TIS- Bloc 2 -Tema 4

Tècniques d’Investigació Social

Bloc 2 - TEMA 4: L’OBSERVACIÓ

IDEES BÀSIQUES

Quan l’investigador vol estudiar temes amb més profunditat, entendre més profundament el fenomen, ha de fer tècnica de recull qualitativa. Que són l’entrevista i l’observació.

Informació a: Pedret, Corbeta...

“Registres de patrons de conducta de persones, objectes i fenòmens d’una forma sistemàtica per obtenir informació sobre el fenòmen d’interès. (...) La informació es pot obtenir en el mateix moment en que es produeix o a través del registre de conductes esdvingudes en el passat” Malhotra (1993)

S’utilitzen conjuntament amb altres tècniques, per completar o pulir les possibles limitacions. Es fa sobretot amb l’entrevista.

La complicació d’aquest mètode és la forma en com es fa aquest registre.

Hi ha poca tradició en recerca amb aquesta tècnica degut a les limitacions que té.

AVANTATGES I DESAVANTATGES

Avantatges:

- Contribueix a establir una informació de contextualització bàsica per enquadrar una hipòtesis o aïllar variables.

- La recollida d’informació és de primera mà. És el propi investigador qui recull la informació, a diferència de l’enquesta que està supeditada a les habilitats de terceres persones.

- Mitjançant l’observació es pot accedir a grups que per qualsevol altra via resultarien molt difícils d’abordar.

- Acostuma a ser poc costosa. Exceptuant que es necessitin aparells sofisticats per observació més molecular, si es necessiten fer viatges, càmeres etc.

- L’estudi es desenvolupa en l’ambient natural de l’activitat sotmesa a l’anàlisi.

Desavantatges:

· Escassa validesa externa:

No és útil per extrapolar resultats pq’ el disseny mostral és limitat, la mostra no és representativa i per tant, no es pot extrapolar. No es pot fer servir si vols resultats de tipus generes i extrapolar les conclusions a població general. La mostra MAI és representativa en la tècnica de l’observació.

· Esbiaix de l’investigador

L’investigador observa però cal tenir en compte que té una percepció selectiva, També pot ignorar fet que vagin en contra de les seves hipòtesis i només registrar i tenir en compte fets que estiguin d’acord amb els seus pensaments. Per evitar l’esbiaix, cal més d’un observador per fenòmen. Això s’anomena validesa creuada. Altres autors creuen que per evitar l’esbiaix xal usar una altra tècnica.

Depenent dels processos de processament de la informació del propi investigador, que si ell no està suficientment format pot incloure informació molt subjectiva alhora d’interpretar o registrar un determinat fet. Per minimitzar-ho el que es fa és utilitzar dos o tres investigadors i els resultats han de ser iguals.

· Reactivitat dels observats.

Això passa quan el subjecte sap que està sent observat. Quan saben que estan sent observats es pot produir reactivitat, actuen de forma diferent a com ho farien si no estiguessin sent observats. Només es dona en eles moments inicials i no es tant rellevant com aparentment ho pot semblar.

TIPUS

L’eix vertical fa referència a si els participants saben o no que estan sent observats. I l’horitzontal si hi ha participació activa de l’observador.

· Observació oberta: L’observador només registra i els participants ho saben.

· Observació encoberta: El participant no sap que està sent observat. I no participa ni interacciona amb el participant.

_· Participació oberta: L’investigador interactua amb els diversos participant _{(ex: observació de quin us fa una família de la televisió. Llavors ell està a casa de la família i els hi fa preguntes i mira com fan ús d’aquesta.)}

· Participació encoberta: Els participants no saben que estan sent registrats i l’investigador el que fa és interactuar sense que els participants ho sàpiguen. _{(Ex: pseudocompra, una empresa vol saber com els seus empleats parlen i expliquen els productes i ofertes de l’entitat.)} Moltes vegades pot lidiar les consideracions ètiques, pq’ en principi, han de donar el consentiment.

PROCEDIMENT

1. Elecció del lloc de la investigació.

Els comportaments i conducta ha de tenir lloc amb una certa freqüència. I que les condicions siguin les adients segons l’estudi i material que necessitem _{(Ex: càmeres, etc)}

2. Obtenció de l’accés

Hi ha llocs on no cal demanar accés però hi ha d’altres que ho requereix.

Segons l’estudi hem de demanar permís al cap.

3. Selecció mostral

La Mostra MAI és representativa.

Quants comportaments observar i durant quant de temps. No hi ha una pauta clara, la resposta depenent dels objectius de recerca i de les variables a observar. De vegades, es pot complir amb una única observació. Gairebé sempre el mostreig és no probabilístic i estratègic.

4. La recollida de dades:

La majoria de vegades es pren amb llibreta i llapis, tot fent ús d’una plantilla per fer més còmoda la recollida de dades.

o Elaboració de diaris: Fer una descripció complerta de tots els esdeveniment que han tingut lloc en el moment de l’observació, incloent aspectes físics. _{(ex: si plou cal indicar-ho)}

o Mediacions no interferents: En Observacions encobertes. Es suggereix combinar-la amb l’observació oberta.

o Anàlisi de documents: Que estiguin al lloc de l’observació. O si hi ha registres o estadístiques prèvies.

5. Anàlisis de dades.

Té dues vessants:

o Establiment de categories

o En funció de la metodologia i de la informació. Anàlisi de contingut.

TIS- Bloc 2 -Tema 2

TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ SOCIAL

BLOC 2 – TEMA 2: L’ENTREVISTA EN PROFUNDITAT

IDEES BÀSIQUES

“És un mètode d’investigació científica que utilitza un procés de comunicació verbal per recollir unes informacions en relació amb una determinada finalitat”, raó per la qual és diferencia de les converses habituals.

“Tècnica qualitatitiva, no estructurada i directa d’obtenció d’informació, en la qual un entrevistador qualificat entrevista a una única persona, per que aquesta expressi amb tota llibertat pensaments, creences, actituds, sobre un determinat tema.” Pedret

NO ÉS UNA CONVERSA AMIGABLE. No es pot fer entre dues persones conegudes. Ha d’haver-hi una relació asimètrica, qui porta l’entrevista és l’entrevistador i el protagonista és l’entrevistat. I sí que necessita un entrenament específic per l’entrevistat.

ÚS DE L’ENTREVISTA

· Temes confidencials o delicats

· Evitar influència social

· Coneixement profund de comportaments complexes. Molt més que el que s’aconsegueix amb una enquesta.

· Dificultat de reunir a un grup. Quan es complicat juntar un grup de gent a una mateixa hora i lloc.

· Nivell de competència elevat d’un mateix sector.

· Experiència de consum té repercussions a nivell emocional.

AVANTATGES

· Nivell educatiu exigit a les persones que passen una entrevista és molt menor que el que passen a una enquesta, ja que es poden posar anotacions etc.

· Millor representativitat de la mostra

· Possibilitat de reformular preguntes i corregir o matitzar respostes, segons com es vagi esdevenint l’entrevista.

· Major validesa dels informes. Tens el control de la informació en tot moment.

· Possibilitat de plantejar hipòtesis mes amplies.

CARACTERÍSTIQUES COMUNS A TOTS ELS TIPUS D’ENTREVISTA

1. Comunicació verbal

2. Cert grau d’estructuració. No val ni té sentit l’entrevista psicoanalítica, en investigació científica aquesta no serveix.

3. Finalitat específica. Sempre l’hem d’aconseguir, aconseguir la informació en relació als nostres objectius.

4. Situació asimètrica. L’entrevistador té el poder però el protagonisme el té l’entrevistat.

5. Procés bidireccional. Les conductes i comportaments de l’entrevistador influeix en l’entrevistat i al revés.

6. Adopció dels rols específics per ambdues parts.

ALTRES CARACTERÍSTIQUES

1. Estructura

- Estructurada: com una enquesta, i no és la millor opció, ja que no ha de ser un interrogatori, sinó que ha de ser una conversa.

- Semiestructurada: Tinc uns objectius però improviso preguntes i guio la conversa segons com m’interessi.

- No estructurada o lliure: És aquella en la què qui determina el curs i els temes de l’entrevista la marca l’entrevistat, però sempre dins del tema que l’entrevistador vol fer recerca.

2. Procés

A diferència de l’enquesta s’utilitza, a banda del contingut verbal, el contingut no verbal. I ha de parar atenció a:

- Motors: quins moviments fa l’entrevistat.

- Psicofisiològics: Comunicació no verbal de l’entrevistat

- De verbalització: Temps que triga en contestar, en donar un contingut amb significat... El bon entrevistador s’ha de donar compte i exigir la resposta.

3. Contingut

CLASSES D’ENTREVISTA

SEGONS EL GRAU DE LLIBERTAT I NIVELL DE PROFUNDITAT

Llibertat que té l’entrevistat de respondre el què i com li doni la gana. Contra menys estructurada estigui l’entrevista, l’entrevistat té més llibertat per respondre.

· Clínica:

La psicoanalista, en recerca científica no s’acostuma a fer servir.

· Profunda:

L’entrevistador porta una sèrie de temes i són els temes dels quals ha de parlar. L’ordre i com és parlar ho deixa a voluntat de l’entrevistat.

· Centrada

Es diferència de la profunda, pq’ la centrada tracta d’un tema molt determinat i els entrevistats han d’haver passat tots per una experiència, tots han de tenir un denominador comú.

· Preguntes obertes:

L’investigador porta les preguntes elaborades prèviament.

· Preguntes tancades (No usada a l’entrevista)

SEGONS LA FORMA D’ENCAUSAR-LA

· Dirigida i no dirigides:

Dirigides > L’entrevistador dirigeix el curs de l’entrevista. Decideix de què es parla i en quin ordre. S’utilitza quan l’entrevistat és de poques paraules, quan s’han de fer moltes preguntes, determinar l’ordre etc.

No dirigides> Quan l’entrevistat dona molta informació amb facilitat. Deixa que l’entrevistat marqui per on va l’entrevista i decidir l’ordre dels temes que surten durant el curs de l’entrevista.

· Directa i indirecte

Directa> No tenen ni la pregunta ni la resposta ambigüitats, són clares i directes.

Indirectes> Tipus d’entrevista que utilitza tècniques indirectes per obtenir informació.

· Intensiva i extensiva

Fa referència a si m’interessa la entrevista a aquell individu a una persona en particular o si li puc fer l’entrevista a més gent, amb la finalitat d’extrapolar. Com a tècnica qualitativa que és l’entrevista la representativitat mostral és un tant “perillosa” cal anar amb molt de compte.

Intensiva> S’entrevista a una persona concreta (especialitat, famós...) pq’ interessa la seva opinió en concret.

Extensiva> S’entrevista per extrapolar la resposta.

ACTITUT DE L’ENTREVISTADOR

En una entrevista tot depèn de la relació que s’estableixi entre l’entrevistador i l’entrevistat. Cal crear un clima de confiança entre ell i l’entrevistat.

Despertar el interés de l’entrevistat

· Objectiu de l’entrevista: Explicar-li a l’entrevistat, amb absoluta sinceritat.

· Organisme responsable i interès científic: Explicar-li quin és el interès i pq’ és i per qui és.

· Presentació de l’entrevistador és molt important. Mantenir el “vostè” i “jo”, senzilla, simple i no prepotent.

Inspirar confiança

Si l’entrevistat no confia no li donarà informació a l’entrevistador.

· Informació confidencial. Si es gravada li ha de garantir que quan la cinta estigui analitzada i codificada es destruirà.

· Elecció de l’entrevistat: Pq’ ha estat escollit aquell entrevistat en concret.

· Interès no avaluació: Entrevista d’interès és científic i no avaluatiu, no hi ha respostes correctes o incorrectes, són opinions. S’ha de fer els primers minuts d’una entrevista.

Totalització de resultats

Explicar com es codificarà l’entrevista i on sortiran els resultats.

Durada de l’entrevista

Avisar de la durada de l’entrevista i la quantitat d’entrevistes que es faran.

TIS- Bloc 2 -Tema 1

TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ SOCIAL

BLOC 2 – TEMA 1: L’ENQUESTA PER QÜESTIONARI

CARACTERÍSTIQUES

1. No s’observen els fets directament, sinó a través de manifestacions verbals.

2. Es poden analitzar aspectes, objectius i subjectius.

3. Permet obtenir molta informació.

4. Conté preguntes estructurals (definides prèviament)

5. Parteix d’un disseny mostral (l’enquesta ha de ser probabilística)

6. És un mètode estàtic. Ens proporciona una instantània del moment en que es va registrar.

AVANTATGES

1. Més econòmic

2. Menys habilitat

3. Pot ser administrar simultàniament a un gran nombre de persones.

4. Garanteix certa uniformitat en les respostes

5. Garanteix l’anonimat

6. El subjecte pot valorar cada pregunta

TIPUS D’ENQUESTA

a. Fins científics

- Descriptiva

- Explicativa

b. Administració

- Personal

- Qüestionari per correu

- Enquesta telefònica

c. Contingut

- Fets

- Actituds, motivacions

- Opinions

d. Dimensió temporal

- Seccional

- Longitudinal

TIPUS DE PREGUNTES

SEGONS EL FORMAT DE RESPOSTA

a) Obertes

L’enquestat dóna una resposta lliure

b) Tancades

· Estrictament tancades

o Dicotòmiques: Sí. No. NS/NC

o No equilibrada _{Està a favor de l’avortament? Sí / No}

o Equilibrada _{Esta a favor o en contra de l’avortament? A favor / En contra}

o Equilibrada no forma _{Pensa que hauria de permetre avortar si ho desitja una dona embarassada o estima que no se li hauria de permetre fi a la vida d’un nen? S’hauria de permetre/No s’hauria de permetre.}

· Elecció múltiple

o Ventall de respostes: Alternatives diferents

o Preguntes d’estimació: Alternatives de resposta graduades _{Totalment d’acord, d’acord, en desacord, totalment en desacord}

c) Intermig

· Preformades (“cafeteria”): S’obliga a l’enquestat a respondre cada alternativa de resposta. És posa sí o no per tal d’evitar conclusions equivocades.

· Tancades amb ítem obert: L’última alternativa de resposta és oberta.

SEGONS LA SEVA NATURALESA

o De fets

Preguntes que pregunten fets relatius a la vida de l’enquestat _{Ex: té fills, té cotxe?},en teoria, fàcilment objectivables

o D’acció:

Preguntes relatives a activitats de l’enquestat _{Ex: a qui va votar a les passades eleccions?}

o D’informació

Volen saber en nivell del coneixement de l’enquestat sobre determinats temes. No s’ha d’abusar d’aquest tipus de preguntes perquè a la gent no li agrada admetre la seva ignorància.

o D’intenció

Fan referència a propòsits de l’enquestat _{Ex: a quin país viatjarà el proper estiu?}

o D’opinió

Preguntes sobre quin valor li mereix determinats aspectes o fets a l’enquestat. El subjecte avalua segons els seus criteris.

o D’escales subjectives

Demanen que l’enquestat es posicioni subjectivament en determinats aspectes, que la resposta del subjecte la doni de forma subjectiva.

• Interès à la resposta no ha de perquè coincidir amb la realitat. _{A quina classe social creu vostè que pertany?}

o Sobre expectatives

Referents a desitjos que l’enquestat vol que passin _{Ex: quines expectatives té de trobar feina?}

o Sobre motius

Utilitzades en enquestes explicatives, ja que intenten esbrinar les raons del perquè del comportament de les persones

§ S’ha d’anar en compte amb la seva formulació. _{Perquè fuma una persona}

_{· Perquè fuma vostè? à situa a l’enquestat a la defensiva, ja que es creu que s’ha de donar explicacions}

_{· Alternativa: Existeixen moltes raons per les que una persona sol fumar, quina de les següents s’identifica amb la seva.}

o Identificació

Identifiquen les característiques de la mostra. Fan referència a tota mena de característiques sociodemogràfiques. Edat, estat civil, ingressos, zona de residència, classe social.

§ Fer les preguntes que es necessiten.

§ Si es fa a domicili o telefònicaà van al final aquest tipus de preguntes (es poden sentir ofesos)

o Introducció

S’utilitzen en qüestionaris molt llargs. Ni es tabulen ni es codifiquen, en temes que poden semblar molestos _{ex: tendència sexual?}

o Canvi de tema

S’utilitzen en qüestionaris molt llargs. Es fan servir (“hàbits de consum”) per avisar a l’enquestat que es canviarà de tema. (“anem a canviar de tema”)

SEGONS LA SEVA FUNCIÓ

A) Preguntes filtre

Per seleccionar i identificar als entrevistats. _{Ex: Quina és la seva edat? a) menys de 18 > fi entrevista ... // Té intenció de viatjar? Sí > segueix No > passa a pregunta 10}

B) Preguntes de consistència i control

Per detectar mentides

- De consistència: Preguntar diferents vegades la mateixa qüestió però formulades de forma diferent

- De control: Autèntic detector de mentides. Consisteix en posar una alternativa de resposta falsa.

C) Preguntes d’accés i afluixament

Preguntes que no es tenen en compte però que serveixen per crear un clima de confiança amb l’enquestat.

REGLES A SEGUIR

DE CONTINGUT

1. Tenir en compte el nivell de coneixement de l’enquestat

2. Formular preguntes referides al mateix esdeveniment però des de perspectives diferents.

3. Evitar les preguntes molt generals

4. Utilitzar tècniques indirectes en temes intimidants o personals

5. Controlar la possibilitat de respostes inexactes.

DE FORMA

1. Les preguntes han de ser clares i senzilles:

L’ordenació del territori pot considerar-se com un problema tècnic i polític. Quin dels dos creu vosté que deu predominar, el tècnic o el polític?

a) El tècnic

b) El polític

c) Ni un no l’altre

d) N$/NC

2. Fer preguntes curtes

3. Evitar la utilització de paraules ambigues: “de vegades”, habitualment, etc.

4. Evitar paraules emocionalment “carregades” positiva o negativament.

Des del punt de vista polític, vostè es considera “vermell” o “moderat”?

5. Evitar que l’encastat es situï a la defensiva

6. Evitar qüestions que obliguin a càlculs complexos

7. Les preguntes han de referir-se a un sol aspecte, o una relació lògica:

Acostuma vostè a veure la televisió i escoltar la radio diariament?

_{...què vol dir? q veu la TV i escolta la radio. Que veu la TV però no escolta ràdio...}

8. Les preguntes no han d’induir les respostes.

Els treballadors catalans són molt responsables?

9. Les preguntes no han de donar suport a institucions idees raspatllades socialment ni en evidència comprobada.

10. Col·locar al principi les preguntes més simples (si el qüestionari és llarg) pq’ si nó enim moltes possibilitat que l’encastat abandoni.

11. Deixar pel final les preguntes d’identitat o filiació. (Millor fer-ho en el cas d’enquestes fetes a casa de l’encastat. Però si és al carrer, millor posar-ho al principi)

12. Agrupar les preguntes per temes amb el fi d’evitar el desconcert de l’enquestat.

13. Evitar la influència que poden tenir algunes preguntes en les respostes i d’altres posteriors: Efecte “halo”

Que sent vosté quan veu pel·lícules de l’holocaust?

I acte seguit...

Quina és la seva opinió respecte el poble alemany?

14. Rotar l’ordre de lectura de les alternatives.

ALTRES ASPECTES A CONSIDERAR EN UNA ENQUESTA

· Extensió.

Quan més curta millor. El millor és passar-li a una persona –sense que comptin les seves respostes- i si aquesta creu que ha passat més temps del real, és que és massa llarga.

· Ordre

· Efecte “prestigi” i efecte “aprenentatge”

Deseabilitat social. La persona que contesta vol donar una imatge millor de la que té realment i contesta les preguntes en funció del que aquesta persona pensa que l’entrevistador vol obtenir. Hi ha preguntes posades per tal de controlar-ho. I ‘efecte aprenentatge es dona amb preguntes diferents seguides però les respostes són iguals, l’encastat acabarà marcant sempre la mateixa alternativa _{Ex: En un supermercat: a) hi ha un bon servei, b) esta net....// En un banc: a) hi ha un bon servei, b) esta net...}

· Prova pilot

- Tipus de preguntes més idònies

- Problemes amb els enunciats

- Categorització de les respostes

- Resistències psicològiques

- Ordre, duració, etc.

DISSENY DEL QÜESTIONARI

A. Tenir molt clar els objectius específics de la nostra recerca.

B. Decidir a qui va dirigida aquesta enquesta.

C. Tipus d’enquesta: Si serà presencial, domiciliaria, al carrer, per correu, telefònicament...

D. Anàlisi estadístic: En cas d’enquesta real.

ETAPES DE L’ELABORACIÓ

1. Determinar el tipus de qüestionari

2. Contingut de les preguntes

3. Ordre de les preguntes: quines al principi, quines al final, preguntes trampa, etc.

4. Determinar la forma de resposta a cada pregunta: Decidir si posem l’alternativa o no de NS/NC, posar-la augmenta la freqüència amb la que es contesta aquesta alternativa. Si no la poses, la pregunta pot no contestar-la, que mai perjudicarà l’enquesta exceptuant que no respongui preguntes d’identificació i també, segons el número de preguntes deixi en blanc.

5. Redacció de cadascuna de les preguntes: atenent a les regles comentades als apartats anteriors.

6. Característiques físiques i material de suport

7. Prova pilot

8. Elaboració del qüestionari definitiu.

Deixar sempre clar que l’enquesta és totalment anònima, i fer referència a la llei que protegeix les dades.

CODIFICACIÓ DEL QÜESTIONARI

Procés mitjançant el qual traduïm la resposta de la persona entrevistada a un número (o codi numèric) o una lletra (o codi alfabètic). A fi de facilitar el tractament informàtic en els càlculs estadístics.

Sistema de categories: han de ser excloents i mútuament exclusives.

NORMES A SEGUIR

Cal seguir unes normes que dependran del tipus de pregunta i la naturalesa de la variable

a) Per codificar un qüestionari amb preguntes obertes:

A cada categoria li assigno un codi. Quan tinc el sistema de categories muntat arrel de 10 enquestes. Aleshores miro les 90 respostes restants i les intento classificar en cadascuna de les categories establertes. Una de les categories serà “altres”, que acollirà les que no som capaços de categoritzar. Si aquesta categoria reuneix més del 5% de les respostes, vol dir, que haig d’obrir una categoria nova. I si obro una categoria més, haig de tornar a classificar. Per això les preguntes obertes és més feixuc.

b) Per codificar un qüestionari amb preguntes tancades

S’ha de tenir en compte la naturalesa de la variable que mesura aquella pregunta:

• Nominals: Assignar un número a cada categoria, sense repetir-lo. _{La variable sexe codi 1 a un sexe i el 2 a un altre.}
• Ordinals: Assignar un número a cada categoria respectant l’ordinalitat. _{Fa referència al nivell educatiu. Sense estudis/estudis primaris/e.Secundaris/Superiors. 0, 1, 2, 3 – OK // 1, 2, 3, 4 – OK// 2, 0, 1, 3 –NO}

Hi ha una convenció (que no una norma), quan en una enquesta s’afegeix un NS/NC, es deixa el 9 o bé el 99, o bé el 999 per identificar aquesta alternativa de resposta. I si es desitja, es pot deixar el 8, 88, o 888 pel NS i els 9, 99, 999 pel NC.

Anem a suposar que tenim una pregunta filtre depenent del tipus de càlcul treu al subjecte de tota la BBDD:

Pregunta. 10: Té alguna intenció de viatjar?

1.Sí >> passa a la pregunta 11

2.No--- el que respon que no, no hauria de respondre-la.

8.NS

9.NC

Subjecte	Pregunta 10	Pregunta 11
1 2	1 2	1 [en blanc]*

*El programa ho identificarà com a un “blanc”. Això provocarà l’eliminació total del subjecte a la Base de dades pq’ li generarà problemes per elaborar les estadístiques.

Aleshores es posa una altra alternativa a la pregunta 11 de resposta que es el 0, que s’anomena: “No pertinent” i així el programa no l’elimina, i l’enquestador sap que no es tenia que respondre. Això es posarà sempre a les preguntes filtres

• Les quantitatives: El codi és el propi valor de la variable. De raó i d’interval. Subjecte 1 té 49 anys doncs posarem:

SUBJECTE	INTERVAL
1 2	19 20

Si és un interval li assignarem un número a cadascun:

1. 19-20

2. 26-34

3. 35-45

4. 45

En preguntes preformades:

Subjecte 1

1. Mèrits Sí/No/ NS-NC

2. Antiguitat Sí/No/ NS-NC

3. Enchufe Sí/No / NS-NC

Subjecte 2

1. Mèrits Sí/No/NS-NC

2. Antiguitat Sí/No/NS-NC

3. Enchufe Sí/No/NS-NC

Subjecte	Mèrit	Antiguitat	Enchufe
1 2	1 9	2 9	1 9

Convertim en noves respostes cadascuna de les categories

En el supòsit que un subjecte deixi una pregunta en blanc, la comptarem con NS/NC, si són més de 2 preguntes que deixa en blanc, l’enquesta serà nul·la.

TIPUS D’ENQUESTA

L’ENQUESTA OBMNIBUS

“Enquesta duta a terme per iniciativa d’un Institut d’Investigació, de forma periòdica, a una mostra variable però representativa d’un univers fixa mitjançant un qüestionari multitemàtic i multiclient.” Són diferents clients interessats en passar la seva pròpia enquesta, li passa a l’ Institut qui formularà l’enquesta. I així comparteixen els costos.

S’utilitza molt per estudis de mercat, determinats estudis sociològics... es portada a terme per una empresa. Les característiques és que aquesta empresa administra l’enquesta de forma periòdica a una mostra que és variable però és representativa del mateix univers. És a dir, l’univers és fixe.

Característiques:

• És multitemàtica: preguntes que cada client a formulat. És una enquesta llarga que pot anar sobre temes diferents i diversos. Segons Sierra Bravo és longitudinal, prospectiva i de tendència.
• Univers fixe i mostra variable.
• El més habitual és que la periodicitat sigui de 2 mesos, almenys aquí a Espanya. Ara pot variar de fer-ho cada dia a fer-ho cada 6 mesos. Els resultats també tenen un format estàndard codificat per unes determinades variables.
• L’empresa particular quan contracta una omnibus, té com a norma principal que no pot fer més d’un número determinat de preguntes.
• Són mostres molt grans i generalment és fa un procediment amb un mostreig probabilístic, estratificat i polietàpic.
• Són estudis molt rigurosos, molt vàlids i els costos es reparteixen entre les empreses participants. Els resultats es donen tabulats en funció del sexe, procedència geogràfica, nivell educatius... El format de resultats serveix per totes les empreses, però donen les respostes de les preguntes que has pagat.
• Tenir en compte...:

1. Mostres representatives de nuclis de població molt ampli

2. Temps màxim de duració 30 minuts, degut a que conté moltes preguntes

3. Utilització de preguntes de “Canvi de tema” – per avisar a l’enquestat que canviem de tema.

4. Aclarar des del principi que es tracta d’una enquesta sobre diversos temes

5. Començar per temes no molt complexes ni incòmodes, per evitar l’abandonament de l’enquesta.

PANELL DE CONSUMIDORS

“Instrument d’Estudi de Mercat de caràcter quantitatiu, que es realitza de manera periòdica a una mostra representativa.”

És el segon tipus d’enquesta que es realitza de forma periòdica a una mostra representativa, la diferència és que en el panell de consumidors la mostra sempre són les mateixes.

Segons Sierra Bravo són longitudinals, prospectiva, de panell.

Classificació:

1. Unitat mostral. Els més generals són:

o Mestresses de casa

o Individus: població general més gran de 18 anys.

o Teenagers

o Baby panel: Mestresses de casa amb fills menors de 2 anys

o Motoris panel: Persones que tenen cotxe i el fan servir.

o Panel de televisió: Estudis d’audiència.

2. Recollida de dades:

o Sistema postal: Per correu. Hi ha un compromís de penalista, per tant sempre responen. Els hi donen premis.

o Sistema “home audit”: Un representant recull personalment les respostes.

o Sistema mecànic: Per aparells, per exemple, l’audimetre.

3. Tipus de dades:

o Panell de productes de gran consum i d’elevada rotació.

o Panell de béns duradors i electrodomèstics

o Panell de productes frescs sense marca (el que pots trobar a un mercat. No marca blanca)

o Panell d’automobilistes

o Panell d’audiències

o Panells específics: tèxtil, de perfumeries, calçat...

Resultats:

Un panell permet analitzar:

- La penetració del producte/marca.

- Volumen de mercat

- Participació de mercat de les marques

- Intensitat de compra

- Setmanes de compra

- Preu mig pagat.

Avantatges del panell respecte altres tècniques

El fet de que sigui periòdic permet veure com oscil·la al llarg d’un any totes les variables.

- Són estudis d’alta qualitat

- Tècnica pràctica per productes de marca “infidel”

- Proporcional informació sobre un gran número de variables de màrqueting. Utilitzat sobretot pel departament de màrketing pq’ ofereix molta informació.

- Ofereix resultats periòdic.

Inconvenients del panell respecte altres tècniques

· Només es facilita informacions sobre fets o hàbits. No motivacions ni expectatives

· Falta de permanència dels panelistes, per canvis de domicili o avorriment.

· Risc d’esbiaix en la informació proporcionada.

ENQUESTA PER CORREU (les hem de fer nosaltres)

Cuidar molt bé la carta de presentació i el protocol dels qüestionari.

L’inconvenient es la manca de respostes que s’obtenen.

ENQUESTA TELEFÒNICA

No es compleix: Però ha de ser extremadament breu: 5 minuts al telèfon.