BLOC 1- TEMA 3 (1ª part) -EL DRET SUBJECTIU. La relació jurídica
IDEES BÀSIQUES
Facultat d’obrar vàlidament dins de certs límits i d’exigir dels altres el comportament corresponent. Aquesta facultat l’atorga l’ordenament jurídic, els subjectes que obren per si mateixos o representats.
PERSONES FÍSIQUES
Són subjectes amb drets i obligacions.
ES CONSIDEREN AQUELLES QUE...
NAIXEMENT DE LA PERSONA
La personalitat va determinada pel naixement de les persones. Considerem que un ésser és persona quan ha nascut. Les condicions que s’exerceixen perquè el naixement tingui efectes jurídics:
a) El recent nascut visqui 24 hores de forma independent de la mare.
b) El nadó ha de presentar figura humana.
En cas de parts múltiples es considera primogènit el germà gran, el primer que surt.
L’EXTINCIÓ DE LA PERSONALITAT
Es produeix amb la mort de la persona i si dues persones moren simultàniament i tenen el dret a succeir-se, l’una respecte a l’altra i no es pot demostrar quina ha mort primer, s’entenen com a mortes al mateix temps.
SUBJECTES QUE NO TENEN LA PLENA CAPACITAT D’OBRAR
En principi, tothom té la plena capacitat d’obrar. Però hi ha persones que per algun motiu no tenen capacitat plena, o la tenen parcial.
A) ELS EMANCIPATS
L’emancipació és un estat entremig entre els 18 anys i la minoria d’edat. Parlem, per tant, de les persones menors d’edat.
1. Causes de l’emancipació
1.1 Per concessió de les persones que exerceixen la Patria Potestat
És el que els pares tenen a favor del fill, poden concedir l’emancipació. Per concedir-la es requereixen els següents requisits:
- La persona emancipada ha de tenir 16 anys complerts.
- Ha de mostrar el seu consentiment
- Ho ha de fer en escriptura pública davant de notari o al registre civil. Aquesta causa no és revocable, si el menor o els pares es volen tirar enrere no poden.
1.2 Per matrimoni
- S’exigeix que el menor tingui 14 anys.
- Necessita la dispensa del jutge.
1.3 Per concessió d’un jutge
S’exigeix que el menor tingui 16 anys complerts i s’ha de donar un dels tres supòsits següents:
a) Les persones que exerceixen la Patria Potestat celebrin matrimoni amb una persona diferent del progenitor del menor.
b) Els pares visquin separats.
c) Existeixi una causa que obstaculitzi l’exercici de la Patria Potestat.
1.4 Tenir la condició d’emancipat
3 requisits:
a) Tenir més de 16 anys i viure independentment econòmicament dels progenitors.
b) Que existeixi un consentiment exprés o tàctic de les persones que exerceixen la Patria Potestat.
c) Aquesta situació no perjudiqui al menor.
2. Capacitat del menor emancipat
El menor emancipat habilita el menor d’edat per regir la seva persona i béns com si fos major d’edat. Tot i això, fis als 18 anys no podrà fer el següent:
a) No pot demanar préstecs
b) No pot ni gravar (hipotecar) ni transmetre: béns, immobles, establiments mercantils negocis o industrials, ni objectes d’extraordinari valor. Sense el consentiment dels seus pares o tutors.
En el supòsit que el menor emancipat estigui casat, si vol gravar o transmetre béns, immobles, establiments mercantils o industrials, i/o objectes d’extraordinari valor que siguin comuns a la seva parella. Serà suficient el consentiment de la seva parella sempre i quan aquesta sigui major d’edat. I si la parella també és menor d’edat, necessitarà el consentiment dels pares o tutors dels dos.
B) PER CAUSA DE MALALTIA
Entenem deficiències físiques o mentals:
1. Físiques
En general no tenen influència jurídica en la capacitat jurídica o d’obrar. Però poden constituir un impediment material pel compliment de determinats actes jurídics Exemple: un invident no pot fer un testament tancat.
2. Mentals
Són aquelles que impedeixen a un individu o una persona expressar la seva voluntat de forma conscient en actes jurídics.
En cas de malalties com esquizofrènia, demència senil o alzheimer, està totalment anul·lat.
C) PRODIGALITAT
No suposa per sí sola causa d’incapacitació, però pot donar lloc a que es prenguin mesures cap a una persona. Exemple: algú que tingui ludopatia se li pot restringir l’accés a comptes , diners en efectiu etc.
D) CONDEMNA PENAL
En alguns casos comporta implícita determinades prohibicions o inhabilitacions. Exemple: Si una persona està condemnada per robatori o estafa no podrà ser tutor. O bé condemnada per un delicte a la seguretat vial i se li retira el carnet.
LA SEU JURÍDICA DE LA PERSONA
LA RESIDÈNCIA
És l’existència de la persona en un lloc determinat on exerceix la seva capacitat jurídica > Formal
DOMICILI
És el lloc on exerceixen els drets i es compleixen les obligacions. Constitueix la seu jurídica de la persona. És el lloc on la persona es troba habitualment, on està per localitzar-la. > Habitual.
DESAPARICIÓ DE LES PERSONES
3 supòsits:
A) ABSÈNCIA PROVISÒRIA
Es produeix quan una persona desapareix sense que es tinguin notícies de la seva localització.
El jutge, a instàncies d’una persona interessada o del ministeri fiscal, pot anomenar un defensor del desaparegut. Per tal que el representi en aquells assumptes o negocis que no admeten demora en perjudici al desaparegut. (Desaparició durant menys d’1 any)
B) ABSÈNCIA LEGAL
- Es produeix quan ha transcorregut un any des de la desaparició de la persona, sense notícies i sense que aquesta hagués designat cap aporedat o representant amb facultats d’administrar tots els seus béns, se’l considerarà absent legalment.
- També es considera amb absència legal si transcorren 3 anys des de la seva desaparició i el desaparegut hagués demanat un aporedat o un representant.
Judicialment, se li anomena un representant i aquest, per exemple, li podria vendre la casa amb prèvia autorització d’un jutge.
C) DECLARACIÓ DE DEFUNCIÓ
- Es produeix quan han transcorregut 10 anys des de les últimes notícies de l’absent o des de la seva desaparició.
- També es produeix la declaració de defunció si han transcorregut 5 anys i el desaparegut, al expirar aquest termini, té 75 anys complerts.
- També es pot produir aquesta declaració transcorreguts 2 anys si la desaparició s’ha produït en circumstàncies de risc de mort, degut a un sinistre o violència contra la vida, i la falta de notícies s’ha produït a partir d’aquest moment.
Aquests tres fets, s’han de declarar judicialment, per sentència. I té com a conseqüència que obra la successió de l’absent, és a dir, els hereus ja poden cobrar. Si després reapareix es torna el que li correspon en l’estat en el que es troba.
L’ESTAT PERSONAL
És la posició que té una persona respecte a la societat política o a la família.
ESTAT DE CIUTADANIA
A) NACIONALITAT
És el vincle que uneix a cada individu amb l’estat al que pertany. I es pot adquirir per vincle de filiació (pares - fills)o per la residència durant un cert temps a territori espanyol.
Formes d’adquisició de la nacionalitat espanyola:
I. Per ser fill de pare o mare espanyol.
II. Per l’adopció per un espanyol/a. L’adoptat se l’equipara als espanyols d’origen.
III. Per naixement en territori espanyol en els següents supòsits:
□ Si els pares són estrangers i almenys un d’ells hagués nascut també a Espanya. En aquest queden exceptuats els fills de pares o mares que estiguin adscrits al servei diplomàtic o consolat (és a dir, pare o mare estan destinats a treballar aquí com a diplomàtic o al consolat.)
□ Si els pares són estrangers i no tenen nacionalitat o si la tenen, la legislació dels seus països no atribueixen en el fill cap nacionalitat. Es per evitar que el fill no tingui cap nacionalitat.
□ Fa referència als nascuts en territori espanyol i la seva filiació sigui desconeguda.
□ Fa referència a menors trobats en territori espanyol que es desconegui el lloc de naixement i la seva filiació .
IV. Per Opció. Una persona opta obtenir la nacionalitat. L’interessat exerceix la facultat que es pot fer en determinats casos.
Els requisits són els següents:
□ Que l’interessat tingui 14 anys complerts i estigui assistit pel seu representant legal.
□ Que l’interessat ho faci transcorreguts dos anys des de que té la condició d’emancipat.
□ Cal tenir més de 18 anys.
□ Per haver renunciat anteriorment a la nacionalitat espanyola
□ S’ha de jurar fidelitat al rei i a la constitució
□ S’inscrigui en el registre civil.
V. Per residència. Es pot adquirir la residència.
è Continuada en territori espanyol en determinats supòsits:
□ 10 anys amb prèvia sol·licitud
□ 5 anys persones de condició d’asilat polític o refugiat.
□ 2 anys en aquelles persones que tenen origen Iberoamericà, andorrà, filipí, de guinea equatorial, Portugal o siguin descendents de jueus sefardins.
B) VEINATGE CIVIL
Fa referència a les diferents legislacions civils que trobem dins del territori civil.
Hi ha matèries que tenen matèries civils diferents segons la comunitat en la què ens trobem (Catalunya ≠ Madrid ≠ Galicia...)
Formes d’adquisició del Veinatge Civil:
I. Per vincles de família – Els fills adquireixen el veïnatge dels seus pares. Si els pares tenen diferents veïnatges civils, el fill tindrà el veïnatge que correspongui al del pare o mare que s’hagi determinat en primer lloc en la filiació.
Si està determinat en el mateix moment, se li donarà, simultàniament, el veïnatge civil que correspongui pel lloc de naixement. No obstant, els pares poden atribuir en el fill el veïnatge civil de qualsevol dels dos abans de transcórrer 6 mesos des del naixement o des de l’adopció.
II. Per opció – El fill, des dels 14 anys i fins que transcorri un any des de la seva emancipació, podrà optar pel veïnatge civil del lloc de naixement o per l’últim veïnatge de qualsevol dels seus pares.
III. Per residència – 2 supòsits:
□ Per residència continuada durant més de 2 anys en un lloc. Manifestant l’interessat la seva voluntat d’adquirir-la.
□ Quan transcorrin 10 anys de residència continuada en un lloc sense manifestació en contra. (si vas al registre civil i dius que vols mantenir l’anterior, es manté.)
IMP Per què el veïnatge civil és important?
En temes de matrimoni, separacions o fets familiars i herències. Aquests són diferents segons la comunitat autònoma.
ESTAT DE FAMÍLIA
A) PARENTIL
Ø Pot ser de 3 tipus:
I. Per consanguinitat – Aquelles persones que procedeixen les unes de les altres o tenen un tronc en comú. És a dir, són pares fills, néts o germans de tronc comú.
II. Per afinitat - S’adquireix per matrimoni entre una persona i la família de la seva parella. És a dir, el que es casa tindrà un parentiu amb la família de la parella.
III. Per adopció - Relació entre l’adoptant i l’adoptat.
Ø La proximitat del parentiu es determina pel número de generacions. I aquí trobem els que son les línies, aquestes ens indiquen que hi ha tants graus com generacions. Hi ha dues classes:
I. La línia recta
Inclou ascendents i descendents.
II. La línia col·lateral.
És quan hi ha un tronc comú. Ex: matrimoni + el germà d’un dels components.
Exemple:
Per herències hi ha un grau determinat. Ex: Només poden heretar fins al 3er grau col·lateral.
REGISTRE CIVIL
És la institució o oficina pública en la que consten de forma pública i autèntica, l’existència o situacions jurídiques de la persona. S’inscriuen en el registre civil fets relacionats amb l’estat civil i aquells fets que determini la llei.
- En 1r lloc s’inscriu el naixement de la persona.
- En 2n lloc s’inscriu la filiació.
- En 3r lloc s’inscriu Noms i cognoms.
- En 4rt lloc s’inscriu l’emancipació.
- En 5è lloc s’inscriu modificacions de la capacitat d’obrar de les persones.
- En 6è lloc s’inscriu la declaració d’absència o declaració de defunció.
- En 7è lloc s’inscriu la nacionalitat i el veïnatge civil.
- En 8è lloc s’inscriu la tutela.
- En 9è lloc s’inscriu el matrimoni i la separació, divorci o l’anul·litat.
- En 10è lloc s’inscriu la defunció NO CONFONDRE amb la declaració de defunció.
Si ens trobem a l’estranger, per inscriure aquests fets hem d’anar al registre consular.
DRETS DE LA PERSONALITAT
Drets subjectius i particulars que troben el seu fonament en la pròpia persona. I garanteixen a aquesta l’ús de les seves facilitats físiques i mentals, i l’ús de les condicions fonamentals de la seva existència i activitat.
Són drets essencials i fonamentals de la persona i també es caracteritzen per ser extrapatrimonials, irrenunciables i imprescriptibles. Són drets que si no s’utilitzen, es perden.
ES PODEN AGRUPAR EN TRES GRUPS:
1. Trobem el dret a la individualitat que es manifesta a través dels seus signes distintius, destaquen per la seva importància i significació el dret al nom.
2. Drets relatius a l’existència física o inviolabilitat corporal. Destacant en aquest grup el dret a la vida, a la integritat física i les facultats de disposició del propi cos.
3. Drets de tipus moral. Es divideixen en quatre classes:
I. Els drets a la llibertat personal. Inclou les:
- Llibertats públiques: llibertat de pensament, de premsa, el dret de reunió, dret d’associació i la llibertat religiosa. Aquestes llibertats i drets públics estan garantits per la constitució (son drets fonamentals) o per lleis especials. Aquestes lleis especials són lleis orgàniques per exemple, llei orgànica del dret d’associació.
- Les llibertats civils: llibertat de residència, de domicili, el dret a la llibertat matrimonial, el dret a llibertat contractual i el dret a la llibertat de treball
II. El dret a honor, comprèn tres aspectes:
- El dret a la dignitat de la persona que forma part de la seva existència moral.
- L’estimació pública de la persona.
- L’honor fruit de l’activitat de la persona: honor professional, honorabilitat comercial, etc.
III. L’àmbit secret de la persona. Trobem el dret a la intimitat, a la imatge i el secret de correspondència.
IV. Els drets d’autor en la seva manifestació extrapatrimonial. Es refereix a la paternitat intel·lectual no avaluable en cèntims. No és un dret intransmissible ni imprescriptible.
LA PERSONA JURÍDICA
IDEES BÀSIQUES
Les persones jurídiques són aquelles entitats formades per la realització d’objectius col·lectius i permanents de les persones. A les que el dret objectiu els hi reconeix capacitat per ser titular de drets i obligacions.
REQUISITS PER A L’EXISTÈNCIA D’UNA PERSONA JURÍDICA
1. Aparegui o existeixi una entitat independent dels elements que la composen. Incloses les persones que la constitueixen. es diferent les persones que composen una associació que no la associació en sí.
2. Que aquesta entitat li siguin reconeguts drets i obligacions.
CLASSES DE PERSONES JURÍDIQUES
3 classes de persones jurídiques:
1. Les Corporacions: són les persones jurídiques creades o reconegudes amb tal caràcter per lleis especials que regulen la seva capacitat jurídica. Per exemple: la diputació provincial. Col·legi d’advocats, de metges, etc.
2. Associacions: Persones jurídiques creades per la voluntat individual en base a un negoci jurídic que regula la seva capacitat jurídica i, a més, són reconegudes per la llei. A diferència de les corporacions no es creada per llei sinó per persones en base a negocis jurídics.
Si tenen ànim de lucre poden ser:
- Civils: Societats civils personals (SCP)
- Mercantils: Societats anònimes, societats limitades etc.
Si les associacions no tenen ànim de lucre trobem les associacions pròpiament dites:
- Les associacions de veïns.
- Associacions del 600.
- Altres
3. Fundacions: La seva finalitat està predeterminada per la voluntat del fundador o fundadors que destinen una sèrie de béns pel compliment d’un objectiu. Per exemple: fundació de lluita contra el càncer.
La finalitat o objectiu de la fundació ha de ser d’interès públic o general. Com a òrgans de gestió, la fundació té el patronat. El patronat està designat pel fundador i sotmès al control de l’administració. seria l’equivalent al consell d’administració d0una societat anònima.
No hay comentarios:
Publicar un comentario