TIS- Bloc 2 -Tema 1

TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ SOCIAL

BLOC 2 – TEMA 1: L’ENQUESTA PER QÜESTIONARI

CARACTERÍSTIQUES

1. No s’observen els fets directament, sinó a través de manifestacions verbals.

2. Es poden analitzar aspectes, objectius i subjectius.

3. Permet obtenir molta informació.

4. Conté preguntes estructurals (definides prèviament)

5. Parteix d’un disseny mostral (l’enquesta ha de ser probabilística)

6. És un mètode estàtic. Ens proporciona una instantània del moment en que es va registrar.

AVANTATGES

1. Més econòmic

2. Menys habilitat

3. Pot ser administrar simultàniament a un gran nombre de persones.

4. Garanteix certa uniformitat en les respostes

5. Garanteix l’anonimat

6. El subjecte pot valorar cada pregunta

TIPUS D’ENQUESTA

a. Fins científics

- Descriptiva

- Explicativa

b. Administració

- Personal

- Qüestionari per correu

- Enquesta telefònica

c. Contingut

- Fets

- Actituds, motivacions

- Opinions

d. Dimensió temporal

- Seccional

- Longitudinal

TIPUS DE PREGUNTES

SEGONS EL FORMAT DE RESPOSTA

a) Obertes

L’enquestat dóna una resposta lliure

b) Tancades

· Estrictament tancades

o Dicotòmiques: Sí. No. NS/NC

o No equilibrada _{Està a favor de l’avortament? Sí / No}

o Equilibrada _{Esta a favor o en contra de l’avortament? A favor / En contra}

o Equilibrada no forma _{Pensa que hauria de permetre avortar si ho desitja una dona embarassada o estima que no se li hauria de permetre fi a la vida d’un nen? S’hauria de permetre/No s’hauria de permetre.}

· Elecció múltiple

o Ventall de respostes: Alternatives diferents

o Preguntes d’estimació: Alternatives de resposta graduades _{Totalment d’acord, d’acord, en desacord, totalment en desacord}

c) Intermig

· Preformades (“cafeteria”): S’obliga a l’enquestat a respondre cada alternativa de resposta. És posa sí o no per tal d’evitar conclusions equivocades.

· Tancades amb ítem obert: L’última alternativa de resposta és oberta.

SEGONS LA SEVA NATURALESA

o De fets

Preguntes que pregunten fets relatius a la vida de l’enquestat _{Ex: té fills, té cotxe?},en teoria, fàcilment objectivables

o D’acció:

Preguntes relatives a activitats de l’enquestat _{Ex: a qui va votar a les passades eleccions?}

o D’informació

Volen saber en nivell del coneixement de l’enquestat sobre determinats temes. No s’ha d’abusar d’aquest tipus de preguntes perquè a la gent no li agrada admetre la seva ignorància.

o D’intenció

Fan referència a propòsits de l’enquestat _{Ex: a quin país viatjarà el proper estiu?}

o D’opinió

Preguntes sobre quin valor li mereix determinats aspectes o fets a l’enquestat. El subjecte avalua segons els seus criteris.

o D’escales subjectives

Demanen que l’enquestat es posicioni subjectivament en determinats aspectes, que la resposta del subjecte la doni de forma subjectiva.

• Interès à la resposta no ha de perquè coincidir amb la realitat. _{A quina classe social creu vostè que pertany?}

o Sobre expectatives

Referents a desitjos que l’enquestat vol que passin _{Ex: quines expectatives té de trobar feina?}

o Sobre motius

Utilitzades en enquestes explicatives, ja que intenten esbrinar les raons del perquè del comportament de les persones

§ S’ha d’anar en compte amb la seva formulació. _{Perquè fuma una persona}

_{· Perquè fuma vostè? à situa a l’enquestat a la defensiva, ja que es creu que s’ha de donar explicacions}

_{· Alternativa: Existeixen moltes raons per les que una persona sol fumar, quina de les següents s’identifica amb la seva.}

o Identificació

Identifiquen les característiques de la mostra. Fan referència a tota mena de característiques sociodemogràfiques. Edat, estat civil, ingressos, zona de residència, classe social.

§ Fer les preguntes que es necessiten.

§ Si es fa a domicili o telefònicaà van al final aquest tipus de preguntes (es poden sentir ofesos)

o Introducció

S’utilitzen en qüestionaris molt llargs. Ni es tabulen ni es codifiquen, en temes que poden semblar molestos _{ex: tendència sexual?}

o Canvi de tema

S’utilitzen en qüestionaris molt llargs. Es fan servir (“hàbits de consum”) per avisar a l’enquestat que es canviarà de tema. (“anem a canviar de tema”)

SEGONS LA SEVA FUNCIÓ

A) Preguntes filtre

Per seleccionar i identificar als entrevistats. _{Ex: Quina és la seva edat? a) menys de 18 > fi entrevista ... // Té intenció de viatjar? Sí > segueix No > passa a pregunta 10}

B) Preguntes de consistència i control

Per detectar mentides

- De consistència: Preguntar diferents vegades la mateixa qüestió però formulades de forma diferent

- De control: Autèntic detector de mentides. Consisteix en posar una alternativa de resposta falsa.

C) Preguntes d’accés i afluixament

Preguntes que no es tenen en compte però que serveixen per crear un clima de confiança amb l’enquestat.

REGLES A SEGUIR

DE CONTINGUT

1. Tenir en compte el nivell de coneixement de l’enquestat

2. Formular preguntes referides al mateix esdeveniment però des de perspectives diferents.

3. Evitar les preguntes molt generals

4. Utilitzar tècniques indirectes en temes intimidants o personals

5. Controlar la possibilitat de respostes inexactes.

DE FORMA

1. Les preguntes han de ser clares i senzilles:

L’ordenació del territori pot considerar-se com un problema tècnic i polític. Quin dels dos creu vosté que deu predominar, el tècnic o el polític?

a) El tècnic

b) El polític

c) Ni un no l’altre

d) N$/NC

2. Fer preguntes curtes

3. Evitar la utilització de paraules ambigues: “de vegades”, habitualment, etc.

4. Evitar paraules emocionalment “carregades” positiva o negativament.

Des del punt de vista polític, vostè es considera “vermell” o “moderat”?

5. Evitar que l’encastat es situï a la defensiva

6. Evitar qüestions que obliguin a càlculs complexos

7. Les preguntes han de referir-se a un sol aspecte, o una relació lògica:

Acostuma vostè a veure la televisió i escoltar la radio diariament?

_{...què vol dir? q veu la TV i escolta la radio. Que veu la TV però no escolta ràdio...}

8. Les preguntes no han d’induir les respostes.

Els treballadors catalans són molt responsables?

9. Les preguntes no han de donar suport a institucions idees raspatllades socialment ni en evidència comprobada.

10. Col·locar al principi les preguntes més simples (si el qüestionari és llarg) pq’ si nó enim moltes possibilitat que l’encastat abandoni.

11. Deixar pel final les preguntes d’identitat o filiació. (Millor fer-ho en el cas d’enquestes fetes a casa de l’encastat. Però si és al carrer, millor posar-ho al principi)

12. Agrupar les preguntes per temes amb el fi d’evitar el desconcert de l’enquestat.

13. Evitar la influència que poden tenir algunes preguntes en les respostes i d’altres posteriors: Efecte “halo”

Que sent vosté quan veu pel·lícules de l’holocaust?

I acte seguit...

Quina és la seva opinió respecte el poble alemany?

14. Rotar l’ordre de lectura de les alternatives.

ALTRES ASPECTES A CONSIDERAR EN UNA ENQUESTA

· Extensió.

Quan més curta millor. El millor és passar-li a una persona –sense que comptin les seves respostes- i si aquesta creu que ha passat més temps del real, és que és massa llarga.

· Ordre

· Efecte “prestigi” i efecte “aprenentatge”

Deseabilitat social. La persona que contesta vol donar una imatge millor de la que té realment i contesta les preguntes en funció del que aquesta persona pensa que l’entrevistador vol obtenir. Hi ha preguntes posades per tal de controlar-ho. I ‘efecte aprenentatge es dona amb preguntes diferents seguides però les respostes són iguals, l’encastat acabarà marcant sempre la mateixa alternativa _{Ex: En un supermercat: a) hi ha un bon servei, b) esta net....// En un banc: a) hi ha un bon servei, b) esta net...}

· Prova pilot

- Tipus de preguntes més idònies

- Problemes amb els enunciats

- Categorització de les respostes

- Resistències psicològiques

- Ordre, duració, etc.

DISSENY DEL QÜESTIONARI

A. Tenir molt clar els objectius específics de la nostra recerca.

B. Decidir a qui va dirigida aquesta enquesta.

C. Tipus d’enquesta: Si serà presencial, domiciliaria, al carrer, per correu, telefònicament...

D. Anàlisi estadístic: En cas d’enquesta real.

ETAPES DE L’ELABORACIÓ

1. Determinar el tipus de qüestionari

2. Contingut de les preguntes

3. Ordre de les preguntes: quines al principi, quines al final, preguntes trampa, etc.

4. Determinar la forma de resposta a cada pregunta: Decidir si posem l’alternativa o no de NS/NC, posar-la augmenta la freqüència amb la que es contesta aquesta alternativa. Si no la poses, la pregunta pot no contestar-la, que mai perjudicarà l’enquesta exceptuant que no respongui preguntes d’identificació i també, segons el número de preguntes deixi en blanc.

5. Redacció de cadascuna de les preguntes: atenent a les regles comentades als apartats anteriors.

6. Característiques físiques i material de suport

7. Prova pilot

8. Elaboració del qüestionari definitiu.

Deixar sempre clar que l’enquesta és totalment anònima, i fer referència a la llei que protegeix les dades.

CODIFICACIÓ DEL QÜESTIONARI

Procés mitjançant el qual traduïm la resposta de la persona entrevistada a un número (o codi numèric) o una lletra (o codi alfabètic). A fi de facilitar el tractament informàtic en els càlculs estadístics.

Sistema de categories: han de ser excloents i mútuament exclusives.

NORMES A SEGUIR

Cal seguir unes normes que dependran del tipus de pregunta i la naturalesa de la variable

a) Per codificar un qüestionari amb preguntes obertes:

A cada categoria li assigno un codi. Quan tinc el sistema de categories muntat arrel de 10 enquestes. Aleshores miro les 90 respostes restants i les intento classificar en cadascuna de les categories establertes. Una de les categories serà “altres”, que acollirà les que no som capaços de categoritzar. Si aquesta categoria reuneix més del 5% de les respostes, vol dir, que haig d’obrir una categoria nova. I si obro una categoria més, haig de tornar a classificar. Per això les preguntes obertes és més feixuc.

b) Per codificar un qüestionari amb preguntes tancades

S’ha de tenir en compte la naturalesa de la variable que mesura aquella pregunta:

• Nominals: Assignar un número a cada categoria, sense repetir-lo. _{La variable sexe codi 1 a un sexe i el 2 a un altre.}
• Ordinals: Assignar un número a cada categoria respectant l’ordinalitat. _{Fa referència al nivell educatiu. Sense estudis/estudis primaris/e.Secundaris/Superiors. 0, 1, 2, 3 – OK // 1, 2, 3, 4 – OK// 2, 0, 1, 3 –NO}

Hi ha una convenció (que no una norma), quan en una enquesta s’afegeix un NS/NC, es deixa el 9 o bé el 99, o bé el 999 per identificar aquesta alternativa de resposta. I si es desitja, es pot deixar el 8, 88, o 888 pel NS i els 9, 99, 999 pel NC.

Anem a suposar que tenim una pregunta filtre depenent del tipus de càlcul treu al subjecte de tota la BBDD:

Pregunta. 10: Té alguna intenció de viatjar?

1.Sí >> passa a la pregunta 11

2.No--- el que respon que no, no hauria de respondre-la.

8.NS

9.NC

Subjecte	Pregunta 10	Pregunta 11
1 2	1 2	1 [en blanc]*

*El programa ho identificarà com a un “blanc”. Això provocarà l’eliminació total del subjecte a la Base de dades pq’ li generarà problemes per elaborar les estadístiques.

Aleshores es posa una altra alternativa a la pregunta 11 de resposta que es el 0, que s’anomena: “No pertinent” i així el programa no l’elimina, i l’enquestador sap que no es tenia que respondre. Això es posarà sempre a les preguntes filtres

• Les quantitatives: El codi és el propi valor de la variable. De raó i d’interval. Subjecte 1 té 49 anys doncs posarem:

SUBJECTE	INTERVAL
1 2	19 20

Si és un interval li assignarem un número a cadascun:

1. 19-20

2. 26-34

3. 35-45

4. 45

En preguntes preformades:

Subjecte 1

1. Mèrits Sí/No/ NS-NC

2. Antiguitat Sí/No/ NS-NC

3. Enchufe Sí/No / NS-NC

Subjecte 2

1. Mèrits Sí/No/NS-NC

2. Antiguitat Sí/No/NS-NC

3. Enchufe Sí/No/NS-NC

Subjecte	Mèrit	Antiguitat	Enchufe
1 2	1 9	2 9	1 9

Convertim en noves respostes cadascuna de les categories

En el supòsit que un subjecte deixi una pregunta en blanc, la comptarem con NS/NC, si són més de 2 preguntes que deixa en blanc, l’enquesta serà nul·la.

TIPUS D’ENQUESTA

L’ENQUESTA OBMNIBUS

“Enquesta duta a terme per iniciativa d’un Institut d’Investigació, de forma periòdica, a una mostra variable però representativa d’un univers fixa mitjançant un qüestionari multitemàtic i multiclient.” Són diferents clients interessats en passar la seva pròpia enquesta, li passa a l’ Institut qui formularà l’enquesta. I així comparteixen els costos.

S’utilitza molt per estudis de mercat, determinats estudis sociològics... es portada a terme per una empresa. Les característiques és que aquesta empresa administra l’enquesta de forma periòdica a una mostra que és variable però és representativa del mateix univers. És a dir, l’univers és fixe.

Característiques:

• És multitemàtica: preguntes que cada client a formulat. És una enquesta llarga que pot anar sobre temes diferents i diversos. Segons Sierra Bravo és longitudinal, prospectiva i de tendència.
• Univers fixe i mostra variable.
• El més habitual és que la periodicitat sigui de 2 mesos, almenys aquí a Espanya. Ara pot variar de fer-ho cada dia a fer-ho cada 6 mesos. Els resultats també tenen un format estàndard codificat per unes determinades variables.
• L’empresa particular quan contracta una omnibus, té com a norma principal que no pot fer més d’un número determinat de preguntes.
• Són mostres molt grans i generalment és fa un procediment amb un mostreig probabilístic, estratificat i polietàpic.
• Són estudis molt rigurosos, molt vàlids i els costos es reparteixen entre les empreses participants. Els resultats es donen tabulats en funció del sexe, procedència geogràfica, nivell educatius... El format de resultats serveix per totes les empreses, però donen les respostes de les preguntes que has pagat.
• Tenir en compte...:

1. Mostres representatives de nuclis de població molt ampli

2. Temps màxim de duració 30 minuts, degut a que conté moltes preguntes

3. Utilització de preguntes de “Canvi de tema” – per avisar a l’enquestat que canviem de tema.

4. Aclarar des del principi que es tracta d’una enquesta sobre diversos temes

5. Començar per temes no molt complexes ni incòmodes, per evitar l’abandonament de l’enquesta.

PANELL DE CONSUMIDORS

“Instrument d’Estudi de Mercat de caràcter quantitatiu, que es realitza de manera periòdica a una mostra representativa.”

És el segon tipus d’enquesta que es realitza de forma periòdica a una mostra representativa, la diferència és que en el panell de consumidors la mostra sempre són les mateixes.

Segons Sierra Bravo són longitudinals, prospectiva, de panell.

Classificació:

1. Unitat mostral. Els més generals són:

o Mestresses de casa

o Individus: població general més gran de 18 anys.

o Teenagers

o Baby panel: Mestresses de casa amb fills menors de 2 anys

o Motoris panel: Persones que tenen cotxe i el fan servir.

o Panel de televisió: Estudis d’audiència.

2. Recollida de dades:

o Sistema postal: Per correu. Hi ha un compromís de penalista, per tant sempre responen. Els hi donen premis.

o Sistema “home audit”: Un representant recull personalment les respostes.

o Sistema mecànic: Per aparells, per exemple, l’audimetre.

3. Tipus de dades:

o Panell de productes de gran consum i d’elevada rotació.

o Panell de béns duradors i electrodomèstics

o Panell de productes frescs sense marca (el que pots trobar a un mercat. No marca blanca)

o Panell d’automobilistes

o Panell d’audiències

o Panells específics: tèxtil, de perfumeries, calçat...

Resultats:

Un panell permet analitzar:

- La penetració del producte/marca.

- Volumen de mercat

- Participació de mercat de les marques

- Intensitat de compra

- Setmanes de compra

- Preu mig pagat.

Avantatges del panell respecte altres tècniques

El fet de que sigui periòdic permet veure com oscil·la al llarg d’un any totes les variables.

- Són estudis d’alta qualitat

- Tècnica pràctica per productes de marca “infidel”

- Proporcional informació sobre un gran número de variables de màrqueting. Utilitzat sobretot pel departament de màrketing pq’ ofereix molta informació.

- Ofereix resultats periòdic.

Inconvenients del panell respecte altres tècniques

· Només es facilita informacions sobre fets o hàbits. No motivacions ni expectatives

· Falta de permanència dels panelistes, per canvis de domicili o avorriment.

· Risc d’esbiaix en la informació proporcionada.

ENQUESTA PER CORREU (les hem de fer nosaltres)

Cuidar molt bé la carta de presentació i el protocol dels qüestionari.

L’inconvenient es la manca de respostes que s’obtenen.

ENQUESTA TELEFÒNICA

No es compleix: Però ha de ser extremadament breu: 5 minuts al telèfon.

TIS- Bloc 1 -Tema 6

Si veieu que falten coses a completar és pq' s'ha d'afegir a mà.

TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ SOCIAL

Bloc 1 - TEMA 6: SELECCIÓ DE LA MOSTRA

CONCEPTES BÀSICS

Població: Conjunt d’unitats (grups, empreses persones, escoles, sèries de TV) sobre les què desitgem obtenir certa informació.

Cal delimitar la població amb tots els marcs específics.

Població=univers

_{Ex. volem enquestar jubilats. Quina seria la nostra població? Persones de més de 65 anys que no estiguin treballant, i que siguin de Barcelona}

Mostra: Una part d’un conjunt o població degudament escollida, que se sotmet a observació científica en representació del conjunt, amb el propòsit d’obtenir resultats vàlids, també per l’univers total investigat.

És una part representativa, és a dir, que les dades que jo obtingui en aquest subconjunt, si aquesta mostra es representativa, em seran valides per la totalitat de la població o univers. Si la mostra no es representativa no serveix per res. Ja que els resultats de l’estudi només seran vàlids i es podran extrapolar a la resta de la població si la mostra analitzada és representativa.

Paràmetre: Valor d’una variable que pot ser calculat a partir de les dades d’una població. Va referit a la població. _{Ex: la mitjana}

Estimador (o estadístic): Valor d’una variable que es calcula sobre les dades de la mostra per aproximar-se al paràmetre de la població que estima. Fa referència a la mostra.

Estimador i paràmetre és el mateix però un fa referència a la població i l’altre a la mostra.

CARACTERÍSTIQUES DE LA MOSTRA

1. Que comprenen part de l’univers i no la totalitat d’aquest.

2. Que la seva amplitud sigui estadísticament proporcionada a la magnitud de l’univers. Per tant, l’elecció de la mostra es farà mitjançant l’estadística, unes formules.

3. Ha d’haver absència de distorsió en l’elecció dels elements de la mostra. Per fer la selecció caldrà seguir uns procediments.

4. Que sigui un reflex fidel de l’univers.

ELEMENTS DE LA MOSTRA

Bàsicament definim 2 elements:

1. Base de la mostra:

És d’on jo trec el conjunt d’elements d’on jo trec/selecciono la mostra. _{Exemple si vull publicistes hauria de seleccionar a la universitat, a agències de publicitats, a consultories, col·legi de publicitaris etc.}

Pot ser que estigui:

_- Censada: Registre on estiguin contemplats tots els participants de la mostra. _{Exemple: Puc aconseguir un llistat de tots els col·legiats en publicitat.} Existeix la base en sentit real i formal.

- No censada: Que no estiguin tots contemplats. Quan no hi ha un llistat previ dels noms dels participants (però sí el nombre) _{Exemple: Saber quines persones van a veure Torrente 4. Podré saber quantes persones han anar, però si haig de saber quines m’hauré de posar a la porta del cine i recollir jo mateixa les dades.} Sentit real però no formal.

Saber si tenim cens o no ens determina el tipus de mostreig.

2. Unitats mostrals:

Cadascun dels elements que configuren la mostra. _{Si la mostra són estudiants universitaris, la meva unitat mostral serà cada universitari.}

RELACIÓ ENTRE LA MOSTRA I LA POBLACIÓ

Es pot establir de forma:

• Qualitativa: les diferents característiques estan també contemplades/reflexades a la mostra.
• Quantitativa es la que s’estableix mitjançant dos conceptes:

- La fracció de mostreig: percentatge que presenta la mostra respecte l’univers. F_racció.M_ostreig= M_ostra/U_nivers x 100= %

- Coeficient d’elevació: Quantitat per la que hi ha que elevar la mostra per obtenir la totalitat de l’univers. C_oeficient.E_levació=U_nivers/M_ostreig Dividint la totalitat de la població amb la mostra.

Ens dona una idea de com és la nostra mostra respecte l’univers.

EL PROCÉS DEL MOSTREIG

1. Objectius d’investigació

2. Definició de la població

3. Definició del marc mostral

4. Selecció del procediment de mostreig

5. Establiment del tamany de la mostra

6. Obtenció de la mostra.

TIPUS DE MOSTREIG

PROBABILÍSTIC

Tots els elements de la població tenen les mateixes probabilitats de formar part de la mostra.

Avantatges:

- Facilita molt els càlculs estadístics.

- El mostreig és molt rigorós.

- És el mostreig desitjat per totes les persones que fan recerca.

- Garanteix la representativitat de la mostra respecte la població

- És extrapolable.

Inconvenients:

- Costós, car, necessita temps.

1. Aleatori Simple

“Per atzar simple”. És molt costós. Consisteix en seleccionar els elements de la mostra per sorteig. La població ha de ser censada, és a dir, els elements de la població han d’estar registrats.

2. Aleatori sistemàtic

Es sorteja el primer element de la mostra. El número ha de ser inferior al coeficient d’elevació.

_{Ex: C.E= 7. Surt el num.3 > 1r element; 3 + 7= 10 > 2n element; 10+7=17 > 3er element; etc.}

3. Aleatori estratificat

S’utilitza quan existeixen diverses categories definides i diferenciades dins de la població que es vol estudiar. Es selecciona a l’atzar tenint en compte la quantitat de persones que hi ha a cada estrat. Cal calcular quina porció representa cada grup del totals de la població. Quan ho sabem -> afixació proporcional.

4. Mostreig per conglomerats

La mostra no està formada per persones individuals sinó per grups. Es fa selecció per sorteig. Moltes vegades es fa per àrees, tenint en compte la zona geogràfica pq’ és com l’aleatori simple i pot ser que l’atzar faci sortir elements d’una mateixa zona.

5. Mostreig Polietàpic

Es realitza més d’un sorteig (hi ha més d’una etapa) _{Ex: per barris, illes, empreses...} Es poden usar diferents tipus de mostreig, però el denominador comú sempre serà el mostreig.

NO PROBABILÍSTIC

Avantatge:

- més còmode

Inconvenient:

- No es pot aplicar determinats càlculs estadístics en sentit estricte

- No es pot calcular l’error mostral

- Implica molt més error.

1. Mostreig per quotes

Molt semblant a l’estratificat. Tenim una mostra diferenciada per categories _{Ex: persones < 18 i >50, homes i dones amb carnet o no.}

< 18				18-50				>50
H		D		H		D		H		D
Sí	No	Sí	No	Sí 250	No 100	Sí 400	No 200	Sí 100	No 150	Sí 200	No 50

A partir de les característiques de la població s’ha aproximat estimadament. Fins aquí podria ser estratificat.

A cada enquestador se li demanen enquestes de cada categoria. Els números són les quotes. Les persones n s’escullen a l’atzar per evitar que es realitzin als amics de l’enquestador. L’enquestador aleshores designa quotes.

2. Mostreig erràtic o accidental

La selecció de la mostra és per accident. S’agafa la mostra depenent de la ituació en la que es recullen les dades.

_{Ex: Es passa a classe una enquesta. A primera hora no hi haurà les mateixes persones que a segona hora, per tant, no se sap a qui se li fa l’enquesta. Depèn del dia i la situació en la que vingui l’enquestador}.

3. Mostra per conveniència.

Quan l’investigador l’interessa tenir una mostra determinada, amb unes característiques determinades. I va a buscar aquella mostra concreta.

Ex: Necessito Bombers

4. Mostreig Bola de Neu

La mostra es fa més gran progressivament.

L’investigador selecciona uns membres de mostra per qualsevol procediment (fins i tot per sorteig) i l’investigador demana a cadascú que passi l’enquesta a la família i que cadascun d’aquests la passi a un parell d’amics més. De manera que de cada element mostral se n’obtindran 10 enquestes més.

El problema és que l’investigador perd absolutament el control de la informació rebuda.

EL TAMANY DE LA MOSTRA

FACTORS QUE INFLUEIXEN

Factors que influeixen/determinen quanta mostra hem de determinar:

1. El tamany de la població.

La població es considerarà:

- Infinita, quan té més de 100.000 unitats

- Finita, quan té igual o menys de 100.000 unitats.

Com més gran és la població, més gran és la mostra és cert fins a un cert punt. Però s’ha demostrat que ha partir de 100000 ja no es guanya amb precisió. S’ha demostrat empiricament que quan la població és més gran de 100.000u, el tamany de la mostra no varia la predicció feta. Per tant, a partir de població infinita no es relacionarà el tamany de la mostra en funció del tamany de la població, sinó que es farà a partir d’altres paràmetres.

2. La variabilitat poblacional o variància.

Tens una població en la que tots els habitants tenen entre 18-20 anys, hi ha variància (Variància= sigma²), per tant la mostra podria ser més petita, que una població que fos de persones entre 18 i 70 anys.

Desviació estàndard, es un promig del que varia cada element de la nota mitja. “La mitja de la mitja”

Subjectes	Edat
1 2 3 4 5 6 7 8	19 20 22 19 20 19 20 20	-1 1 2 ...

3. Nivell de confiança.

Els resultats de la mostra no són mai 100% fiables. Per tant haig de fer una predicció basant-me amb els resultats obtinguts. I per tant, donaré un interval (_{EX: els resultats són del 40% i l’ interval puc dir que esta entre 37% i 43%, a partir de càlculs d’estadística diferencial)} El nivell de confiança esta determinat per l’investigador abans de calcular res. La seguretat de l’interval la determinem a partir de la campana de Gaus i, l’investigador decideix quin marge d’error és el que vol, quin nivell de confiança és el que vol.

Quanta més confiança i seguretat vull, el tamany de la mostra ha de ser més gran. Pq’ jo puc tenir confiança del 99% però l’ interval augmenta. En canvi si tinc una confiança del 95%, l’interval i la mostra s’adequa més a les meves capacitats.

Si volem treballar amb el 99% de confiança caldrà agafar una mostra més gran. Costarà més però el resultat tindrà únicament un marge d’error de l’1%. Normalment el investigador treballa amb un 95% de confiança.

4. Error de mostreig

Per evitar-lo és millor donar un interval que un percentatge exacte. _{Ex: es fa un estudi sobre quin % de barcelonins agafarà la nova línia de metro. Un investigador obté un 57%, l’altre un 60%, l’altre un 48%... Serà més adient dir que entre un 48% i un 60% de Barcelonins agafarà el nou metro que un 57%. Tot i això, és més adient agafar un interval més petit que ampli.}

Com que no podem conèixer el valor real de persones que agafaran el metro (pq’ sinó, no caldria fer l’estudi), hem de treballar amb una mostra que ens doni un resultat. L’error mostral serà la diferència entre el valor real i el valor de la mostra. Però com que el valor real no es pot conèixer, aquest error mostral es preveurà.

Es preveu tenint en compte el tamany i la variabilitat de la població, el nivell de confiança i això ens donarà el tamany del mostreig.

Resultat = 60±4 = 64% o 54% = Interval de confiança.

Si en un estudi desitgem el menor error possible, haurem de treballar amb una mostra més amplia. Com menys error, més mostra (entre el nivell d’error i el tamany de la mostra hi ha una relació inversa; com més mostra, menys error.) Així doncs, podem fixar quin error volem i calcular quin tamany de mostra necessitem o bé fixar la mostra què volem estudiar i així obtenir l’error que ens donarà aquest estudi.

	INFINITES (+100.000)	FINITES (0-100.000)
Nominals/ordinals (qualitatives)			Per calcular l’error
Interval/Raó (Quantitatives)
Nominals/ordinals (qualitatives)			Per Calcular El tamany
Interval/Raó (Quantitatives)

- Per saber/substituir el valor de la p podem fer dues coses:

a) Buscar la dada en estudis previs

b) Substituir la q, per 50, pq’ és la forma en que el tamany de la mostra donarà més gran, més que si ho substituïm per 60, i pq’ és el cas més desfavorable.

- A NC posem el nombre de desviacions estàndard que ens desvien de la mitja: 1, 2 ó 3.

- L’investigador fixa l’error o el tamany de la fórmula.

TIS- Bloc 1 -Tema 4

TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ SOCIAL

Bloc 1-TEMA 4: FORMULACIÓ DE LES HIPÒTESIS

IDEES BÀSIQUES

Una predicció, un plantejament no verificat, és la resposta que pretenem trobar a cadascuna de les preguntes de recerca.

“És una suposició d’una veritat que encara no s’ha establert, és a dir, una conjetura que es fa respecte la realitat que encara no es coneix i que s’ha formulat precisament amb l’objecte d’arribar a conèixer-la” (Grasseau, 1959, p.103)

És una informació que s’ha de verificar i que la formulem per tenir dades sobre aquelles parts dels coneixement, de trobar una resposta.

Les parts importants d’una hipòtesis són:

- Les unitats d’observació: La mostra

- Les variables.

_- Els termes lògics _{Ex: A més ansietat pitjor rendiment a un examen.}

Han d’estar formulades de tal manera que només amb la seva lectura tinguem clar que és el que hem de fer.

_Exemple:

_{Augment de la delinqüència juvenil. 3 hipòtesis:}

1. _{La delinqüència juvenil ha augmentat en els últims 5 anys.}
2. _{La delinqüència juvenil ha augmentat més ràpid entre els nois que les noies.}
3. _{L’augment de la delinqüència juvenil es deu a la creixent desintegració familiar. (és causal)}

CONDICIONS PER REDACTAR UNA BONA HIPÒTESIS

1. Han de ser conceptualment clares. No han d’utilitzar-se termes rebuscats ni artificiosos.

2. Han de tenir referents empírics. No han de plantejar judicis morals.

3. Han de ser específiques. La concreció és una característica transversal en tot el procés de recerca. No pot ser general.

4. Han d’estar relacionades amb tècniques disponibles. Haig de tenir tècniques per recollir i/o mesurar les dades, sinó no serveix de res perquè no la puc verificar, per molt interessant que sigui la hipòtesi.

5. Han d’estar relacionades amb un cos de teoria.

_{Exemples de hipòtesis:}

1. _{Los que hacen bien al prójimo se hallan en gracia de Dios. – No es pot comprobar.}
2. _{Los malos profesores deben ser expulsados, porque son el motivo de que marcha de la universidad sea deplorable – Judici de Valor}
3. _{Las personas de prestigio se convierten en asociados, cuya interacción es buscada y tienden así a obtener posiciones centrales en el grupo. – És correcte}
4. _{En la sociedad de los marcianos no existen desigualdades sociales. – No es verificable.}
5. _{La tipologia idiosincràtica del campesino és un procuto irracional de la acción combinada de amalgamas sociales y culturales. – És possible però massa rebuscada i d’investigació complicada.}
6. _{Cuanto mayor sea el índice de urbanización de una región tanto menor será su tasa de fertilidad – És correcte}

TIPUS D’HIPÒTESIS

1. Segons la seva Naturalesa

o De sentit comú. No cal fer cap recerca per verificar-les

o Científiques: Necessiten més d’una investigació per la seva verificació.

o Metafísiques: Són les de l’àmbit de filosofia, etc. Són interessants en quant a reflexió, però no són les que ens interessen a nosaltres, que volem les científiques.

2. Segons la seva Estructura

- D’una sola Variable: Seran hipòtesis descriptives

- De dues o més variables

· Relació d’associació: Correlacionals

· Relació de dependència: Causa-efecte, experimentals.

HIPÒTESIS CIENTÍFIQUES

1. D’investigació:

La que jo formulo per verificar. Pengen de les preguntes de recerca.

- H. Descriptives: Un única variable _{Els universitaris fan esport}

- H. Correlacionades: Hi ha dues o més variables i plantegem una relació entre aqestes variables. I poden ser:

· H. Comparatives: La relació entre variables és una relació de comparació. _{+ ansietat a un examen - resultat}

· H. De la diferència entre grups: Planteja la relació entre variables _{Aproven més noies que nois a l’examen de TIS}

- H. Causalitat: Planteja una relació de causa-efecte _{Els elevats nivells d’ansietat perjudiquen el resultat de l’examen.}

Per cada hipòtesis de recerca haig de formular:

2. Hipòtesis Nul·les:

Aquella que nega la hipòtesis de recerca. Alguns manuals diuen que aquesta nomé es formula en el cas d’hipòtesis relacionals o causals. En la pràctica acostuma a ser així, és a dir, quan hi ha dues o més variables.

3. Hipòtesis Alternatives:

Es formulen en el cas que no es compleixin les hipòtesis de recerca realitzades. És una forma de preveure per on es pot seguir, però l’investigador no té per què comprovar-la. Serviria d’ajuda a nous investigadors.

_EXEMPLE:

_{De recerca: “L’ansietat provoca un baix rendiment en l’examen”}

_{Nul·la: “L’ansietat NO provoca un baix rendiment en l’examen”}

_{Alternativa: “Les poques hores d’estudi provoquen un baix rendiment a l’examen”}

Quan ja sabem amb quines variables treballarem, el següent pas és operacionalitzar les variables.

Si volem saber la relació de l’esport amb l’edat, en una població d’universitat.

Nosaltres hem de definir que entenem per cadascun dels conceptes que volem estudiar.

- Definició conceptual: cap problema pq’ es de diccionari

- Definició operacional: Es dir què es fa per recollir les dades d’aquella variablei fer-ho de tal manera que tothom que hi participi no tingui cap dubte de què han de fer per mesurar una variable. Exemple: Quants anys té? Si fa els anys el dia següent com compta? Caldrà especificar-ho bé. Exemple: Està llicenciat? Tinc els tres primers cursos però no tinc el títol. També caldrà especificar si som flexibles o no, és a dir, si compta com que els estan cursant o no.

TIS- Bloc 1 -Tema 3

Tècniques d’Investigació Social

BLOC 1 - TEMA 3: DEFINICIÓ DEL PROBLEMA DE RECERCA

IDEES BÀSIQUES

Quan ens plantegem fer una recerca, el primer pas és escollir un tema. I dins de tema cal especificar un aspecte interessant d’investigar. Aquest pas és molt important i no sempre és tant fàcil com sembla.

El problema ha de complir unes condicions.

CONDICIONS DEL PROBLEMA

1. Que estigui emmarcat dins dels límits de la disciplina en la que es projecta la investigació.

Si faig un tema de publicitat haig d’evitar encaminar-me cap a la disciplina de la psicologia.

2. Ha de ser molt concret i estar formulat el més precisament possible.

3. No ha de plantejar judicis de valor.

Ha de ser el més objectiu possible. Sense jutjar.

4. Que pot ser objecte d’observar i experimentar o d’algun tipus de contrast i verificació amb la realitat.

5. Que presenti certa novetat.

ELEMENT DEL PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA

OBJECTIUS GENERALS DE LA INVESTIGACIÓ

Què pretenem realitzar en la nostra investigació?

- Claredat

- Són les guies d’estudi

- Presents durant tot el treball.

El que haig de fer per arribar a l’objectiu general, són els objectius específics.

Són els que guiaran i determinaran la nostra recerca.

Resum recordatori:

Objectiu general: És la finalitat última

Objectius específics: És el que fan per arribar als objectius específics. _{Ex: abans de saber la influència en la venda del color vermell. Hauràs de saber quines marques utilitzen aquest color.}

PREGUNTES D’INVESTIGACIÓ

Establir preguntes de recerca: Convertir cadascun dels objectius específics en preguntes.

_EX:

_{- El nivell de comunicació és important en el desenvolupament de les relacions de parella?}

_{- El temps que un matrimoni dedica diàriament a parlar sobre la seva relació té a veure amb quant tendeix a perdurar aquesta?}

D’aquesta manera, l’investigador es centra i no se’n va per les branques.

JUSTIFICACIÓ

Tota recerca ha de demostrar la seva utilitat, i ho fa mitjançant aquests 5 aspectes:

a) Conveniència: L’autor ha de dir perquè és important fer aquesta recerca. Per què serveix?

b) Rellevància personal: Quina part de la societat es beneficia dels resultats de la recerca.

c) Implicacions socials: Com puc fer ús des resultats de la recerca? Té aplicació pràctica?

d) Valor teòric: Els resultats contribueixen a verificar/consolidar/... una determinada teoria?

e) Utilitat metodològica: Els resultats contribueixen a millorar alguna tècnica metodològica?

_EXEMPLE:

_{Problema de recerca: Estudi de la relació entre la TV i els nens de 10 i 16 anys de la ciutat de Barcelona.}

_{O.Generals: Saber més de les conseqüències positives i negatives de la televisió en els nens.}

_{O.Específics:}

_{- Descriure l’ús que els nenes de la ciutat de Barcelona fan dels mitjans de comunicació}

_{- Indagar el temps que els nens de Barcelona dediquen a veure la televisió.}

_{- Descriure quins són els programes preferits dels nens de Barcelona}

_{Pregunta de recerca:}

_{- Quin és l’ús que els nens de Barcelona fan dels mitjans de Comunicació?}

_{- Quant temps dediquen a veure la televisió diferents tipus de nens?}

_{- Quins són els programes preferits de tals nens?}