Teoria de la Comunicació - Societat de la informació

Teoria de la comunicació - SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I DEL RISC

Situem l’inici de la societat del risc als anys 50 amb l’energia nuclear. En aquells anys més aviat amb la bomba atòmica, que es converteix en una tecnologia que serveix per fer energia. Per una banda és una tecnologia destructiva i per l’altre és l’energia que ens ha portat sal futur. Dualitat benefici - risc à aplicable a totes les tecnologies. Les noves tecnologies tenen riscos incerts que no sempre estan localitzats i es manifesten de sobte. Això genera certa desconfiança en les noves tecnologies, ja diguin tècniques, industrials, polítiques...
Ex: Chernojil (nuclear), Bohopal, Seveso (ind. química) ß totes elles a finals dels 70

Ulrich Beck defineix la societat que vivíem als 90 com a societat del risc. Pare del concepte. Definició per apuntar del power point. Resum: diu que és una nova societat en la qual a traves dels processos de canvi, s’arriba a un punto on els riscos socials, ecològics, polítics, econòmics... cada cop son majors i s’escapen de la nostra capacitat de control. Nosaltres gestionem una tecnologia que s’escapa del nostre control, paradoxa.

Societat del risc - Societat del risc global. Ha sobrepassat barreres i fronteres, expandint-se. Trenca l’espai i el temps d’una manera total. Els riscos afecten a tothom, i el temps per que deixa conseqüències a llarg període.

Debat sobre quin risc és ètic o no ètic? Just o injust? El risc es pot estudiar des de la comunicació? Sí.

Giddens

Llegir Giddens, sociòleg que es planteja -també des de la política- “No és que hi hagin més riscos, inclús n’hi ha menys, el que passa és que cada cop som més conscients dels riscos mateixos” Aquí entrem en la comunicació.

En el joc hi ha varies variables:

1. REFLEXIVITAT: La modernitat ens ha portat a tenir cada cop menys, menys experiències directes. Més mediacions. Ex: La ciència serveix de mediadora per definir que és risc igual que a política i altres. Davant aquesta acumulació de mediacions que ens permeten accedir al món, nosaltres posem en marxa processos reflexius. I el que fem és, acumular aquesta informació que ens ve mediada > ens convertim en ciutadans informats i la contrastem amb altres mediacions i factors que coneixem. Rebem mediacions i alhora les posem en dubte.

Amb aquests processos hi ha interferències i el risc és més gran. Una de les conseqüències pot ser que al final desconfiem, siguem més cínics, etc.

2. La societat pot canviar a través de processos reflexius. Els processos de canvi social es poden produir tant per revolució, en un moment concret, com per processos reflexius, és més gradual, procés molt més lent. El risc entra en aquests processos de reflexivitat.

***Com afecta el risc a la comunicació? I com afecta la comunicació al risc? Quan s’ha de comunicar el risc i quan no pq aquests s’agreugi o no? ***

La societat del risc i la societat de la informació existeixen i no són contraries. I en algun moment o procés es desenvolupament alhora i de forma paral·lela.