Redacció en Relacions Públiques- T4

Tema 4: COMUNICACIÓ INTERNA

IDEES BÀSIQUES

Cada vegada és més important a les organitzacions. Es tracta d’una filosofia que regeix a tota una empresa i que s’apliqui a diari. El director ha de tenir als seus treballadors motivats, informats, contents i que se sentin totalment involucrats a l’empresa.

Cal tenir-los:

1. Motivats
2. Identificats amb els objectius i valors de l’empresa
3. Contents
4. Informats
5. Altres

Complint aquests requisits s’aconsegueix treure molt més profit de la feina, i tindrà millor relació amb els clients.

DOCUMENT 1: CARTA DE BENVINGUDA A NOUS TREBALLADORS

El primer contacte que té l’empresa amb el treballador i que l’intenta motivar i transmetre sentiment de pertinença a l’empresa. Té com a finalitat donar la benvinguda al treballador. La fa un RRPP i la signa o bé el director general o bé el director de recursos humans. No té cost i és importat per començar amb bon peu.

És molt millor enviar-la per correu a casa que no per e-mail. Però també es pot fer.

CONTINGUT

1. Salutació: Ha de ser personalitzada i cordial. Es pot tractar de tu, però cal veure el perfil de l’empresa i sempre, és molt més recomanable tractar de vostè. “Estimat Sr....”

2. Donant la benvinguda: “És un honor donar-li la benvinguda a la nostra empresa...”

3. Donar una afirmació de seguretat laboral: Treure-li els nervis, tranquil·litzar-lo, informar-li d’on Treballarà, és a dir, unes pinzellades de l’empresa. Es fa referència a la categoria, al prestigi i a la relació fructífera que esperen que s’estableixi entre l’empresa i aquest nou treballador al que estem escrivint.

4. Informació sobre aspectes d’identitat de la companyia: Comunicar els valors, objectius i filosofia de l’empresa. La cultura corporativa.

5. Nombrar breument les fites aconseguides: Tot allò del que són líders, que han guanyat. Si n’hi ha moltes, dir les més rellevats i recents.

6. Nombrar els objectius de futur: Dir que pretenem de cara al futur. Per tal de motivar-los a implicar-se en l’empresa i intentar aconseguir que s’impliquin.

7. Despedida: Tancar la carta amb formules de “Rebi una cordial salutació”, “Atentament”...

8. Signatura: Millor que sigui del director general que no el de recursos humans.

DOCUMENT 2: MANUAL DE BENVINGUDA A NOUS TREBALLADORS

Petit manual que s’entrega al treballador quan entra per primera vegada en una empresa. La seva funció és informar, motivar i donar a conèixer als treballadors la companyia, la seva filosofia, valors... i les normes bàsiques, les quals li serviran per ubicar-se, adaptar-se, normes de comportament, etc. Per tal que s’adaptin i facilitin la integració dels treballadors.

CONTINGUT

1. Portada: Títol que identifiqui el document que és. Ha de tenir el nom i logotip de l’empresa. També a d’incloure l’any del manual (únicament en empreses molt grans).

2. Índex o sumari: Saber a quina pàgina es troba una informació determinada.

3. Introducció: Carta del director o president o carta de benvinguda. S’exposen els valors, objectius, intentar fer una carta motivadora.

4. Breu història de la companyia: Un resum en una o dues pàgines, per tal de situar al nou treballador. On surti què i com han fet les coses i quins resultats han aconseguit.

5. Breu descripció de la companyia i de la seva activitat.

6. Estructura de la companyia o organigrama: És bàsic, sobretot si l’empresa és molt gran. És important per saber amb qui t’has de comunicar i com, cal saber qui és gerent, qui és el director general, els diferents directors dels departaments, etc.

7. El lema de la companyia: En el cas que l’empresa no funcioni amb lema, es poden incloure els valors i objectius, sempre i quan no es repeteixi en excés.

8. Visió de la companyia: Indica cap on vol anar, cap a on vol evolucionar l’empresa. Els objectius, etc.

9. Missió de la companyia: Els objectius en concret, la filosofia de l’empresa.

10. Els valors o cultura corporativa

No sempre cal posar tots aquests apartats (7, 8, 9, 10) a no ser que l’empresa ho tingui molt preparat.

11. Operatives comuns per treballadors: Fitxatge del personal, acreditacions per entrar a treballar, quan i on fitxar. Coses pràctiques que tothom ha de saber.

12. Recomanacions a l’actuació del personal o bones pràctiques: Informar al treballador sobre el funcionament de l’organització, on es pot menjar, on es pot fumar, puntualitat i assistència, absències etc.

13. Serveis al personal: Cafeteria, guarderia, àrees de descans, transports, saluts, contractes amb gimnasos, etc.

14. Reglament de treball: Conté les funcions i responsabilitats que ha de fer el treballador.

15. Normes de seguretat: És molt important. Depèn de l’empresa (no és el mateix a un hospital, a una empresa com Repsol que en una escola) i també inclou què passa si no es compleix allò que es requereix. En aquest apartat també s’ha de posar que fer en casos d’emergència.

16. Normativa de mediambient: Saber què aplica l’empresa.

17. Polítiques d’imatge de la companyia: Hi ha empreses que cuiden molt la seva imatge. Des de com s’ha d’anar vestit, fins la higiene, pírcings, etc.

Aquests 17 punts és tot el què pot tindre, però no té per què estar tot inclòs. Es tracta d’un document intern, que se li donen als treballadors en mà. No estan massa treballat a nivell de format. Sinó que es busca una bona presentació i s’entrega enquadernat en espiral, però no té un disseny molt espectacular.

DOCUMENT 3: BUTLLETINS INFORMATIUS, DIARIS I REVISTES INTERNES.

Són unes publicacions periòdiques (depèn de l’empresa pot ser cada mes, cada dos mesos, cada any...), han de ser habituals, tot i que hi hagi mola feina i tregui temps o que no hi hagi masses noticies, s’ha de publicar igualment. Cal tenir en compte quan la traiem per tal que no ens agobi massa en els mesos de feina, és a dir, si sé que el mes de Desembre és un mes de molta feina procuraré publicar-la al novembre o al gener però no al desembre. La utilitzen les organitzacions per comunicar-se amb els treballadors. A part d’informar ha de crear una relació amb els treballadors. Sentiment de pertinença, motivar als treballadors, etc.

TIPUS

BULLETINS INFORMATIUS O HOUSE ORGAN

Són publicacions informals no molt extenses. El seu format no té molta qualitat, blanc i negre, pot sr de poques (3 ó 4) pàgines, però és un contacte amb el treballador.

Es pot fer tant en paper com on-line. En paper, però, hi ha més possibilitats de llegir-lo.

DIARIS

Tenen format de diari. Tampoc són de massa qualitat ni elevada, però són més extensos que els primers.

Són molt adequats per les empreses que tenen moltes noticies. Tenen un pressupost baix.

REVISTES D’EMPRESA

Publicacions de més qualitat amb paper satinat, a color, tenen articles llargs, amb fotografies. I solen ser publicacions més duradores i prestigioses. Són molt més cares.

Les empreses que fan aquest tipus de revistes, les fan de tant en tant per tal de que se la puguin anar mirant.

CONTINGUT GENERAL DE LES 3 DOCUMENTACIONS

1. Portada: Ha de contenir el títol de la publicació, no té per que ser el nom de l’empresa. Ha de tenir el logotip de la publicació, tot i que també pot tenir el nom i logotip de l’empresa. També ha d’haver el número i data de la publicació.

• Tipus revista tindrà un muntatge amb el títol de la revista.
• Tipus diari, serà com un diari amb títol i inici de les notícies més importants.
• House organ, serà tipus tabloide.

2. Índex de contingut o sumari: depèn de l’extensió.

3. Escrit o carta inicial del president: Més a la revista que al diari.

4. Contingut de les pàgines interiors:

• Noticies sobre l’entitat: Si l’entitat ha canviat de director, si s’ha traslladat, si està en nous llocs i ha ampliat fronteres. Intentar que siguin coses positives, tot i que si hi ha alguna errata general és important que tothom ho sàpiga.
• Notícies personals sobre els propis treballadors: Premis que li han donat a un, si algú ha tingut un fill, casaments, defuncions. Depèn de l’empresa, per exemple, si és una empresa gran, la informació és més humana i més propera, intentar fer caliu.
• Actes socials i festes de l’organització: Que s’han anat fent.
• Articles d’interès pels treballadors sobre temes externs: Com per exemple, cartellera, cursos, algú fa un apartat de cuina.
• Taulell d’anuncis, cartes: Fer un apartat on puguin demanar coses, altres.
• Pot incloure: Pot incloure Jocs, passatemps, acudits, o altres.

En ocasions es permet als treballadors escriure quelcom sobre algun tema què sap i té informació. Que hi participin.

5. Contraportada: Els diaris solen tenir una noticia final interessant. En canvi, les revistes acostumen a acabar amb temes de copyright i altres.

FORMAT

Depèn de l’empresa. Poden ser via on-line, rebre-la a casa per correu, es poden deixar a les bústies o taules del treballador, o s’entreguen amb la nòmina, etc.

Els houseorgan segur que no s’envien per correu.

Redacció en Relacions Públiques - T3

TEMA 3 - PLANIFICACIÓ DE LES ORGANITZACIONS

La qualitat més important d’un RRPP és la planificació, ja que si primer no tens uns bons ingredients la recepta no funciona.

AVANTATGES DE LA PLANIFICACIÓ

La planificació

- T’ajuda a anar directament al gra, per tal d’estalviar la feina supèrflua.

- Millora l’efectivitat.

- Comporta una visió a llarg termini. Tot ha d’estar planificat i coordinat.

- Fomenta la proactivitat. Si planifiques t’avances a les coses, i així donar solucions abans.

- Facilita la resolució de conflictes.

EL PROJECTE DE CAMPANYA DE RELACIONS PÚBLIQUES

Un cop elaborat el projecte es mostra al Director General i, un cop aprovat, es passa a escrit.

DEFINICIÓ

És un document que descriu i planifica una sèrie d’accions que es proposen fer en una organització per aconseguir uns objectius en un termini establert.

En RRPP el projecte mes característic és la campanya de Relacions Públiques. Per tant, són uns documents que s’elaboren per ser presentats a la direcció, els quals les han d’aprovar o fer les modificacions pertinents.

Normalment les campanyes es planifiquen d’any per any. Cap a finals d’any es comença a preparar el projecte de la campanya comunicativa que es realitzarà l’any següent. Per tant, els projectes de RRPP faciliten la presa de decisions, perquè són una plasmació per escrit del projecte de la campanya.

CONTINGUTS

1. Portada:

Ha de tenir

- El títol (Normalment és semblant a “Projecte de campanya 2011”)

- Logotip de l’organització

- El nom de l’autor i el càrrec que ocupa.

- Data en que s’ha fet el projecte a nivell general _{Ex: Octubre 2010}

2. Índex o sumari

Ha de contenir els apartats principals.

3. Resum de tot el document.

4. ^IMP Els objectius i beneficis. Ben detallats, argumentats i explicats, i així convenç-se’ls per tal que aprovin el projecte i et facilitin el diners per realitzar la campanya. Si cal és poden especificar els objectius i beneficis per cada públic.

5. Metodologia. Descripció detallada de les tasques, accions concretes, què, quan i com es faran.

6. Pressupost. És molt important i cal detallar-lo per partides. Cal ser el més ajustats possibles. Cal calcular una mica més de diners per imprevistos.

7. Cronograma. És una planificació dels temps en que s’han de fer cadascuna de les accions i gràfica, es presenta gràficament. Hi ha diferents tipus:

- Diagrama de Gantt: Es una representació en línies horitzontals i verticals. L’horitzontal marca els temps (ja sigui per dies o setmanes), i en les verticals es marquen les accions (exemple: contractació d’un stand, d’un decorador, disseny dels opuscles, etc.). I així es controlen els temps i les activitats que es fan.

- Diagrama de Pert

8. Format que ha de tenir el document. Si és un document intern ha de tenir un format agradable però no ha de tenir un disseny excessivament treballat que impliqui gastar-se diners. Tot ha de ser clar i concret.

LES MEMÒRIES

DEFINICIÓ

És un document que mostra una relació d’activitats realitzada per una organització. Va detallant totes les activitats i accions que s’han dut a terme. En RRPP s’han generalitzat molt les memòries de Responsabilitat Social Corporativa.

En un principi les memòries van sorgir com a memòries de Responsabilitat Social Corporativa.

Cal distingir dos tipus de memòries:

A) LA MEMÒRIA DE RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA (RSC)

Memòria de Responsabilitat Social Corporativa o de Sostenibilitat: Són memòries externes. Es fan de cara als públics externs per mostrar les accions sostenibles i de responsabilitat social que ha realitzat l’organització.

Les accions de RSC són en àmbit social, culturals i medioambientals.

D’un temps enrere fins a l’actualitat el concepte de RSC s’ha ampliat, abans eren més de cara als públics externs. Les empreses ara volen ser responsables però també sostenibles, es preocupen per tots els públics tant interns com externs, a tots els nivells, intenten aporta’ls-hi tots els beneficis possibles.

És un document extern, d’imatge i que tots els públics coneguin totes les accions que fa l’organització.

Global Reporting Initiative: Podem trobar tot el que cal per fer una memòria de Responsabilitat Social Corporativa.

COM S’HA DE FER

1. Una portada: Títol (“Memoria de sostenibilitat”, “Memòria de RSC”...), Nom de l’organització i el logotip, l’any en el que s’ha fet i alguna imatge o fotografia. Són documents d’imatge que representa el que hi ha dintre.
2. Índex o sumari on explica tot el que conté la memòria.
3. La carta del president. Sempre ha de ser present. La carta ha de ser de la següen manera:

o Títol: Pot ser estàndard (“Carta del presidente”) o creatiu (“El buen camino”, “logros conseguidos”)

o Està escrita en primera persona del plural. Sempre ha de presentar un to positiu i optimista, encara que les coses no hagin anat massa bé. És on s’expliquen les activitats que s’han anat fent i de nous reptes per anys vinents i pel futur.

o L’extensió ideal és d’una i com a màxim dues pàgines.

4. El resum. El qual ha de tenir com a molt 5/6 pàgines i ha de resumir tot el contingut.
5. Contingut.

Introducció sobre l’organització (“sobre la organización”...) nom, principals marques o productes, estructura i organigrama, localització de la seu principal, països on es coopera, mercat on està present i dimensions de l’organització _{nº de treballadors, sucursals...} canvis significatius que hi ha hagut aquell any i premis rebuts. Allò que fa l’empresa a nivell general, de forma breu.

6. Estratègia de Responsabilitat Social

Visió i valors de l’empresa, el compromís que té l’empresa, cultura i identitat, relació amb els públics, objectius generals de responsabilitat social, altres.

7. ^IMP Activitats de Responsabilitat o Sostenibilitat realitzades.

És la raó de ser de la memòria. Explicació de les diferents accions que s’han anat fent. I sol contenir:

o Totes les activitats de Responsabilitat Social amb els treballadors (

Salaris, solidaritat redistributiva, models de recursos humans, treballs a persones amb discapacitat, donen primes i premis, programa d’avaluació i motivació dels treballadors, política de condicions de seguretat social, resolució de conflictes i representació sindical, benefici social dels treballadors, reconeixement del personal i iniciatives de comunicació amb els treballadors. Només es posa allò que l’empresa realment faci.

o Activitats de Responsabilitat amb els clients

Codi de tracte i conducta amb els clients, estadístiques de satisfacció dels clients, reclamacions, incidències i tracte rebut.

o Activitats de Responsabilitat social amb la comunitat

Creació de fundacions per ajuda sanitària, ajuda humanitària al tercer món, creació de centres d’acollida, ajudes a ONG’s, campanyes educatives, patrocinis culturals –d’art, musicals, restauració...- i moltes altres.

o Activitats de Responsabilitat amb els accionistes

La xifra d’accionistes que tenen, els productes que tenen pels accionistes, la rendibilitat obtinguda per les accions i la política de distribució de dividends.

o Activitats de Responsabilitat amb els Proveïdors

Polítiques responsables de compres i pagaments i creació de relacions estables amb els proveïdors.

o Activitats del Govern Corporatiu.

La direcció de la organització es compromet a ser responsable. (Si es comprometen a transparència total. Si el consell està igual equilibrat. Igualtat de drets...)

o Activitats de compromís amb la marca

Que la marca estigui present a tants llocs, el plan de imatge de marca, totes les accions que donin prestigi a la marca.

o Accions de Responsabilitat mediambiental

Controls de consum, auditories i controls mediambientals, reciclatge i tractament de residus, finançament de projectes d’energia renovable, etc.

8. Premis, reconeixements i certificacions. Mostrar el reconeixement a totes les accions i treballs que fan.
9. Procés d’elaboració de la memòria (Opcional) Qui ha participat amb la memòria, si estan d’acord o en desacord...
10. Informe de validació i revisió independent. Certificat que ho fan empreses de control de qualitat o notaris. És un paper segellat i signat que certifiquen que tot allò que es diu és veritat. Dona credibilitat a tot el document.
11. Format. És un document extern i d’imatge. Crear una bona imatge de l’empresa. Cal invertir i que la impressió i el disseny sigui de qualitat i “preciós”

B) LA MEMÒRIA

La memòria: La demana el superior perquè presentis el llistat de coses que has fet. Per tal de tenir un control de les accions i activitats.

Dret públic i privat- BLOC 1 - TEMA 3 (3.2)

BLOC 1- TEMA 3 (2ª part)- EL DRET SUBJECTIU. Les coses com a objectes del dret.

IDEES BÀSIQUES

Es defineix con un acte integrat per una o varies declaracions de voluntat privades, dirigides a la producció d’un determinat efecte jurídic. A les que el dret reconeix com a base del mateix. Una vegada complerts determinats requisits i, dins dels límits que el propi ordenament jurídic estableix. _{un contracte (són diverses declaracions de voluntat}

CLASSES DE NEGOCI JURÍDIC

1. Si són unilaterals o bilaterals.

Són unilaterals > quan neixen amb una sola declaració de voluntat _Donació

Són bilaterals > quan necessiten més d’una declaració de voluntat per crear-se. _Contracte

2. Intervius o mortis causa

Intervius > Aquells negocis jurídics creats durant la vida de les persones. Les persones que el creen han d’estar vives.

Mortis causa > Produeixen els seus efectes amb la mort de la persona _{per exemple: el testament}

3. Onerosos i gratuïts

Onerós > hi ha intercanvi de prestacions entre les parts. _{ex: compravenda}

Gratuïts > No hi ha intercanvi de prestacions.

4. Solemnes o no solemnes

Solemnes > Aquells en els que la llei exigeix una determinada forma. _{Ex: donació d’un immoble s’ha de fer en escriptura pública, davant de notari.}

No solemnes > Aquells que la llei no exigeix una determinada forma per la seva validesa. _{ex: una compravenda, és vàlida amb un document privat)}

5. Típics o atípics

Són típics > si estan regulats per llei . _{Ex: un contracte d’arrendament}

Són atípics > Quan no tenen una regulació específica_{. Ex: contractes a nivell informàtic.}

ELEMENTS DEL NEGOCI JURÍDIC

Poden ser de tres classes:

1. Essencials: Aquells imprescindibles per l’existència del negoci jurídic. Poden ser:

I. Comuns : son aquells que estan en tots els negocis jurídics. I són el consentiment, l’objecte i la causa. _{exemple: en un contracte de compravenda ha d’haver el preu i l’objecte.}

II. Especials: Són aquells que trobem en cada tipus específic de negoci jurídic.

2. Naturals: Són aquells que generalment acompanyen al negoci i que poden ser eliminats per la voluntat dels interessats. _{exemple: en un contracte de compravenda ha d’haver el preu i l’objecte. Però un element natural en la venda d’una casa es pot incorporar un plànol amb les mides de la casa.}

3. Accidentals: Són aquells que poden incorporar els interessats en funció del principi d’autonomia de la voluntat. Són tres:

I. La condició: És un esdeveniment futur i incert del que es fa dependre el naixement o l’extinció del negoci. _{exemple: és usual quan algú rep una herència, que es posi a la venta abans de posar-lo a la venda. I que pacti amb els compradors que es farà la venda quan ja el tingui registrar.}

II. Termini: Pot ser suspensiu o resolutori segons si els efectes es produeixen abans o després d’un determinat moment. Pot ser determinat o indeterminat però ha de ser cert. Té referència amb el temps i a partir d’un moment o s’acaba o comença.

III. Mode: És la carga o gravamen que constituint una obligació accessòria, s’imposa el beneficiari en els negocis jurídics gratuïts. _{Per exemple testaments o donacions.} I representa un límit o restricció a la liberalitat del beneficiari. _{Ex: una persona fa una donació d’una finca amb valor històric a l’ajuntament de la donació i l’ajuntament passa a ser propietari però te una càrrega (condició) implantada pel donant.}

La diferència és que el mode és un negoci gratuït i la condició, no.

LA REPRESENTACIÓ

Quan es celebra un negoci jurídic es pot actuar en nom propi (compareix el propi interessat) o per compte del interessat.

En la representació el representant substitueix jurídicament al interessat. La representació pot ser voluntària _{exemple: el representant d’un futbolista} quan ve conferida pel propi interessat o pot ser legal _{exemple: un incapacitat precisa d’un tutor.}, quan ve imposada per la llei.

INEFICÀCIA DELS NEGOCIS JURÍDICS

És la falta o carència d’efectes del negoci jurídic. Causes:

1. La falta d’algun element essencial per la seva formació. Si manca algun d’aquests elements essencial el negoci jurídic, aquest serà nul.

2. La celebració d’un negoci jurídic vulnerant una prohibició legal. Pot comportar la nul·litat absoluta del negoci.

3. Existència d’un vici o defecte. Si aquest és subsanable el negoci quedarà anul·lat en funció de la subsanació. Si el vici o defecte és insubsanable el negoci jurídic és nul.

4. Que el negoci produeixi una lesió o perjudici a una de les parts. En aquest cas seria possible la rescissió. _{exemple: si compres a Catalunya un immoble per menys de la meitat del valor que té l’immoble en realitat, el venedor té 4 anys per demanar la rescissió}

5. Aparició de causes sobrevingudes i imprevistes amb posterioritat a la celebració del negoci que deixen sense efecte i això comporta la resolució del negoci.

PROVA DELS FETS I ACTES JURÍDICS EN GENERAL

La prova és el conjunt de recursos que poden utilitzar-se per obtenir la demostració de l’exactitud d’un fet del que depèn l’existència d’un dret. En els procediments judicials, és a on la prova adquireix més rellevància.

ELS MITJANS DE PROVA:

1. Els documents públics: Són els autoritzats per una administració pública o per un notari.

2. Documents privats: Són els elaborats entre particulars sense intervenció d’un funcionari públic que els autoritzi. _{exemple: contracte de lloguer (entre arrendador i arrendatari. Només té efecte entre ells dos mentre que els documents públics en tenen per a tothom, però tenen la mateixa validesa. // O un xec}

3. La confessió: pot ser judicial o extrajudicial. És la declaració en la que una persona reconeix com a cert un fet.

- Judicial: si es produeix en aquest marc té la condició de judicial.

- Extrajudicial: si es fa fora del procediment judicial _{reconeixement d’un deute davant d’un notari}

4. Prova pericial: Les fan els pèrits. Són els informes i dictàmens d’una persona especialitzada que es manifesta sobre una qüestió controvertida.

5. Prova testifical: És la declaració de persones que no són part en un procediment judicial i que tracen sobre els fets objecte d’aquest procediment.

6. Reconeixement judicial: Consisteix en que el jutge aprecia directament els fets.

7. Presumpcions: Són una prova indirecta que consisteix en deduir d’un fet base un fet conseqüència. És l’averiguació d’un fet desconegut deduint-lo d’un altre conegut.

Dret públic i privat- BLOC 2 - TEMA 1.3

BLOC 2 - TEMA 1 (3ª Part): EL DRET CIVIL. Contractes en general

IDEES BÀSIQUES

Un contracte el definiríem dient que existeix des de que una o varies persones consenteixen en obligar-se, respecte d’altres a donar alguna cosa o realitzar algun servei.

Els contractes representen una manifestació de l’autonomia de la voluntat de les parts contractades. Què podran establir els pactes, clàusules i condicions. Que estimin convenient sempre que no siguin contraries a la llei, a la moral o a l’ordre públic.

CLASSIFICACIÓ DELS CONTRACTES

Els podem classificar de varies formes:

PER LA NATURALESA DELS SEUS VINCLES.

1. Unilaterals: només hi ha obligacions per una de les parts. _{Ex: la donació}

2. Bilaterals: Obligacions per totes les parts. _{Ex: Contracte d’arrendament}

PER LA FINALITAT

Trobem els contractes

1. Onerosos: Són aquells que existeixen prestacions per les dues parts.

I. Commutatius: Quan les prestacions són equivalents. _{Ex: compravenda. S’està pagant com a preu allò que val la cosa}

II. Aleatoris: Quan no poden ser equivalents. _{Ex: pot ser una assegurança o un contracte d’arrenda vitalícia}

2. Gratuïts: Només hi ha prestacions per una part.

3. Remuneratoris: Tenen lloc quan es gratifica un servei no exigible jurídicament. _{Ex: propina}

PELS REQUISITS NECESSÀRIS PER LA SEVA FORMACIÓ

1. Contractes reals: A més a més del consentiment de les parts, s’exigeix l’entrega material de la cosa per una de les parts a l’altre. _{Ex: contracte de dipòsit.}

2. Contractes consensuals: Es perfeccionen amb l’acord de voluntats de les parts contractants.

3. Contractes Solemnes: Exigeixen per la seva celebració una determinada forma o una forma especial. _{Ex: donació d’un bé immoble s’ha de fer en escriptura pública davant de notari.}

PER LA SEVA REGULACIÓ

Són aquells que tenen individualitat pròpia i una legislació o regulació especial. _{Ex: contractes d’arrendaments urbans.}

Contractes innominats: Són aquells que es regeixen per les regles generals de la contractació.

PER LA SEVA NATURALESA INDEPENDENT O RELACIONADA

Trobem:

1. Contractes preparatoris: Tenen per objecte un tràmit preliminar i necessari, aplicable a la celebració d’altres contractes posteriors. _{Per exemple: Contracte de mandat.}

2. Contractes principals: Són els que compleixen per si mateixos una finalitat contractual pròpia, sense cap relació necessària amb cal altre contracte. _{Per exemple: una compravenda, contracte d’arrendament.}

3. Contractes accessoris: Només poden existir en relació a altres contractes anteriors. _{Per exemple: El contracte de fiança i el contracte de préstec hipotecari.} És a dir, són contractes previs a un contracte principal, depenen d’aquest.

PRECONTRACTE

Precontracte o promesa de contracte, en si mateix és un contacte en el que les parts es comprometen a celebrar en un futur un altre contracte que, en aquell moment, no poden o no volen concloure.

Representa l’atribució a una de les parts contractants de la facultat de perfeccionar unilateralment un contracte. És una opció i, si s’exerceix, el contracte quedarà perfeccionat.

Representa, també, una facultat unilateral de determinar un resultat. _{Per exemple: un contracte d’opció de compra es pot considerar un precontracte.}

ELEMENTS DEL CONTRACTE

Són aquelles condicions que integren el contracte i contribueixen a la seva formació. Els elements essencials poden ser de tres classes:

1. Comuns: Propis de tots els contractes.

Els elements essencials, si falta algun el contracte no és vàlid, comuns són tres:

I. Consentiment dels contractants: es la base del contracte i consisteix en l’acceptació per part de les parts contractants de les condicions del contracte.

Té tres requisits:

- Capacitat dels contractants: Han de tenir capacitat legal per fer el contracte. No poden contractar les persones subjectes a incapacitat i les que tenen la capacitat d’obrar restringida. Degut a que aquestes persones estan subjectes a unes circumstàncies que els impedeixen realitzar determinats actes jurídics.
Tampoc poden contractar les persones subjectes a prohibicions legals.

- La voluntat: El consentiment representa la voluntat contractual. La qual es forma com a resultat de la conjunció de les voluntats de les parts contractants. La voluntat ha de ser conscient i lliure. Serà nul el consentiment donat per error, violència o intimidació.

- La declaració:

Ø És l’exteriorització del consentiment. I pot ser:

· Expressa: Quan s’exterioritza de forma clara i concreta. _{Ex: Contracte d’arrendament escrit.}

· Tàcita: Quan es dedueix dels actes i comportaments de les parts contractants. . _{Ex: Contracte d’arrendament verbal.}

Ø El silenci pot ser:

Expressiu quan de les seves circumstàncies es dedueix uns acceptació tàcita _{“Cuando calla otorga”}

II. Objecte: És el contingut de l’obligació i el constitueixen les coses o serveis que són matèria de les obligacions. Com a requisits:

- Ha de ser real i possible

- És que sigui lícit o legal

- Que sigui determinat o determinable

És a dir, L’objecte seria per un banda la cosa venuda i per l’altra el preu.

III. Causa: És la finalitat immediata que persegueixen els contractants i són els motius individuals que els porten a realitzar el contracte. Té un caràcter intern, no és obligatòria explicitar-la i es presumeix la seva existència.

És a dir, allò que cada part busca, la seva intenció – una part vol adquirir un bé i l’altra vol un cèntims a canvi.

La causa ha de ser lícita i existent, del contrari comporta la nul·litat del contracte. _{En els contractes onerosos la causa per cada una de les parts contractants és la prestació que ha de realitzar l’altra part. En els contractes remuneratoris, la causa serà el servei o benefici objecte de la remuneració.}

2. Especials: Són aquells que existeixen en alguna classe de contracte

3. Especialíssims: Són aquells necessaris i imprescindibles en algun determinat contracte.

EFECTES DEL CONTRACTE

Són tres:

1. Els efectes generals del contracte o vincle obligatori: Es caracteritzen per crear un vincle obligatori. Els contractes són obligatoris en quant al seu compliment i les obligacions que comporten tenen força de llei entre les parts contractants. La seva obligatorietat es deriva de la voluntat contractual que està emprada per la llei i es fa extensiva a totes les conseqüències que, encara que no estiguin expressades, es derivaran de la naturalesa del contracte de conformitat a la bona fe, als usos i a la llei. _{Ex: Si compro una casa amb un pàrquing, el venedor m’ha de vendre el pàrquing legalitzat.} No es pot deixar el compliment d’un contracte a l’arbitri o voluntat d’un dels contractants.

2. Irrevocabilitat: Els contractes no poden ser modificats o revocats sense acord de les parts contractants excepte en els següents casos:

I. Que la revocació sigui per causa d’ingratitud _{el donatari tingui un mal comportament respecte al donant} o per supervivència _{que no esperessis un fill i de cop sí} i supervinència _{un fill que es cregui mort reapareixia} dels fills a les donacions.

II. Desistiment unilateral: en determinats contractes la llei fa culte a una de les parts per que segons quines circumstàncies es produeixin pugui desistir.

III. La facultat de demanar la resolució d’un contracte bilateral quan l’altra part incompleix la seva obligació. És a dir, que un contracte es resolgui si l’altre part no compleix amb el que estava dit.

IV. La resisió per lesió o per perjudici econòmic.

V. La revisió o modificació de les clàusules que pot fer una de les parts en els contracte d’arrendament segons estableix la llei.

VI. Suspensió, resolució o modificació del contracte per produir-se una alteració sobrevinguda de les circumstàncies que sigui imprevisible.

3. Relativitat: Consisteix en que els contractes només vinculen a les parts que intervenen o als seus successors. I no poden afavorir o perjudicar a terceres persones.

INEFICÀCIA DEL CONTRACTE

Quan un contracte és nul comporta la seva ineficàcia. Dues classes de nul·litats:

1. Nul·litat absoluta: Es produeix quan en el contracte falta algun dels elements essencials o quan s’ha celebrat infringint una prohibició legal. El efecte de la nul·litat és que el contracte no produeix efectes jurídics i es té per no realitzat.

2. Nul·litat relativa: Es produeix quan el contracte té un defecte subsanable. Per subsanar aquests defectes tenim les següents possibilitats o mecanismes:

I. La confirmació: Consisteix en que la persona que podria sol·licitar la nul·litat renuncia a fer-ho.

II. El reconeixement: És l’acte pel que se subsana el defecte.

III. La ratificació: S’aplica en els contractes celebrats en nom d’un altre i compareix el representat.

IV. La conversió: És la possibilitat de que una de les parts pugui fer valer de forma diferent a l’expressada la seva declaració de voluntat. _{Ex: fer veure que es fa una compravenda i en realitat es fa una donació}