TIS- Bloc 1 -Tema 1

Tècniques D’Investigació Social

Bloc 1 - TEMA 1- MÈTODE CIENTÍFIC

IDEES BÀSIQUES

Davant d’una pregunta...

Ex: Mètode de la tenacitat: Les coses són d’una manera pq’ són així (ex si els meus pares no han invertit en publicitat, pq’ ho hauria de fer jo?)

Mètode de la intuïció: Respon les preguntes basant-se en l’evidència. És a dir, que les coses són així pq’ jo ho dic, pq ho sé.

Mètode de l’autoritat: Posa èmfasi en la font d’informació, fent al·lusió a les persones que han dit les coses (pq’ se’ls concedeix credibilitat en algun tema)

Mètode científic: És una successió de passos i qualsevol resultat obtingut és només un indici de que allò pot ser d’una manera i no una altra. (Són les dues característiques que el diferencien dels altres)

Només amb el cúmul d’evidències s’arriba a establir veritats universals. Però... quantes proves són necessàries per provar que un resultat és cert? Això és el que estudien organitzacions com la OMS.

DEFINICIÓ

És la successió de passos que hem de fer per descobrir nous coneixements o per comprovar / desaprovar hipòtesis, què impliquen o prediquen conductes de fenòmens desconeguts fins al moment (Pardinas 1969)

• És un seguit de passos
• Requereix temps (inconvenient)
• Podem descobrir veritats fins llavors desconegudes.

Per tant, el coneixement que trobem a partir del mètode científic és ciència (coneixement científic). I això és el que permet a la ciència avançar en el coneixement.

El resultat que jo trobo està directament relacionat amb la pregunta, és a dir, no deixa buits de coneixement. No és suficient tenir a resposta, calen proves. Però hi ha preguntes que la ciència no pot respondre per diversos motius: pq’ és difícil de provar-ho.

Una hipòtesis és una creença fins que no es demostra.

ETAPES DEL MÈTODE CIENTÍFIC

1. Enunciar preguntes ben formulades
2. Arbitrar conjetures fundades i contrastables amb l’experiència.
3. Deriva conseqüències lògiques
4. Arbitrar tècniques per sotmetre les conjetures a contrastació
5. Sotmetre dites tècniques per comprovar la seva rellevància.
6. Portar a terme la contrastació i interpretar els resultats.
7. Estimar la pretensió de veritat de les conjetures i la fidelitat de les tècniques: Analitzar fins a quin punt és vàlid el resultat. És de control de qualitat: veure quins possibles errors de mètode he comés.
8. Determinar els dominis en els quals valen les conjetures i formular nous problemes originats per la investigació: Un cop he trobat els resultats, ho he comprovat,...ens preguntem: Pq’ he trobat aquest resultat? I aquesta reflexió provoca una altra investigació, i així creix la ciència.

L’únic pas que ens podem saltar és el de plantejar prediccions (i només en alguns casos)

NORMES DEL MÈTODE CIENTÍFIC

1. Formular el problema amb precisió, claredat.
2. Proposar conjetures ben definides i fundades.

Ex: És més efectiva la publicitat de TV que les tanques? Depèn: des del punt de vista de les vendes, des del record... Està mal definit.

3. Sotmetre les hipòtesis a contrastació dura, no laxa: Hem de procurar que la hipòtesi no es verifiqui, així redueixes el marge d’error i la única forma de demostrar que no s’han fet trampes.
4. No donar per verdaderes una hipòtesi satisfactòriament confirmada.
5. Preguntar-se pq’ la resposta és com és, i no d’una altra manera.

CARACTERÍSTIQUES DEL MÈTODE CIENTÍFIC

1. És fàctic – És basa en els fets.
2. Transcendeixen els fets – va més enllà dels fets.
3. Verificació empírica – si no hi ha, no és ciència, és un acte de fe.
4. Autocorrecció inductiva –observo fets, i a partir d’això, elaboro una hipòtesi, la verifico i a partir dels resultats elaboro una teoria.

Que res és definitiu. Pq pot ser corregida per un estudi posterior, i això és el que fa que la ciència avanci.

5. Formulacions de tipus general – Deductiva: Elaboro una hipòtesi a sortir del coneixement que tinc
6. És objectiu: Haig de descriure els fets de manera absolutament objectiva. Ex: Ampolla d’aigua no pots dir que està mig buida (també pot està mig plena) Contaminem la descripció amb el nostre estat d’ànim o perjudicis. Hem de dir “la veritat”.