tècniques Publicitàries- Tema 3

TÈCNIQUES PUBLICITÀRIES

B1: TEMA 3: Tècniques dels mitjans convencionals

Televisió

IDEES BÀSIQUES

Característiques:

Imatge en moviment i so.

Peça: Spot. Temps estàndard de 20’’

Percepció:

Entreteniment i diversió.

Les graelles a Televisió es monten segons la publicitat que poden tenir, i no segons l’interès d’aquesta.

Cal saber controlar molt bé el ritme, ja que, a més velocitat menys reflexió, menys comprensió i més estrès. Mentre que a menys velocitat, més reflexió, més calma, en excés esdevé avorriment.

Altres característiques:

- És el mitjà més eficaç per la seva penetració i rapidesa en generar record i memorització del missatge.

- ^IMP És impactant pel receptor i òptima visualització del producte.

- Per molta gent tots els productes que surten a la TV són “bons”. Gran notorietat, gràcies a la possibilitat de fer ús de la imatge, el so i el moviment al mateix moment.


- Capacitat de segmentació geogràfica.

- Àmplies opcions publicitàries.

_- Contraprogramació constant. Consisteix en canviar la programació prevista en una cadena per canviar l’audiència “suelta” que no li interessa la programació de la competència _{Ex: Hi ha fútbol previst a T5 i A3, T5 canvia a última hora el partit per una altra programació per captar l’audiència que no mirarà el futbol-}

- Alt índex de saturació publicitària.


- Analògic a digital (3 abril 2010 implantació definitiva Espanya).

TIPOLGIES D’EMISSIÓ

PRINCIPALS ANUNCIANTS:

- Grup Telefònica (ara Movistar).

- Procter & Gamble.


- Danone.


- L’oreal.

- Grup Volkswagen.

- Renault.


- Leche Pascual.


- Unilever.

- Coca-Cola.

- Nestlé

Inversió anunciants TV: 30 - 200 milions €.

ESPAIS PUBLICITARIS

- Spot.
- Sobreimpressió.
- Publireportatge.
- Patrocini.
- Televenda.
- Product placement.
- Bartering.
- Morphing (logo en moviment). - Altres formats.

SPOT

- Pel·lícula comercial normalment rodada amb tècniques cinematogràfiques. S’utilitza el mateix sistema (Realitzadors, productors…) però amb diferent finalitat: un entreté i l’altre ven.

- Durada: 20” (10”, 15”, 30”, 60”,...).


- Peça publicitària identificable entre la programació televisiva (bateria spots, spots enllaunats).


- Inicialment es feien en directe.

- Multiplicitat de camins per transmetre una idea original i notòria.

ELEMENTS D’UN SPOT

JINGLE-MÚSICA SPOT

- Melodia coneguda ja existent.
 La gent de seguida la tatareja.

- Producció exclusiva per un spot.
 Inconvenient: Problema d’encaix amb el temps: la cançó dura molt i l’anunci poc.

- Finalitat: Atraure al target i identificació del producte amb el jingle.

- Alguns jingles han proporcionat èxit notable als músics.

_{http://www.youtube.com/watch?v=fyQvBx3K_kQ}

_{Associació dels valors de Formentera amb la cervesa, sensació de pertànyer a la ”beautiful people” que surt a l’anunci. Saga de 3 anuncis d’Estrella: En els dos primers (Formentera i Menorca) van dirigits als joves. El tercer (Ferran Adrià) s’ha pujat l’edat del target on s’ha utilitzat la mateixa tècnica però sense la mateixa força que els dos primers.}

ÚS DEL COLOR

Si una peça presenta un cromatisme continuat i hi ha un color que destaca, és el producte o la marca segur. Pel que es pot aconseguir donar un fort valor afegit.

- Blanc i negre, sèpia. = Permet elegància, qualitat i antiguitat.

En blanc i negre, les ombres donen una plasticitat important. Mentre que el sèpia remarca la història d’un producte.

- Contrast.

- Qualitat.

_{http://www.youtube.com/watch?v=iXq-OiYAAUc&feature=player_embedded#!}

Blanc. Pau (bandera). Puresa. Net. Làctic. Dol a Orient. Estabilitat.

Negre. Luxe. Elegància. Sofisticació. Nit. Dol a Occident. Mala sort (gat).

Vermell. Força. Foc. Calor. Passió. Amor. Perill. Agressió. Socialisme. Poder. Vestit núvia Edat Mitjana. Dimoni. Prohibició. Triomf.


Verd. Natura. Ecologia. Color de l’Islam. Positiu. Esperança. Descans. Marcià.

Blau. Mar. Frescor. Confiança. Puresa. Innocència. Harmonia. Fidelitat. Nen. Aristocràcia (sang). Puresa. Conservador.


Groc. Joventut. Alegria. Monarquia. Sol. Llum. Riquesa. Egoisme. Enveja.

Gris. Indefinició. Serietat. Nostàlgia. Avorrit. Pluja. Indústria. Desànim.

Marró. Aliment (pa, cereals, xocolata,...). Terra. Tardor. Brutícia.

Rosa. Feminitat. Nena. Harmonia. Calma. Alegria.

Tips: Un bon Power Point

1r: color- Canvi de color en la tipografia

2n: Subratllat

3r: Negreta

4rt: Cursiva

SEXE I EROTISME

- Interès.


- Visualització de desitjos íntims.

Un dels temes i recursos publicitaris que sempre té interès. El sexe és una cosa molt íntima i veure’l en spots pot provocar un somriure en el nostre espectador com a mecanisme de protecció.

Ara bé, és important saber limitar-se a insinuar i no a ensenyar, no només perquè si es fa així a una marca sempre se li retraurà que hi ha fet així, sinó també per llei.

_{http://www.youtube.com/watch?v=fbU_j0bxWpU&feature=fvst}

_{En el cas de Axe, el sexe, és una línia d’estratègia de marca}

PERSONATGE FAMÓS

- Assimilació amb el personatge.

- Producte bo.

Aquesta estratègia té un problema: En el moment que al famós se li atribueixen activitats negatives (ha resultat ser un estafador, es droga...) això automàticament malmet la reputació de la marca.

_{http://www.youtube.com/watch?v=UjtwCf5WWUU}

PROBLEMA-SOLUCIÓ

- Solució i bons resultats amb la compra, us, consum o aplicació del producte (positivitat).

- Problema si no es compra el producte (negativitat).

_{http://www.youtube.com/watch?v=ttAvwkFNrYk}

_{KH-7 solia fer anuncis seguint el patró problema-solució, però recentment ha canviat la seva estratègia utilitzant l’erotisme en els seus spots, per així rejovenir el target o destacar en el sector de desengreixant. Aquests girs estratègics, només els poden fer marques novelles, que no tenen gaire a perdre. Les marques consolidades i madures marquen la línia genèrica.}

ÚS D’ANIMALS

- Tendresa.


- Sovint cap relació directe amb el producte.

_{http://www.youtube.com/watch?v=wjmlO6x3s2k&feature=related}

NENS/MARES I FILLS

- Situacions familiars.

- Compartir.

_{http://www.youtube.com/watch?v=dvIH8l8_SPg}

DEMOSTRATIU

- Característiques tècniques del producte.

- Més racional que emocional.

_{http://www.youtube.com/watch?v=4heOBfxGNHs}

PROMOCIÓ

- Accelerador de compra.

- Acció puntual.

De vegades és utilitzat oer treure stock, pq la gent “aprofiti l’oportunitat” i ho vulgui comprar ja. El problema és que s’acostumin a les promocions i si no en fas, ja no et compren.

_{http://www.youtube.com/watch?v=avM277vatFw}

_{Media Market juga amb el risc, és una aposta molt forta.}

TESTIMONIAL

- Personatge conegut o referent professional.


- Associació dels valors del testimoni al producte.

* Els aliments tenen 3 funcions: Funcional, organolèptica (gust) i saludable. Els aliments amb funció saludable són funcionals.

_{http://www.youtube.com/watch?v=sR__0vPxBrQ}

_{Susana Griso Anunciant Actimel. El fet que una periodista reconeguda expliqui els beneficis d’Actimel, dóna credibilitat al producte.}

DRAMATISME

- Conscienciació social. Canvi d’actituds. Aconseguir-ho per part d’aquells que ho exerceixen. Però hi ha països que tenen altres mentalitats. En aquests casos és difícil fer canviar, i s’aconsella aplicar campanyes de conscienciació ja des de petits.

- Situacions normalment incòmodes pel target. Per tal que aquest se senti identificat i li provoqui un shock en el cas de ser consumidor/usuari d’allò que anuncien.

Tot i això, no és clar si són més efectives les campanyes de “sang i fetge” o les de conscienciació.

_{http://www.youtube.com/watch?v=qASz7oGxH0k}

HUMOR

- Simpatia pel producte.


- Desenfadar situacions a vegades difícils d’explicar.

L’humors és una tècnica molt utilitzada, que si funciona, triomfaràs. Però si a la gent no li fa gràcia o no l’entén, ja no ho pots canviar. L’humor també és diferent entre països: Al nord són més de fer ús de la ironia, per exemple.

_{http://www.youtube.com/watch?v=dfFrUd2uwh8&feature=related}

REALITZACIÓ D’UN SPOT TELEVISIU – D’UNA IDEA A L’EMISSIÓ

Les campanyes de televisió són molt rentables. Una campanya no pot salvar el producte, però pot ajudar a salvar-lo però l’èxit o fracàs d’un producte no depèn únicament de la publicitat.

1. Primer pas estratègic. Cal o no fer un spot ?.


Un spot es decideix fer segons la marca-producte, de si és de venda massiva o venda al detall; els objectius que volem aconseguir; el pressupost; el target; el pagament (fix+incentius...).

Hi ha empreses que tenen un fort pressupost de Màrqueting i res en publicitat. Altres vegades, hi ha client que volen fer un spot quan en realitat no és el millor per al seu perfil, i per això cal aconsellar-lo i guiar-lo per tal de fer un altre tipus de campanya molt més aconsellable.

2. La idea creativa. Com començar ?.


3. L’aprovació. Què veu i què aprova el client ?.


- Story-board (vinyetes): Sèrie de vinyetes dibuixades – de vegades es contracta a un freelance, un dibuixant extern. El copy afegeix les corresponents apuntacions. _{SFX: so ambientat; Off: veu en off.} I a més s’afegeix els segons de durada de la vinyeta, etc. o Maqueta (rodatge): Que es roda en vídeo. De vegades, és recomanable pels clients que no estan acostumats a fer spots amb la maqueta ho veuen millor que no si se li entreguessin les vinyetes.

- Un to i un estil.
La idea la proposa el creatiu, però un bon realitzador pot impregnar l’spot a l’estil que es desitja. _{Ex: colors foscos i poc o gens de diàleg//imatges en velocitat...}

- Referències del realitzador / director (*).

- Una prèvia del càsting: No cal que siguin els models, busquem personatges que ens encaixin amb el que volem. Li entreguem al client un recull amb les fotos dels candidats (agència de models.)

- Una referència musical: no té perquè ser la que
posarem però sí una referència de l’estil.

- Possibles versions creatives, de format i de mitjans (TV / cine _{En cine cal rodar més imatges perquè la versió és més llarga}).

4. La preproducció (PPM). Cal organitzar-ho tot.


- Pre Production Meeting.


El Preproduction meeting es tracta d’una reunió entre l’agència, el client i la productora on es deixen tots els acords tancats.

Per part de l’agència va: el director de comptes, el director estratègic, l’executiu de compres i el director creatiu. Per part de la productora: el realitzador i el productor. I per part del client: el Product Manager, el director de màrqueting i el director general.

- Càsting definitiu (selecció de protagonistes i figurants). – Tenen drets d’imatge

- Shootting.


Pla a pla tot el que es farà al rodatge. S’encarrega el realitzador i el seu ajudant.

Evita equivocacions.

L’story és la idea general, i el shootting és concret.

- Localitzacions definitives (exteriors / plató).

Fotografies del lloc exacte on es gravarà.

S’encarrega el realitzador o el creatiu.

- Composició musical.


Segons si hi ha jingle, veu en off...

S’encarreguen el copys

- Decorats.


Primer es fa una simulació digital i després es fa el definitiu.

- Attrezzo

Tots els elements que configuren el decorat d’un spot. Molts cops és fictici.

- Vestuari.

Imatge on es tria el vestuari que duran els personatges.

Sovint es selecciona d’acord amb el perfil de l’anunci, els models estan relacionats amb el que es ven. _{Ex: ecològic= verd}

- Responsables de cada àrea.


Agència: Director i executiu de comptes. I, de vegades, el director creatiu.

Client: Product Manager _{que porta el producte o línia de productes,} director de màrqueting _{jefe del product manager, control de tots els productes.}

- Sol·licitud de permisos.

És molt important demanar els permisos del lloc on es vol rodar per evitar possibles problemes.

- Cronograma del rodatge.


Dies i hores en les que ha d’estar tothom. Incloent quan serà la postproducció, quan es presentarà al client, etc.

- Adreces i convocatòries horàries.

A quin lloc es va i a quina hora

- Càtering.

Menjar per tothom. Ho paga el mateix client, està inclòs en el preu de la PPM. Així com els preus dels vols, desplaçament, allotjaments... Per aquesta raó s’intenta rodaren els mínims dies possible per tal d’estalviar-se diners en transport, estades, menjar, lloguer de material...

- Assegurança de pluja (exteriors).

Informar-se sobre el temps que farà, hores de sortida del sol, i així preveure el tipus de llum i el clima.

Es preparen 2 llibret, 1 gran i en color pel client i un altre de petit (tamany butxaca) pel dia del rodatge.

5. El pressupost. Què val fer un spot ?.


En allò en que es gasta més quantitat de diners és en la campanya i la planificació de mitjans, més que no pas en la producció de l’spot. Malgrat això, és obvi que depenent de la idea que tinguem la realització de l’spot serà més o menys cara.

- No hi ha un preu.

- Una bona idea no necessàriament ha de ser cara.

- Hi influeixen molts factors:

a) Localitzacions (desplaçaments i hotels).

b) Personatges _{un personatge famós farà pujar molt el preu}, drets d’imatge i musicals (1 any + renovació).

Els dret d’imatge poden ser exclusius, exclusius del sector(imatge específica de salut, alimentació...) o també es poden adquirir imatges per lloguer.

c) Attrezzo.
d. Postproducció,...

- Pagament variable, però 50% abans de la producció i 50% a 30 dies.

6. El rodatge. El dia D, ara va de debò !!!.


Aquest dia no pot fallar res. Cal que hi hagi un control total perquè hi ha molts diners en joc.

- El client: vetllar per la seva marca. De vegades, si no està acostumat a rodar pot ser un estorb.

- L’agència: no fa massa aquell dia més que preservar l’idea creativa i l’esperit de la campanya.

- La productora:


El realitzador i el director creatiu han de portar-se bé, és essencial pq’ tot surti bé

a. Realitzador: dirigir


b. Productor: que no falti de res en la logística i control de la despesa.

c. Il·luminador, tècnic de so, director de fotografia, càmera: vetllar per una peça impecable.


d. Maquillatge, attrezzo, vestuari: tenir els personatges i l’entorn a punt pel rodatge.

El realitzador (a) i el productor (b) sempre són fixes per la productora, i l’agència pot decidir quins volen.

Tot l’equip de c i d acostumen a ser freelance

7. La postproducció. Muntatge i sonorització.


- Muntatge:

Hauria de ser el realitzador i el director creatiu

a) Muntatge de la versió o versions definitives. S’ensenya la primera versió al client i si dona l’OK, se’n fan més versions.

b) Sobreimpressions. S’afegeixen logos i efectes.

c) Retocs digitals i efectes.

- Sonorització:

a) Veu en off.

b) Doblatges o versions idiomàtiques: De vegades la veu del personatge no és la que agrada, i s’agafa un doblador

c) Música (jingle, autor conegut...)

- Making off (*)

8. L’emissió. Ja som al carrer (pla de mc, còpies d’emissió, control de resultats).

SOBREIMPRESSIÓ

- Text, logo o informació sobreposada a una imatge televisiva.

- Pot ser autopromoció del canal o publicitat.


- Freqüent en les retransmissions esportives.


- Terç inferior de la pantalla.

PUBLIREPORTATGE

- Format més llarg que un spot (normalment superior a un minut, però pot ser més llarg).

- Difusió de missatges d’una empresa, institució o organisme des d’un punt de vista periodístic.

- Esdeveniments d’interès públic.

PATROCINI

- Vinculació d’una marca amb un projecte, acte, programa, causa o acció concreta.

- Identificació de valors i notorietat de la marca.

- Habitual en els esports.


- Publicitat o RRPP ?.

TELEVENDA

- Venda de productes (explicació ús o funcionament).

- Programes de telebotiga.


- Compra a través de telèfon o internet.

PRODUCT PLACEMENT

- Inserció de producte o marca en el contingut del programa.

- Presencial, menció o consum.

- Habitual en sèries de TV.

BARTERING

- L’anunciant s’implica en la realització del programa televisiu.

- S’entrega al canal de TV un format acabat que inclou mencions o publicitat de la marca o producte.

- Publicitat a canvi de producció.


- Formats de curta durada.

MORPHING (LOGO EN MOVIMENT)

- Efecte especial que transforma una imatge en una altre.

- Logo en moviment.

ALTRES FORMATS

- Formats sorpresa.


Apareix en mig del contingut televisiu.

Evita el zapping.


- Publicitat enmig de la informació.

Publicitat identificada, però dificultat de discernir informació de publicitat.

Premsa

IDEES BÀSIQUES

Característiques: Imatge sense moviment ni so. La TV té més riquesa a nivell de formats.

Peça: Anunci, gràfica, art original.

Percepció: Informació creïble i fiable. La TV, amb la telebasura, ha perdut una mica.

- Diaris, revistes i suplements.

- Admet color i BN.

- Permet fer accions especials (encartaments _{Fulletó que es posa entremig del diari}, mostres_{permet fer viure experiències, sentir un aroma},...).

- El missatge és captat íntegrament i permet argumentar. És per això que de vegades són “pesats els anuncis”. En canvi, la ràdio és al contrari.

- Record baix i poc temps de lectura (suport de curta vida, excepte revistes). Són suports de vida curta, excepte a les revistes que sempre sembla estar vigent en el temps.

- Risc en la qualitat de reproducció (cada vegada millor). A les revistes s’ha de tenir un control de la qualitat més elevat. Els diaris, en canvi, no busquen la qualitat sinó la rapidesa de la informació.

- Poca creativitat de formats. Gairebé sempre són d’una pàgina o mitja pàgina, no dona peu a massa creativitat. Doncs, la publicitat està poc integrada entre la informació periodística. I això, és pq es necessita tenir una reserva amb més temps de l’espai, i això en premsa és dificultós.

Tècnica tiser: queden 3 dies, queden 2 dies, queda 1 dia, presentació del producte.

- Baix índex de lectura de la població (Espanya últims Europa)

ESPAIS PUBLICITARIS

Paginació.

- Pàgines esquerres (2, 4, 6,...) menor lectura que les pàgines dretes (3, 5,...).

Es fa a pàgina vista: la informació es munta com es veurà visualment. I pàgina muntada, com realment s’imprimeix sense doblegar els fulls. Es munten segons el color: s’intentarà a la 2 i a la 37 que hi hagi color.

Principals espais disponibles.

- Pàgina, doble pàgina, doble mitja pàgina, roba pàgina, mitja pàgina vertical, mitja pàgina horitzontal, faldó o peu de pàgina, mòdul,...

Un roba pàgines és quan en una pàgina ja hi ha publicitat, afegir-ne més. El roba pàgines sol ser un format on només deixen una o dues columnes per la noticia. Les raons per les que pot ser més car que una pàgina sencera és pq la gent s’ha de parar a llegar la noticia i estaran més estona, i dos pq no pots ficar altres anuncis.

Tots els diaris estan dividit en mòduls. Cada diari te el seu mòdul i la seva mida de mòdul. Cal que confirmin les mides reals.

El millor lloc d’un diari per posar publicitat és primer la portada, la contraportada, la 3, la 5 i la 7. I després la 2, 4, 6, 8…

Anuncis de tinta plana, el color directe, no barrejat. Quatricumia: tots els color de l’espectre es muten amb 4 colors: magenta, cian, negre i groc i es fa en 4 pel·lícules. El diari demana normalment tot a quatricumia. Fotolit.

A part dels espais fixes, els suports solen tenir altres seccions publicitàries:

- Anunci preferent (portada)

- Pàgines consecutives

- Publireportatge: información identificada coma comercial però amb format periodístic

- Anunci financer

- Classificats/per paraules

- Nous formats (tex retallant anunci, format triangular…)

- Encartaments i desplegats

- Mostres de producte (sachettes)

ÚS D’ELEMENTS D’ATRACCIÓ

Tècniques pures es difícil trobar-ne.

Simplicitat.

Seqüència: (ex. Benetton) Busca originals conceptuals semblants, que tinguin punts en comú com el color, el format, etc.

Destacat: alguna cosa petita, destacar per cromatrisme.

Sorpresa: no cal exagerar. És millor que sigui molt subtil. Per saber si serveix, és millor utilitzar un focus group.

Curiositat.

Color: S’utilitza més en revistes, quan n’hi ha molt atrau molt. Són un suport interessant gràcies a la qualitat del color i del paper.

Les revistes són un suport molt interessant gràcies a la qualitat del color i del paper.

A diferència de la televisió, a premsa jugo amb el color per destacar per davant del blanc i el negre. Mentre que en Televisió és totalment a la inversa, per destacar utilitzo el b/n.

Contrast: Fer un contrast entre l’entorn i el producte.

Tal i com a la TV, cal saber on anirà l’anunci per preparar-se pel tamany de la imatge i així tenir millor resolució.

Les fotos, si es volen que siguin úniques i exclusives: són de la propietat de l’agència. Mentre que també hi ha l’opció d’agafar-les d’arxiu (sobretot quan són imatges difícils d’aconseguir com la galàxia, el sistema solar, un ós polar...). El problema d’agafar fotos d’arxiu és si es repeteixen en dues campanyes.

Expectativa: Al target li costa molt detectar quan peces diferents d’una mateixa campanya, ara bé, un cop ho saben crea molta expectativa. _{Freixenet ho ha fet cada any.}

ANUNCIANTS

- Sectors: viatges, telecomunicacions i automoció.

- Alguns dels anunciants més rellevants: viatges el Corte Inglés, el Corte Inglés, Telefónica, Vodafone, Audi, Renault,...

- Inversions: entre 11 i 22 milions €.

Promocions i vendes al diaris. Qualitat en les revistes.

Ràdio

IDEES BÀSIQUES

Característiques: So sense imatge.

Peça: Falca (cuña).

Percepció: Companyia.

SENTIR NO ÉS ESCOLTAR.

· Sentir: acte involuntari en el qual percebem un so. És una capacitat natural lligada als nostres sentits (oïda). No som nosaltres els que decidim sentir i a vegades percebem sons que ens molesten

· Escoltar. És un acte conscient i voluntari amb la finalitat última d’entendre a un altre. És un procés selectiu, és a dir, escoltem el que ens interessa i a més interès més s’incrementa l’escolta activa. La frustració es produeix quan volem escoltar quelcom que després no ens interessa.

S’ha de fer evident el missatge per aquell que estava sentint i passa a escoltar. Hi ha un accentuació: en alguna frase pq aquesta sigui escoltada.
La frustració: És produeix quan escoltes i no t’interessa. El que més frustra és quan ja de per si no interessa el producte.

S’ensenya a parlar, però no a escoltar.

· Silenci

- Per escoltar cal practicar el silenci.

- El silenci per ell mateix comunica.

- Crea expectativa en l’oient. Quan hi ha molta saturació publicitària és recomanable crear expectativa.

- Un ús inadequat dels silencis (més de 3 segons) poden fer canviar d’emissora a l’oient. --- En TV, en canvi, com veus, el silenci crea expectativa.

- Àudio de l’spot a la ràdio (error !!!)- Pq la tele al anar amb la imatge es determina una tècnica, però a la ràdio pot variar. ---- Però es pot passar a falca si ja ha estat pensat per això.

- Creativitat pròpia del mitjà.

- Música identificativa- El jingle d’un spot, pasar-lo a ràdio. La imatge de TV li acaba restant protagonisme. I el fet de posar el jingle a la ràdio ajuda a marcar l’espai de la falca.

- Missatge clar i repetició de missatge. És molt important, sobretot per l’efecte de sentir-escoltar.

- El to o el volum poden facilitar o dificultar l’escolta.

- Velocitat de la locució (compte !!!).- De vegades tenim 15-20 segons de falca i volem posar molt més. Val més sacrificar conceptes que no que no s’entengui el missatge. Cal una cadència lògica.

- Volatilitat del missatge. Poca permanència: A TV i Internet tenim la imatge. A Ràdio no t’assegures ni de que s’escolti el missatge, que només se senti.

- Poca capacitat d’identificació i demostració de producte- Per això és un suport a TV o a premsa. Un cop ja s’ha vist.

ESPAIS PUBLICITARIS

· Falca. Durada estàndard 15”-20”.

· Mencions. Frases o paraules emeses pels propis locutors. (A televisió, són sobreimpressions)

· Micro programes o micro espais. L’anunciant té el protagonisme.

· Patrocinis. Missatge previ - posterior al programa.

· Algunes emissores tenen espais publicitaris especials com programes en directe des d’un lloc en concret (teatre, poble, empresa, lloc públic,...). Busquen patrocini, i moltes vegades hi ha un intercanvi publicitari.

PRINCIPALS ANUNCIANTS

- ONCE

- El Corte Inglés. - DGT.

- CEAC.

- ING.

- Telefónica.

- Llet Pascual.

Inversió anunciants Rd: 4 - 20 milions €.

CINEMA

IDEES BÀSIQUES

Característiques: Imatge en moviment, so i gran espectacularitat.

Peça: Spot o curt.

Percepció: Lloc de trobada amb els amics.

Publicitat aliena a la pel·lícula vs publicitat i promoció d’una pel·lícula.

PUBLICITAT ALIENA A LA PEL·LÍCULA

Tècniques molts semblants als spots de TV, però... l’exposició de l’espectador en un local permet altres accions paral·leles:

· Presència de protagonistes i actors.

· Spot especial previ a la pel·lícula.

· Formats més llargs (espectador predisposat a veure).

· Interacció amb tècniques pre i post pel·lícula (cartell entrada + bidi, personatges disfressats, exposició de producte, regals, entrades promocionals,...).

· Merchandising (crispetes, begudes, camisetes,...).

PUBLICITAT I PROMOCIÓ DE LA PEL·LÍCULA

· Espais per crear expectació de pel·lícules futures (trailer). Sovint amb mesos d’antelació. (http://cinesa.es/)

· Spots en TV d’estrenes de pel·lícules. - Anuncis en premsa (inclou a vegades les sales de caràcter local).

· Comàrqueting amb productes de product placement.

· Antigament targetes i programes de promoció de la pel·lícula.

· Uns 800 locals amb 2.500 pantalles que accepten publicitat.

· Possibilitat de contractació de circuits de pel·lícules en funció del nucli de la població, de la ubicació, de les característiques de la sala, etc.

· Principals exclusivistes: Movierecord, Screen Vision i Discine.

· La publicitat és eficaç. L’espectador està disposat i no hi ha possibilitat de zapping.

· Alt record espontani.

· Bones condicions tècniques i visuals. Gran format i qualitat d’imatge i so.

· Possibilitat de selecció de la pel·lícula segons el target.

· Product placement.

REVOLUCIÓ 3D

Aportar targets nous i nous consumidors al cine. A nivell de tècnica publicitària hi ha poca cosa, sobretot per un tema de preu. El hándicap és que estas molt limitat a una sèrie de pel·lícules.

- Espectacular

- No tota la población el pot veure (mareig, mal de cap)

- Car

- 4D i 7D: Afegir olors, moviments, elements com aigua, aire…

EXTERIOR

MARC CONCEPTUAL

Característiques: Imatge de gran format, estàtica.

Peça: Tanca

Percepció: Impacte visual.

Mitjà que les tècniques que utilitzem, normalment, són una copia de les imatges que surten en premsa.

Normalment no el vaig a buscar, sinó que me’l trobo. Amb exterior hi ha peces que estan homogeneïtzades (tanca) però hi ha d’altres que s’inventen les empreses.

Grup de suports situats en espais de domini i ús públic.

- Tipus de publicitat en exterior:

a. Gran format (27% inversió)

o Format: Tanques, lluminosos (artells retroalimentats per llums), cartells, giratoris

o Operadors: J.C Decaux, Clear Channel, Viacom Outdoor.

b. Mobiliari Urbà (49% inversión)

És diferent a cada ciutat. En ciutats cal asegurar.se del que permet la ciutat, cada ciutat sol tenir la seva normativa i els formats que utilitzen. Cal fer-ho abans de presentar-li al client.

o Format: oppis, marquesines (semblant a l’oppi però el que trobem a parades de bus, no sol. Els del metro són cartells), columnes, cabina telèfon

o Operadors: CEMUSA, J.C Decaux, Clear cannel, Cetesa i REDETEX

c. Mitjans de transport (14% Inversió)

o Format: bus, metro (trobem uns projectors, uns altres que són pantalla de tele...), tren, aeroport (diferenciar àrea business i aèria turística, on es posen mes coses de roba, complements, etc que podem trobar a l’aeroport.)

o Operadors: J.C Decaux, Clear Channel, Publisistemes

d. Altres suports (10% inversió)

o Format: Recintes esportius, publicitat aèria, lones decorades, coronació, edificis, etc.

Altres característiques

- Espectacular i proper.

- Possibilitat de formats creatius.

- Ajuda a crear imatge de marca. És notori.

- Present les 24h del dia. Alta rendibilitat.

- No té moviment ni so.

- Capacitat limitada de missatge, cal simplicitat.

- La ubicació dels grans formats s’està desplaçant del centre urbà cap a la perifèria.

- Els suports estan exposats a les inclemències del temps i al vandalisme i es deterioren (imatge de marca).

INTERNET

IDEES BÀSIQUES

Característiques:

- Interactiu

- Audio i imatge:Una bona part de les consultes que es fan a Internet és des del lloc de treball, es perd l’audio. I a casa, molts cops molesta l’audio dels anuncis.

Spam: rebre correus no desitjats.

Peça: Banner. És la peça per excèl·lencia, però hi ha d’altres.

Percepció: (que té la població respecte aquest mitjà)

Temes originals, tècnics, consells, eina de treball i estalvi de temps.

Com més nou, qualsevol mitjà s’associa a original.

Web 1.0: No existeix com a tal. Eren les webs de presència a Internet. Només penjaven quelcom a la xarxa però no en feien ús. Ho tenien allà.

Web 3.0: En teoria serà una web de relació i que interpreti les meves necessitats. Cada persona que entri tindrà una experiència única.

Gràfica: “dia d’ahir” (el que vaig fer ahir)

- Mitjà interactiu per excèl·lencia

- Canal Informatiu. Primer servei i de consultes

- Gran capacitat de realitzar transaccions comercials. Punt de venda estimula la contractació immediata: Punts de venta d’estimulació directa (exemple super: les llaminadures, piles, etc, es troben a les caixes dels supers)

- Possibilitat de relació en temps real

- Resposta immediata i quantificable: mentre que si fes una acció sense internet pot ser trigaria uns 15 dies o un mes, per internet ho puc fer tot en un mateix dia.

- Excel·lent capacitat de personalització: Perquè puc treure la màxima informació. Si jo faig spam ja no és permission màrqueting.

- Usuari encara reduït i jove: Els joves, no tenen un consum fixe, sinó que som de consum itel·ligent. Miren a TV, escolten ràdio, van a Internet...

- Mitjà adequat per generar accions de fidelització, promocions i branding Podem tenir més cadència. Un mail al mes és excessiu.

- Campanyes amb altres mitjans per crear sinèrgies: internet el que permet és iniciar una campanya al carrer o a una revista i ho redirigeixo a Internet.

- Evolució constant que fa que sigui una mitja força desconegut a nivell publicitari

- Flexible en tècniques però...

- Intrusió d’algunes tècniques publicitàries.

Intrusiu: en el mitjà que jo utilitzo no espero o hem molesta trobar-me amb una publicitat.

El PC és un consum individual, mentre que la TV és compartit. Cada cop hi ha més fusió entre TV i PC, el PC cada cop és més tele i la tele cada cop és més PC

TÈCNIQUES A INTERNET

TEXT

El Text: Tècnica visualment poc atractiva però permeten fer campanyes senzilles i ràpides a través a través de paraules clau. Popularitzat bàsicament a través de Google AdWords). Apareixen al costat dels resultats naturals de les recerques de Google.

Com més entrades tenen puja el valor.

BANNER

Diferents mides i formats situat inicialment a la part superior de la pàgina. Pot ser estàtic , animat o interactiu.

Sol ser horitzontal

Primer banner: Hotwired.com. Octubre 1994. Client ATT

BOTÓ

Més petit que el banner. Sol ser un quadrat.

Imatge gràfica que generalment es troba als laterals de la pàgina

DESPLEGABLE.

És una mica liós, pq’ pots obrir i mous el cursor i marxa, etc.

El banner expandeix la seva mida, mostra més contingut.

ROBAPAGINES

Espai destacat a la pàgina. Força habitual i s’integra dins del disseny i informació de la pàgina.

Format més gran que el banner, és vertical situat normalment a la part dreta de la pàgina Trenca la pàgina. És quadrat i sembla que hagin afegit un adhesiu a la pàgina.

GRATACEL, BANNER VERTICAL O SKYSCRAPER

Vertical, situat normalment a la part dreta de la pàgina

PATROCINI

Consisteix en finançar per part de l’anunciant una pàgina o secció.

VIDEO BANNER

Format que inclou un vídeo i pot incloure també so. Normalment es posa a les pàgines de cine...

LAYER

Algun element que surt al mig, que surt d’un extrem de la pantalla. És molt notori però és molt intrusiu i té un rebuig important.

Finestra flotant que s’obre automàticament mentre es carrega la pàgina i que cal tancar per seguir navegant. Generalment és una icona de diferents formes i varietats (animal, persona, dibuix,...) que es mou per la pantalla.

POP UP

Una finestra flotant que s’obre automàticament mentre es carrega la pàgina i que cal tancar per seguir navegant.

INTERSTITIAL

És MOLT intrusiu. Format publicitari que ocupa i oculta la pàgina. Dura aproximadament uns 6”. Es pot tancar a voluntat. És força intrusiu i sovint despista a l’usuari.

Youtube, presenta diferents opcions: es pot penjar un vídeo o també es pot posar publicitat en una banda o es posa publicitat abans de veure l’anunci.

Es pot obrir un canal de TV a la web, però si no hi ha continguts, si no renovo, ni genero comunitat ni interacció, no serveix per res.

Podcast: microclips de video que et pots baixar: pot ser un programa, un squetch...