Dret públic i privat- BLOC 2 - TEMA 4.2

DRET PÚBLIC I PRIVAT

Bloc 2 TEMA 4 (2ªpart): CLASSES DE SOCIETATS MERCANTILS

Hi ha 4 classes:

SOCIETAT REGULAR COL·LECTIVA

Es caracteritza per què tots els seus component responen personal, il·limitada i solidàriament dels deutes socials. Aquesta responsabilitat és subsidiària ja que els creditors es s’hauran de dirigir:

1- En primer lloc, contra el patrimoni social. I si no n’hi ha o és insuficient...

2- Contra el patrimoni dels socis.

SOCIETAT COMANDITÀRIA SIMPLE

apareix com una derivació de la regular col·lectiva i es caracteritza per que, conjuntament amb els socis col·lectius, existeixen uns altres socis, que son els comanditaris. Els socis col·lectius responen als deutes socials i tenen encomanada la gestió de la societat. Els socis comanditaris no responen dels deutes de la societat i no poden intervenir en la seva administració.

SOCIETAT COMANDITÀRIA PER ACCIONS

té el seu capital dividit en accions i, com a mínim, un dels seus socis respon dels deutes socials, quedant necessariament al seu càrrec l’administració de la societat.

SOCIETAT ANÒNIMA (S.A)

el seu capital es troba integrat per les aportacions dels socis, i es troba dividit i representat per accions. Els socis no responen als deutes socials.

És la forma social apropiada per a la gran empresa, ja que li garanteix un millor accés al mercat de capitals. Si veiem les grans empreses sempre adopten la forma de SA i no de SL (ex: Coca-Cola) És el prototip de societat capitalista. També destaca, com a característica que en aquesta classe de societat, compten més les aportacions dels socis que la pròpia personalitat o persona del soci.

CARACTERÍSTIQUES:

§ La existència d’un capital i d’unes accions.

S’exigeix un capital social mínim de 60.000 €. Això implica que per a constituir aquest tipus de societat, es necessita tal quantitat de diners, provinents dels socis. El capital es troba dividit en accions que reflecteixen el poder dels socis (i accionistes) en funció de la seva aportació. La llei exigeix que el capital sigui permanent sigui estable i es correspongui a un efectiu patrimoni. El capital social s’haurà de correspondre a l’aportació patrimonial feta pels accionistes. Tampoc pot sortir patrimoni de la societat per sota del capital social.

§ No - responsabilitat dels socis pels deutes socials.

El soci o l’accionista només arrisca la seva aportació a la societat. Si posa 20.000€ i la cosa surt malament, el màxim que pot perdre son 20.000€. L’accionista respon davant de la societat per la seva obligació de complir les aportacions promeses amb tots els seus béns presents i futurs. El soci no respon personalment dels deutes socials i els creditors de la societat no li podran reclamar res. Excepte les aportacions pendents de realitzar.

§ Caràcter mercantil.

La societat anònima té un caràcter mercantil independent del seu objecte, i se li aplicarà la legislació mercantil (se li aplicarà el codi de comerç). La SA té la condició d’empresari.

FUNDACIÓ D’UNA SOCIETAT ANÒNIMA:

Composta de tres fases:

1. Els requisits de forma i publicitat.

La constitució d’una S.A. s’ha de fer en escriptura pública davant de notari. Es obligatòria la seva inscripció en el registre mercantil, a on el registrador controlarà la seva inscripció. La inscripció de la societat en el registre mercantil representa que adquireix personalitat jurídica.

2. Escriptura de constitució i estatuts.

La escriptura és la forma exigida per la llei per a recollir la voluntat de crear una societat anònima. L’ estatus recollirà les normes que regiran la societat i formen part de la escriptura. La seva existència és obligatòria. L’escriptura de constitució ha de recollir obligatòriament:

a) Les dades que identifiquen a les persones físiques o jurídiques que atorguen l’escriptura.

b) La voluntat dels atorgants de l’escriptura de voler constituir una societat anònima.

c) Han de constar les aportacions dels accionistes amb indicació del número d’accions atribuïdes a cadascun. S’ha de dir a cada soci quantes accions li toquen i quines són _{(ex: de la 1 a la 100)} Si les aportacions no son dineràries, s’hauran de descriure de forma detallada.

d) S’ha de fer constar la quantia total de les depeses de constitució.

e) S’han d’adjuntar els estatuts.

f) S’ha de fer constar la identitat de les persones físiques o jurídiques que s’encarreguin de l’administració i representació de la societat.

Els estatuts regularan les estructures de l’òrgan de la societat. Hauran de regular els següents sistemes:

• Han de recollir la denominació de la societat, i està prohibit que aquesta sigui idèntica.
• Ha de constar l’objecte social que consisteix en la activitat que es desenvoluparà.
• Ha de ser lícit, possible i determinat. NO pot ser genèric.
• Ha de constar la durada de la societat, que pot ser indefinida o temporal.
• S’ha de fer constar la data d’inici de les operacions.
• El domicili social, que obligatòriament s’ha de fixar dins de territori espanyol.
• S’ha de fer constar la xifra del capital social.
• Les dades relatives a les accions, i el seu respectiu valor.
• Estructura de l’òrgan d’administració.
• Forma d’adopció dels acords pels òrgans col·legiats de la societat.
• S’ha d’establir la data del tancament del exercici social.

3. La subscripció d’accions i aportació de capital. La llei de societats anònimes exigeix la total subscripció del capital social i la seva aportació. La aportació mínima inicial serà el 25% de cada acció.

LES APORTACIONS SOCIALS:

Són les prestacions que efectua cada accionista per la consecució del objecte que la societat persegueix. Les aportacions passaran a formar part del patrimoni de la societat, deixant de ser de l’accionista. Les aportacions han de ser possibles, determinades i lícites. N’hi ha dues classes:

1. Les dineràries: que consisteixen en cèntims en efectiu

2. Les no dineràries: per exemple una finca. Estan prohibides les aportacions de treball o serveis.

LES ACCIONS:

La SA es una societat per accions, donat que el seu capital es divideix en accions. Tenen un valor nominal que correspon a la seva proporció dins del capital social, i la suma del valor de cada acció ha de ser igual a la xifra del capital social. També tenen un valor real, que és la part de valor patrimonial de la societat que correspongui a l’acció segons el percentatge que aquesta tingui en relació amb el capital social. Les accions també tenen l’anomenat ‘valor de mercat’, que és el que es fixa per cada transacció.

DRETS DE L’ACCIONISTA:

La llei de SA reconeix uns drets mínims en els accionistes, que es poden ampliar en els estatuts socials. Aquests drets mínims son els següents:

• Dret a participar en els beneficis socials, que solen repartir al final de cada exercici social, encara que el seu repartiment no és obligatori. Aquests beneficis socials se’ls anomena dividents.
• Els accionistes tindran dret a participar en el patrimoni resultant de la liquidació de la societat.
• Dret de subscripció preferent d’accions en el supòsit d’augment del capital social.
• Dret d’assistència i vot a les juntes ordinàries i extraordinàries, excepcionalment poden haver-hi accions sense vot, què, en comparació, tenen unes preferències en els drets de contingut patrimonial.
• Dret a impugnar judicialment els acords socials.
• Drets d’informació
• Dret a sol·licitar una convocatòria d’una junta.

ORGANS DE LA SOCIETAT

§ La Junta General

És l’òrgan de pressió de la voluntat social i és l’òrgan d’administració de la societat.

Es tracta d’un òrgan necessari i imprescindible on els acords que determina la voluntat social es prenen per majoria.

A la junta general, li corresponen les competències més importants, com per exemple, anomenar i destituir administradors, aprovar els comptes de la societat...

Els acords socials obliguen tant als administradors com als socis. Hi ha dues classes de junta:

- Junta Ordinària: Es celebra obligatoriament cada any.

- Junta Extraordinària: Es sol fer per temes o qüestions puntuals que no està previst o no es poden tractar a la junta ordinària o quan ho demani un 5% dels socis.

Les Juntes les convoquen els administradors directament, que podran ser ordinàries o extraordinàries. Dels acords de la Junta s’elabora un acte on es recull o recullen debats i el text dels acords adoptats.

Els accionistes podran impugnar judicialment aquests acords si els consideren contraris a la llei; s’oposen als estatuts; o beneficien a un o varis accionistes o terceres persones; I si s’oposen als interessos de la societat.

§ L’Òrgan d’Administració

És l’òrgan permanent de gestió i de representació. Es troba subordinat respecte a la junta general. De manera que està sotmesa al seu control. I els seus components són anomenats i destituïts per la junta general.

Les facultats dels administradors són de dues classes:

1- Facultats de gestió que inclouen les facultats de direcció i control necessaris pel funcionament de la societat. Si bé la llei no estableix una llista tancada de facultats, els estatuts socials poden detallar-les. _{Ex: presentació de les comptes anuals a l’assamblea i al registre mercantil.}

2- Facultats de representació de la societat, es fan en la forma determinada en els estatuts i pot haver un administrador únic o més d’un administrador, i en aquest cas poden actuar de forma solidària o mancomunada. El límit de l’actuació de l’administrador serà el que indiquin els estatuts.

Característiques i trets dels administradors.

Els administradors poden ser persones físiques o jurídiques. I no han de ser obligatòriament accionistes, excepte que així ho estableixin els estatuts.

Els administradors han de tenir capacitat per obligar-se i capacitat d’obrar segons les regles generals.

El càrrec d’administrador podrà durar el temps que fixin els estatuts, sense excedir de cinc anys. Si els estatuts no diuen res sobre la durada s’entenen escollits pel termini màxim (5 anys). Està permesa la reelecció dels administradors per una o més vegades i per terminis iguals a la durada màxima.

Els administradors poden ser destituïts en qualsevol moment per la junta general. És a dir, només el pot manar i destituir una junta.

Retribucions.

El càrrec d’administrador no ha de ser obligatòriament retribuït. Però si ho és, haurà de constar en els estatuts. Una forma de retribució permesa és en funció dels beneficis de la societat.

El règim de responsabilitat al què estan sotmesos, és molt rigorós. I, entre altres coses, responen dels perjudicis q causin a la societat per actes contraris a la llei, als estatuts o per negligència. Si hi ha més d’un administrador són tots responsables solidaris, excepte que es demostrés que algun d’ells no va intervenir en el perjudici causat a la societat.

Si en una societat s’anomenen 3 o més administradors, és obligatori constituir el consell d’administració que funcionarà segons les regles fixades en els estatuts.

COMPTES ANUALS

Les comptes anuals comprenen el balanç, la compta de pèrdues i guanys i la memòria. Es tracta de documents que formen una unitat i demostren la imatge del patrimoni i de la situació financera i dels resultats de la societat.

Les comptes anuals són elaborades pels administradors una vegada s’ha tancat l’exercici social en el transcurs dels tres mesos següents al tancament de l’exercici.

Les comptes anuals s’hauran de firmar per tots els administradors.

És obligatòria la seva representació en el registre mercantil una vegada estan aprovades per la junta general. Conjuntament amb les comptes anuals, s’hauran de presentar l’informe de gestió i a proposta d’aplicació del resultat de l’exercici.

S’ha de dir que es comptes anuals són públiques.

DISSOLUCIÓ DE LA SOCIETAT ANÒNIMA

La dissolució de la societat anònima representa l’extinció de la societat. Esdevé per les següents causes:

1. Per acord de la junta general.

2. Per compliment del termini fixat en els estatuts per la durada de la societat.

3. Per haver complert l’objecte social o per impossibilitat de complir-lo.

4. Com a conseqüència de pèrdues que deixin reduït el patrimoni de la societat a una quantitat inferior a la meitat del capital social.

5. Per reducció del capital social per sota del mínim legal.

6. Per fusió o escissió de la societat. _{Fusió: A + B pasen a ser AB. Escissió: B passa a B1 + B2.}

7. Per qualsevol causa establerta als estatuts.

8. Per entrar a la societat en concurs de creditors.

SOCIETAT DE RESPONSABILITAT LIMITADA (S.L)

Té el seu capital dividit en participacions. Els seus socis no responen dels deutes socials.

Es caracteritza per ser el prototip de la societat de capital útil per la petita i mitjana empresa. Però també aprofitable per la gran empresa. El capital social es divideix en participacions i és aportat pels socis que no respondran als deutes socials.

La societat limitada té personalitat jurídica pròpia. I, en conseqüència, independència patrimonial respecte dels seus socis. És obligatori per llei afegir la denominació social la indicació S.R.L _{societat de responsabilitat limitada.} Tot i que normalment es posa S.L encara que no és el més correcte.

La Societat limitada té un caràcter mercantil. I té la condició de comerciant. El capital mínim per constituir-se són 3000€. Els socis poden ser persones físiques o persones jurídiques.

Dret públic i privat- BLOC 2 - TEMA 1.1

DRET PÚBLIC I PRIVAT

Bloc 2 TEMA 4 (2ªpart): CLASSES DE SOCIETATS MERCANTILS

Hi ha 4 classes:

SOCIETAT REGULAR COL·LECTIVA

Es caracteritza per què tots els seus component responen personal, il·limitada i solidàriament dels deutes socials. Aquesta responsabilitat és subsidiària ja que els creditors es s’hauran de dirigir:

1- En primer lloc, contra el patrimoni social. I si no n’hi ha o és insuficient...

2- Contra el patrimoni dels socis.

SOCIETAT COMANDITÀRIA SIMPLE

apareix com una derivació de la regular col·lectiva i es caracteritza per que, conjuntament amb els socis col·lectius, existeixen uns altres socis, que son els comanditaris. Els socis col·lectius responen als deutes socials i tenen encomanada la gestió de la societat. Els socis comanditaris no responen dels deutes de la societat i no poden intervenir en la seva administració.

SOCIETAT COMANDITÀRIA PER ACCIONS

té el seu capital dividit en accions i, com a mínim, un dels seus socis respon dels deutes socials, quedant necessariament al seu càrrec l’administració de la societat.

SOCIETAT ANÒNIMA (S.A)

el seu capital es troba integrat per les aportacions dels socis, i es troba dividit i representat per accions. Els socis no responen als deutes socials.

És la forma social apropiada per a la gran empresa, ja que li garanteix un millor accés al mercat de capitals. Si veiem les grans empreses sempre adopten la forma de SA i no de SL (ex: Coca-Cola) És el prototip de societat capitalista. També destaca, com a característica que en aquesta classe de societat, compten més les aportacions dels socis que la pròpia personalitat o persona del soci.

CARACTERÍSTIQUES:

§ La existència d’un capital i d’unes accions.

S’exigeix un capital social mínim de 60.000 €. Això implica que per a constituir aquest tipus de societat, es necessita tal quantitat de diners, provinents dels socis. El capital es troba dividit en accions que reflecteixen el poder dels socis (i accionistes) en funció de la seva aportació. La llei exigeix que el capital sigui permanent sigui estable i es correspongui a un efectiu patrimoni. El capital social s’haurà de correspondre a l’aportació patrimonial feta pels accionistes. Tampoc pot sortir patrimoni de la societat per sota del capital social.

§ No - responsabilitat dels socis pels deutes socials.

El soci o l’accionista només arrisca la seva aportació a la societat. Si posa 20.000€ i la cosa surt malament, el màxim que pot perdre son 20.000€. L’accionista respon davant de la societat per la seva obligació de complir les aportacions promeses amb tots els seus béns presents i futurs. El soci no respon personalment dels deutes socials i els creditors de la societat no li podran reclamar res. Excepte les aportacions pendents de realitzar.

§ Caràcter mercantil.

La societat anònima té un caràcter mercantil independent del seu objecte, i se li aplicarà la legislació mercantil (se li aplicarà el codi de comerç). La SA té la condició d’empresari.

FUNDACIÓ D’UNA SOCIETAT ANÒNIMA:

Composta de tres fases:

1. Els requisits de forma i publicitat.

La constitució d’una S.A. s’ha de fer en escriptura pública davant de notari. Es obligatòria la seva inscripció en el registre mercantil, a on el registrador controlarà la seva inscripció. La inscripció de la societat en el registre mercantil representa que adquireix personalitat jurídica.

2. Escriptura de constitució i estatuts.

La escriptura és la forma exigida per la llei per a recollir la voluntat de crear una societat anònima. L’ estatus recollirà les normes que regiran la societat i formen part de la escriptura. La seva existència és obligatòria. L’escriptura de constitució ha de recollir obligatòriament:

a) Les dades que identifiquen a les persones físiques o jurídiques que atorguen l’escriptura.

b) La voluntat dels atorgants de l’escriptura de voler constituir una societat anònima.

c) Han de constar les aportacions dels accionistes amb indicació del número d’accions atribuïdes a cadascun. S’ha de dir a cada soci quantes accions li toquen i quines són _{(ex: de la 1 a la 100)} Si les aportacions no son dineràries, s’hauran de descriure de forma detallada.

d) S’ha de fer constar la quantia total de les depeses de constitució.

e) S’han d’adjuntar els estatuts.

f) S’ha de fer constar la identitat de les persones físiques o jurídiques que s’encarreguin de l’administració i representació de la societat.

Els estatuts regularan les estructures de l’òrgan de la societat. Hauran de regular els següents sistemes:

• Han de recollir la denominació de la societat, i està prohibit que aquesta sigui idèntica.
• Ha de constar l’objecte social que consisteix en la activitat que es desenvoluparà.
• Ha de ser lícit, possible i determinat. NO pot ser genèric.
• Ha de constar la durada de la societat, que pot ser indefinida o temporal.
• S’ha de fer constar la data d’inici de les operacions.
• El domicili social, que obligatòriament s’ha de fixar dins de territori espanyol.
• S’ha de fer constar la xifra del capital social.
• Les dades relatives a les accions, i el seu respectiu valor.
• Estructura de l’òrgan d’administració.
• Forma d’adopció dels acords pels òrgans col·legiats de la societat.
• S’ha d’establir la data del tancament del exercici social.

3. La subscripció d’accions i aportació de capital. La llei de societats anònimes exigeix la total subscripció del capital social i la seva aportació. La aportació mínima inicial serà el 25% de cada acció.

LES APORTACIONS SOCIALS:

Són les prestacions que efectua cada accionista per la consecució del objecte que la societat persegueix. Les aportacions passaran a formar part del patrimoni de la societat, deixant de ser de l’accionista. Les aportacions han de ser possibles, determinades i lícites. N’hi ha dues classes:

1. Les dineràries: que consisteixen en cèntims en efectiu

2. Les no dineràries: per exemple una finca. Estan prohibides les aportacions de treball o serveis.

LES ACCIONS:

La SA es una societat per accions, donat que el seu capital es divideix en accions. Tenen un valor nominal que correspon a la seva proporció dins del capital social, i la suma del valor de cada acció ha de ser igual a la xifra del capital social. També tenen un valor real, que és la part de valor patrimonial de la societat que correspongui a l’acció segons el percentatge que aquesta tingui en relació amb el capital social. Les accions també tenen l’anomenat ‘valor de mercat’, que és el que es fixa per cada transacció.

DRETS DE L’ACCIONISTA:

La llei de SA reconeix uns drets mínims en els accionistes, que es poden ampliar en els estatuts socials. Aquests drets mínims son els següents:

• Dret a participar en els beneficis socials, que solen repartir al final de cada exercici social, encara que el seu repartiment no és obligatori. Aquests beneficis socials se’ls anomena dividents.
• Els accionistes tindran dret a participar en el patrimoni resultant de la liquidació de la societat.
• Dret de subscripció preferent d’accions en el supòsit d’augment del capital social.
• Dret d’assistència i vot a les juntes ordinàries i extraordinàries, excepcionalment poden haver-hi accions sense vot, què, en comparació, tenen unes preferències en els drets de contingut patrimonial.
• Dret a impugnar judicialment els acords socials.
• Drets d’informació
• Dret a sol·licitar una convocatòria d’una junta.

ORGANS DE LA SOCIETAT

§ La Junta General

És l’òrgan de pressió de la voluntat social i és l’òrgan d’administració de la societat.

Es tracta d’un òrgan necessari i imprescindible on els acords que determina la voluntat social es prenen per majoria.

A la junta general, li corresponen les competències més importants, com per exemple, anomenar i destituir administradors, aprovar els comptes de la societat...

Els acords socials obliguen tant als administradors com als socis. Hi ha dues classes de junta:

- Junta Ordinària: Es celebra obligatoriament cada any.

- Junta Extraordinària: Es sol fer per temes o qüestions puntuals que no està previst o no es poden tractar a la junta ordinària o quan ho demani un 5% dels socis.

Les Juntes les convoquen els administradors directament, que podran ser ordinàries o extraordinàries. Dels acords de la Junta s’elabora un acte on es recull o recullen debats i el text dels acords adoptats.

Els accionistes podran impugnar judicialment aquests acords si els consideren contraris a la llei; s’oposen als estatuts; o beneficien a un o varis accionistes o terceres persones; I si s’oposen als interessos de la societat.

§ L’Òrgan d’Administració

És l’òrgan permanent de gestió i de representació. Es troba subordinat respecte a la junta general. De manera que està sotmesa al seu control. I els seus components són anomenats i destituïts per la junta general.

Les facultats dels administradors són de dues classes:

1- Facultats de gestió que inclouen les facultats de direcció i control necessaris pel funcionament de la societat. Si bé la llei no estableix una llista tancada de facultats, els estatuts socials poden detallar-les. _{Ex: presentació de les comptes anuals a l’assamblea i al registre mercantil.}

2- Facultats de representació de la societat, es fan en la forma determinada en els estatuts i pot haver un administrador únic o més d’un administrador, i en aquest cas poden actuar de forma solidària o mancomunada. El límit de l’actuació de l’administrador serà el que indiquin els estatuts.

Característiques i trets dels administradors.

Els administradors poden ser persones físiques o jurídiques. I no han de ser obligatòriament accionistes, excepte que així ho estableixin els estatuts.

Els administradors han de tenir capacitat per obligar-se i capacitat d’obrar segons les regles generals.

El càrrec d’administrador podrà durar el temps que fixin els estatuts, sense excedir de cinc anys. Si els estatuts no diuen res sobre la durada s’entenen escollits pel termini màxim (5 anys). Està permesa la reelecció dels administradors per una o més vegades i per terminis iguals a la durada màxima.

Els administradors poden ser destituïts en qualsevol moment per la junta general. És a dir, només el pot manar i destituir una junta.

Retribucions.

El càrrec d’administrador no ha de ser obligatòriament retribuït. Però si ho és, haurà de constar en els estatuts. Una forma de retribució permesa és en funció dels beneficis de la societat.

El règim de responsabilitat al què estan sotmesos, és molt rigorós. I, entre altres coses, responen dels perjudicis q causin a la societat per actes contraris a la llei, als estatuts o per negligència. Si hi ha més d’un administrador són tots responsables solidaris, excepte que es demostrés que algun d’ells no va intervenir en el perjudici causat a la societat.

Si en una societat s’anomenen 3 o més administradors, és obligatori constituir el consell d’administració que funcionarà segons les regles fixades en els estatuts.

COMPTES ANUALS

Les comptes anuals comprenen el balanç, la compta de pèrdues i guanys i la memòria. Es tracta de documents que formen una unitat i demostren la imatge del patrimoni i de la situació financera i dels resultats de la societat.

Les comptes anuals són elaborades pels administradors una vegada s’ha tancat l’exercici social en el transcurs dels tres mesos següents al tancament de l’exercici.

Les comptes anuals s’hauran de firmar per tots els administradors.

És obligatòria la seva representació en el registre mercantil una vegada estan aprovades per la junta general. Conjuntament amb les comptes anuals, s’hauran de presentar l’informe de gestió i a proposta d’aplicació del resultat de l’exercici.

S’ha de dir que es comptes anuals són públiques.

DISSOLUCIÓ DE LA SOCIETAT ANÒNIMA

La dissolució de la societat anònima representa l’extinció de la societat. Esdevé per les següents causes:

1. Per acord de la junta general.

2. Per compliment del termini fixat en els estatuts per la durada de la societat.

3. Per haver complert l’objecte social o per impossibilitat de complir-lo.

4. Com a conseqüència de pèrdues que deixin reduït el patrimoni de la societat a una quantitat inferior a la meitat del capital social.

5. Per reducció del capital social per sota del mínim legal.

6. Per fusió o escissió de la societat. _{Fusió: A + B pasen a ser AB. Escissió: B passa a B1 + B2.}

7. Per qualsevol causa establerta als estatuts.

8. Per entrar a la societat en concurs de creditors.

SOCIETAT DE RESPONSABILITAT LIMITADA (S.L)

Té el seu capital dividit en participacions. Els seus socis no responen dels deutes socials.

Es caracteritza per ser el prototip de la societat de capital útil per la petita i mitjana empresa. Però també aprofitable per la gran empresa. El capital social es divideix en participacions i és aportat pels socis que no respondran als deutes socials.

La societat limitada té personalitat jurídica pròpia. I, en conseqüència, independència patrimonial respecte dels seus socis. És obligatori per llei afegir la denominació social la indicació S.R.L _{societat de responsabilitat limitada.} Tot i que normalment es posa S.L encara que no és el més correcte.

La Societat limitada té un caràcter mercantil. I té la condició de comerciant. El capital mínim per constituir-se són 3000€. Els socis poden ser persones físiques o persones jurídiques.

Dret públic i privat- BLOC 2 - TEMA 4.1

DRET PÚBLIC I PRIVAT

BLOC 2 - TEMA 4 (1ªpart): EL DRET MERCANTIL.

IDEES BÀSIQUES

És la matèria del dret que regula els actes de comerç i les relacions entre comerciants.

Es caracteritza perquè és una branca especial del dret privat i s’estructura al voltant de la figura de l’empresa o dels comerciant.

Les seves fonts de regulació són el codi de comerç, les lleis mercantils especials i els usos del comerç. És a dir, el dret mercantil és una branca del dret que es concentra en el món del comerç i de l’empresa.

L’EMPRESA

És l’organització de factors productius (capital i treball) per la producció i la intermediació de béns i serveis destinats al mercat.

Una empresa pot adoptar la forma de persona jurídica, pot ser un patrimoni autònom o una organització. L’empresa és una forma d’activitat i el seu titular pot ser un empresari o un comerciant.

Empresari individual

Aquella persona física o jurídica que en nom propi exerceix una activitat d’intermediació en el mercat, generalment amb ànim de lucre.

Hi ha dues classes d’empresari individual:

- Persona jurídica: És la que coneixem com a societat mercantil

- Persona física: Que actua de forma individual.

L’empresari individual ha de tenir capacitat legal per exercir comerç, és a dir, ser major d’edat i tenir lliure disposició sobre els seus béns. I s’ha de dedicar habitualment al comerç. És a dir, de forma continua i permanent. _{Per ser considerat comerciant ho haig de fer habitualment.}

Dret públic i privat- BLOC 2- TEMA 5.2

DRET PÚBLIC I PRIVAT

Bloc 2 TEMA 5 (2ªpart): Dret Administratiu. L’acte Administratiu

IDEES BÀSIQUES

Definiríem l’acte administratiu com aquella declaració unilateral no normativa de l’administració sotmesa al dret administratiu; per exemple: una multa, una llicencia d’obres, una beca, etc. Això és un acte administratiu unilateral i no és normatiu ja que no té una força de norma com ho pot ser una llei o un reglament. És una resolució.

CARACTERÍSTIQUES

1. És una declaració: donat que es manifest externament, crea o modifica situacions jurídiques. Pot donar lloc a drets i obligacions pels administrats -ciutadans-

2. És unilateral: doncs només necessita per a ser creada la voluntat de l’administració.

3. No son normatius: vol dir que no son normes jurídiques.

4. Tenen un origen administratiu: vol dir que provenen de l’administració i només son revisables o per la pròpia administració o pels tribunals de la jurisdicció contenciosa administrativa. (Els tribunals s’organitzen per jurisdiccions com penal, civil, etc... i hi ha la jurisdicció contenciosa administrativa que s’encarrega de tramitar tots els recursos de l’administració)

5. Estan sotmesos al dret administratiu.

CLASSES D’ACTES ADMINISTRATIUS

A. Els actes favorables: suposen la concessió al administrat d’una situació especial. _{Ex: una matrícula.}

B. Les concessions: suposen l’adjudicació al administrat de determinades facultats o funcions que son pròpies de l’administració. _{Ex: la recollida d’escombraries, que la pot fer un ajuntament amb el seu personal o pot donar-ho per via de concessió en una empresa que cobra per a fer el servei-}

C. Les autoritzacions: permeten al administrat exercir un dret. _{Ex: una llicència de caça.}

D. Actes de gravamen -o gravosos- : els actes de gravamen poden ser de tres classes:

_- Sancions: imposen en el administrat una mesura disciplinaria. _{ex: una multa, retirada de carnet...}

- Expropiacions: transformen drets de l’administrat per motius d’interès general prèvia indemnització. _{Per exemple: una persona que té una finca rústica i ha de passar una carretera.} L’interès general ho reclama i llavors se l’expropia i se li paga el valor de la finca, que passa a poder de l’administració.

_- Ordres: imposició de conductes a l’administrat. _{Ex: horari de tancaments de locals.}

E. Actes de tràmit: son aquells que formen part d’un procediment_{. Ex: l’aportació d’una determinada documentació per a una oposició.}

F. Actes definitius: son aquells que posen punt i final a un procediment. Les resolucions. _{Ex: la nota d’una oposició.}

ELEMENTS DE L’ACTE ADMINISTRATIU

Tres classes:

ELEMENT SUBJECTIU

Òrgan de l’administració que sigui competent per a produir un acte concret.

ELEMENT OBJECTIU:

1. El contingut: és la declaració que el propi acte incorpora i realitza. És allò que es declara i consisteix en la decisió que adopta l’administració sobre un determinat tema. Ha de ser lícit, raonable i possible.

2. Pressupost de fet : son aquelles circumstancies exteriors que justifiquen i determinen la producció d’un acte, els seus efectes, el seu abast i el seu sentit.

3. La causa: és el motiu que dona origen a l’acte.

4. La finalitat: és l’objectiu que l’acte persegueix.

ELEMENT FORMAL

Constitueixen les formalitats que un acte ha de complir per a ser vàlid. Hi ha formalitats que si no es compleixen poden subsanar-se i d’altres que serien insubsenables -que no es poden arreglar- Si les formalitats son subsanables, l’acte pot ser anul·lable. Si no ho son, l’acte tindrà la nul·litat absoluta. Son elements formals la declaració i la notificació. La declaració és el instrument o mitjà per el A la notificació s’ha de recollir el text íntegre de l’acte i ha de fer constar si l’acte és recurrible -es pot fer un recurs- o no. I, davant d’això, davant de qui es pot recórrer, i el termini. En cas contrari, la notificació serà defectuosa.

SILENCI ADMINISTRATIU

En determinats supòsits la inacitivitat de l’administració és considera un acte presumpte per evitar que es causin perjudicis als administrats. És a dir, quan l’administració hauria d’actuar i no ho fa s’entén que hi ha silenci administratiu.

TIPUS O CLASSES DE SILENCI

· Positiu:

Quan s’entén que l’administració consenteix respecte el tema del que s’espera que actuï. Si a transcorregut el termini que la llei estableix per què l’administració doni una resposta. És a dir, si l’administració no diu res tindrem una resolució favorable. _{No aplicable en sancions o multes.}

· Negatiu:

Significa que ha transcorregut el termini que la llei estableix i l’administració no ha actuat. Entenent en aquest supòsit que queda desestimada la petició de l’administrat. I, en conseqüència, ja es podrà presentar recurs davant dels tribunals.

Qualsevol resolució de l’administració primer s’ha d’anar per via administrativa, recurs administratiu. Acte seguit s’ha d’anar al Recurs Contenciós administratiu. No ens podem saltar cap pas.

VALIDESA O INVALIDESA DELS ACTES ADMINISTRATIUS

2 supòsits:

ACTES NULS:

Es considera que són nuls de ple dret _{no tenen solució, totalment nuls} els actes de l’administració següents:

1. Actes que lesionen drets i llibertats considerats drets fonamentals.

2. Actes dictats per un òrgan manifestament incompetent, per raó de la matèria o del territori. _{És a dir, a Barcelona una multa de trànsit no ens la pot posar un Bomber, però si la Guàrdia Urbana. (Matèria) La Guardia Urbana no pot posar una multa fora del territori)}

3. Actes de contingut impossible. És impossible executar-lo.

4. Actes constitutius d’infracció penal.

5. Actes dictats prescindint total i absolutament del procediment legalment establert. _{L’administració se salta tot un tràmit o part d’un tràmit.}

6. Actes expressos o presumptes, contraris al ordenament jurídic en els que s’adquireixen facultats o drets quan no es reuneixin els requisits per la seva adquisició.

7. Aquells actes que la llei ho estableixi expressament. Efectes de la nul·litat:

7.1: L’acte nul produeix efectes fins que no és revisat o declarat nul.

7.2: Una vegada l’acte és declarat nul, la nul·litat es retrotrau el moment inicial de la seva producció amb alguna excepció en quan els efectes.

7.3: Aquests actes no són convalidables.

ACTES ANUL·LABLES:

Són aquells que tenen defectes de menor importància i que infringeixen l’ordenament jurídic. Es tracten d’infraccions que no són tant transcendents com les que justifiquen la nul·litat absoluta.

Són actes que s’han de recórrer en els terminis que la llei marca. Encara que la pròpia administració els pot revisar. Són actes nuls des del moment en que es declari la seva nul·litat. I els efectes produïts són vàlids fins aquell moment. Són actes convalidables, és a dir, es poden subsanar.