Estructura dels Sistemes comunicatius: LA PREMSA

Tema 3: LA PREMSA

ANTECEDENTS HISTÒRICS DE LA PREMSA ESCRITA.

Premsa periòdica: aparició a mitjans del s. XVII

És el sector que més recorregut ha traçat fins avui dia tenint en compte la seva antiguitat. Pateix una forta influència dels models periodístics procedents de França.

Es concreta en una primera etapa molt ampla, molt centrada en l’adoctrinament -la recerca de la persuasió del públic- El desenvolupament de la premsa està molt vinculat a un gran aspecte clau: el desenvolupament de la llibertat de premsa o d’informació. (llibertat d’impremta). Necessita també d’un altre element clau: el desenvolupament econòmic i l’augment d’educació en la societat com la disminució de l’analfabetisme. Així que està marcat per el desenvolupament econòmic i cultural.

Trobem diversos moments de tensió -en els seus orígens- entre el poder polític i la premsa, ja que el poder polític sempre ha buscat la instrumentalització. El poder polític sempre ha buscat controlar-la, i la premsa sempre ha buscat guanyar terreny.

ORÍGENS DE LA PREMSA DIÀRIA A ESPANYA I CATALUNYA.

· Fulls de notícies à Antecedent històric dels diaris moderns. Setmanal. Tradueixen publicacions fetes a França, per exemple.

- Gazeta (1641), Jaume Romeu, setmanal.

- Gaceta de Madrid (1660)

· Precursor à Híbrid entre els fulls de notícies i els diaris moderns.

- Diario Curioso, Histórico, Erudito y Comercial, Público y Económico. (1762) P.A. Tarazona

· Primer diari modern

- Diario de Barcelona (1792 - 1990) Antoni Brusi

· Extres - Diaris amb gran trajectòria nacional, per volum de vendes.

- La Vanguardia (1881) un dels grans diaris amb trajectòria històrica a nivell nacional - Germans Godó

- ABC (1903) Setmanari. (1905) Diari. - Família Luca de Tena (posteriorment comprada per Vocento)

TRETS CARACTERÍSTICS DE LA PREMSA ESCRITA

1. PRODUCTE EFÍMER: Alt grau de caducitat ja que dura un sol dia -és diari- Amplament superat en l’actual context de instantaneïtat informativa. Producte amb una vida útil curta. Difícilment, amb el seu format paper pot lluitar amb aquestes condicions.

2. DOBLE FINANÇAMENT: Per una banda es finança per -----. Això implica que els lectors del diari han de satisfer un import previ alhora d’adquirir el producte. Una part del preu va destinat als ingressos que permeten tirar endavant la empresa.

v Venta de exemplars (directa o de subscripció)

v Publicitat à forta baixada

v Problema dels invenuts (devolucions): 20% aprox.

*Tirada: total d’exemplars d’un diari que es posen al mercat cada dia.
**Difusió: núm. de diaris que han quedat al mercat. Han sortit de fàbrica i han estat consumits ja que no han tornat al lloc d’inici. No han estat tornats. à Mesura d’audiència. (Ens diu el nombre d’exemplar, i no pas el de lectors. Per saber els lectors s’han de fer entrevistes)

3. ELEVADA HETEROGENEÏTAT (diverses modalitats de mitjans: tema, cobertura... estatal vs regional...)
4. Desenvolupament de FUNCIONS ESSENCIALS PER LA DEMOCRÀCIA:

- Fixació de l’agenda de temes més rellevants per la societat- Formació per l’opinió pública – Fomentar el debat públic.

- Control sobre el poder polític: Fiscalització, que els ciutadans coneguin al “100%” que fan els polítics. Premsa com a 4rt poder _{executiu, judicial...} i així els ciutadans poden jutjar amb criteri.

- Cohesió social _{important a la premsa local}: integra als ciutadans com membres de comunitats. Diari com agent social (organitzen premis i altres)

5. BAIXA INTERVENCIÓ DEL SECTOR PÚBLIC. Dues idees:

- Absència de diaris públics: A Espanya actualment no hi ha cap diari de titularitat pública. La xarxa de diaris públics daten de la època franquista o bé, es van subhastar a empreses privades cap al 1975.

- Escasses polítiques de comunicació (sistemes d’ajuda): La premsa escrita té com a demanda principal que s’estableixin sistemes d’ajudes. Els ajuts però, poden tallar la llibertat, subordinen al govern i els retallen l’autonomia.

6. IMPORTÀNCIA D’ASSOCIACIONS D’EDITORS: _{Agrupen propietaris de diaris}

- WAN: World Asociation of Newspapers

- AEDE:Asociación de editores de Diarios Españoles

CLASSIFICACIÓ DE LA PREMSA ESCRITA

3 Criteris:

a) Tipus d’informació

• Premsa d’informació general: Inclou diverses temàtiques (esport, internacional...)
• Premsa especialitzada: A Espanya predomina l’esportiva i l’econòmica.

b) Tractament de la informació

• Premsa de referència: El país, Le Monde, NY Times, The Guardian...

És molt influent i està abraçada a les elits socials.

• Premsa popular _{va ser la primera en inserir color}: El Periódico de Cataluña, Público...

És més lleuger i està orientat als públics i no a les elits. Té més fotos i titulars. Cada vegada es tendeix més a aquest tipus de diari per aproximar-se al públic.

• Premsa sensacionalista: Bild, News of the World..._{A Espanya el “Què?”}

Fa servir informació molt vinculada a l’exageració, manipulació i deformació de la realitat. Es fixa en les trivialitats, el problema no són els temes que tracten sinó el com.

c) Accés al producte

• De pagament: accés tradicional.
• Gratuït: Presència més recent.

LA CRISI DE LA PREMSA ESCRITA

Doble Crisis _{La suma de les dues ha provocat una forta crisi en el sector de la premsa}:

A) CRISI DE MODEL _{Quatre coses que erosionen el model existent}

1. Estancament de la difusió: Estabilització a la baixa – Descensos mitjans del 10% abual.
2. Allunyament del públic jove:

- Edat mitja de lectors de premsa a Espanya al 2009: 44 anys (EGM)

- Problemes de relleu generacional: Els joves no estan acostumats a llegir, de manera que quan morin la gent gran, probablement, hi haurà un gran problema.

3. Empreses periodístiques han buscat rendibilitat immediata:

Reducció de costos i deteriorament de la qualitat del producte > Pes del infoentreteniment i abandonament de la interpretació periodística > Crisi d’identitat.

No es troben notícies interessants en les que s’analitza la notícia. Es mira més pels beneficis que per la pròpia identitat.

4. Impacte d’Internet: gratuïtat de la informació o, fins i tot, del propi producte. Els diaris no han trobat un nou model de negoci a Internet.

B) CRISI CONJUNTURAL (ECONÒMICA)

• Fort impacte en el sector de la premsa: ha profunditzat la crisi de model.
• Forta reducció de la publicitat:

- 65% de descens de mitja en dos anys.

- Descens del 22.1% de la inversió del 2008 al 2009 segons Infoadex. (La premsa acapara el 20.9% del total de la inversió publicitaria)

- Del 1999 al 2004: baixada d’ingressos publicitaris del 6.28%.

• Distribució del treball: 3.300 periodistes acomiadats a Espanya des del novembre del 2008.

PERSPECTIVES DE FUTUR: CAP A UN NOU MODEL

Hi ha més qüestions per resoldre que no pas solucions.

• Fins ara totes les solucions han estat: </parche>> (promocions...)

Ara no pot haver un canvi parcial, sinó que cal un de total. Les promocions van intentar incentivar la venda de diaris. Actualment, hi ha moltes promocions i això provoca vendes a consumidors infidels i, a més, només interessa 1 de moltes.

• Necessitat d’abordar una profunda reestructuració del sector en caràcter d’ urgència.
• Perspectiva complicada: “2043 s’imprimirà l’últim diari en paper” (Philip Mayer)
• Crisi del model actual i canvis en el sistema comunicatiu: complexitat per refundar el sector
• Aspectes a considerar en el nou model:

A. Contingut: Buscar el factor diferencial: aguditzar l’anàlisi i la interpretació.

Es qüestiona que pot donar de diferent de la resta, que sigui interessant i atractiu. I el que pot oferir és l’anàlisi i la interpretació: Donar coses que el lector no pugui trobar a cap altre lloc i així aguditzar la idea que la premsa és un mitjà que ha influït en l’opinió. Aposta per un públic minoritari molt interessat. _{NOMÉS REFERENT AL CONTINGUT.}

B. Suport: Necessitat d’explorar les possibilitats que ofereix la convergència digital (periodisme multimèdia)

El diari no només podrà fer servir els instruments expressius, ha de fer servir les opcions d’Internet, no només el text i la foto fixe, sinó també posar la font de la informació, agregar audios, vídeos, etc. = Crear diaris multimèdia de distribució via Internet.

C. Perfil professional: Importància de la polivalència professional, fi del periodista “caçador-recolector”

En un futur no molt llunyà, el professional haurà d’adaptar-se a registrar un vídeo, la capacitat per dominar un hipertext; ha de ser versàtil. El coneixement haurà de ser tècnic, tot tenint un domini sobre un nº de temes que permetin respondre amb agilitat segons quins temes.

D. Finançament: Buscar noves fonts de finançament _{Com fer rentable la presència a Internet?} – Sistemes de micropagaments.

Com aconseguir ingressos que facin rentable posar diaris i la presència a Internet. Davant la competència i manca del valor afegit dels diaris es pot perdre massa de lectors i influència. Dues solucions:

o Micropagaments: Només pagar una petita quantitat per peces informatives _{(com l’iTunes però amb notícies)}

o Freemium: Model híbrid, que han fet els diaris com El Mundo i els de News Corporation. Una sèrie d’informacions d’alt valor via pagament i la resta de continguts (el què, qui, quan, i com) gratuïts. El TOT gratuït és insostenible.

LA PREMSA GRATUÏTA

Orígens a Espanya: principis del 2000, només es publicava els dies laborables, el cap de setmana es compren els de pagament.

Principals actors:

- 20 Minutos (febrer 2000)

- Metro (Març 2001- Gener 2009)

- Qué! (Gener 2005)

- ADN (Març 2006)

Reestructuració del mercat de la premsa, breu, amb poca extensió. :

- Complement o competència?

Són un complement per què els caps de setmana es compren els de pagament i s’adrecen a audiències molt diverses.

Es consideren competència, perquè han afavorit la rebaixada de compra del diari de pagament.

- Entrada de Grups Comunicatius

“Si no pots amb el teu enemic, uneix-te a ell” _{Grupo Zeta compra el 20% de 20 Minutos.}

Característiques

1. Model de negoci basat únicament en la publicitat: Estan sotmesos als vaivens de la publicitat.
2. Gran difusió per potenciar el seu atractiu com a suport publicitari (grans volums de públic com a principal atractiu)

Tenen grans tirades, difusió molt elevada en quant al número de copies. Volum de públic = ingressos publicitaris = subsistència del diari.

3. No cobreix tot el territori, només grans ciutats
4. _{deriva de l’anterior.} Aposta per edicions locals (en detriment de les estatals) per aconseguir proximitat a l’audiència i millorar les sever perspectives publicitàries (12-13 edicions)

Es centren en un nº de ciutats amb una part comuna i altres notícies específiques de la ciutat o comunitat autònoma. De manera que tenen més proximitat amb el públic perquè li parla del seu entorn immediat, admet publicitat local.

5. Context de consum concret: primera hora del matí, trajectes concrets...
6. Vida útil del producte molt limitada: consum ràpid i altament perible: molt efímer.
7. Model informatiu basat en l’entreteniment i el impacte: pes dels successos, curiositats i trivialitats en detriment de les hard-news (política, economia...). Tendència cap al sensacionalisme _{Clar exemple: diari Qué!}
8. Brevetat en el relat informatiu.
9. Reducció de costos, s’aplica a l’elaboració de la informació. Afecta a la qualitat. Prioritza la publicitat a la qualitat informativa.
10. Incidència en el públic jove (poc lector de la premsa de pagament). El llegeix i es dirigeix al públic jove que no llegeix altres diaris.
11. Gran impacte de la crisi econòmica (degut a la reducció de la inversió publicitària): S’han vist molt afectats, tancaments (metro i ADN digital) i reduccions de plantilla des del novembre del 2008:

- 107 acomiadaments al “Qué!”

- 15 acomiadaments al “ADN”

- 67 acomiadaments al “20 Minutos”

LA PREMSA ESCRITA A ESPANYA

Característiques

1. Baixos índex de consum de diaris. _{A Espanya només el 36% de la població llegeix premsa.}
2. El nº de diaris estatals que sumen una xifra de difusió considerables._.
3. Diversitat del sector: importància a la premsa regional, però amb xifres de difusió modestes. _{89 diaris regionals d’informació general. 5 de caràcter Estatal.}
4. Premsa esportiva: Amb tendència a la baixa i molt centrada en el futbol (molt polaritzada degut a la rivalitat barça-madrid) _{Marca i As: Madrid // Mundo Deportivo i Sport: Barça // Superdeport: València Club de fútbol}
5. Premsa econòmica: pes marginal i lleugerament cap a l’alça. _{4% de lectors. Els principals: Expansión, Cinco dias i la Gaceta de los negocios.}
6. Presència de grups de comunicació: Estructura 3+3.

Tres actors principals: Unidad editorial _UNEDISA (16’8%), Prisa (17’5%) i Vocento (18’3%).

Es situa entre el 7’8%: Grup Godó (8’2%), G.Zeta (7’5%) i Prensa Ibérica (7’3%)

LA PREMSA ESCRITA A CATALUNYA

Característiques

1. Importància a la premsa pròpia: liderada per els grans diaris de Barcelona.
2. Presència de capçaleres en llengua catalana.
3. Paper fonamental de la premsa local i comercial.
4. Índex de lectura en posició mitjana-baixa.

Audiències

· Informació general: _1. El Periódico /Catalunya. _2. La Vanguardia. _3. El País. _4. El Punt. _5. Avui+.

· Informació Esportiva: _1. El Mundo Deportivo _2. Sport _3. Marca _4. AS _5. El 9 Esportiu.

· Premsa Gratuïta: _1. 20 Minutos _2. Metro _3. ADN _4. Qué!

Difusió

· _1. La Vanguardia _2. El Periódico/Catalunya _3. Avui _4. El Punt.

LA PREMSA COMARCAL

· Fenomen que es consolida, inicialment, a la segona República.

· Factors determinants de la premsa comarcal:

- Proximitat de les seves informacions: Enriqueix el panorama comunicatiu de la comarca.

- Normalització del català com a llengua periodística.

· Diversitat de publicacions: diaris, però també setmanaris _{El 3 de Vuit, la Veu de l’Anoia...}

· Agrupades en l’Associació de Premsa Comarcal de Catalunya.

L’aportació econòmica de la premsa comarcal a Catalunya

SECTOR IMPORTANT: 838.000 lectors a tota Catalunya _{al 2009} – També econòmicament.

És una magnitud molt interessant i és bona des d’un punt de vista d’audiència sinó també per l’aportació econòmica que fa. _{Setmanaris 47% // Diaris comarcal 33% // Lectura p.comarcal mensual 20%.}

130 empreses editores; publiques 137 publicacions; Donen feina a 2760 persones; Aporten 94’7 milions d’€ a l’economia catalana.

EL IMPACTE D’INTERNET

4 tipus de premsa diferent a la xarxa:

1. Marques dels mitjans tradicionals: ElPais.com, ElMundo.es
2. Mitjans informatius exclusivament online: llibertat digital, lainformacion.com, elplural.com.
3. Nous tipus de mitjans informatius online: confidencials – El semanal digital, El confidencial, Hispanidad...
4. Mitjans del periodisme ciutadà: blogs, reds socials...

Els diaris convencionals a la Xarxa. 2 fases:

1ª. Mera presència com a símbol de modernitat- Adaptació dels seus productes a Internet i no a la inversa.

No reformular el diari. Copien el seu producte tal qual, independentment de com funciones a Internet.

2ª. Comencen a adaptar-se al funcionament d’Internet. La informació a Internet està més actualitzada i detallada que no als diaris convencionals, però com no han trobat un model de negoci viable (perquè no hi ha retorn de diners que permeti finançar-ho) encara no es treu prou profit. Evolució cap a models de periodisme digital:

- Incorporació de noves potencialitats tecnològiques als seus productes online.

- Progressiva diferenciació entre el paper i Internet, però sense comportar una ruptura radical.

Problemes:

- Augment de la competència

- Inexistència d’un model de negoci viable: problema de la gratuïtat.