Redacció Periodística - T4/Bloc 2:T1

REDACCIÓN PERIODÍSTICA

TEMA 4 o Bloc 2. TEMA 1: EL GABINETE DE PRENSA

IDEAS BÁSICAS

El gabinete de prensa es:

• Según Txema Ramírez: “Las fuenes activas, organizadas y habitualmente estables de información que cubren las necesidades comunicativas tanto internas como externas de aquellas organizaciones y/o personas de relieve que desean transmitir de sí mismas una imagen positiva a la sociedad influyendo de esta forma en la opinión pública” à Fuentes
• Según Miguel A. Vázquez: “El gabinete de prensa debe ser visto como una opción profesional más del periodista, que no abandona las aplicaciones esenciales de su oficio y que, por lo tanto, debe al asumir esta labor de aplicar fundamentalmente los conocimientos específicos de su formación (o adquirirlos si no es periodista)” à opción profesional. Fines periodísticos.

Por lo tanto:

• Son fuentes informativas
• “Fabricantes” de noticias
• Objetivo: influencia directa sobre la opinión pública
• Crean la información como un “producto” que se “vende”
• Conocen a la perfección el sistema informativo: lo que es noticiables y a los medios de comunicación.
• Su protagonismo se debe a la cultura empresarial (cualquier empresa e institución lo tiene) – a la empresa le interesa salir en prensa. Y evita esperar que los medios vayan a ella, sino que ella va a los medios.
• El mundo de la información cada vez más interrelacionado

FUNCIONES BÁSICAS

Comunicación interna

- Boletines especializados

- Formación interna

- Documentación, estudios, análisis e investigación.

- Intranet

Comunicación externa

- Relaciones Públicas

- Marketing y Publicidad

- Relaciones con los medios / Gabinete de prensa (labor periodístico)

INICIATIVAS CONCRETAS

Tareas básicas en las relaciones con los medios:

- Convocatoria de prensa (ruedas de prensa)

- Nota de prensa (comunicado)

- Dossier de prensa

- Entrevistas o declaraciones

CONVOCATORIA DE PRENSA

• Reuniones convocadas para dar cuenta de una determinada información a los medios de difusión
• La iniciativa corresponde a la fuente, que controla la información.
• La convocatoria debe estar justificada: evitar la saturación y ganar así en credibilidad.
• Importante vigilar la duración de la comparecencia y la lista de participantes.
• Saber con antelación lo que se debe y lo que no se puede decir en una intervención pública ante los informadores.
• Tener en cuenta la especificidad de cada medio
• Hacer un seguimiento posterior. – Repercusión de la información en los medios.

Debe estar correctamente realizada.

Ø Debe figurar:

- Logotipo

- Encabezamiento: Convocatoria de prensa

- Titular

- Destacado: Fecha de envío. Titular. Fecha, lugar y hora de la convocatoria.

- Personas que estarán presentes

- Cuestiones a tratar

- Una despedida/emplazamiento

- Datos de contacto

Ø Crear cierta expectación previa para que tenga más eco informativo, facilitando información complementaria, fotos, logo, etc.

Ø Suelen realizarse con una semana de antelación y, en ocasiones, la víspera se acostumbra a recordar la convocatoria

Ø Debido a la saturación, elegir bien el día y hora

Ø No conviene marginar a ningún medio.

Ø Enviar al contacto de la sección correspondiente (BBDD actualizadas)

EL PROFESIONAL DEL GABINETE DE PRENSA

El periodista del Gabinete de Prensa es un Periodista de fuentes, un profesional que trabaja de una forma un tanto diferente del Periodista más habitual, el del medio de comunicación.

NOTA DE PRENSA

- Redacción fluida, clara y precisa, conforme a criterios periodísticos:

· Breve: No pasar de dos folios y si se puede uno. Sintetizar y facilitar así la labor al periodista.

· Conciso: Ir lo más directamente posible al grano.

LA PRESENTACIÓN

- La estructura ha de estar pensada para una lectura rápida.

- Ha de ser correcta con unas determinadas pautas para no ser descartada al llegar al medio.

- Destacar en un lugar señalado (parte superior) el logotipo o distintivo de quien envía la nota, para ser identificados inmediatamente.

- Deben tener localización y fecha porque no se sabe cuando se publicará. Normalmente, se coloca en el comienzo del texto.

- Al final se incluirán los datos de contacto: persona, teléfono, e-mail, etc. Por si se precisa más información y para facilitar contacto con los medios.

- Se puede adjuntar información complementaria: fotos, documentos sonoros, vídeos etc. En los datos de contacto se puede añadir links que envíen al receptor a una página web con información extra y de interés.

DOSSIER DE PRENSA

IDEAS BÁSICAS

Recopilación de informaciones o conjunto de documentos sobre un determinado tema o asunto.

Documentación básica que permite (al periodista / a los medios) tener una visión más completa y la información suficiente para abordar un tema:

Un documento o informe de interés sobre la empresa u organismo

Nota de prensa más materiales complementarios

ESTRUCTURA

Preparar la información pensando en los periodistas:

Es importante que tenga un orden lógico

La extensión debe ser la correcta y ha de ser de fácil consulta

El leguaje y las normas tienen que ser informativas- Intentar que el lenguaje sea más informativo.

La imaginación

Presupuesto

SALAS DE PRENSA 2.0

IDEAS BÁSICAS

Son vitales como fuente de información para los periodistas

Ayudan a la redacción entre los periodistas de medios y los de fuentes

La información adquiere más valor y se distribuye de forma más sencilla

Se puede ofrecer un kit de prensa: imágenes, archivos de audio, de vídeo, descargas en pdf….

Se encuentran rápido a través de los buscadores

Destinadas a un universo más amplio que los periodistas

Mejora la reputación on-line y fideliza los contactos

En muchos casos todavía no llegan a utilizar todo el potencial que tienen porque son una copia en la red de la documentación impresa

Características importantes que deberían tener y son poco frecuentes: buscador, faq/ayuda, información corporativa, agenda, enlaces…

Conclusión: Las rutinas de las salas de prensa se encuentran en fase de transformación y todavía queda mucho por hacer.

Redacció en Relacions Públiques - T7

REDACCIÓ EN RELACIONS PÚBLIQUES

TEMA 7: ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

COMUNICAT DE PREMSA

CARACTERÍSTIQUES

1. Tenim un poder persuasiu encobert, ja que la gent pensa que ho ha escrit un periodista.

2. Els Relacions Públiques no pot controlar les notícies, ja que el periodista té dret a modificar i retallar el que ha escrit

3. Avui en dia s’envien via e-mail. Abans però, era per correu postal i, més endavant per fax.

ESTURCTURA

1. En la part superior Esquerra, identificació de l’emissor (nom de l’empresa, logotip…). També pot haver la persona de contacte, amb telèfon, etc.

2. Títol. N’hi ha dos:

- el del tipus de document (comunicado de prensa o nota de prensa).

- El títol de la notícia en sí. Aquest ha de ser molt concret i descriptiu.

3. Localitat i data. Barcelona, 17 de Gener del 2011. És del dia en que teòricament ha de sortir.

4. El primer paràgraf ha de ser un resum del més important de tot el que ha de contenir. S’ha de dir tot. Va del més important al menys important.

5. Els paràgrafs següents cadascun desglossa una idea. I sempre van per ordre de més a menys importància.

6. La nota d’embargament quan demanes una data de publicació. (“A publicar abans del dia X”, “Publicació immediata”, “A publicar el dia X”, si no es posa res s’entén com a publicació immediata)

7. Elements gràfics Fotografies, tables, etc. Diverses per tal que el periodista pugui escollir.

CONVOCATÒRIA DE PREMSA

Documents que tenen com a finalitat convocar els periodistes a una conferència de premsa o a qualsevol altre acte, per donar-los-hi difusió a través dels mitjans de comunicació.

La convocatòria s’envia amb una setmana d’antel·lació. I dos dies abans fer una trucada de seguiment, ja que si no venen, s’haurà d’enviar un dossier al diari el mateix dia, per tal que puguin publicar la noticia a l’endemà.

ESTRUCTURA

1. Nom i logotip a la part superior esquerre.

2. Títol: “Convocatòria de roda de premsa” o “Convocatòria de premsa”

3. Contingut en el que s’explica el motiu, hora i lloc. I s’escriu de forma esquemàtica. Assistents i oradors i qui convoca.

4. Notes i aclaracions: informacions d’interès pels propis periodistes (hi haurà pàrquing) o altres informacions com “la convocatòria coincideix amb la fira...”

5. Nom de la persona de contacte o emissor.

6. La data en la que tu has enviat la convocatòria.

DOSSIER DE PREMSA

Conjunt o recopilació de documents que envien els Relacions Públiques als periodistes, amb la finalitat de portar-los-hi la màxima informació. No confondre amb un clipping.

CONTÉ

1. Una carpeta que reculli tots els documents en el seu interior.

2. I al damunt el títol: “Dossier de premsa”.

3. Si conté molta informació a dins conté un índex.

4. Elements que pot contenir:

4.1: Comunicats de premsa.

4.2: Articles de fons: Fets anteriors, per tal que el periodista utilitzi la informació per facilitar-li la documentació i informació.

4.3: Informació sobre antecedents o fets històrics

4.4: Projectes de futur

4.6: Fotografies, imatges i gràfics.

4.7: Vídeos.

4.8: Opuscles, catàlegs o material promocional (sense abusar)

4.9: Obsequis

4.10: Informació de contacte.

Dret públic i privat- T2 i T3

El tema 2 i el tema 3 de l'assignatura de Dret Públic i Privat no els hem fet per manca de temps.

Redacció en Relacions Públiques- T8

TEMA 8: RELACIONS PÚBLIQUES I EL LLENGUATGE COMERCIAL

OPUSCLES

IDEES BÀSIQUES

Documents amb finalitats comercials, informatives i persuasives: Circulars, catàlegs, opuscles...

Els opuscles són documents informatius que poden ser sobre una organització, una campanya electoral, un esdeveniment, etcètera. Normalment la seva finalitat pot ser comercial (incitar a la compra). Tots aquests textos els redacta un relacions públiques amb l’ajut de dissenyadors gràfics.

En el moment de confeccionar-lo, s’ha de tenir en compte:

- Quina és la seva finalitat i objectius
- El públic al qual ens dirigim
- Quin és el missatge que volem comunicar
- Format, colors que s’utilitzaran
- Com el pensem distribuir (directament, per bústies o indirectament)
- De quin pressupost es disposa

Hi ha tres tipus: díptics i tríptics, catàlegs i flyers.

DÍPTICS I TRÍPTICS:

Són documents breus i visuals, que posseeixen una finalitat informativa, persuasiva i, en ocasions, comercial. Finalitats molt diverses.

ESTRUCTURA

- La portada ha de tenir un títol que pot ser una pregunta i ha de captar l’interés del públic per tal que el públic es miri l’opuscle. I la fotografia ha d’anar en concordança amb la frase que intenti captar l’atenció. I ha de quedar clar qui és, per tan és molt important el logotip i nom de l’organització.

- Pàgines interiors: a dins és on tu dones tota la informació. Tot i això han de ser textos breus. Si convé es treu informació.

- La contraportada. Ha de tenir la informació de contacte, logotip i dades d’interès. També es posa els logotips d’entitats col·laboradores.

PROSPECTES I CATÀLEGS

DEFINICIÓ

Són opuscles més amplis amb format de tipus llibret que poden contenir diverses pàgines. Els catàlegs són una variant que es caracteritza per tenir un objectiu més comercial. Tot i que també hi ha catàlegs no comercials.

Un catàleg com el d’Ikea és un catàleg molt comercial per què hi ha producte - preu. Un catàleg d’un museu o exposició, és un altre tipus de catàleg. Per tant, no tots els catàlegs són comercials. Però tots tenen una finalitat persuasiva.

El cost d’elaboració és més alt. Ja que, normalment són documents de més qualitat que un opuscle.

ESTRUCTURA

1. Portada: Nom del document. Ha de quedar clar que allò és un catàleg, a més, es pot especificar l’any o temporada. És obligatori el nom i logotip de l’organització.

En el cas que sigui un esdeveniment, o exposició... ha de constar el nom.

També ha de ser molt visual i atractiva.

2. Sumari: Per tal de buscar directament que vols.

3. Pàgines centrals: Les del contingut. Però sempre ha de tenir una estructura i ha de tenir capítols.

4. Contraportada: Ha de contenir logotip i nom de l’empresa emissora. Els logotips dels patrocinadors, si n’hi ha. Informació de contacte, etc.

FLYERS

Són opuscles d’una sola pàgina. De vegades impresos per una banda, que s’acostumen a repartir en mà, deixar en mostradors o displays, o penjats en taulells.

La seva distribució és massiva i gratuïta. La impressió acostuma a ser de poca qualitat i econòmica.

Normalment contenen poc text, ja que, la seva finalitat és més captar l’atenció que donar molta informació.

ESTRUCTURA

1. Ha de tenir una frase inicial, l’eslògan o nom del producte amb la única finalitat de captar l’atenció.

2. Ha d’haver una fotografia o imatge. I ha de ser original i captar l’atenció.

3. Cos de text. Ha de ser molt breu, degut a les dimensions tant limitades que té. I ha de contenir el més destacat.

4. Es posa l’eslògan. Ja que, aquest recorda totes les accions comunicatives de l’organització que coneguis.

5. És molt important el logotip i nom de l’organització i/o contacte o web.

MAILING

DEFINICIÓ

És una eina de comunicació comercial que moltes vegades s’anomena “Màrqueting directe”. Normalment són comunicacions personalitzades que vol aconseguir una venda. I sempre és bidireccional, ja que, es demana al receptor que faci alguna acció, busca la interacivitat.

Pot ser físic, és a dir, ho deixen a la bústia o també pot ser per e–mail.

Avantatges:

1. Personalització dels missatges. Saps qui és i quin perfil té i, per tant, pots adaptar el missatge al client.

2. Permet establir una relació a llarg termini amb els clients. Es crea un contacte.

3. També pots establir un diàleg amb aquest públic. Demanen una acció i el públic objectiu la fa o no.

ESTRUCTURA

1. Sobre de fora: Té una frase o pregunta. El sobre acostuma a contenir imatges i frases que despertin la curiositat, han de seduir.

2. La carta: És el document més important per que conté la informació que vol transmetre l’organització.

2.1: Ha d’haver a la part superior esquerre la identificació de l’entitat que envia la carta.

2.2: Salutació inicial. En to informal i familiar però correcte. Sempre és millor si pots dirigir de forma personalitzada, amb nom i cognoms.

2.3: El primer paragraf ha d’anar la informació clau. El benefici principal que s’ofereix.

2.4: La resta de paràgraf es desglosen la resta d’idees i característiques.

2.5: Proves enquestes o testimonis. Si es poden aprovar o certificar allò que s’ofereix millor. Dóna credibilitat.

2.6: El preu sempre s’ha de destacar si és competitiu. Si no ho és, no cal destacar-lo.

2.7:

2.8: Mecanismes de reducció de riscos. N’hi ha tres: Tornar diners en cas que no sigui el desitjat; que deixin un temps de prova; i la recompra de productes.

2.9: Els terminis de compromís que se li demana al client. _{Ex: que el client es faci soci o compres periòdiques, etc.}

2_.10: Els incentius que se li donen al client per acabar-lo de convence’l. _{Concursos, regals, sortejos...}

2_.11: Paràgraf final de la carta. Resumeix breument els beneficis principals de l’oferta i moltes vegades posa un límit de temps.

2.12: Despedida que ha de ser cordial però no massa formal.

2.13: La signatura del director.

3. Díptic o catàleg: S’afegeix per tal que el client tingui informació addicional.

4. Full de resposta: Full en el que s’ofereix la possibilitat de rebre mostres o participar en concursos, etc. I així poder personalitzar més els missatges.

5. Sobre amb el franqueig pagat: per tal d’enviar el full de resposta.

Redacció en Relacions Públiques- T9

TEMA 9: LES RELACIONS PÚBLIQUES I LES NOVES TECNOLOGIES

IDEES BÀSIQUES

Avantatges

1. La primera gran avantatge és un estalvi en despeses molt important.

2. Un altra avantatge és que tot el que és comunicació online es caracteritza per la interactivitat, s’abandona la unidireccionalitat.

3. També que permet que es pugui captar o recopilar informació de la gent.

4. Permet captar la essència dels usuaris i enviar missatges personalitzats.

5. Permet que les dades estiguin sempre actualitzades.

CAMPANYES DE CORREU ELECTRÒNIC:

Sistema de comunicació online totalment personal i individualitzat que suposa l’intercanvi de missatges i permet l’enviament de textos però també de gràfics, imatges, fotografies, vídeos, etc... És l’eina d’Internet més utilitzada. Per a fer-la, el primer que és necessita és un llistat de dades o correus AMB PERMÍS DELS SEUS USUARIS, sinó es considera spam i pot ser sancionat.

COM CONTACTAR AMB LA BASE DE DADES:

a) A través de subscripció de newsletters

b) A través de formularis a les webs

c) A través d’enquestes

d) A través de chats

COM HA DE SER EL MAIL?

1. La identificació de l’emissor: a la part superior, que quedi clar qui l’envia.
Logotip + nom de la empresa

2. La salutació inicial al destinatari: millor si és personalitzat.

3. El primer paràgraf: ha de contenir la informació clau. És el més important comunicar els avantatges que li oferim al destinatari llegint aquest document.

4. Acomiadament i tancament: ha d’anar el nom complet de la persona de contacte, el nom de l’empresa, la web de l’organització, el mail, telèfon, fax... per a poder contactar.

NEWSLATTERS ONLINE O REVISTES D’INTERNET:

És un butlletí d’informacions digital que es composa d’articles d’un tema determinat realitzat i distribuït per una organització emissora. Se sol distribuir per correu electrònic sota consentiment del receptor. Normalment, la seva subscripció és gratuïta i es fa a través del lloc web.

1. La seva funció és establir una comunicació periòdica i contínua.

2. És un sistema de comunicació únic per que les organitzacions creïn relacions amb els seus públics.

3. Posseeixen una periodicitat concreta que s’ha de mantenir.

4. La seva accessibilitat pot ser molt diversa; n’hi ha de oberts i de tancats. N’hi ha que són gratuïts i n’hi ha de pagament.

ESTRUCTURA QUE HA DE TENIR

1. Ha de tenir un encapçalament: amb el nom del butlletí. Hi ha d’haver la seva temàtica, a poder ser. Hi ha d’aparèixer número i data d’edició. Si té moderador o persona de contacte hi ha de sortir el nom i la manera de contactar amb ells. També l’adreça web de l’organització i es pot posar que ‘el butlletí mai serà distribuït sense el permís de l’usuari.

2. El seu cos del document: ha de contenir -els que són més de notícies- una part de la notícia i, si vols llegir, un enllaç a la web de l’organització. Pot contenir ofertes comercials, no només notícies...

3. El seu tancament: ha de contenir, normalment, les dades d’identificació de l’organització: nom, adreça web, correu, eslògan si en té... i també indicacions de copyright.

PÀGINES WEB

Un conjunt d’arxius web que comprenen una pàgina d’inici i la resta de pàgines. És una tècnica de comunicació bàsica que en poc temps s’ha implantat en tot tipus d’empresa, institució, però fins i tot hi ha webs de concursos, congressos, esdeveniments etc. No hi ha una organització actualment que no tingui una web.

CARACTERÍSTIQUES

1. Permet comunicació però també transaccions: pots comprar, inscripcions a activitats, etc.

2. Interactivitat: Permet que els usuaris naveguin a través d’ella.

3. Manca d’introsivitat: Si no entrés no molesta. No es com enviar cartes o missatges. La web no entra introsivament a la nostra vida.

4. Són Personalitzables: Pots personalitzar canviar la portada, et saldua de forma personalitzada, etc.

ASPECTES QUE CAL CUIDAR PER TAL DE SER EFECTIVES

1. A de ser de fàcil localització.

2. La velocitat és molt important.

3. Usabilitat: Totes les característiques de facilitat d’ús. Que puguis tornar a la homepage fàcilment.

4. Disseny: Si es “cutre” no dóna gens de credibilitat.

5. Contingut: El contingut ha de ser interessant. I que es pugui trobar el que es busca.

6. S’ha de dirigir a un públic concret. Ha d’anar enfocada amb aquests públics.

7. Interactivitat permet a l’usuari la possibilitat d’entrar, sortir, entrar en jocs i navegar per la web.

ESTRUCTURA DEL TEXT

1. Encapçalament inicial: Nom de la pàgina, logotip, alguna fotografia, l’opció a diferents idiomes, etc. És la presentació al document.

2. Sentit de l’organització

3. Llista de continguts: Barres horitzontals o verticals amb un llistat dels continguts.

4. Noticies: Generalment es composa de diferents noticies. Espai on l’organització anomena últimes novetats etc. Aquest apartat pot ser de diferents formes: poden posar noticies o notes escrites per ells o el que els mitjans han publicat sobre ells o bé, dirigit als periodistes.

5. El contacte de l’usuari amb el Relacions Públiques de la web: El contacte ha de ser o bé per telèfon, o bé per correu, o altres contactes alternatius.

6. Apartat d’ajuda a l’usuari: Com el de les FAQ’s, formularis de reclamació, enquestes o taulells d’anuncis per que els usuaris puguin interactuar.

7. El mapa web: És bàsic i fonamental. Sobretot si la web és molt gran.

8. Buscador intern: És molt important.

9. Llista d’enllaços a llocs relacionats: No els hi interessa a totes les webs. Ja que, no li interessa que l’usuari navegui per altres webs. Tot i això els usuaris ho agraeixen.

10. Imatges gràfiques i fotogràfiques: La visualitat és molt important.

11. Informació sobre la pròpia organització: Descripció de l’organització, accions de relacions públiques, Responsabilitat Social Corporativa, etc.

12. Informació sobre els productes o serveis: Llistat de productes, característiques, història de productes o serveis, promocions, campanyes de publicitat, etc.

13. Documents de Relacions Públiques on-line: Memòries, opuscles, Newsletters, etc.

14. Recursos interactius:

15. Tancament de la web (a baix): Nom i logotips de patrocinadors, avisos legals i les dades de l’organització emissora.

BLOGS

Els blogs d’entitats, s’anomenen blogs corporatius. Són tècniques de comunicació on-line, a través dels quals, una organització es comunica amb els seus públics mitjançant una veu humana.

A diferència de la web és molt més personal. Humanitza les organitzacions.

CONTINGUT

1. Ha de tenir la presentació o nom del blog. Pot ser blog de l’empresa o d’un dels components de l’empresa.

2. Ha d’haver un apartat sobre qui és l’autor.

3. Comentaris de l’autor i dels usuaris respecte el que ha escrit. Si no ho permet, és més recomanable tenir una web.

4. S’aconsella una fotografia per cada post.

5. Ha de tenir un buscador intern, per buscar en els arxius anteriors.

6. Blogroll: Llistat de blogs i webs relacionades.

7. Llista d’arxius anteriors.