Vistas de página en total

20 ene 2011

Dret públic i privat- BLOC 2 - TEMA 4.1

DRET PÚBLIC I PRIVAT

BLOC 2 - TEMA 4 (1ªpart): EL DRET MERCANTIL.

IDEES BÀSIQUES

És la matèria del dret que regula els actes de comerç i les relacions entre comerciants.

Es caracteritza perquè és una branca especial del dret privat i s’estructura al voltant de la figura de l’empresa o dels comerciant.

Les seves fonts de regulació són el codi de comerç, les lleis mercantils especials i els usos del comerç. És a dir, el dret mercantil és una branca del dret que es concentra en el món del comerç i de l’empresa.

L’EMPRESA

És l’organització de factors productius (capital i treball) per la producció i la intermediació de béns i serveis destinats al mercat.

Una empresa pot adoptar la forma de persona jurídica, pot ser un patrimoni autònom o una organització. L’empresa és una forma d’activitat i el seu titular pot ser un empresari o un comerciant.

Empresari individual

Aquella persona física o jurídica que en nom propi exerceix una activitat d’intermediació en el mercat, generalment amb ànim de lucre.

Hi ha dues classes d’empresari individual:

- Persona jurídica: És la que coneixem com a societat mercantil

- Persona física: Que actua de forma individual.

L’empresari individual ha de tenir capacitat legal per exercir comerç, és a dir, ser major d’edat i tenir lliure disposició sobre els seus béns. I s’ha de dedicar habitualment al comerç. És a dir, de forma continua i permanent. Per ser considerat comerciant ho haig de fer habitualment.

Dret públic i privat- BLOC 2- TEMA 5.2

DRET PÚBLIC I PRIVAT

Bloc 2 TEMA 5 (2ªpart): Dret Administratiu. L’acte Administratiu

IDEES BÀSIQUES

Definiríem l’acte administratiu com aquella declaració unilateral no normativa de l’administració sotmesa al dret administratiu; per exemple: una multa, una llicencia d’obres, una beca, etc. Això és un acte administratiu unilateral i no és normatiu ja que no té una força de norma com ho pot ser una llei o un reglament. És una resolució.

CARACTERÍSTIQUES

1. És una declaració: donat que es manifest externament, crea o modifica situacions jurídiques. Pot donar lloc a drets i obligacions pels administrats -ciutadans-

2. És unilateral: doncs només necessita per a ser creada la voluntat de l’administració.

3. No son normatius: vol dir que no son normes jurídiques.

4. Tenen un origen administratiu: vol dir que provenen de l’administració i només son revisables o per la pròpia administració o pels tribunals de la jurisdicció contenciosa administrativa. (Els tribunals s’organitzen per jurisdiccions com penal, civil, etc... i hi ha la jurisdicció contenciosa administrativa que s’encarrega de tramitar tots els recursos de l’administració)

5. Estan sotmesos al dret administratiu.

CLASSES D’ACTES ADMINISTRATIUS

A. Els actes favorables: suposen la concessió al administrat d’una situació especial. Ex: una matrícula.

B. Les concessions: suposen l’adjudicació al administrat de determinades facultats o funcions que son pròpies de l’administració. Ex: la recollida d’escombraries, que la pot fer un ajuntament amb el seu personal o pot donar-ho per via de concessió en una empresa que cobra per a fer el servei-

C. Les autoritzacions: permeten al administrat exercir un dret. Ex: una llicència de caça.

D. Actes de gravamen -o gravosos- : els actes de gravamen poden ser de tres classes:

- Sancions: imposen en el administrat una mesura disciplinaria. ex: una multa, retirada de carnet...

- Expropiacions: transformen drets de l’administrat per motius d’interès general prèvia indemnització. Per exemple: una persona que té una finca rústica i ha de passar una carretera. L’interès general ho reclama i llavors se l’expropia i se li paga el valor de la finca, que passa a poder de l’administració.

- Ordres: imposició de conductes a l’administrat. Ex: horari de tancaments de locals.

E. Actes de tràmit: son aquells que formen part d’un procediment. Ex: l’aportació d’una determinada documentació per a una oposició.

F. Actes definitius: son aquells que posen punt i final a un procediment. Les resolucions. Ex: la nota d’una oposició.

ELEMENTS DE L’ACTE ADMINISTRATIU

Tres classes:

ELEMENT SUBJECTIU

Òrgan de l’administració que sigui competent per a produir un acte concret.

ELEMENT OBJECTIU:

1. El contingut: és la declaració que el propi acte incorpora i realitza. És allò que es declara i consisteix en la decisió que adopta l’administració sobre un determinat tema. Ha de ser lícit, raonable i possible.

2. Pressupost de fet : son aquelles circumstancies exteriors que justifiquen i determinen la producció d’un acte, els seus efectes, el seu abast i el seu sentit.

3. La causa: és el motiu que dona origen a l’acte.

4. La finalitat: és l’objectiu que l’acte persegueix.

ELEMENT FORMAL

Constitueixen les formalitats que un acte ha de complir per a ser vàlid. Hi ha formalitats que si no es compleixen poden subsanar-se i d’altres que serien insubsenables -que no es poden arreglar- Si les formalitats son subsanables, l’acte pot ser anul·lable. Si no ho son, l’acte tindrà la nul·litat absoluta. Son elements formals la declaració i la notificació. La declaració és el instrument o mitjà per el A la notificació s’ha de recollir el text íntegre de l’acte i ha de fer constar si l’acte és recurrible -es pot fer un recurs- o no. I, davant d’això, davant de qui es pot recórrer, i el termini. En cas contrari, la notificació serà defectuosa.

SILENCI ADMINISTRATIU

En determinats supòsits la inacitivitat de l’administració és considera un acte presumpte per evitar que es causin perjudicis als administrats. És a dir, quan l’administració hauria d’actuar i no ho fa s’entén que hi ha silenci administratiu.

TIPUS O CLASSES DE SILENCI

· Positiu:

Quan s’entén que l’administració consenteix respecte el tema del que s’espera que actuï. Si a transcorregut el termini que la llei estableix per què l’administració doni una resposta. És a dir, si l’administració no diu res tindrem una resolució favorable. No aplicable en sancions o multes.

· Negatiu:

Significa que ha transcorregut el termini que la llei estableix i l’administració no ha actuat. Entenent en aquest supòsit que queda desestimada la petició de l’administrat. I, en conseqüència, ja es podrà presentar recurs davant dels tribunals.

Qualsevol resolució de l’administració primer s’ha d’anar per via administrativa, recurs administratiu. Acte seguit s’ha d’anar al Recurs Contenciós administratiu. No ens podem saltar cap pas.

VALIDESA O INVALIDESA DELS ACTES ADMINISTRATIUS

2 supòsits:

ACTES NULS:

Es considera que són nuls de ple dret no tenen solució, totalment nuls els actes de l’administració següents:

1. Actes que lesionen drets i llibertats considerats drets fonamentals.

2. Actes dictats per un òrgan manifestament incompetent, per raó de la matèria o del territori. És a dir, a Barcelona una multa de trànsit no ens la pot posar un Bomber, però si la Guàrdia Urbana. (Matèria) La Guardia Urbana no pot posar una multa fora del territori)

3. Actes de contingut impossible. És impossible executar-lo.

4. Actes constitutius d’infracció penal.

5. Actes dictats prescindint total i absolutament del procediment legalment establert. L’administració se salta tot un tràmit o part d’un tràmit.

6. Actes expressos o presumptes, contraris al ordenament jurídic en els que s’adquireixen facultats o drets quan no es reuneixin els requisits per la seva adquisició.

7. Aquells actes que la llei ho estableixi expressament. Efectes de la nul·litat:

7.1: L’acte nul produeix efectes fins que no és revisat o declarat nul.

7.2: Una vegada l’acte és declarat nul, la nul·litat es retrotrau el moment inicial de la seva producció amb alguna excepció en quan els efectes.

7.3: Aquests actes no són convalidables.

ACTES ANUL·LABLES:

Són aquells que tenen defectes de menor importància i que infringeixen l’ordenament jurídic. Es tracten d’infraccions que no són tant transcendents com les que justifiquen la nul·litat absoluta.

Són actes que s’han de recórrer en els terminis que la llei marca. Encara que la pròpia administració els pot revisar. Són actes nuls des del moment en que es declari la seva nul·litat. I els efectes produïts són vàlids fins aquell moment. Són actes convalidables, és a dir, es poden subsanar.

Redacció Periodística - T4/Bloc 2:T1

REDACCIÓN PERIODÍSTICA

TEMA 4 o Bloc 2. TEMA 1: EL GABINETE DE PRENSA

IDEAS BÁSICAS

El gabinete de prensa es:

  • Según Txema Ramírez: “Las fuenes activas, organizadas y habitualmente estables de información que cubren las necesidades comunicativas tanto internas como externas de aquellas organizaciones y/o personas de relieve que desean transmitir de sí mismas una imagen positiva a la sociedad influyendo de esta forma en la opinión pública” à Fuentes
  • Según Miguel A. Vázquez: “El gabinete de prensa debe ser visto como una opción profesional más del periodista, que no abandona las aplicaciones esenciales de su oficio y que, por lo tanto, debe al asumir esta labor de aplicar fundamentalmente los conocimientos específicos de su formación (o adquirirlos si no es periodista)” à opción profesional. Fines periodísticos.

Por lo tanto:

  • Son fuentes informativas
  • “Fabricantes” de noticias
  • Objetivo: influencia directa sobre la opinión pública
  • Crean la información como un “producto” que se “vende”
  • Conocen a la perfección el sistema informativo: lo que es noticiables y a los medios de comunicación.
  • Su protagonismo se debe a la cultura empresarial (cualquier empresa e institución lo tiene) – a la empresa le interesa salir en prensa. Y evita esperar que los medios vayan a ella, sino que ella va a los medios.
  • El mundo de la información cada vez más interrelacionado

FUNCIONES BÁSICAS

Comunicación interna

- Boletines especializados

- Formación interna

- Documentación, estudios, análisis e investigación.

- Intranet

Comunicación externa

- Relaciones Públicas

- Marketing y Publicidad

- Relaciones con los medios / Gabinete de prensa (labor periodístico)

INICIATIVAS CONCRETAS

Tareas básicas en las relaciones con los medios:

- Convocatoria de prensa (ruedas de prensa)

- Nota de prensa (comunicado)

- Dossier de prensa

- Entrevistas o declaraciones

CONVOCATORIA DE PRENSA

  • Reuniones convocadas para dar cuenta de una determinada información a los medios de difusión
  • La iniciativa corresponde a la fuente, que controla la información.
  • La convocatoria debe estar justificada: evitar la saturación y ganar así en credibilidad.
  • Importante vigilar la duración de la comparecencia y la lista de participantes.
  • Saber con antelación lo que se debe y lo que no se puede decir en una intervención pública ante los informadores.
  • Tener en cuenta la especificidad de cada medio
  • Hacer un seguimiento posterior. – Repercusión de la información en los medios.

Debe estar correctamente realizada.

Ø Debe figurar:

- Logotipo

- Encabezamiento: Convocatoria de prensa

- Titular

- Destacado: Fecha de envío. Titular. Fecha, lugar y hora de la convocatoria.

- Personas que estarán presentes

- Cuestiones a tratar

- Una despedida/emplazamiento

- Datos de contacto

Ø Crear cierta expectación previa para que tenga más eco informativo, facilitando información complementaria, fotos, logo, etc.

Ø Suelen realizarse con una semana de antelación y, en ocasiones, la víspera se acostumbra a recordar la convocatoria

Ø Debido a la saturación, elegir bien el día y hora

Ø No conviene marginar a ningún medio.

Ø Enviar al contacto de la sección correspondiente (BBDD actualizadas)

EL PROFESIONAL DEL GABINETE DE PRENSA

El periodista del Gabinete de Prensa es un Periodista de fuentes, un profesional que trabaja de una forma un tanto diferente del Periodista más habitual, el del medio de comunicación.

NOTA DE PRENSA

- Redacción fluida, clara y precisa, conforme a criterios periodísticos:

· Breve: No pasar de dos folios y si se puede uno. Sintetizar y facilitar así la labor al periodista.

· Conciso: Ir lo más directamente posible al grano.

LA PRESENTACIÓN

- La estructura ha de estar pensada para una lectura rápida.

- Ha de ser correcta con unas determinadas pautas para no ser descartada al llegar al medio.

- Destacar en un lugar señalado (parte superior) el logotipo o distintivo de quien envía la nota, para ser identificados inmediatamente.

- Deben tener localización y fecha porque no se sabe cuando se publicará. Normalmente, se coloca en el comienzo del texto.

- Al final se incluirán los datos de contacto: persona, teléfono, e-mail, etc. Por si se precisa más información y para facilitar contacto con los medios.

- Se puede adjuntar información complementaria: fotos, documentos sonoros, vídeos etc. En los datos de contacto se puede añadir links que envíen al receptor a una página web con información extra y de interés.

DOSSIER DE PRENSA

IDEAS BÁSICAS

Recopilación de informaciones o conjunto de documentos sobre un determinado tema o asunto.

Documentación básica que permite (al periodista / a los medios) tener una visión más completa y la información suficiente para abordar un tema:

Un documento o informe de interés sobre la empresa u organismo

Nota de prensa más materiales complementarios

ESTRUCTURA

Preparar la información pensando en los periodistas:

Es importante que tenga un orden lógico

La extensión debe ser la correcta y ha de ser de fácil consulta

El leguaje y las normas tienen que ser informativas- Intentar que el lenguaje sea más informativo.

La imaginación

Presupuesto

SALAS DE PRENSA 2.0

IDEAS BÁSICAS

Son vitales como fuente de información para los periodistas

Ayudan a la redacción entre los periodistas de medios y los de fuentes

La información adquiere más valor y se distribuye de forma más sencilla

Se puede ofrecer un kit de prensa: imágenes, archivos de audio, de vídeo, descargas en pdf….

Se encuentran rápido a través de los buscadores

Destinadas a un universo más amplio que los periodistas

Mejora la reputación on-line y fideliza los contactos

En muchos casos todavía no llegan a utilizar todo el potencial que tienen porque son una copia en la red de la documentación impresa

Características importantes que deberían tener y son poco frecuentes: buscador, faq/ayuda, información corporativa, agenda, enlaces…

Conclusión: Las rutinas de las salas de prensa se encuentran en fase de transformación y todavía queda mucho por hacer.

18 ene 2011

Redacció en Relacions Públiques - T7

REDACCIÓ EN RELACIONS PÚBLIQUES

TEMA 7: ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

COMUNICAT DE PREMSA

CARACTERÍSTIQUES

1. Tenim un poder persuasiu encobert, ja que la gent pensa que ho ha escrit un periodista.

2. Els Relacions Públiques no pot controlar les notícies, ja que el periodista té dret a modificar i retallar el que ha escrit

3. Avui en dia s’envien via e-mail. Abans però, era per correu postal i, més endavant per fax.

ESTURCTURA

1. En la part superior Esquerra, identificació de l’emissor (nom de l’empresa, logotip…). També pot haver la persona de contacte, amb telèfon, etc.

2. Títol. N’hi ha dos:

- el del tipus de document (comunicado de prensa o nota de prensa).

- El títol de la notícia en sí. Aquest ha de ser molt concret i descriptiu.

3. Localitat i data. Barcelona, 17 de Gener del 2011. És del dia en que teòricament ha de sortir.

4. El primer paràgraf ha de ser un resum del més important de tot el que ha de contenir. S’ha de dir tot. Va del més important al menys important.

5. Els paràgrafs següents cadascun desglossa una idea. I sempre van per ordre de més a menys importància.

6. La nota d’embargament quan demanes una data de publicació. (“A publicar abans del dia X”, “Publicació immediata”, “A publicar el dia X”, si no es posa res s’entén com a publicació immediata)

7. Elements gràfics Fotografies, tables, etc. Diverses per tal que el periodista pugui escollir.

CONVOCATÒRIA DE PREMSA

Documents que tenen com a finalitat convocar els periodistes a una conferència de premsa o a qualsevol altre acte, per donar-los-hi difusió a través dels mitjans de comunicació.

La convocatòria s’envia amb una setmana d’antel·lació. I dos dies abans fer una trucada de seguiment, ja que si no venen, s’haurà d’enviar un dossier al diari el mateix dia, per tal que puguin publicar la noticia a l’endemà.

ESTRUCTURA

1. Nom i logotip a la part superior esquerre.

2. Títol: “Convocatòria de roda de premsa” o “Convocatòria de premsa”

3. Contingut en el que s’explica el motiu, hora i lloc. I s’escriu de forma esquemàtica. Assistents i oradors i qui convoca.

4. Notes i aclaracions: informacions d’interès pels propis periodistes (hi haurà pàrquing) o altres informacions com “la convocatòria coincideix amb la fira...”

5. Nom de la persona de contacte o emissor.

6. La data en la que tu has enviat la convocatòria.

DOSSIER DE PREMSA

Conjunt o recopilació de documents que envien els Relacions Públiques als periodistes, amb la finalitat de portar-los-hi la màxima informació. No confondre amb un clipping.

CONTÉ

1. Una carpeta que reculli tots els documents en el seu interior.

2. I al damunt el títol: “Dossier de premsa”.

3. Si conté molta informació a dins conté un índex.

4. Elements que pot contenir:

4.1: Comunicats de premsa.

4.2: Articles de fons: Fets anteriors, per tal que el periodista utilitzi la informació per facilitar-li la documentació i informació.

4.3: Informació sobre antecedents o fets històrics

4.4: Projectes de futur

4.6: Fotografies, imatges i gràfics.

4.7: Vídeos.

4.8: Opuscles, catàlegs o material promocional (sense abusar)

4.9: Obsequis

4.10: Informació de contacte.

11 ene 2011

Dret públic i privat- T2 i T3

El tema 2 i el tema 3 de l'assignatura de Dret Públic i Privat no els hem fet per manca de temps.

10 ene 2011

Redacció en Relacions Públiques- T8

TEMA 8: RELACIONS PÚBLIQUES I EL LLENGUATGE COMERCIAL

OPUSCLES

IDEES BÀSIQUES

Documents amb finalitats comercials, informatives i persuasives: Circulars, catàlegs, opuscles...

Els opuscles són documents informatius que poden ser sobre una organització, una campanya electoral, un esdeveniment, etcètera. Normalment la seva finalitat pot ser comercial (incitar a la compra). Tots aquests textos els redacta un relacions públiques amb l’ajut de dissenyadors gràfics.

En el moment de confeccionar-lo, s’ha de tenir en compte:

- Quina és la seva finalitat i objectius
- El públic al qual ens dirigim
- Quin és el missatge que volem comunicar
- Format, colors que s’utilitzaran
- Com el pensem distribuir (directament, per bústies o indirectament)
- De quin pressupost es disposa

Hi ha tres tipus: díptics i tríptics, catàlegs i flyers.

DÍPTICS I TRÍPTICS:

Són documents breus i visuals, que posseeixen una finalitat informativa, persuasiva i, en ocasions, comercial. Finalitats molt diverses.

ESTRUCTURA

- La portada ha de tenir un títol que pot ser una pregunta i ha de captar l’interés del públic per tal que el públic es miri l’opuscle. I la fotografia ha d’anar en concordança amb la frase que intenti captar l’atenció. I ha de quedar clar qui és, per tan és molt important el logotip i nom de l’organització.

- Pàgines interiors: a dins és on tu dones tota la informació. Tot i això han de ser textos breus. Si convé es treu informació.

- La contraportada. Ha de tenir la informació de contacte, logotip i dades d’interès. També es posa els logotips d’entitats col·laboradores.

PROSPECTES I CATÀLEGS

DEFINICIÓ

Són opuscles més amplis amb format de tipus llibret que poden contenir diverses pàgines. Els catàlegs són una variant que es caracteritza per tenir un objectiu més comercial. Tot i que també hi ha catàlegs no comercials.

Un catàleg com el d’Ikea és un catàleg molt comercial per què hi ha producte - preu. Un catàleg d’un museu o exposició, és un altre tipus de catàleg. Per tant, no tots els catàlegs són comercials. Però tots tenen una finalitat persuasiva.

El cost d’elaboració és més alt. Ja que, normalment són documents de més qualitat que un opuscle.

ESTRUCTURA

1. Portada: Nom del document. Ha de quedar clar que allò és un catàleg, a més, es pot especificar l’any o temporada. És obligatori el nom i logotip de l’organització.

En el cas que sigui un esdeveniment, o exposició... ha de constar el nom.

També ha de ser molt visual i atractiva.

2. Sumari: Per tal de buscar directament que vols.

3. Pàgines centrals: Les del contingut. Però sempre ha de tenir una estructura i ha de tenir capítols.

4. Contraportada: Ha de contenir logotip i nom de l’empresa emissora. Els logotips dels patrocinadors, si n’hi ha. Informació de contacte, etc.

FLYERS

Són opuscles d’una sola pàgina. De vegades impresos per una banda, que s’acostumen a repartir en mà, deixar en mostradors o displays, o penjats en taulells.

La seva distribució és massiva i gratuïta. La impressió acostuma a ser de poca qualitat i econòmica.

Normalment contenen poc text, ja que, la seva finalitat és més captar l’atenció que donar molta informació.

ESTRUCTURA

1. Ha de tenir una frase inicial, l’eslògan o nom del producte amb la única finalitat de captar l’atenció.

2. Ha d’haver una fotografia o imatge. I ha de ser original i captar l’atenció.

3. Cos de text. Ha de ser molt breu, degut a les dimensions tant limitades que té. I ha de contenir el més destacat.

4. Es posa l’eslògan. Ja que, aquest recorda totes les accions comunicatives de l’organització que coneguis.

5. És molt important el logotip i nom de l’organització i/o contacte o web.

MAILING

DEFINICIÓ

És una eina de comunicació comercial que moltes vegades s’anomena “Màrqueting directe”. Normalment són comunicacions personalitzades que vol aconseguir una venda. I sempre és bidireccional, ja que, es demana al receptor que faci alguna acció, busca la interacivitat.

Pot ser físic, és a dir, ho deixen a la bústia o també pot ser per e–mail.

Avantatges:

1. Personalització dels missatges. Saps qui és i quin perfil té i, per tant, pots adaptar el missatge al client.

2. Permet establir una relació a llarg termini amb els clients. Es crea un contacte.

3. També pots establir un diàleg amb aquest públic. Demanen una acció i el públic objectiu la fa o no.

ESTRUCTURA

1. Sobre de fora: Té una frase o pregunta. El sobre acostuma a contenir imatges i frases que despertin la curiositat, han de seduir.

2. La carta: És el document més important per que conté la informació que vol transmetre l’organització.

2.1: Ha d’haver a la part superior esquerre la identificació de l’entitat que envia la carta.

2.2: Salutació inicial. En to informal i familiar però correcte. Sempre és millor si pots dirigir de forma personalitzada, amb nom i cognoms.

2.3: El primer paragraf ha d’anar la informació clau. El benefici principal que s’ofereix.

2.4: La resta de paràgraf es desglosen la resta d’idees i característiques.

2.5: Proves enquestes o testimonis. Si es poden aprovar o certificar allò que s’ofereix millor. Dóna credibilitat.

2.6: El preu sempre s’ha de destacar si és competitiu. Si no ho és, no cal destacar-lo.

2.7:

2.8: Mecanismes de reducció de riscos. N’hi ha tres: Tornar diners en cas que no sigui el desitjat; que deixin un temps de prova; i la recompra de productes.

2.9: Els terminis de compromís que se li demana al client. Ex: que el client es faci soci o compres periòdiques, etc.

2.10: Els incentius que se li donen al client per acabar-lo de convence’l. Concursos, regals, sortejos...

2.11: Paràgraf final de la carta. Resumeix breument els beneficis principals de l’oferta i moltes vegades posa un límit de temps.

2.12: Despedida que ha de ser cordial però no massa formal.

2.13: La signatura del director.

3. Díptic o catàleg: S’afegeix per tal que el client tingui informació addicional.

4. Full de resposta: Full en el que s’ofereix la possibilitat de rebre mostres o participar en concursos, etc. I així poder personalitzar més els missatges.

5. Sobre amb el franqueig pagat: per tal d’enviar el full de resposta.