Dret públic i privat- BLOC 1 - TEMA 3 (3.2)

BLOC 1- TEMA 3 (2ª part)- EL DRET SUBJECTIU. Les coses com a objectes del dret.

IDEES BÀSIQUES

Es defineix con un acte integrat per una o varies declaracions de voluntat privades, dirigides a la producció d’un determinat efecte jurídic. A les que el dret reconeix com a base del mateix. Una vegada complerts determinats requisits i, dins dels límits que el propi ordenament jurídic estableix. _{un contracte (són diverses declaracions de voluntat}

CLASSES DE NEGOCI JURÍDIC

1. Si són unilaterals o bilaterals.

Són unilaterals > quan neixen amb una sola declaració de voluntat _Donació

Són bilaterals > quan necessiten més d’una declaració de voluntat per crear-se. _Contracte

2. Intervius o mortis causa

Intervius > Aquells negocis jurídics creats durant la vida de les persones. Les persones que el creen han d’estar vives.

Mortis causa > Produeixen els seus efectes amb la mort de la persona _{per exemple: el testament}

3. Onerosos i gratuïts

Onerós > hi ha intercanvi de prestacions entre les parts. _{ex: compravenda}

Gratuïts > No hi ha intercanvi de prestacions.

4. Solemnes o no solemnes

Solemnes > Aquells en els que la llei exigeix una determinada forma. _{Ex: donació d’un immoble s’ha de fer en escriptura pública, davant de notari.}

No solemnes > Aquells que la llei no exigeix una determinada forma per la seva validesa. _{ex: una compravenda, és vàlida amb un document privat)}

5. Típics o atípics

Són típics > si estan regulats per llei . _{Ex: un contracte d’arrendament}

Són atípics > Quan no tenen una regulació específica_{. Ex: contractes a nivell informàtic.}

ELEMENTS DEL NEGOCI JURÍDIC

Poden ser de tres classes:

1. Essencials: Aquells imprescindibles per l’existència del negoci jurídic. Poden ser:

I. Comuns : son aquells que estan en tots els negocis jurídics. I són el consentiment, l’objecte i la causa. _{exemple: en un contracte de compravenda ha d’haver el preu i l’objecte.}

II. Especials: Són aquells que trobem en cada tipus específic de negoci jurídic.

2. Naturals: Són aquells que generalment acompanyen al negoci i que poden ser eliminats per la voluntat dels interessats. _{exemple: en un contracte de compravenda ha d’haver el preu i l’objecte. Però un element natural en la venda d’una casa es pot incorporar un plànol amb les mides de la casa.}

3. Accidentals: Són aquells que poden incorporar els interessats en funció del principi d’autonomia de la voluntat. Són tres:

I. La condició: És un esdeveniment futur i incert del que es fa dependre el naixement o l’extinció del negoci. _{exemple: és usual quan algú rep una herència, que es posi a la venta abans de posar-lo a la venda. I que pacti amb els compradors que es farà la venda quan ja el tingui registrar.}

II. Termini: Pot ser suspensiu o resolutori segons si els efectes es produeixen abans o després d’un determinat moment. Pot ser determinat o indeterminat però ha de ser cert. Té referència amb el temps i a partir d’un moment o s’acaba o comença.

III. Mode: És la carga o gravamen que constituint una obligació accessòria, s’imposa el beneficiari en els negocis jurídics gratuïts. _{Per exemple testaments o donacions.} I representa un límit o restricció a la liberalitat del beneficiari. _{Ex: una persona fa una donació d’una finca amb valor històric a l’ajuntament de la donació i l’ajuntament passa a ser propietari però te una càrrega (condició) implantada pel donant.}

La diferència és que el mode és un negoci gratuït i la condició, no.

LA REPRESENTACIÓ

Quan es celebra un negoci jurídic es pot actuar en nom propi (compareix el propi interessat) o per compte del interessat.

En la representació el representant substitueix jurídicament al interessat. La representació pot ser voluntària _{exemple: el representant d’un futbolista} quan ve conferida pel propi interessat o pot ser legal _{exemple: un incapacitat precisa d’un tutor.}, quan ve imposada per la llei.

INEFICÀCIA DELS NEGOCIS JURÍDICS

És la falta o carència d’efectes del negoci jurídic. Causes:

1. La falta d’algun element essencial per la seva formació. Si manca algun d’aquests elements essencial el negoci jurídic, aquest serà nul.

2. La celebració d’un negoci jurídic vulnerant una prohibició legal. Pot comportar la nul·litat absoluta del negoci.

3. Existència d’un vici o defecte. Si aquest és subsanable el negoci quedarà anul·lat en funció de la subsanació. Si el vici o defecte és insubsanable el negoci jurídic és nul.

4. Que el negoci produeixi una lesió o perjudici a una de les parts. En aquest cas seria possible la rescissió. _{exemple: si compres a Catalunya un immoble per menys de la meitat del valor que té l’immoble en realitat, el venedor té 4 anys per demanar la rescissió}

5. Aparició de causes sobrevingudes i imprevistes amb posterioritat a la celebració del negoci que deixen sense efecte i això comporta la resolució del negoci.

PROVA DELS FETS I ACTES JURÍDICS EN GENERAL

La prova és el conjunt de recursos que poden utilitzar-se per obtenir la demostració de l’exactitud d’un fet del que depèn l’existència d’un dret. En els procediments judicials, és a on la prova adquireix més rellevància.

ELS MITJANS DE PROVA:

1. Els documents públics: Són els autoritzats per una administració pública o per un notari.

2. Documents privats: Són els elaborats entre particulars sense intervenció d’un funcionari públic que els autoritzi. _{exemple: contracte de lloguer (entre arrendador i arrendatari. Només té efecte entre ells dos mentre que els documents públics en tenen per a tothom, però tenen la mateixa validesa. // O un xec}

3. La confessió: pot ser judicial o extrajudicial. És la declaració en la que una persona reconeix com a cert un fet.

- Judicial: si es produeix en aquest marc té la condició de judicial.

- Extrajudicial: si es fa fora del procediment judicial _{reconeixement d’un deute davant d’un notari}

4. Prova pericial: Les fan els pèrits. Són els informes i dictàmens d’una persona especialitzada que es manifesta sobre una qüestió controvertida.

5. Prova testifical: És la declaració de persones que no són part en un procediment judicial i que tracen sobre els fets objecte d’aquest procediment.

6. Reconeixement judicial: Consisteix en que el jutge aprecia directament els fets.

7. Presumpcions: Són una prova indirecta que consisteix en deduir d’un fet base un fet conseqüència. És l’averiguació d’un fet desconegut deduint-lo d’un altre conegut.