TEMA 6 ESTRUCTURES: LA INDÚSTRIA DISCOGRÀFICA

TEMA 6: LA INDÚSTRIA DISCOGRÀFICA

ANTECEDENTS HISTÒRICS

1877: Eidson Inventa el fonògraf

1890: Apareix el fonògraf domèstic

1900: Invenció del gramòfon i els discos de vinil

Dècada dels 1960: Gran creixement del negoci musical

- Factors: alta fidelitat per la qualitat de so, la generació del baby boom està en una edat en la que ja poden consumir aquests productes, rock’n’roll, potenciació de la distribució. Inserció de la música per la ràdio, impuls de la FM.

Anys 70: Sorgiment de la cinta de cassette. Suport que hegemonitzat encara més l’escolta de música en l’àmbit domèstic, així com l’ús del walkman.

1983: Aparició del CD. L’últim suport físic que hi ha hagut fins al moment.

CARACTERÍSTIQUES ESSENCIALS DE LA INDUSTRIA DISCOGRÀFICA

1. Música no es un dels principals sectors de la IC per volum econòmic- Important per l’abastiment a altres sectors _{per si sola potser no, però es un complement bàsic per altres sectors} (cine, TV, publicitat, videojocs)

Feble dins de la indústria cultural. Cada vegada perd més terreny.

2. Augmenten les hores de consum de música però els ingressos cauen, no s’aconsegueix en diners, no es monetitza, l’augment del consum de música.

S’aguditzen els problemes que està vivint la indústria musical cap a la digitalització. Hi ha dos fets que fan q augmenti el consum però disminueixi els ingressos:

o Pirateria.

o Canvi en la forma de consumir música.

3. Importància dels drets d’autor – Nucli econòmic i jurídic del entramat de la indústria musical. – La importància dels drets d’autor, Motiva entitats com Societat General d’autors i Editors (SGAE)

Actualment estan en un context de força polèmica perquè estan forçant perquè els diners vagin a parar als autors i cobrar cada vegada que vagin a reproduir qualsevol cançó.

4. Elevadíssim grau de concentració empresarial – Estructura oligopolica: Sony BMG, Universal, Warner Music, i EMI (Control del 73% -en el 2003 - dels principals mercats discogràfics del mon al 2003)

5. Concentració en el consum de productes musicals – Deu mercats discogràfics (EUA, Japó, Regne Unit, França, Alemanya, Canada, Australia, Itàlia, Espanya i Holanda) controlen un percentatge del 85% del total mundial.

La música es troba en un 85% del consum mundial en aquests països. És interessant pq només haig de d’enfocar les meves estratègies cap aquets mercats, interessant per saber com actuar sobre aquest sector i a quin sector anar.

6. Forta homogeneïtzació – Productes molt similars.

Tot i la gran diversitat de producte, tots els productes s’assemblen molt entre sí.

7. Costos de producció de l’original elevats (master) i baixos costos de reproducció de les copies – Costos de producció d’un disc als EUA, entre 125000 i 300000 dòlars Cost de les copies inferiors a un dòlar per unitat. És economia d’escala, guanyo més com més amplio el mercat.

8. Elevat risc empresarial: Solament un 10%_{cal que sigui un GRAN negoci} dels llançaments nous es suficientment rentable, mentres que el 90% generen pèrdues- La Industria discogràfica fa “l’estratègia” de: entre el llançament del hit del moment i l’explotació del catàleg d’ èxits._{és CLAU per la indústria discogràfica.}

També ens diu que és una indústria cultural. El producte acabarà depenent del gust, el risc empresarial torna a ser elevat (no tant com al cinema o els videojocs. Però és elevat)

9. Cicles de vida curts (3 a 6 mesos) – Dinàmica de constant renovació per generar beneficis quantiosos o ràpids.

10. Sector fonamental en l’establiment de sinergies _{molt potent en el cas de la música}– Inicialment, l’establiment de sinergies els va posar la ràdio i el cinema – Recentment amb els videojocs (15% de les seves vendes, son jocs musicals _{guita hero, sing star...})

El fet de que sigui el més sinèrgic de tots, li permet amb més facilitat que pugui entrar en dinàmiques de convergència, entrar en la digitalizació.

11. Sector clau en la transició cap a la digitalització. Banc de probes – Caràcter pioner en molts aspectes: models de negoci, etc...

_{a la primera característica dèiem que no es massa potent econòmicament. Pero es un sector que esta molt a l’avantguarda dels canvis de la digitalització, en primera persona. És el pioner: nous hàbits de consum, noves formes d’obtenir el producte et. Observar la indústria musical com anàlisi, és el banc de probes de la digitalització.}

AGENTS DE LA INDÚSTRIA DISCOGRÀFICA

1. Autor o compositor (creador de l’obra musical)

2. Intèrpret (executa la composició)

L’artista acostuma a quedar-se amb un 15% de les vendes, després augmenta o no segons el número de concerts, etc.

3. Productor artístic (coordinació de la direcció artística i tècnica de la gravació de l’obra musical)

4. Empresa editora (adquireix el dret de publicació de l’obra musical, rere el cessió per part de l’autor) , inicia la fase de comercialització del producte, se la compra al productor i al intèrpret i la ven.

5. Companyia discogràfica (centralitat en el procés de producció d’obres musicals – tasques de coordinació.

6. Fabricant (manufactura del producte i reproducció en múltiples copies.)

7. Empreses distribuïdores. Posen el producte als llocs on l’usuari pugui comprar el producte. Tant via Internet com a llocs físics.

8. Empreses venedores (tendes minoristes o grans superfícies) que han acabat dominant l’escenari.

LA DIGITALITZACIÓ I LA INDÚSTRIA DISCOGRÀFICA

Caràcter pioner: constant experimentació.

Aspectes problemàtics:

- Augment de les facilitats per la pirateria a Internet

- Canvi de les formes de consumir música – Desmaterialització (podem escoltar música sense necessitat de suport físic) mp3 i mp4 – Augment de les possibilitats d’accés a la música (multiplicació de les plataformes i serveis)

- Absència d’un model de negoci viable: No s’aconsegueix transformar en diners (monetitzar) l’augment del consum de música.

Context difícil: debilitació progressiva de la indústria musical. O es canvia o quan canviï serà tard _{semblant a la premsa.}

Principals models de negoci, encara és massa aviat per saber quin és el bo:

a) PAGAMENT PER DESCARREGA DE CANÇONS _{en declivi}

- Sistemes de micropagaments: 1 euro per cançó

- Transformació del model clàssic: venda per unitats i no volumens. Hi ha artistes que no estan d’acord amb aquesta dinàmica i es neguen a vendre els seus productes individualment.

- Visió de la música en propietat (l’usuari compra els arxius de música i els emmagatzema). Compra de la propietat sobre la música, entenc la música com un producte de la meva propietat.

- Indústria musical subjecte a decisions i domini dels fabricants de dispositius (música “excusa” per vendre mp3 o mp4)

- Model iTunes (apple). Fort control d’apple sobre el procés i la forma de compra d’aquest producte, música com a excusa de que es venguin més mp3 i mp4.

- Es comença a parlar del seu fracàs. Tot i que és el model més extens, no acaba de funcionar: + música – ingressos.

b) SERVEIS DE SUBSCRIPCIÓ PER STREAMING _{l’aposta d’aquest model s’inicia cap al 2008, emergent.}

- Entén la música com un servei (l’usuari pag per tenir dret a accedir a l’escolta de música)

- Diferents modalitats d’accés: Pagament de subscripció o accés gratuït (finançat per publicitat, mitjançant la formula d’ingressos compartits)

- Exemples: Spotify o last-fm

c) DISTRIBUCIÓ DE MÚSICA PER XARXES SOCIALS

- Accés gratuït finançat per publicitat (compartida). La subscripció ja no és tant usual.

- Plataforma clau per promoció de nous artistes. Tasca de promoció i on els artistes el poden explotar o poden fracassar molt.

- Exemples: MySpace o You Tube (videoclips)

Estructura dels Sistemes comunicatius: LA INDÚSTRIA CINEMATOGRÀFICA

Tema 4: LA INDUSTRIA CINEMATOGRÀFICA

ANTECEDENTS HISTÒRICS DE LA INDÚSTRIA DEL CINE

· Finals del s.XIX: Thomas A.Edison – Assenta les bases del cinema com a negoci vinculat a beneficis econòmics.

· Explotació comercial (Thomas A.Edison) vs cine com invent científic (Lumière)

· Hollywood: centre del cinema entès com a indústria.

Les majors de Hollywood

· Aparició de les majors – Sistema d’estudis – Grans dimensions econòmiques + preponderància a nivell internacional: Es converteixen en grandíssimes corporacions i ràpidament es llencen a la “conquesta” dels mercats internacionals, això ho fan amb l’ajuda de l’administració Americana.

· 7 majors històriques: Metro Goldwyn Mayer / Paramount / 20th Century Fox / Warner Bros / Universal / Columbia / United Artists.

· Potencial basat en 4 grans qualitats:

- Capacitat física (Estudis i infraestructures)

- Capacitat tècnica (Know-how)

- Capacitat financera

- Control de les xarxes de distribució, i així consolidar el seu poder.

· Dos períodes de crisi i recompensació: Finals 60, Principis 90.

a) El 1r període es degut al “boom” i la consolidació de la televisió com a mitjà, el cinema té competència directa.

b) El 2n període de crisi està vinculat a internet.

ORGANITZACIÓ DEL SECTOR CINEMATOGRÀFIC

Esquema clàssic, són consecutives _{Per arribar a C cal passar per A i per B, inalterabe.} Cobreix tot el procés propi de l’activitat cinematogràfica

3 grans subsectors:

A. LA PRODUCCIÓ CINEMATOGRÀFICA

· Objectiu: Elaboració de productes cinematogràfics > passar una idea a un producte materialitzat.

· Transformar o generar una idea en una pel·lícula – Assenta les bases per la “fabricació” d’un film.

· Activitat de marcat caire empresarial i industrial.

· Dues tasques bàsiques:

- Recerca de finançament.

- Movilització de recursos materials, tècnics, administratius i humans.

Múltiples funcions i establiment de costos, elaboració de pressupostos, preparació de contractes, obtenció d’autoritzacions administratives, seguiment de despeses, gestió d’infraestructures...

B. LA DISTRIBUCIÓ CINEMATOGRÀFICA

· Objectiu: Fer arribar un llargmetratge al públic.

· 2 grans activitats:

- Posar la pel·lícula en el mercat i dates, copies...

- Organitzar la promoció i publicitat.

· Empreses distribuïdores compren els drets d’exhibició d’una pel·lícula en un territori i un mitjà determinats. _{Distribució = com treure negoci i comprar drets}

· Diferents mètodes de distribució: en exclusiva, en plataforma i estrena massiva.

· Importància de la data d’estrena (estiu, hivern...)

· Pes de les distribuïdores als EUA: MPAA.

Fort pes de les majors de Hollywood. Controlen la distribució i eviten la pirateria.

C. LA EXHIBICIÓ CINEMATOGRÀFICA

· Últim pas: comercialització de la pel·lícula.

· Existència de diverses finestres d’amortització (= possibilitats)

- Mercat Primari: Sales d’exhibició

- Mercat secundari: +El videogràfic (DVD, Blu-ray... compra/lloguer)

+Canal Televisiu (diverses modalitats) TV en obert o de pagament.

+Noves finestres: Internet.

- Mercat terciari: Explotació de la imatge e la pel·lícula: llicències, merchandising _{tovalloles, parcs d’atraccions...}

· Les tendències actuals van cap a

- la pèrdua d’espectadors: Enfortir el mercat secundari.

- Canvis en la configuració de les sales: multiplex i megaplex (en funció del nº de pantalles)

LA DIGITALITZACIÓ EN EL SECTOR CINEMATOGRÀFIC

· Procés inconclús.

· Impacte sobre l’actual estructura del sector del cinema: transformacions tècniques i econòmiques.

· Conseqüències de la digitalització

1. Producció

- Reducció de costos i inversions

- Major possibilitat i postproducció.

- Democratització del cinema

- Nous espais: cinema independent i/o alternatiu.

2. Distribució

- Desmaterialització del film – e-cinema (no suport físic)

- Eliminació de les copies.

- Augment de la importància de la promoció.

3. Exhibició

- Flexibilització de la programació: fons de títols.

- Reducció de personal (automatització)

- No deteriorament per projecció (la pel·lícula ja no pot arribar malament degut a que no té material fotoquímic)

- Necessitat d’inversions per adaptar sales.

- Internet com a nova finestra d’amortització.

EL PREDOMINI DE HOLLYWOOD

• Hegemonia de les majors en tots els sectors de la indústria cinematogràfica.
• Raons de la primacia _{les principals però no totes}:

1. Pes dels paràmetres de la globalització comunicativa: circulació internacional d’obres audiovisuals.

2. Possessió d’importants recursos econòmics per la producció i la promoció.

3. Fort control dels canals de distribució – Estratègies:

_o Venda per lots _{venc aquesta peli que la gent vol, però m’has de comprar “noche en el infierno”}

_o Venda saturant _{Moltes copies i es fa una estrena mundial saturant tot el mercat amb aquella pel·lícula.}

4. Baix pressupost de les pel·lícules espanyoles.

5. Caràcter autocràtic dels mercats de la unió europea i talla reduïda. Mercats no integrats, els productes no circulen com a únic territori europeu: això és per el tipus de contingut i perquè Hollywood ho controla tot.

• Conseqüències: Competència desigual. Hollywood ho domina tot a més de ser un cinema global, a diferència de l’Europeu que només es troba al nostre territori.

POLÍTIQUES DE PROMOCIÓ I FOMENT DEL CINEMA ESPANYOL:

1. SUBVENCIONS: OCAA i CCAA

2. CUOTES DE PANTALLA:

- Sales: Presència de films espanyols i UE en relació a el cinema Americà.

- TV: quotes d’emissió europeu

3. INVERSIÓ DE LA TV EN PRODUCCIÓ DE CINEMA:

5% ingressos d’explotació -drets d’emissió.

INSTITUT DE CINEMATOGRAFIA I DE LES ARTS AUDIOVISUALS (ICAA)

Finalitats:

§ Potenciar l’industria cinematogràfica espanyola en tots els seus àmbits.

§ Ajudar en la projecció internacional del cine espanyol.

§ Salvaguardar el patrimoni cinematogràfic espanyol.

Funcions bàsiques:

a) Foment, promoció i ordenació de les activitats cinematogràfiques en els seus diferents subsectors.

b) Anàlisis i seguiment del mercat.

c) Recuperació, restauració, conservació, investigació i difusió del patrimoni cinematogràfic.

d) Cooperació en formació de professionals.

e) Relacions internacionals i amb CCAA.

Estructura dels Sistemes comunicatius: LA PREMSA

Tema 3: LA PREMSA

ANTECEDENTS HISTÒRICS DE LA PREMSA ESCRITA.

Premsa periòdica: aparició a mitjans del s. XVII

És el sector que més recorregut ha traçat fins avui dia tenint en compte la seva antiguitat. Pateix una forta influència dels models periodístics procedents de França.

Es concreta en una primera etapa molt ampla, molt centrada en l’adoctrinament -la recerca de la persuasió del públic- El desenvolupament de la premsa està molt vinculat a un gran aspecte clau: el desenvolupament de la llibertat de premsa o d’informació. (llibertat d’impremta). Necessita també d’un altre element clau: el desenvolupament econòmic i l’augment d’educació en la societat com la disminució de l’analfabetisme. Així que està marcat per el desenvolupament econòmic i cultural.

Trobem diversos moments de tensió -en els seus orígens- entre el poder polític i la premsa, ja que el poder polític sempre ha buscat la instrumentalització. El poder polític sempre ha buscat controlar-la, i la premsa sempre ha buscat guanyar terreny.

ORÍGENS DE LA PREMSA DIÀRIA A ESPANYA I CATALUNYA.

· Fulls de notícies à Antecedent històric dels diaris moderns. Setmanal. Tradueixen publicacions fetes a França, per exemple.

- Gazeta (1641), Jaume Romeu, setmanal.

- Gaceta de Madrid (1660)

· Precursor à Híbrid entre els fulls de notícies i els diaris moderns.

- Diario Curioso, Histórico, Erudito y Comercial, Público y Económico. (1762) P.A. Tarazona

· Primer diari modern

- Diario de Barcelona (1792 - 1990) Antoni Brusi

· Extres - Diaris amb gran trajectòria nacional, per volum de vendes.

- La Vanguardia (1881) un dels grans diaris amb trajectòria històrica a nivell nacional - Germans Godó

- ABC (1903) Setmanari. (1905) Diari. - Família Luca de Tena (posteriorment comprada per Vocento)

TRETS CARACTERÍSTICS DE LA PREMSA ESCRITA

1. PRODUCTE EFÍMER: Alt grau de caducitat ja que dura un sol dia -és diari- Amplament superat en l’actual context de instantaneïtat informativa. Producte amb una vida útil curta. Difícilment, amb el seu format paper pot lluitar amb aquestes condicions.

2. DOBLE FINANÇAMENT: Per una banda es finança per -----. Això implica que els lectors del diari han de satisfer un import previ alhora d’adquirir el producte. Una part del preu va destinat als ingressos que permeten tirar endavant la empresa.

v Venta de exemplars (directa o de subscripció)

v Publicitat à forta baixada

v Problema dels invenuts (devolucions): 20% aprox.

*Tirada: total d’exemplars d’un diari que es posen al mercat cada dia.
**Difusió: núm. de diaris que han quedat al mercat. Han sortit de fàbrica i han estat consumits ja que no han tornat al lloc d’inici. No han estat tornats. à Mesura d’audiència. (Ens diu el nombre d’exemplar, i no pas el de lectors. Per saber els lectors s’han de fer entrevistes)

3. ELEVADA HETEROGENEÏTAT (diverses modalitats de mitjans: tema, cobertura... estatal vs regional...)
4. Desenvolupament de FUNCIONS ESSENCIALS PER LA DEMOCRÀCIA:

- Fixació de l’agenda de temes més rellevants per la societat- Formació per l’opinió pública – Fomentar el debat públic.

- Control sobre el poder polític: Fiscalització, que els ciutadans coneguin al “100%” que fan els polítics. Premsa com a 4rt poder _{executiu, judicial...} i així els ciutadans poden jutjar amb criteri.

- Cohesió social _{important a la premsa local}: integra als ciutadans com membres de comunitats. Diari com agent social (organitzen premis i altres)

5. BAIXA INTERVENCIÓ DEL SECTOR PÚBLIC. Dues idees:

- Absència de diaris públics: A Espanya actualment no hi ha cap diari de titularitat pública. La xarxa de diaris públics daten de la època franquista o bé, es van subhastar a empreses privades cap al 1975.

- Escasses polítiques de comunicació (sistemes d’ajuda): La premsa escrita té com a demanda principal que s’estableixin sistemes d’ajudes. Els ajuts però, poden tallar la llibertat, subordinen al govern i els retallen l’autonomia.

6. IMPORTÀNCIA D’ASSOCIACIONS D’EDITORS: _{Agrupen propietaris de diaris}

- WAN: World Asociation of Newspapers

- AEDE:Asociación de editores de Diarios Españoles

CLASSIFICACIÓ DE LA PREMSA ESCRITA

3 Criteris:

a) Tipus d’informació

• Premsa d’informació general: Inclou diverses temàtiques (esport, internacional...)
• Premsa especialitzada: A Espanya predomina l’esportiva i l’econòmica.

b) Tractament de la informació

• Premsa de referència: El país, Le Monde, NY Times, The Guardian...

És molt influent i està abraçada a les elits socials.

• Premsa popular _{va ser la primera en inserir color}: El Periódico de Cataluña, Público...

És més lleuger i està orientat als públics i no a les elits. Té més fotos i titulars. Cada vegada es tendeix més a aquest tipus de diari per aproximar-se al públic.

• Premsa sensacionalista: Bild, News of the World..._{A Espanya el “Què?”}

Fa servir informació molt vinculada a l’exageració, manipulació i deformació de la realitat. Es fixa en les trivialitats, el problema no són els temes que tracten sinó el com.

c) Accés al producte

• De pagament: accés tradicional.
• Gratuït: Presència més recent.

LA CRISI DE LA PREMSA ESCRITA

Doble Crisis _{La suma de les dues ha provocat una forta crisi en el sector de la premsa}:

A) CRISI DE MODEL _{Quatre coses que erosionen el model existent}

1. Estancament de la difusió: Estabilització a la baixa – Descensos mitjans del 10% abual.
2. Allunyament del públic jove:

- Edat mitja de lectors de premsa a Espanya al 2009: 44 anys (EGM)

- Problemes de relleu generacional: Els joves no estan acostumats a llegir, de manera que quan morin la gent gran, probablement, hi haurà un gran problema.

3. Empreses periodístiques han buscat rendibilitat immediata:

Reducció de costos i deteriorament de la qualitat del producte > Pes del infoentreteniment i abandonament de la interpretació periodística > Crisi d’identitat.

No es troben notícies interessants en les que s’analitza la notícia. Es mira més pels beneficis que per la pròpia identitat.

4. Impacte d’Internet: gratuïtat de la informació o, fins i tot, del propi producte. Els diaris no han trobat un nou model de negoci a Internet.

B) CRISI CONJUNTURAL (ECONÒMICA)

• Fort impacte en el sector de la premsa: ha profunditzat la crisi de model.
• Forta reducció de la publicitat:

- 65% de descens de mitja en dos anys.

- Descens del 22.1% de la inversió del 2008 al 2009 segons Infoadex. (La premsa acapara el 20.9% del total de la inversió publicitaria)

- Del 1999 al 2004: baixada d’ingressos publicitaris del 6.28%.

• Distribució del treball: 3.300 periodistes acomiadats a Espanya des del novembre del 2008.

PERSPECTIVES DE FUTUR: CAP A UN NOU MODEL

Hi ha més qüestions per resoldre que no pas solucions.

• Fins ara totes les solucions han estat: </parche>> (promocions...)

Ara no pot haver un canvi parcial, sinó que cal un de total. Les promocions van intentar incentivar la venda de diaris. Actualment, hi ha moltes promocions i això provoca vendes a consumidors infidels i, a més, només interessa 1 de moltes.

• Necessitat d’abordar una profunda reestructuració del sector en caràcter d’ urgència.
• Perspectiva complicada: “2043 s’imprimirà l’últim diari en paper” (Philip Mayer)
• Crisi del model actual i canvis en el sistema comunicatiu: complexitat per refundar el sector
• Aspectes a considerar en el nou model:

A. Contingut: Buscar el factor diferencial: aguditzar l’anàlisi i la interpretació.

Es qüestiona que pot donar de diferent de la resta, que sigui interessant i atractiu. I el que pot oferir és l’anàlisi i la interpretació: Donar coses que el lector no pugui trobar a cap altre lloc i així aguditzar la idea que la premsa és un mitjà que ha influït en l’opinió. Aposta per un públic minoritari molt interessat. _{NOMÉS REFERENT AL CONTINGUT.}

B. Suport: Necessitat d’explorar les possibilitats que ofereix la convergència digital (periodisme multimèdia)

El diari no només podrà fer servir els instruments expressius, ha de fer servir les opcions d’Internet, no només el text i la foto fixe, sinó també posar la font de la informació, agregar audios, vídeos, etc. = Crear diaris multimèdia de distribució via Internet.

C. Perfil professional: Importància de la polivalència professional, fi del periodista “caçador-recolector”

En un futur no molt llunyà, el professional haurà d’adaptar-se a registrar un vídeo, la capacitat per dominar un hipertext; ha de ser versàtil. El coneixement haurà de ser tècnic, tot tenint un domini sobre un nº de temes que permetin respondre amb agilitat segons quins temes.

D. Finançament: Buscar noves fonts de finançament _{Com fer rentable la presència a Internet?} – Sistemes de micropagaments.

Com aconseguir ingressos que facin rentable posar diaris i la presència a Internet. Davant la competència i manca del valor afegit dels diaris es pot perdre massa de lectors i influència. Dues solucions:

o Micropagaments: Només pagar una petita quantitat per peces informatives _{(com l’iTunes però amb notícies)}

o Freemium: Model híbrid, que han fet els diaris com El Mundo i els de News Corporation. Una sèrie d’informacions d’alt valor via pagament i la resta de continguts (el què, qui, quan, i com) gratuïts. El TOT gratuït és insostenible.

LA PREMSA GRATUÏTA

Orígens a Espanya: principis del 2000, només es publicava els dies laborables, el cap de setmana es compren els de pagament.

Principals actors:

- 20 Minutos (febrer 2000)

- Metro (Març 2001- Gener 2009)

- Qué! (Gener 2005)

- ADN (Març 2006)

Reestructuració del mercat de la premsa, breu, amb poca extensió. :

- Complement o competència?

Són un complement per què els caps de setmana es compren els de pagament i s’adrecen a audiències molt diverses.

Es consideren competència, perquè han afavorit la rebaixada de compra del diari de pagament.

- Entrada de Grups Comunicatius

“Si no pots amb el teu enemic, uneix-te a ell” _{Grupo Zeta compra el 20% de 20 Minutos.}

Característiques

1. Model de negoci basat únicament en la publicitat: Estan sotmesos als vaivens de la publicitat.
2. Gran difusió per potenciar el seu atractiu com a suport publicitari (grans volums de públic com a principal atractiu)

Tenen grans tirades, difusió molt elevada en quant al número de copies. Volum de públic = ingressos publicitaris = subsistència del diari.

3. No cobreix tot el territori, només grans ciutats
4. _{deriva de l’anterior.} Aposta per edicions locals (en detriment de les estatals) per aconseguir proximitat a l’audiència i millorar les sever perspectives publicitàries (12-13 edicions)

Es centren en un nº de ciutats amb una part comuna i altres notícies específiques de la ciutat o comunitat autònoma. De manera que tenen més proximitat amb el públic perquè li parla del seu entorn immediat, admet publicitat local.

5. Context de consum concret: primera hora del matí, trajectes concrets...
6. Vida útil del producte molt limitada: consum ràpid i altament perible: molt efímer.
7. Model informatiu basat en l’entreteniment i el impacte: pes dels successos, curiositats i trivialitats en detriment de les hard-news (política, economia...). Tendència cap al sensacionalisme _{Clar exemple: diari Qué!}
8. Brevetat en el relat informatiu.
9. Reducció de costos, s’aplica a l’elaboració de la informació. Afecta a la qualitat. Prioritza la publicitat a la qualitat informativa.
10. Incidència en el públic jove (poc lector de la premsa de pagament). El llegeix i es dirigeix al públic jove que no llegeix altres diaris.
11. Gran impacte de la crisi econòmica (degut a la reducció de la inversió publicitària): S’han vist molt afectats, tancaments (metro i ADN digital) i reduccions de plantilla des del novembre del 2008:

- 107 acomiadaments al “Qué!”

- 15 acomiadaments al “ADN”

- 67 acomiadaments al “20 Minutos”

LA PREMSA ESCRITA A ESPANYA

Característiques

1. Baixos índex de consum de diaris. _{A Espanya només el 36% de la població llegeix premsa.}
2. El nº de diaris estatals que sumen una xifra de difusió considerables._.
3. Diversitat del sector: importància a la premsa regional, però amb xifres de difusió modestes. _{89 diaris regionals d’informació general. 5 de caràcter Estatal.}
4. Premsa esportiva: Amb tendència a la baixa i molt centrada en el futbol (molt polaritzada degut a la rivalitat barça-madrid) _{Marca i As: Madrid // Mundo Deportivo i Sport: Barça // Superdeport: València Club de fútbol}
5. Premsa econòmica: pes marginal i lleugerament cap a l’alça. _{4% de lectors. Els principals: Expansión, Cinco dias i la Gaceta de los negocios.}
6. Presència de grups de comunicació: Estructura 3+3.

Tres actors principals: Unidad editorial _UNEDISA (16’8%), Prisa (17’5%) i Vocento (18’3%).

Es situa entre el 7’8%: Grup Godó (8’2%), G.Zeta (7’5%) i Prensa Ibérica (7’3%)

LA PREMSA ESCRITA A CATALUNYA

Característiques

1. Importància a la premsa pròpia: liderada per els grans diaris de Barcelona.
2. Presència de capçaleres en llengua catalana.
3. Paper fonamental de la premsa local i comercial.
4. Índex de lectura en posició mitjana-baixa.

Audiències

· Informació general: _1. El Periódico /Catalunya. _2. La Vanguardia. _3. El País. _4. El Punt. _5. Avui+.

· Informació Esportiva: _1. El Mundo Deportivo _2. Sport _3. Marca _4. AS _5. El 9 Esportiu.

· Premsa Gratuïta: _1. 20 Minutos _2. Metro _3. ADN _4. Qué!

Difusió

· _1. La Vanguardia _2. El Periódico/Catalunya _3. Avui _4. El Punt.

LA PREMSA COMARCAL

· Fenomen que es consolida, inicialment, a la segona República.

· Factors determinants de la premsa comarcal:

- Proximitat de les seves informacions: Enriqueix el panorama comunicatiu de la comarca.

- Normalització del català com a llengua periodística.

· Diversitat de publicacions: diaris, però també setmanaris _{El 3 de Vuit, la Veu de l’Anoia...}

· Agrupades en l’Associació de Premsa Comarcal de Catalunya.

L’aportació econòmica de la premsa comarcal a Catalunya

SECTOR IMPORTANT: 838.000 lectors a tota Catalunya _{al 2009} – També econòmicament.

És una magnitud molt interessant i és bona des d’un punt de vista d’audiència sinó també per l’aportació econòmica que fa. _{Setmanaris 47% // Diaris comarcal 33% // Lectura p.comarcal mensual 20%.}

130 empreses editores; publiques 137 publicacions; Donen feina a 2760 persones; Aporten 94’7 milions d’€ a l’economia catalana.

EL IMPACTE D’INTERNET

4 tipus de premsa diferent a la xarxa:

1. Marques dels mitjans tradicionals: ElPais.com, ElMundo.es
2. Mitjans informatius exclusivament online: llibertat digital, lainformacion.com, elplural.com.
3. Nous tipus de mitjans informatius online: confidencials – El semanal digital, El confidencial, Hispanidad...
4. Mitjans del periodisme ciutadà: blogs, reds socials...

Els diaris convencionals a la Xarxa. 2 fases:

1ª. Mera presència com a símbol de modernitat- Adaptació dels seus productes a Internet i no a la inversa.

No reformular el diari. Copien el seu producte tal qual, independentment de com funciones a Internet.

2ª. Comencen a adaptar-se al funcionament d’Internet. La informació a Internet està més actualitzada i detallada que no als diaris convencionals, però com no han trobat un model de negoci viable (perquè no hi ha retorn de diners que permeti finançar-ho) encara no es treu prou profit. Evolució cap a models de periodisme digital:

- Incorporació de noves potencialitats tecnològiques als seus productes online.

- Progressiva diferenciació entre el paper i Internet, però sense comportar una ruptura radical.

Problemes:

- Augment de la competència

- Inexistència d’un model de negoci viable: problema de la gratuïtat.