Dret públic i privat- BLOC 2- TEMA 5.2

DRET PÚBLIC I PRIVAT

Bloc 2 TEMA 5 (2ªpart): Dret Administratiu. L’acte Administratiu

IDEES BÀSIQUES

Definiríem l’acte administratiu com aquella declaració unilateral no normativa de l’administració sotmesa al dret administratiu; per exemple: una multa, una llicencia d’obres, una beca, etc. Això és un acte administratiu unilateral i no és normatiu ja que no té una força de norma com ho pot ser una llei o un reglament. És una resolució.

CARACTERÍSTIQUES

1. És una declaració: donat que es manifest externament, crea o modifica situacions jurídiques. Pot donar lloc a drets i obligacions pels administrats -ciutadans-

2. És unilateral: doncs només necessita per a ser creada la voluntat de l’administració.

3. No son normatius: vol dir que no son normes jurídiques.

4. Tenen un origen administratiu: vol dir que provenen de l’administració i només son revisables o per la pròpia administració o pels tribunals de la jurisdicció contenciosa administrativa. (Els tribunals s’organitzen per jurisdiccions com penal, civil, etc... i hi ha la jurisdicció contenciosa administrativa que s’encarrega de tramitar tots els recursos de l’administració)

5. Estan sotmesos al dret administratiu.

CLASSES D’ACTES ADMINISTRATIUS

A. Els actes favorables: suposen la concessió al administrat d’una situació especial. _{Ex: una matrícula.}

B. Les concessions: suposen l’adjudicació al administrat de determinades facultats o funcions que son pròpies de l’administració. _{Ex: la recollida d’escombraries, que la pot fer un ajuntament amb el seu personal o pot donar-ho per via de concessió en una empresa que cobra per a fer el servei-}

C. Les autoritzacions: permeten al administrat exercir un dret. _{Ex: una llicència de caça.}

D. Actes de gravamen -o gravosos- : els actes de gravamen poden ser de tres classes:

_- Sancions: imposen en el administrat una mesura disciplinaria. _{ex: una multa, retirada de carnet...}

- Expropiacions: transformen drets de l’administrat per motius d’interès general prèvia indemnització. _{Per exemple: una persona que té una finca rústica i ha de passar una carretera.} L’interès general ho reclama i llavors se l’expropia i se li paga el valor de la finca, que passa a poder de l’administració.

_- Ordres: imposició de conductes a l’administrat. _{Ex: horari de tancaments de locals.}

E. Actes de tràmit: son aquells que formen part d’un procediment_{. Ex: l’aportació d’una determinada documentació per a una oposició.}

F. Actes definitius: son aquells que posen punt i final a un procediment. Les resolucions. _{Ex: la nota d’una oposició.}

ELEMENTS DE L’ACTE ADMINISTRATIU

Tres classes:

ELEMENT SUBJECTIU

Òrgan de l’administració que sigui competent per a produir un acte concret.

ELEMENT OBJECTIU:

1. El contingut: és la declaració que el propi acte incorpora i realitza. És allò que es declara i consisteix en la decisió que adopta l’administració sobre un determinat tema. Ha de ser lícit, raonable i possible.

2. Pressupost de fet : son aquelles circumstancies exteriors que justifiquen i determinen la producció d’un acte, els seus efectes, el seu abast i el seu sentit.

3. La causa: és el motiu que dona origen a l’acte.

4. La finalitat: és l’objectiu que l’acte persegueix.

ELEMENT FORMAL

Constitueixen les formalitats que un acte ha de complir per a ser vàlid. Hi ha formalitats que si no es compleixen poden subsanar-se i d’altres que serien insubsenables -que no es poden arreglar- Si les formalitats son subsanables, l’acte pot ser anul·lable. Si no ho son, l’acte tindrà la nul·litat absoluta. Son elements formals la declaració i la notificació. La declaració és el instrument o mitjà per el A la notificació s’ha de recollir el text íntegre de l’acte i ha de fer constar si l’acte és recurrible -es pot fer un recurs- o no. I, davant d’això, davant de qui es pot recórrer, i el termini. En cas contrari, la notificació serà defectuosa.

SILENCI ADMINISTRATIU

En determinats supòsits la inacitivitat de l’administració és considera un acte presumpte per evitar que es causin perjudicis als administrats. És a dir, quan l’administració hauria d’actuar i no ho fa s’entén que hi ha silenci administratiu.

TIPUS O CLASSES DE SILENCI

· Positiu:

Quan s’entén que l’administració consenteix respecte el tema del que s’espera que actuï. Si a transcorregut el termini que la llei estableix per què l’administració doni una resposta. És a dir, si l’administració no diu res tindrem una resolució favorable. _{No aplicable en sancions o multes.}

· Negatiu:

Significa que ha transcorregut el termini que la llei estableix i l’administració no ha actuat. Entenent en aquest supòsit que queda desestimada la petició de l’administrat. I, en conseqüència, ja es podrà presentar recurs davant dels tribunals.

Qualsevol resolució de l’administració primer s’ha d’anar per via administrativa, recurs administratiu. Acte seguit s’ha d’anar al Recurs Contenciós administratiu. No ens podem saltar cap pas.

VALIDESA O INVALIDESA DELS ACTES ADMINISTRATIUS

2 supòsits:

ACTES NULS:

Es considera que són nuls de ple dret _{no tenen solució, totalment nuls} els actes de l’administració següents:

1. Actes que lesionen drets i llibertats considerats drets fonamentals.

2. Actes dictats per un òrgan manifestament incompetent, per raó de la matèria o del territori. _{És a dir, a Barcelona una multa de trànsit no ens la pot posar un Bomber, però si la Guàrdia Urbana. (Matèria) La Guardia Urbana no pot posar una multa fora del territori)}

3. Actes de contingut impossible. És impossible executar-lo.

4. Actes constitutius d’infracció penal.

5. Actes dictats prescindint total i absolutament del procediment legalment establert. _{L’administració se salta tot un tràmit o part d’un tràmit.}

6. Actes expressos o presumptes, contraris al ordenament jurídic en els que s’adquireixen facultats o drets quan no es reuneixin els requisits per la seva adquisició.

7. Aquells actes que la llei ho estableixi expressament. Efectes de la nul·litat:

7.1: L’acte nul produeix efectes fins que no és revisat o declarat nul.

7.2: Una vegada l’acte és declarat nul, la nul·litat es retrotrau el moment inicial de la seva producció amb alguna excepció en quan els efectes.

7.3: Aquests actes no són convalidables.

ACTES ANUL·LABLES:

Són aquells que tenen defectes de menor importància i que infringeixen l’ordenament jurídic. Es tracten d’infraccions que no són tant transcendents com les que justifiquen la nul·litat absoluta.

Són actes que s’han de recórrer en els terminis que la llei marca. Encara que la pròpia administració els pot revisar. Són actes nuls des del moment en que es declari la seva nul·litat. I els efectes produïts són vàlids fins aquell moment. Són actes convalidables, és a dir, es poden subsanar.