LA INDUSTRIA DE LA CULTURA: L’ESCOLA DE FRANKFURT
IDEES BÀSIQUES
L’escola de Frankfurt es un conjunt d’intel·lectuals que faran una nova línea de pensament més crítica contra el poder dels mitjans de comunicació. És la base de teories importants intel·lectuals actuals.
Són intel·lectuals que utilitzen tota la retòrica Marxista de l’europa d’esquerres. La majoria d’ells en l’època Nazi van haver d’escapar a Estats Units, menys Walter Benjamin qe es va quedar a Europa i va acabar morint al 1940 perseguit per la Gestapo.
Al 1923, vinculat a la Universitat de Frankfurt, es va fundar l'Institut d'Investigació Social (Institut für Sozialforschung), més conegut amb el nom d'Escola de Frankfurt.
Els membres més destacats de l'Escola de Frankfurt són:
Adorno: Sociòleg, filòsof i crític musical.
Benjamin: Estudia Sociologia de l’art.
Horkheimer: Filòsof, sociòleg i psicòleg social.
Marcuse: Sociòleg i politòleg.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS
A) CONTEXT HISTÒRIC
- Ideologia marxista
- 1933 ascens del nazisme: ús persuasiu dels mitjans de comunicació.
- Persecució i exili.
- Relació incompatible amb la lògica funcionalista dels EE.UU.
Quan arriben a Estats Units descobreixen que l’ús de mitjans de comunicació és el mateix que el de l’alemanya Nazi. Molt semblants al domini ideològic.
B) EL RACIONALISME
El racionalisme és a la base del pensament de l'Escola de Frankfurt. De fet, tenen una gran fe en la raó i en la possibilitat d'una societat racional. Per això són molt crítics amb la irracionalitat que hi ha en la societat nazi, en primer lloc, i en la societat industrial avançada, a continuació.
Racionalisme i subjectivitat són termes antagònics.
Parteix d’aquesta visió utòpica, visió democràtica de les capacitats racionals de l’ésser humà. Veuen el proletariat no com a massa sinó com a un conjunt de persones racionals.
L’únic problema és que parlen de dos nivells: el més subjectius, rebem impactes, impressions, que produeixen uns efectes específics. I el més racional, anar més enllà de la subjectivitat bàsica i reformular-les i criticar-les i així construir el nostre pensament crític i racional.
L’escola de Frankfurt diu que el problema de La irracionalitat de la societat nazi i de la societat capitalista contemporània, es queden tots els missatges i mitjans de comunicació es queden en el nivell subjectiu, no els interessa arribar a un punt racional.
Ens trobem permanentment en el joc de veure qui té el poder el públic o els mitjans i els polítics?
C) L’ESCOLA DE FRANKFURT I ELS MITJANS: DE l’UTOPIA AL DESENGANY
En un primer moment van defensar el potencial revolucionari de les noves tecnologies, capaces de deixar constància de les contradiccions del sistema capitalista. Però, després de l’ús que va fer el règim Nazi van passar al desengany, davant de la seva utilització com a maquinària de la manipulació política.
La tecnologia informativa es convertirà en un agent del control social, en un fre al canvi social i la capacitat racional de l’home.
Creien que els mitjans es convertirien en una eina per la llibertat dels individus. Tenien una capacitat revolucionaria com no s’havia vist mai abans.
Per exemple: plasmar en els mitjans les diferents desigualtats i , d’aquesta manera, que la gent s’anés conscienciant.
Però s’adonen que els mitjans de comunicació serveixen per tot el contrari, pel control, per manipular i enlloc de ser una eina per desenvolupar la racionalitat i la llibertat, és una eina per frenar-la.
El plantejament, en definitiva, es basa en donar als mitjans un poder absolut. Les seves visions segueixen basades en els efectes directes, en el domini.
Els mitjans de masses es consideren com a mitjans de manipulació
La persuasió dels mitjans de comunicació es basa en la seva capacitat d'impacte directe mitjançant la simplificació i la superficialitat dels continguts. Els mitjans mantenen l’ordre establert mitjançant la creació d’una cultura popular basada en:
- El narcisisme. El culte per l’èxit.
- L’estandarització i uniformitat dels continguts (Països subdesenvolupats)
- El consumisme.
Per l’escola de Frankfurt, aquests mitjans es consideren mitjans de manipulació pq van a la recerca d’un cert tipus d’interessos. En països totalitaris és veu perfectament. Però la gran paradoxa és quan es produeix en països democràtics, els mitjans aconsegueixen que veiem com a bo allò que ens donen. Ell creu que es possible aquesta manipulació:
- Per que hi ha una cultura popular basada en el narcisime, en exaltar la personalitat individual i el culte a l’èxit (qui més té, millor és),
- En la uniformitat de continguts. Ofereixen una estandardització permanent, sobretot del llenguatge, el llenguatge té la capacitat de construir ideologia a partir d’una construcció d’estereotips i conceptes que acceptem com a normals.
- Un tercer element per entendre la manipulació és potenciar el consumisme. Comparen llibertat amb consumisme: qui més consumeix, més lliure és. Qui més pot comprar, més ha progressat.
Una petita elit fan aquesta manipulació per tal que la societat sigui així pq la societat sigui més estable, per mantenirl’status quo.
D) INDUSTRIA DE LA CULTURA
Industria de la cultura és l’eina bàsica pel control d’aquesta societat, defens aquest valors.
Representa la industrialització i mercantilització de la producció cultural.
CARACTERÍSTIQUES SEGONS L’ESCOLA DE FRANKFURT:
1. La reproducció tècnica:
Benjamin assenyala que amb l'aparició de la reproducció tècnica (la fotografia o el cine) es trenca la unicitat de l'obra d'art, el que ell denomina l'aura. L'aura de l'objecte d'art provenia de la seva singularitat, de ser un objecte únic.
La repetició tècnica de l’obra d’art o obra cultural. No és el mateix veure Las meninas, que veureles en una postal. Sense la reproducció tècnica no tindríem accés a la cultura.
2. Difon massivament els seus continguts:
Això permet que la població vagi acceptant acríticament les estructures de persuasió que canalitzen.
Que la cultura es distribueixi massivament. Té un aspecte negatiu. La distribució massiva de cultura és una característica negativa pq nosaltres rebem aquesta cultura d’una.... acceptem i distingim allò com a cultura i no posem en crítica els encarregats, els mitjans de comunicació, que ho fem. I el problema es que és una distribució de la cultura amb un interès al darrere.
3. Indústria de la consciència
El producte de les indústries culturals són discursos verbals o audiovisuals que es centren en els valors i apel·la al nivell psíquic de les persones.
Els mitjans de comunicació afecten a la consciència. La manipulació és més terrible perquè ho acabem assumint. S’acaben convertint en la forma en com veiem el món.
4. Industria ideològica:
La indústria de la cultura té una sèrie de mecanismes simbòlics per a imposar determinades representacions col·lectives, que són la ideologia fonamental de les societats avançades.
Estan pensat per construir significat simbòlic. A nivell psíquic i com a construcció ideològica de la gent.
5. La societat com a mercat:
Es basa en la lògica mercantil, en la qual la identitat de la persona es fonamenta en el que pot adquirir, no en el que és. O més ben dit: ser és tenir, comprar, consumir. Així, el fet de no tenir, no poder comprar, produeix infelicitat. És la lògica de la societat de consum.
Busquen beneficis econòmics i veure la industria de la cultura com a mercat.
6. Indústria de l’entreteniment amb productes fàcils i rendibles
El contingut de la informació té una tendència cada vegada més gran en l'espectacularització i la trivialització de la realitat social. Les empreses periodístiques busquen maximitzar els beneficis i s'adapten a les tendències que els són més rendibles.
Gràcies a consumir entreteniment fàcil i sense reflexió. Són discursos que perviuen en la realitat d’una forma diferent. L’entreteniment es porta a allò més fàcil, el sexe “la pornificació del pop”
El resultat de tot això és:
- Una cultura de baixa qualitat i alienant. Manca de capacitat d’anàlisi.
- La cultura es converteix en ideologia que amaga les veritables estructures de poder.
- Creació de mentalitats rígides i homogeneïtzades.
- La lògica del mercat absorveix totes les relacions humanes i socials.
- Es fomenta una pseudocultura: La cultura, enlloc de representar una ampliació de les facultats sensibles i intel·lectuals humanes es transforma en ideologia destinada a conservar el sistema.
La industria cultural es converteix, en les societats democràtiques, és la nova eina de control.
L’entreteniment es converteix en la nova de distracció per tal d’evitar que la gent pensi. Simplement ens posem davant del producte i el consumim, sense fomentar la nostra capacitat d’anàlisi.
Els productes culturals estan carregats d’una ideologia, la qual està preparada, per evitar criticar les estructures, alterar l’ordre social, que no ens plantegem el sistema i dominar. Tot creant mentalitats rígides i homogènies.
UNIDIMENSIONALITAT
La industria de la cultura reproduïda pels mitjans de comunicació de la societat industrial avançada porta cap a launidimensionalitat:
La unidimensionalitat és el conjunt de valors polítics, ètics, econòmics, de benestar material i d'hàbits quotidians que l'administració totalitzadora de les societats industrials avançades imposa imperativament, sense comportaments alternatius, com un pensament unidimensional al qual ens hem d'afiliar per viure dins el marc social. És a dir, ens trobem dins un univers polític amb una sola opció.
La societat unidimensional es basa en que tots compartim els mateixos valors. Segons Marcuse, la idea de que tenim llibertat de pensament i decisió és errònia, per que tots tenim la mateixa. Tots formem part de la mateixa estructura ideològica, encara que creiem que no, no hi ha un comportament alternatiu.
L’oposició queda sense sentit per tal de no ser rebutjada, ja que per lluitar s’acaba submergint en el sistema. Segons Marcuse, els mitjans de comunicació ens fan tenir cada cop més necessitats.
EL FUNCIONLISME: MASS COMMUNICATION RESEARCHO ESCOLA DE COLUMBIA
IDEES BÀSIQUES
Els nous plantejaments funcionalistes i el recolzament dels interessos polítics i econòmics permetrà la fundació del que coneixem com a Mass Comunication Research o Escola de Columbia (també anomenada Recerca Administrada)
Serà la fundadora dels estudis en comunicació entesos com a disciplina. S’han encarregat de fer experiments per localitzar els efectes dels mitjans de comunicació.
Aquesta escola estava començant i desenvolupant-se quan els personatges de l’escola de Frankfurt van arribar a Estats Units. Tot allò que fa l’escola funcionalista és allò que criticarà l’escola de Frankfurt.
Els seus fundadors són:
Paul K. Lazarsfeld (1901 -1976)
Robert K. Merton (1910 – 2003)
Carl I. Hovland (1912-1961)
Kurt Lewin (1890-1947)
TRETS DEL CONTEXT
L’HEGEMONIA DE LA INDUSTRIA CULTURAL DELS EE.UU
- La devastació produïda a Europa a causa de la II Guerra Mundial
- La política liberal dels EEUU en contra de les barreres comercials o duaneres.
- La consolidació de la indústria de la comunicació degut al desenvolupament de la societat de masses de la EEUU
- Consolidació dels professionals de la comunicació social (periodistes, RRPP, publicistes, locutors, guionistes...)
Seran les necessitats de la industria cultural els que finançaran la investigació funcionalista, és a dir, està finançada per el poder, d’aquí les grans crítiques que fa l’escola de Frankfurt. Es troben en els orígens de la investigació empírica de productes, missatges i continguts de l’audiència. Tot a diferència de l’escola de Frankfurt.
ELS ORÍGENS INTEL·LECTUALS:
Lasswell formula algunes premisses:
- Els processos de comunicació són asimètrics, amb un comunicador actiu que produeix un estímul, i una massa passiva de destinataris que reaccionen.
- La comunicació és una recerca d’objectius, és intencional i busca tenir un efecte observable i mesurable.
- El paper del comunicador i del destinatari apareixen aïllats, independents de les relacions socials.
Els funcionalistes afirmen que la relació audiència-mitjans ja no és unidireccional, sinó que és bidireccional. Tot buscant la millor manera de fer un missatge quan es busquen uns efectes concrets, i els factors que ajuden a que els efectes no siguin poderosos sinó que siguin limitats. És curiós, però per què en els seus inicis ells buscaven els efectes poderosos.
Com apunta Abril (1997: 21) “Les corrents funcionalistes i conductistes de la sociología i de la psicología social van ser especialmente sensibles a l’encanteri ‘econòmic’ del model ‘E-M-R’…”
La imposició de la lògica empírica i positivista en la recerca en comunicació, producte de la cerca de l’efectivitat, necessitarà d’uns models que legitimin científicament la disciplina.
UNA TEORIA SOCIAL: EL FUNCIONALISME
A mitjans de segle XX el funcionalisme era la perspectiva dominant en la sociologia nord-americana.
L’escola funcionalista està formada per sociòlegs, psicòlegs des d’un punt de vista més aplicat, a diferència que l’escola de Frankfurt que ells ho feien des d’un punt de vista més intel·lectual.
Considera la societat com un element dinèmic. LA societat s’autoregula i produeix un sistema plural que implica un equilibri democràtic.
Funcionalisme és un corrent de pensament que expliquen el funcionament de la societat com una societat dinàmica, que pot transformar-se però sempre tendeixen a l’equilibri i a l’ordre.
El símil biològic:
“Tant l’organisme monocel·lular com el grup de múltiples membres tendeixen a conservar un equilibri intern i a respondre als canvis que es produeixen en l’entorn a fi de mantenint aquest equilibri. El procés de resposta exigeix maneres especialitzades a les parts del tot per aconseguir una acció armoniosa” (Laswell, 1948)
Hi ha molt poca crítica al poder, segons ells la societat es regula de forma natural. Ex: Rey león.
DISTINGEIX ENTRE:
Estructures: Conjunt d’unitats pautades relativament estables que conformen un sistema.
Cadascuna d’aquestes tenen una funció.
Funcions: Accions de cadascuna de les estructures que busquen portar el sistema a l’equilibri.
“Les funcions son les conseqüències observades que afavoreixen l’adaptació o ajustament a un sistema donat; i disfuncions, les conseqüències observades que aminoren l’adaptació o ajustament del sistema. Hi ha també la possibilitat empírica de conseqüències afuncionals que són simplement alienes al sistema d’estudi”
LES FUNCIONS DE LA COMUNICACIÓ DE MASSES
Un dels postulats bàsics dels funcionalisme és que les pràctiques socials, institucions o estructures tenen una funció pel manteniment del sistema social. Per exemple, els ritus d’iniciació existeixen perquè produeixen cohesió social, s’expliquen per la funció que tenen i aquesta els fa existir i mantenir-se.
Per tant, el funcionalisme es planteja quines són les funcions dels mitjans de comunicació de masses.
Per Lasswell la comunicació en la societat té tres funcions:
1. Vigilància de l’entorn: S'han de revelar les amenaces i oportunitats que afectin la posició de valor de la comunitat i de les parts que la componen. Els mitjans s’encarreguen de localitzar i fer visibles les amenaces i les oportunitats que tenen les societats. Visió del mitja de comunicació com encarregat d’alertar a la societat del que hi ha allà fora.
2. Mitjans serveixen per generar comunitat: La posada en relació dels components de la societat per a donar una resposta a l'entorn (crear una opinió pública unificada per donar una resposta homogènia). Per unir als membres d’una societat específica. Per transmetre sentiment de comunitat, generar una opinió pública comú, compartida.
3. Encarregats de transmetre el legat cultura d’una societat: Encarregats de transmetre els valors culturals.
Detecten 2 funcions i una disfunció:
1. La funció atorgadora d’estatus:
Els mitjans ofereixen categoria a les persones, organitzacions i moviments socials que apareixen en ells. Els mitjans s’encarreguen de dotar d’estatus a determinades persones, organismes, grups socials... Mostren públicament el seu paper en la societat. Els mitjans s’encarreguen de donar-nos a veure la rellevància dels partits polítics, sindicats etc.
2. La funció de compulsió de les normes socials:
Els mitjans mostren situacions o comportaments socials i permeten adoptar actituds o mesures envers les no desitjades. Ens mostren les actituds i comportaments acceptats o no per la societat. Estableixen un debat sobre quin és el bo, dolent, i què és pot fer. L’estat en el que es troba la societat és el que decideix quin és el moment per que comencin a sorgir aquests temes de debat.
3. La disfunció narcotitzant:
Els mitjans poden produir apatia perquè els ciutadans tendeixen a substituir l’acció i la participació social per la informació i el coneixement pasiu. S’apropa lleugerament al que afirma l’escola de Frankfurt, però el punt de vista es totalment diferent. Un excés d’informació produeix apatia, per que els ciutadans consideren que ja estan prou bé informats i que ja participen en la vida social, i deixen de participar activament.
LA RECERCA ADMINISTRADA
La recerca administrada es centrarà en les necessitats de la “gestió governamental” de l’opinió pública i en l’efectivitat de la industria de la comunicació.
“En aquestes primeres etapes, la investigació sobre comunicació de masses subministra al poder polític la possibilitat de conèixer els estats d’opinió i actuar en conseqüència. Uns anys després s’invertirà el procés i s’intentarà crear estats d’opinió, persuadir, actuar sobre l’opinió per aconseguir els objectius fixats des del poder” (Moragas, 1985:31)
Utilitzen la sociologia funcionalista per justificar el seu plantejament teòric envers la comunicació.
La Mass Communication Research està governada des dels seus orígens pel “triangle de poder nord-americà”: exercit, estat i capital monopolista (recerca administrada)
Es busca el mateix que ara: com millorar la imatge, com vendre un producte, com vendre un concepte, etc.
LA PREOCUPACIÓ PELS EFECTES
Com assolir els objectius de la meva campanya. Totalment practicista.
Els orígens de la ciència de la comunicació de masses en Estats Units presenta tres grans àrees de preocupació:
a) Els efectes provocats pel creixement del mitjans de comunicació tècnics.
b) L’estudi de la propaganda política.
c) L’estudi de la utilització comercial - publicitària dels mitjans de masses.
Les altres preocupacions es centren en els efectes socials dels mitjans (violència, cultura, etc.) i la utilització comercial que es pot extreure del coneixement de les audiències.
RECERCA EMPÍRICA APLICADA
Doten de contingut científic i resultats contundents l’efectivitat de la comunicació. A diferència de l’escola de Frankfurt q no és una afirmaciósolida.
Es buscarà l’efectivitat del procés comunicatiu mitjançant estudis aplicats ila recerca empírica
Com senyala Schramm (1982:19):
“Les investigacions sobre comunicació, en conseqüència, es refereixen a com es pot ser efectiu en la comunicació, com ser comprés, com ser clar, com utilitzen les persones els mitjans efectius de comunicació, com poden entendres entre si les nacions, com pot utilitzar la societat els mitjans de masses amb més profit i, en general, com funciona el procés bàsic de comunicació”
LES TEORIES SOBRE ELS EFECTES LIMITATS DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
Davant les concepcions del principi del segle XX, que consideraven els mitjans de comunicació com uns instruments de manipulació molt poderosos, a partir de la meitat del segle XX els investigadors comencen a analitzar els elements que actuen com a filtre entre el missatge i el receptor.
“La audiència es demostrava intractable. Las persones decidien elles soles si posar-se escoltar o no. I, fins i tot, quan l’escoltaven. La comunicació podia resultar carent de efectes o d’efectes oposats als previstos.
Progressivament, els estudis ven haver de desplaçar la seva atenció sobre l’audiència per comprendre als subjectes i el context que integraven” (Bauer, 1958 en Wolf, 1987).
Els estudis van tenir q començar a girar entorn a l’audiència.
ELS FACTORS D’INFLUÈNCIA:
Factors relacionats amb l’audiència:
- El interès i la motivació. Com sabem, el interès i la motivació que es tingui influeixen tant en l'atenció que posem en el missatge com en la seva influència.
- L'exposició selectiva. Habitualment, les persones ens solem exposar a les informacions que són més afins a les nostres actituds i evitem les que ens són contràries.
- La percepció selectiva. D'acord amb les seves predisposicions, cada individu interpreta el missatge rebut, fins al punt que el pot adequar a les seves actituds i valors.
- La memorització selectiva: els aspectes coherents amb les pròpies opinions i actituds es memoritzen millor que la resta, i aquesta tendència s’accentua a mesura que passa el temps de l’exposició al missatge.
Factors relacionats amb l‘audiència i amb l’emissor i missatge. L’exposició selectiva: Més propers a la nostra ideologia.
Factors relacionats amb el missatge:
- La credibilitat del comunicador
- L’ordre de les argumentacions
- L’exhaustivitat de les argumentacions
- L’explicitació de les conclusions
LA TEORIA DELS DOS ESGLAONS DE LA COMUNICACIÓ
La teoria dels dos esglaons de la comunicació apunta que l'ésser humà no és un ésser que viu aïllat socialment, sinó que és un participant actiu de moltes relacions interpersonals.
En lloc de considerar que els mitjans afecten directament individus aïllats, s'apunta que la sovint informació circula dels mitjans massius als grups socials, als líders d'opinió d'aquests grups, i és en aquests grups on es concreta la influència dels missatges mediàtics.
LA TEORIA DELS USOS I GRATIFICACIONS
veure foto adjunta
ESTUDIS CULTURALS BRITÀNICS: ESCOLA DE BIRMINGHAN
IDEES BÀSIQUES
Entre els anys seixanta i setanta es produeix el màxim apogeu dels mitjans de comunicació i de la cultura de masses. Tot i que els mitjans de comunicació es consideren el "quart poder" (equiparant-lo amb el legislatiu, l'executiu i el judicial), les principals teories sobre els efectes dels mitjans de comunicació, fins a mitjan anys setanta, continuen parlant del poder limitat dels mitjans de comunicació.
Durant la dècada dels 50 hi ha l’expansió de la televisió.
Els estudis culturals britànics (cultural studies) es van iniciar després de la Segona Guerra Mundial. Els estudis culturals crítics estan representats per la coneguda Escola de Birmingham. El 1964, Richard Hoggart va fundar i dirigir el Center for Contemporary Cultural Studies de la Universitat de Birmingham, del qual Stuart Hall va ser director de 1968 a 1979.
Els seus principals fundadors, però, són:
· E.P. Thompson (1924-1993)
· R.Williams (1921-1988)
· Richard Hoggart (1918-)
· Stuart Hall (1931-)
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS
La seva màxima preocupació és com els diferents grups socials assumeixen o rebutgen els continguts comunicatius per tal de conformar una identitat pròpia o una consciencia de classe, com cultura o subcultura.
La seva idea és que l’audiència és activa.
Presenten 4 característiques principals:
1. LA REFORMULACIÓ DEL MARXISME
Parteixen d’un anàlisi marxista basat en que la societat està essencialment influenciada por la estructura de classe i les institucions politicoeconòmicas.
Tot i això, plantegen una certa crítica al marxisme a través de:
· Plantegen una certa autonomia de la superestructura cultural en relació a la infraestructura econòmica.
· El debat subjecte / estructura
Reivindiquen tornar a recuperar-lo per a fer un estudi dels mitjans i de la cultura, però d’una manera crítica.
Ells pensen que si es queden amb el marxisme tradicional, seria la lluita de classes, etc el que dictaminaria les estructures econòmiques. Això probablement no permet explicar el context dels 50 o 60. Tot i que és cert que existeixen unes “superestructures” (polítiques i econòmiques dominants) que volen mantenir-se i no les podem negar, però, hi ha dues coses que hem de tenir en compte:
a) Indústria de cultura VS Cultura.
Cultura i economia no sempre és el mateix; reduir la cultura a un element únicament econòmic, és simplificar. Per que estem reduint la cultura a consum, que no és el mateix, i per a ells la cultura és molt més. La cultura existeix més enllà de l’economia i fins i tot s’aprofita de la industria del consum per a tal de continuar creixent. No només son productes que comprem, sinó quelcom viu que compartim.
b) Subjecte VS Estructures.
Subjecte com a individu sotmès a les estructures. Les estructures estan per a damunt nostre, segons el marxisme clàssic. En canvi, des de les escoles culturals s’ho plantegen. Realment és tant vertical el domini de les estructures? L’individu té alguna manera de reivindicar-se dins de les estructures? Gran discussió sobre si només som peons del sistema o si tenim quelcom a dir.
2. EL VALOR DE LA HISTÒRIA I DE LA CULTURA POPULAR
Los inicios de la escuela se centran en reivindicar el papel de los grupos sociales “oprimidos” tanto en la historia como en la creación de la cultura.
La “cultura” por la que Williams se interesa no es la de los productos simbólicos de las elites, sino la de la “experiencia vivida” por las clases trabajadoras inglesas en el seno de las grandes ciudades industriales.
Insisten en la importancia de estudiar las formas culturales “vivas”, ancladas en la experiencia subjetiva de las clases populares inglesas, que compiten ferozmente con la cultura capitalista de masas y le oponen resistencia.
Van començar a estudiar aquests paràmetres plantejant, perquè la historia només es planteja des del punt de vista de les elits i de les estructures. Es deia que era la manera de justificar el poder i mantenir l’ordre.Ex: sempre hi ha hagut poder. Volen reivindicar els papers de les classes populars a l’historia. Recerca del poble dintre de la historia. Carmina Burana à la gent l’entén com a música bèl·lica i religiosa, però realment era música de bar, cultura popular.
Ells diuen que per això cultura no és economia, sinó que es tot allò que es converteix en la nostra experiència viscuda. Cultura és com dotem de significat al món on vivim.Els grups socials es dediquen a construir el món en el que vivim, dotant de significats simbòlics, als elements que el conformen. I aquesta manera de dotar de significat, és el que s’ha d’estudiar.
3. EL CONCEPTE DE CULTURA
La cultura no consisteix en la suma de “el millor que ha pensat i dit”, considerat com la cúspide d’una civilització assolida sinó que la “cultura” és “corrent”, “comuna” o “compartida”.
Per Carey, la vida social es quelcom més que poder i comercio. Inclou compartir experiències estètiques, idees religioses, valors i sentiments personals, nocions intel·lectuals, en definitiva, un ordre ritual. La cultura, a més de referir-se a textos i artefactes simbòlics o a atributs comuns, és un procés (la cultura es quelcom viu).
Els estudis culturals han de concentrar-se en l’anàlisi de les cultures populars urbanes, descobrint quina és la “sensibilitat particular” que travessa totes les seves estructures socials.
Un objecte cultural pot tenir formes diferents, per exemple: música, literatura, videojocs, etc.
L’objectiu dels estudis culturals és estudiar com actuen els objectes culturals a l’hora de generar “significats simbòlics” en els diferents grup socials.
La cultura acabaria sent un camp on diferents grups humans, amb diverses identitats, interessos i graus de poder, lluiten per establir el seu lideratge, el seu domini social i cultural. És a dir, la seva hegemonia.
O, en canvi, com lluiten per resistir a les formes hegemòniques, tot incorporant-les moltes vegades a la seva vida per modificar, amb la seva apropiació, el seu sentit i les seves funcions.
La cultura és allò que representa aquesta producció simbòlica de la realitat. Compartim idees, valors, continguts, nocions intel·lectuals, etc. La societat funciona pq compartim una quantitat de significats que dotem de les cosesEx: aplaudir té un sentit i tots el compartim Procés continu i de reformulació permanent, que varia segons la nova forma d’entendre el món que hi ha a cada moment.
Dotar de significat a un element que varia durant un temps. La gent dota de significat a un concepte específic imaginari.
Es com els objectes generen significats simbòlics i com els grups socials accepten o no aquests significats. Estudiar com els diferents objectes culturals doten de significat el món en el que vivim i com els diferents grups socials (divisió de qualsevol grup humà dins la societat: gènere, edat, color...) dota de significats diferents als mateixos objectes culturals.
En el nostre camp l’estudi seria: Quins tipus de símbols crea la publicitat i com els interpreta l’audiència. Des del punt de vista de l’escola cultural britànica aquests símbols són per reafirmar-se, ets sents identificat i segueixen el model (jove vs. hannah montana)
Què passa amb la cultura segons l’escola cultural britànica?
Lluita permanent per situar el discurs en una posició dominant. La cultura acaba sent una lluita entre formes de veure el món i significats simbòlics que intenten posar-se sobre les altres: lluita de dominació ideològica i de resistència. Les cultures minoritàries intenten resistir i les grans les intenten perseguir.
LA IDEOLOGIA I LA INTERPRETACIÓ SÓN MOLT IMPORTANTS EN AQUEST PROCÉS:
Situar la seva manera d’entendre el món en una posició preferents. La ideologia dominant no s’imposa per que sí ni directament. Sinó és una lluita entre discursos, idees, etc. A part de ideologia hi ha interpretació dels productes culturals: ex: reivindicació de la dona, de l’homosexualitat, de noves famílies. Per tant, existeix una ideologia dominant però també tota una posició de discursos arrel de la interpretació que s’imposen. Els estudis culturals britànics estudien aquesta lluita de símbols.
Ideologia:
Apunten que la ideologia dominant busca establir un tipus de lectura preferent dels continguts que es assumida, conscientment o inconscientment, per les audiències.
Permet entendre la cultura com un dispositiu que promou la dominació o la resistència. Els estudis culturals comencen a veure la societat com una xarxa d’antagonismes en la que les institucions com l’Estat, la família, l’escola i els mitjans de comunicació juguen com mecanismes de control disciplinari sobre els individus. Els productes simbòlics són, aleshores, un “camp de batalla” en el que diferents grups socials disputen l’hegemonia sobre els significats.
Interpretació:
Però durant la circulació d’objectes culturals i textos en el mercat són consumits per persones que pertanyen a grups diferents.
Cada persona, d’acord amb la seva identitat, s’apropia o interpreta aquells textos d’una forma subjectiva.
És a dir, el text és transformat per la lectura que es fa d’ell. Els estudis culturals pretenen estudiar les formes històriques de construcció de consciència dels diferents grups humans. És a dir, el repertori de formes subjectives a traves de les que dotem de significat al món.
4. LA COMUNICACIÓ COM A PROCÉS
Els continguts són polisemics: múltiples interpretacions.
Els estudis culturals fonamenten els seus anàlisi en la producció, circulació i consum dels objectes culturals. En les societats del mercat els objectes culturals estan immersos en un procés de circulació productiu on les mercancies són produïdes, consumides i reproduïdes. Totes aquestes fases estan interrelacionades i són indispensables per al conjunt.
Parteixen de la idea que els missatges dels mitjans de comunicació són polisèmics i tenen més interpretacions del que es pot suposar. Per això és necessari veure com els diversos grups socials desenvolupen diferents sistemes d’interpretació de la cultura de masses.
5. LA DIVISIÓN DE LOS ESTUDIOS CULTURALES
Els estudis culturals consensuals
Els estudis culturals crítics
Com es produeixen i són experimentats els productes culturals pels diferents grups humans, i les relacions de les formes culturals i les institucions politicoeconòmiques.
Per tant:
· Quins són els condicionaments socials en la producció cultural i de formes simbòliques
· Com viuen la cultura persones de diferents grups socials (edat, gènere, etnia...)
· Les relacions entre les institucions polítiques i econòmiques, i els processos i les formes culturals.
6. PROCÉS DE CODIFICACIÓ/DESCODIFICACIÓ
En relació amb l’ús dels mitjans de comunicació s’estableixen tres tipus de descodificació possible:
a) La dominant: Correspon als punts de vista hegemònics que apareixen com a naturals, legítims, inevitables, el sentit comú d’un ordre social.
b) D’oposició: Interpreta el missatge a partir d’un altre marc de referència, d’una visió del món contraria.
c) La negociada: És una barreja d’elements d’oposició i d’adaptació, una barreja de lògiques contradictòries que accepten en part els significats i els valors dominants, però al mateix temps, a partir de la seva experiència viscuda, refuten algunes de les definicions dominants.
7. LA RECUPERACIÓ DE L’AUDIÈNCIA
Com se saps, abans es compadia als espectadors de televisió pels horrors als que estaven sotmesos. Aquests essers desgraciats i passius (mai els comentaristes, sempre els “altres”) podien escollir entre l’estat de zombi, els estatus de consumidor i la catatonització per la ideologia burgesa. Per sort, un dia es va descobrir que aquell museus d’horrors era el signe d’un malentès [...] Els consumidors passius són un espantall que ha caigut en desús. David Morley
El missatge implica una polisèmia estructurada. S’ha de donar importància al missatge i a l’audiència al mateix temps.
S’ha d’analitzar tant els missatges explícits com els missatges latents i preocupar-nos tant del que es diu com del que es dona per descomptat.
L’anàlisi també ha d’estudiar com el públic imprimeix sentit a un missatge i en un determinat context de consum.
-----------------------------------------------------------------------
Imatge corresponent a la teoria dels dos esglaons de comunicació
-----------------------------------------------------------
No hay comentarios:
Publicar un comentario