinguin 5 ítems o 4 ítems.

Com més respostes menys fiabilitat.

d. En desacord

e. Absolutament en desacord

L’investigador pot decidir si vol posar un nombre parell o imparell d’alternatives de resposta. Si és imparell hi haurà d’haver un punt intermig (“indiferent”) que no obliga, a la persona que respon, a posicionar-se.

Cal que hi hagi el mateix nº de respostes per totes les preguntes. El més habitual és 5 i 7 alternatives de resposta.

Un cop sabem els ítems de resposta, hem de numerar, quantificar les respostes tot respectant l’ordinalitat.

1 2 3 4 5; 0 1 2 3 4; 2 1 0 -1 -2; 2 4 6 8 10

Exemple 2:

I. El ministeri d’Hisenda ajuda al contribuent a resoldre els problemes:

a. Absolutament d’acord

b. D’acord

c. Indiferent

d. En desacord

e. Absolutament en desacord

II. El ministeri d’Hisenda es caracteritza per obstaculitzar al contribuent el pagament d’impostos:

a. Absolutament d’acord

b. D’acord

c. Indiferent

d. En desacord

e. Absolutament en desacord

Cal invertir l’ordre dels valors que donem a les alternatives de resposta pa’ si en la pregunta II. La persona marca la a. Estarem mostrant una actitud positiva vers Hisenda. Així, si invertim l’ordre de la pregunta II. La qual està formulada de forma negativa, si la persona marca a. Estarà mostrant una actitud nedativa vers hisenda.

En aquestes preguntes (I i II) una persona que obtingui una puntuació elevada, estarà positivament posicionada vers Hisenda.

Formes per invertit l’ordre de les puntuacions que atorguem a cada resposta:

1. Invertint l’ordre:

1 2 3 4 5 > 5 4 3 2 1

2. Amb una fòrmula:

(Nº de punts de l’escala + 1) – puntuació de la resposta que ha marcat el subjecte.

SELECCIÓ DELS ÍTEMS

2 procediments:

1. COEFICIENT DE PEARSON MÉS ELEVAT ENTRE ‘ÍTEM I EL TOTAL DE L’ESCALA

Es fa una taula i a la primera fila s’escriu la informació següent:

Subjecte / Item₁/Item₂/.../ Item ₄₀/Puntuació total

- En aquests cas seleccionarem l’Ítem que tingui la correlació més elevada entre l’ítem i el total de l’escala o puntuació total. I treu una estadística representada per ‘r’, que és el coeficient de Pearson. r_it1 – PT > Pot donar entre -1 i +1. Mai menys de -1 ni més que +1.

El coeficient de correlació calcula la relació entre dues variables. I es una xifra que pot anar de menys 1 fins a 1, tot passant pel 0. Mai pot donar un coeficient de correlació menys 1 coma algo o més 1 coma algo, no pot ser més petit que -1 ni més gran que +1. Contra més aprop de +1, la relació entre variables és més gran i de signe positiu, és a dir, les dues variables varien en la mateixa direcció tant si pugen com si baixen _{Ex: r= 0.90 > Com més hores d’estudi,més nota a TIS > varien les variables cap a la mateixa posició.} La xifra ens diu la magnitud de la relació i el signe diu la posició de la magnitud. La negativa és quan una puja l’altra baixa _{Ex: r= -0’9 > Com més festa, menys nota de TIS > les variables varien en posicions oposades.}

- Es considera que a partir de 0’5 en valor absolut comença a ser bona.

- Hem de seleccionar els ítems que tinguin correlacions més altes amb la totalitat de l’escala. És lògic que els ítems que ens surti amb un coeficient negatiu, siguin els ítems que estiguin en signe negatiu.

- ^IMP Quan el pc calcula la relació entre variables, cal tenir en compte que pot haver-hi nivell de significativitat, és a dir, probabilitat d’error. En cap cas acceptarem un nivell de significativitat superior a 0.05. p< 0.05. Com més petit és el valor de la p. Més segurs podem estar de la relació entre variables.

El nivell de significativitat (“p”) ha de ser el més petit possible. I en cap cas l’acceptariem si la “p” ens donés més de 0’05.Conra més petita més segurs estem de que això és real, i per tant és el vàlid

Pregunta:

Entre:

r_it1 – PT = 0.85

P= 0.03

I:

R_it1-PT= -0.83

P= 0.0004

Quin escollim?

Escolliríem el segon pq’ encara que hi hagi menys coeficient de relació entre variables hi ha menys probabilitat d’error.

2. ELS ÍTEMS AMB EL PODER DISCRIMINANT MÉS ELEVAT CALCULAT AMB EL CONTRAST “T” DE STUDENT-FISHER.

Seleccionar els ítems que més discriminin. Agafo l’Ítem 1 i ordeno els subjectes en funció de la puntuació que tenen en l’ítem 1 del que té la més alta a la que té més baixa, de major a menor. I agafo el 25% de subjectes amb la puntuació més elevada. I agafo el 25% de subjectes amb la puntuació més baixa, de manera que tinc 2 grups. I calculo la mitjà de la puntuació de cada grup i tindré dos valors. I ara, comparo estadísticament les dies mitges, i es fa aplicant la “t” d’Studend Fisher.

Pregunta:

Si l’ítem discrimina la diferència entre les dues mitges a de ser gran o petita?

I ha de ser gran. Que aquesta informació la dona la “t”. I ens quedarem amb els ítems que aquestes diferències siguin més gran, pq’ serà capaç de discriminar persones amb una actitud molt positiva de persones amb una actitud molt negativa. I això ho fem a partir de de la “p” que ens sortirà juntament amb la “t”, interpretarem directament el valor de “p” i ignorem la “t” _{de moment, no la necessitem per res, osigui que el que està explicat abans suuuuda}, i agafaré els ítems amb la “p” més petita. Pq’ seran els ítems que em diran que la diferència entre les mitges és més gran, i “p” SEMPRE ha de ser més petit que 0’05. Si hi ha alguna cosa que no quadra vol dir que no estem treballant bé.

És una escala additiva, es sumen puntuacions i ja està. Dues persones poden treure la mateixa puntuació total tot havent contestat ítems diferents.

Busquem la p. Agafem els que tinguin el valor més petit pq’ voldrà dir que el valor de diferència és més gran _{p=0.0001 > NO // p=0.000003 > SÍ}

ESCALA DE GUTTMAN

Procediment per determinar certes propietats, característiques etc. Dels ítems que configuren d’una escala:

Dues d’aquestes propietats són fonamentals per determinar que l’escala sigui unidimensional.

Reproductibilitat + escalabilitat = Unidimensional = Acumulativa.

· La reproductibilitat és aquella propietat que si es compleix sabent la puntuació total que una persona obté amb una escala, podem saber que ha respòs aquesta persona en cadascun dels ítems. És, però, molt complicat d’aconseguir.

· L’escalabilitat, és aquella propietat que si es compleix vol dir que els diferents ítems que configuren l’escala es poden ordenar segons el grau d’intensitat en que mesurem aquella actitud. Quan els ítems d’una escala es poden ordenar segons el grau d’intensitat, diem que l’escala compleix la propietat d’escalabilitat.

Si compleix aquestes dues característiques, queda demostrat que els ítems de l’escala mesuren una sola dimensió. I si l’escala és unidimensional vol dir que configura una escala acumulativa, ja que vas acumulant punts. I per això sabent la puntuació total que tens pots saber la puntuació total dels ítems.

És una escala additiva, es sumen puntuacions i ja està. Dues persones poden treure la mateixa puntuació total tot havent contestat ítems diferents. En canvi a l’escala de Guttman dues persones amb la mateixa puntuació han d’haver contestat els mateixos ítems. I si una té una puntuació més alta i ha contestat els mateixos ítems que una altra però uns quants més.

Si els ítems d’una escala es poden ordenar, vol dir que els ítems d’una escala fan realment relació a una actitud. Dins de l’actitud mesura un únic aspecte de l’actitud, si es volen estudiar diverses actituds s’han de fer diferents estudis.

Exemple:

I. Pot córrer 5 km? (1p)

1. Sí 0.No

II. Pot córrer 1 Km? (1p)

1.Sí 0.No

III. Pot córrer 100m? (1p)

1.Sí 0.No

Sí té 1 punt és que ha repòs que sí a la III.

Sí té 2 punts és que ha respòs que sí a la II i a la III.

Si té 3 punts és que ha respòs que sí a la I. II. I III.

*Pregunta d’examen: Dona la plantilla i diu que comprovis si és unidimensional o no. Sí pq’ només respon a una dimensió.

PROCEDIMENT

1. Obtenir la puntuació total de cada subjecte en l’escala

2. Endreça als subjectes segons la puntuació total. De més puntuació a menys.

3. Endreça els ítems d’acord amb la seva intensitat

4. Construeix la sèrie escalogramada. Deixa de banda tots els 1 i tots els 0. Tenint en compte la puntuació total. Establir una diagonal.

5. Analitzar el número d’errors. Per saber si l’error invalida l’escala o no es fa calculant l’índex de reproductibilitat. R=1-(E/nN).

Si R és igual o més gran de 0’85 l’escala és unidimensional i per tant, s’accepta que té reproductibilitat i que mesura una única actitud. Alguns autors diuen que ha de ser més gran de 0’90.

SUBJECTE	A	B	C	D	E	F	PUNTUACIÓ TOTAL
1	1	1	1	1	1	1	6
2	0	0	1	1	1	1	4
3	0	1	1	0	1	0	3
4	0	0	0	0	1	1	2
5	0	0	0	1	1	1	3
PUNTUACIÓ TOTAL	1	2	3	3	5	4

Ordenem la taula

SUBJECTE	A	B	C	D	E	F	PUNTUACIÓ TOTAL
1	1	1	1	1	1	1	6
2	0	0	1	1	1	1	4
3	0	1	1	0	1	0	3
5	0	0	0	1	1	1	3
4	0	0	0	0	1	1	2
PUNTUACIÓ TOTAL	1	2	3	3	5	4
	Els que hi ha en aquesta banda són els errors

La línia lila que els separa està escalogramada.

Els que tenen aquest color són els que no conten el nº sinó els ítems que ha contestat. I tot i que la banda són 0 es considerarà error.

En aquesta escala hi ha 4 errors. Pot ser el subjecte, l’ítem o qualsevol altra característica.

Índex de reproductibilitat:

R _{no confondre amb la ‘r’ de Pearson} = 1 - E_{nº d’errors}/n_{nº d’ítems} · N _{nº subjectes}

R= 1 – 4/ 6*5 = 0.86

*Pregunta d’examen: Què vol dir que una escala és fiable? Quan és capaç de donar els mateixos resultats al llarg del temps.

AVANTATGES

a. S’assegura amb bastant precisió la unidimensionalitat dels enunciats que representen una actitud.

b. El seu caràcter predictiu és elevat i l’aplicació del procediment per l’escalograma dona resultats exactes obtinguts a través de la reproductibilitat de les respostes. A partir de la puntuació pots saber a que ha contestar i a que no, per tant hi ha una capacitat de predicció molt elevada.

c. Permet endreçar i jerarquitzar tant als ítems com als subjectes.

INCONVENIENTS

a. No està clar que la unidimiensionalitat sigui ‘real’

b. La jerarquització suposa restriccions artificials en les alternatives de resposta i despreci notable de la informació, que no per ser marginal deixa de ser menys important. Deixa de banda l’anàlisi més qualitatiu de la resposta.

c. L’escalograma proporciona informació sobre l’actitud individual dels membres d’un grup, però no diu res respecte a l’actitud col·lectiva.

d. Requereix més temps que altres tècniques.

DIFERENCIAL SEMÀNTIC DE OSGOOD

Un objecte del qual analitzarem diferents dimensions. És molt usada al Màrqueting.

a. Procediment destinat a mesurar la significació que tenen certs objectes, persones, lleis, esdeveniments... pels enquestats.

b. La significació s’analitza en un espai semàntic de dimensions valoratives.

c. Mesuren aquesta significació en una sèrie de manifestacions valoratives amb parells adjectius contraposats, antagònics.

d. El subjecte ha de situar-se entre aquests parells d’adjectius en una escala X.

Exemple:

Marca amb una “X” la posició on es troba per tu la política cultural de l’Ajuntament de Barcelona:

Passiva	1	2	3	4	5	6	7	Activa
Progressista	1	2	3	4	5	6	7	Conservadora
Superficial	1	2	3	4	5	6	7	Profunda
Dogmàtica	1	2	3	4	5	6	7	Crítica

PROCEDIMENT

1. S’escull el concepte.

2. És seleccionen adjectius bipolars. Quan hi ha adjectius poc clars o complexes hem de definir que entenem per aquest concepte per tal que quedi clar. Que siguin antagònics.

3. Selecció de l’escala

De quants graus serà l’escala que separi un pol de l’altre. Habitualment al diferencial fan servir una escala de 7 punts, tot i que últimament es habitual trobar escales de 5 punts. Sempre fan servir escales imparells pq’ hi hagi punts entremitjos.

FIABILITAT

Capacitat per donar resultats iguals al ser aplicada dos o més cops en situacions similars a un mateix grups de subjectes.

ü Seguretat

ü Estabilitat

ü Consistència

ü Confiabilitat

ü Precisió

ü Predictibilitat

Tres setmanes – 1 mes

Medició de la fiabilitat

· Test-retest

Calcules un coeficient de correlació de pearson. Pq’ siguin fiables el coeficient ha de ser alt pq’ com més alt més relació hi ha. I ha de ser sempre positiu pq’ l’escala és la mateixa.

· Les formes múltiples

Consisteix en passar en la mateixa mostra dues versions diferents de la mateixa escala. Es calcula el coeficient de correlació i ha de ser positiu i alt. Té molt de sentit amb els tests infantils.

· Les dues meitats

S’agafa l’escala i es divideix per la meitat, s’agafen els primers ítems per una banda i la resta per l’altra. Es tracta de veure la correlació entre les meitats. Si el coeficient és alt i positiu, l’escala és fiable.

· Anàlisi estadístic

Hi ha dues formules que s’utilitzen per calcular fiabilitat.

o Kuder-Richardson

o Spearman- Brown

VALIDESA

Que mesuri allò que diu que mesura.

Una escala té validesa quan realment mesura que afirma que pot mesurar.

Demostrar-la pot comportar una recerca en sí mateixa. Un instrument pot ser fiable sense ser vàlid, però no al revés. La fiabilitat és una condició per la validesa. Primer es mostra la fiabilitat i després es demostra la validesa.

Medició de la validesa

Formes de mostrar la validesa:

· Validesa de contingut.

Procés molt laboriós, es fan servir tècniques molt sofisticades i complexes que demostren que els elements realment mesuren conceptualment aquell concepte.

· Grups coneguts

Aplico un instrument a dos grups que jo sé que són diferents en relació al que vull mesurar. I els resultats han de ser diferents, i si surt diferent és vàlid.

· Criteris independents

Comparo la meva escala amb una altra que mesuri el mateix i ja estigui valida.

· Validesa de constructe i validesa predictiva

Procés molt laboriós, es fan servir tècniques molt sofisticades i complexes que demostren que els elements realment mesuren conceptualment aquell concepte.