Estructura dels Sistemes comunicatius: EL SECTOR RADIOFÒNIC

Tema 2: EL SECTOR RADIOFÒNIC

ORÍGENS HISTÒRICS DE LA RÀDIO

Proves i experimentacions: principis s.XX

A la dècada del 1920 apareixen les primeres emissions de ràdio. Té molt d’èxit i una difusió bastant ràpida. Un mitja de comunicació amb molta popularitat social, un dels grans mitjans de comunicació que més ràpid arribarà a Espanya.

1921: KDKA Pittsburg (EUA). Primera emissió de ràdio moderna.

1924: Ràdio BCN (EAJ-1): És la que arribarà més ràpid a Espanya.

1927: Normativa internacional q reservava als Estats la exportació d’espai radioelèctric en règim de monopoli _{decideixen qui pot fer espai radioelèctric i qui no.}

PÚBLICA-PRIVADA: 2 MODELS D’ORGANITZACIÓ DE LA RÀDIO

L’aparició de la ràdio es fa amb la idea de “monopoli Estatal”

· A Espanya la ràdio es desenvolupa com un sistema mix de ràdio pública i privada, tot i que les primeres eren privades, fins al franquisme no va haver ràdio pública.

- Explotació directe del mitjà- Ràdio pública

- Concessions administratives – Ràdio privada

· 2 models diferenciats de ràdio en la base a la titularitat:El model públic i privat volen els mateixos esquemes que la TV.

· Importància al sector industrial (companyies elèctriques) i comercial

Una sèrie d’empreses decideixen apostar per la ràdio, ja que els hi interessa perquè:

- Sector elèctric: donar sortida als seus productes. Fomentaveb un mercat que els hi demanarien els seus propis productes pq la ràdio necessita components elèctric per desenvolupar-se.

- Sector comercial: El públic era tot el ciutadà. Mitja popular que els hi permetia anunciar els seus propis productes.

· Importància de l’estament militar _{va ser molt important durant la 2ª guerra mundial}: valor estratègic.

CONVENCIONAL-ESPECIALITZADA: 2 MODALITATS DE RÀDIO

Tipus d’oferta programàtica: element que permet articular dues grans modalitats, q són fonamentals i articulen el sector radiofònic:

1) RÀDIO CONVENCIONAL O GENERALISTA:

Recorre a diversos gèneres de programes i temàtiques variades (notícies, música...) – Concepció clàssica.

Característiques:

- Programació estructurada a partir de grans blocs horaris – Importància del magazine contenidor.

3 grans blocs:

1. Matí: Amb temàtiques principalment enfocades a la informació.

2. Tarda: Temàtiques més relacionades a l’entreteniment

3. Nit: Programes esportius, més curts que als matins i a les tardes.

- Fenomen dels “presentadors estrella”: Professionals del mitjà radiofònic, molt reconeguts que tenen un valor afegit.

- Combinació entre informació i entreteniment: Els continguts són molt semblants. La diferència és el presentador, i es dona molta importància al enfocament.

- Altes dosis d’homogeneïtzació i baixa diversitat de l’oferta de continguts: És més cara que la ràdio especialitzada, pq requereix presentadors estrella, entre altres. Les barreres d’entrada són més dures.

- Costos elevats – Alts riscos – Barreres d’entrada

- Voluntat d’arribar al màxim número de públic possible: recerca de grans audiències.

2) RADIO ESPECIALITZADA O TEMÀTICA:

Centra la seva programació en un únic gènere o temàtica _{Europa FM: fa únicament música.}

Característiques:

- Orígens als anys 50 – Es generalitza als 60-70 en EUA.

- Causes de la seva aparició:

a) Implantació de la FM com a suport de difusió.

b) Crisis del model programàtic generalista.

c) Augment del nº d’emissores.

d) Modernització i industrialització de la música.

e) Aparició del jovent com a classe social emergent.

- Importància de la música – Format TOP 40 (Ràdio fórmula)

- Formats “todo noticias”

- Diversificació de l’especialització: Dins de l’especialització s’ha produït una nova_MàximaFM

- Programació entesa com continum La ràdio temàtica s’entén com una continuïtat que no s’interromp mai. No tenen programes, suma dels tres blocs com un tot sense fi.

- Segmentació de l’audiència: Recerca de targets molt concrets.

- Costos econòmics reduïts: És molt menys costosa que la ràdio generalista.

CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DEL MITJÀ RADIOFÒNIC A ESPANYA

1. Convivència entre ràdio pública i ràdio privada: sistema mixt - Origen vinculat a la iniciativa privada. Radio Barcelona (EAJ-1) i Unión Radio Madrid (EAH-7). La ràdio pública no arriba fins a l’arribada del franquisme.
2. S’han produït tota una sèrie de millores en la gestió empresarial de la ràdio. El sector s’ha modernitzat. A diversos nivells: tecnològica, estructura empresarial (d’estat vinculada a estructures monomèdia a estructures multimèdia à Entrada als grups de comunicació) Està modernitzada i dins dels grups de comunicació.
3. Característica distintiva en el context espanyol à La ràdio s’articula a partir d’un model molt específic -model de xarxes múltiples- implica que la cobertura de les emissores de ràdio és limitada. Per tant ens trobem amb una situació peculiar que es resol sumant diverses emissores de caire local, sumar altres emissores locals que tinguin altres radis de cobertura de manera que s’associïn i se sumi una cobertura estatal. Emissió en cadena de gran part de la programació. CADENA SER > 400 emissores a tot Espanya. Això dificulta el fet de muntar cadenes de ràdio a nivell nacional.
4. Absència de polítiques de comunicació decidida. Han estat poques i toves o febles. No s’han plantejat mesures per aturar la concentració de poder, etc... El plantejament ha estat més de ‘deixar fer’.
5. Sistema concesional marcat per la politització i la escassa transparència. La activitat de donar llicències és molt alta. La característica del sistema és d’un sistema de concessions marcada per el clientelisme. Cadena SER.
6. Fort procés de concentració: formació de grans cadenes de ràdio. Vol dir que dominen el panorama radiofònic grans cadenes de radio d’àmbit estatal.
7. Mercat basat en l’oligopoli - Grans cadenes (SER 48%, COPE 22% i Onda Cero 21%) acaparen el 75% dels oients. [conseqüència de l’anterior] Molt pocs dominen la major part del mercat.
8. Baixa inversió publicitària rebuda. -ampliar- (gràfics)

Audiències i oligopoli radiofònic a Espanya (2008)

- Audiències: Les principals emissores de ràdio són: la cadena SER, Onda Cero, COPE, RNE i Punto Ràdio (de més a menys)

- Oligopoli: Un 48’8% dels ingressos van a parar a la cadena SER.

ESTRUCTURA DEL SECTOR RADIOFÒNIC A ESPANYA

Tres grans subsistemes dins del sistema radiofònic espanyol: la ràdio pública, la ràdio privada i la ràdio alternativa.

1) RÀDIO PRIVADA

· Actors: SER, COPE, Onda Cero i Punto Radio.

· Nº d’estacions (2003): 400 SER, 204 COPE, i 263 Onda Cero.

La magnitud de les emissores que tenen les ràdios principals,concentració força elevada.

· Marques associades: ràdio temàtica

A Espanya han estat les pròpies empreses, ja existents, les q han fet ràdio temàtica _{Ex: PRISA = 40 principales, M80, Cadena Dial...} L’espai cap a on s’han desenvolupat les estratègies de creixement de les empreses principals, una forma de diversificar de les ràdios principals.

· Audiència

40 principales (23’6%), Cadena Dial (12’5%), Cadena 100 (8’8%), Kiss FM (8’4%)

2) RÀDIO PÚBLICA

· Actors: RNE + Emissores autonòmiques.

· Marques associades: Ràdio temàtica Música clàssica, Música independent, “todo notícias”...

· Audiència (EGM, 2006)

L’autonòmica més escoltada és R3, Catalunya Ràdio.

3) RÀDIO ALTERNATIVA

És una ràdio de tipus cultural i lliure (sense llicència. No té voluntat empresarial)

És un tipus de ràdio més aviat marginal, pq les polítiques de comunicació no afavoreixen aquestes iniciatives.

LA RÀDIO A CATALUNYA

1) RÀDIO PÚBLICA

· Ràdio 4 (1976) – Vinculada a RNE (Estatal) – Greus problemes – En 2007 es va especular respecte la seva desaparició. Continguts propis i en llengua catalana per Catalunya, però és Estatal no pertany a la Generalitat. Pes en termes d’audiència molt baixos. La 1ª en llengua catalana després del franquisme.

· Catalunya Ràdio (Juliol 1983) – Generalitat – Altres emissores temàtiques: Catalunya música, Catalunya Informació i iCat.fm

És l’emissora amb màxima audiència a Catalunya _{Una comunitat autònoma que no té la SER com a la principal.}

· COM Ràdio (1995)- Iniciativa de la Diputació de Barcelona per agrupar ràdios municipals i que emetessin en cadena els 3 grans blocs_{Ràdio Generalista}

· Ràdios Municipals: Catalunya primera – Ràdio Arenys de Mar (1979)

2) RÀDIO PRIVADA

Cadenes específicament catalanes: singularitat.

Dues experiències:

· Ona catalana (1998)- Fracàs: Compra per part de PRISA en 2005, neix ONA FM (Combina Esports amb música)

· RAC-1 (1999)- Grup Godó- Èxit d’audiència – Diversificació cap a la ràdio temàtica: RAC 105

· Ràdio temàtiques específicament catalanes:

- Flaix FM (1992)

- Radio Estel (1994) – Arxidiócesis de BCN: Aposta de la arxidiòcesis de BCN. Ràdio temàtica però que fomenti valors cristians.

- Ràdio Teletaxi (1982- Lic.: 1991) – Justo Molinero.