Dret públic i privat- BLOC 1 - TEMA 3 (3.1)

BLOC 1- TEMA 3 (1ª part) -EL DRET SUBJECTIU. La relació jurídica

IDEES BÀSIQUES

Facultat d’obrar vàlidament dins de certs límits i d’exigir dels altres el comportament corresponent. Aquesta facultat l’atorga l’ordenament jurídic, els subjectes que obren per si mateixos o representats.

PERSONES FÍSIQUES

Són subjectes amb drets i obligacions.

ES CONSIDEREN AQUELLES QUE...

NAIXEMENT DE LA PERSONA

La personalitat va determinada pel naixement de les persones. Considerem que un ésser és persona quan ha nascut. Les condicions que s’exerceixen perquè el naixement tingui efectes jurídics:

a) El recent nascut visqui 24 hores de forma independent de la mare.

b) El nadó ha de presentar figura humana.

En cas de parts múltiples es considera primogènit el germà gran, el primer que surt.

L’EXTINCIÓ DE LA PERSONALITAT

Es produeix amb la mort de la persona i si dues persones moren simultàniament i tenen el dret a succeir-se, l’una respecte a l’altra i no es pot demostrar quina ha mort primer, s’entenen com a mortes al mateix temps.

SUBJECTES QUE NO TENEN LA PLENA CAPACITAT D’OBRAR

En principi, tothom té la plena capacitat d’obrar. Però hi ha persones que per algun motiu no tenen capacitat plena, o la tenen parcial.

A) ELS EMANCIPATS

L’emancipació és un estat entremig entre els 18 anys i la minoria d’edat. Parlem, per tant, de les persones menors d’edat.

1. Causes de l’emancipació

1.1 Per concessió de les persones que exerceixen la Patria Potestat

És el que els pares tenen a favor del fill, poden concedir l’emancipació. Per concedir-la es requereixen els següents requisits:

- La persona emancipada ha de tenir 16 anys complerts.

- Ha de mostrar el seu consentiment

- Ho ha de fer en escriptura pública _{davant de notari} o al registre civil. Aquesta causa no és revocable, si el menor o els pares es volen tirar enrere no poden.

1.2 Per matrimoni

- S’exigeix que el menor tingui 14 anys.

- Necessita la dispensa del jutge.

1.3 Per concessió d’un jutge

S’exigeix que el menor tingui 16 anys complerts i s’ha de donar un dels tres supòsits següents:

a) Les persones que exerceixen la Patria Potestat celebrin matrimoni amb una persona diferent del progenitor del menor.

b) Els pares visquin separats.

c) Existeixi una causa que obstaculitzi l’exercici de la Patria Potestat.

1.4 Tenir la condició d’emancipat

3 requisits:

a) Tenir més de 16 anys i viure independentment _{econòmicament} dels progenitors.

b) Que existeixi un consentiment exprés o tàctic de les persones que exerceixen la Patria Potestat.

c) Aquesta situació no perjudiqui al menor.

2. Capacitat del menor emancipat

El menor emancipat habilita el menor d’edat per regir la seva persona i béns com si fos major d’edat. Tot i això, fis als 18 anys no podrà fer el següent:

a) No pot demanar préstecs

b) No pot ni gravar (hipotecar) ni transmetre: béns, immobles, establiments mercantils _negocis o industrials, ni objectes d’extraordinari valor. Sense el consentiment dels seus pares o tutors.

En el supòsit que el menor emancipat estigui casat, si vol gravar o transmetre béns, immobles, establiments mercantils o industrials, i/o objectes d’extraordinari valor que siguin comuns a la seva parella. Serà suficient el consentiment de la seva parella sempre i quan aquesta sigui major d’edat. I si la parella també és menor d’edat, necessitarà el consentiment dels pares o tutors dels dos.

B) PER CAUSA DE MALALTIA

Entenem deficiències físiques o mentals:

1. Físiques

En general no tenen influència jurídica en la capacitat jurídica o d’obrar. Però poden constituir un impediment material pel compliment de determinats actes jurídics _{Exemple: un invident no pot fer un testament tancat.}

2. Mentals

Són aquelles que impedeixen a un individu o una persona expressar la seva voluntat de forma conscient en actes jurídics.

En cas de malalties com esquizofrènia, demència senil o alzheimer, està totalment anul·lat.

C) PRODIGALITAT

No suposa per sí sola causa d’incapacitació, però pot donar lloc a que es prenguin mesures cap a una persona. _{Exemple: algú que tingui ludopatia se li pot restringir l’accés a comptes , diners en efectiu etc.}

D) CONDEMNA PENAL

En alguns casos comporta implícita determinades prohibicions o inhabilitacions. _{Exemple: Si una persona està condemnada per robatori o estafa no podrà ser tutor. O bé condemnada per un delicte a la seguretat vial i se li retira el carnet.}

LA SEU JURÍDICA DE LA PERSONA

LA RESIDÈNCIA

És l’existència de la persona en un lloc determinat on exerceix la seva capacitat jurídica > Formal

DOMICILI

És el lloc on exerceixen els drets i es compleixen les obligacions. Constitueix la seu jurídica de la persona. És el lloc on la persona es troba habitualment, on està per localitzar-la. > Habitual.

DESAPARICIÓ DE LES PERSONES

3 supòsits:

A) ABSÈNCIA PROVISÒRIA

Es produeix quan una persona desapareix sense que es tinguin notícies de la seva localització.

El jutge, a instàncies d’una persona interessada o del ministeri fiscal, pot anomenar un defensor del desaparegut. Per tal que el representi en aquells assumptes o negocis que no admeten demora en perjudici al desaparegut. (Desaparició durant menys d’1 any)

B) ABSÈNCIA LEGAL

- Es produeix quan ha transcorregut un any des de la desaparició de la persona, sense notícies i sense que aquesta hagués designat cap aporedat o representant amb facultats d’administrar tots els seus béns, se’l considerarà absent legalment.

- També es considera amb absència legal si transcorren 3 anys des de la seva desaparició i el desaparegut hagués demanat un aporedat o un representant.

Judicialment, se li anomena un representant i aquest, per exemple, li podria vendre la casa amb prèvia autorització d’un jutge.

C) DECLARACIÓ DE DEFUNCIÓ

- Es produeix quan han transcorregut 10 anys des de les últimes notícies de l’absent o des de la seva desaparició.

- També es produeix la declaració de defunció si han transcorregut 5 anys i el desaparegut, al expirar aquest termini, té 75 anys complerts.

- També es pot produir aquesta declaració transcorreguts 2 anys si la desaparició s’ha produït en circumstàncies de risc de mort, degut a un sinistre o violència contra la vida, i la falta de notícies s’ha produït a partir d’aquest moment.

Aquests tres fets, s’han de declarar judicialment, per sentència. I té com a conseqüència que obra la successió de l’absent, és a dir, els hereus ja poden cobrar. Si després reapareix es torna el que li correspon en l’estat en el que es troba.

L’ESTAT PERSONAL

És la posició que té una persona respecte a la societat política o a la família.

ESTAT DE CIUTADANIA

A) NACIONALITAT

És el vincle que uneix a cada individu amb l’estat al que pertany. I es pot adquirir per vincle de filiació (pares - fills)o per la residència durant un cert temps a territori espanyol.

Formes d’adquisició de la nacionalitat espanyola:

I. Per ser fill de pare o mare espanyol.

II. Per l’adopció per un espanyol/a. L’adoptat se l’equipara als espanyols d’origen.

III. Per naixement en territori espanyol en els següents supòsits:

□ Si els pares són estrangers i almenys un d’ells hagués nascut també a Espanya. En aquest queden exceptuats els fills de pares o mares que estiguin adscrits al servei diplomàtic o consolat _{(és a dir, pare o mare estan destinats a treballar aquí com a diplomàtic o al consolat.)}

□ Si els pares són estrangers i no tenen nacionalitat o si la tenen, la legislació dels seus països no atribueixen en el fill cap nacionalitat. Es per evitar que el fill no tingui cap nacionalitat.

□ Fa referència als nascuts en territori espanyol i la seva filiació sigui desconeguda.

□ Fa referència a menors trobats en territori espanyol que es desconegui el lloc de naixement i la seva filiació .

IV. Per Opció. Una persona opta obtenir la nacionalitat. L’interessat exerceix la facultat que es pot fer en determinats casos.

Els requisits són els següents:

□ Que l’interessat tingui 14 anys complerts i estigui assistit pel seu representant legal.

□ Que l’interessat ho faci transcorreguts dos anys des de que té la condició d’emancipat.

□ Cal tenir més de 18 anys.

□ Per haver renunciat anteriorment a la nacionalitat espanyola

□ S’ha de jurar fidelitat al rei i a la constitució

□ S’inscrigui en el registre civil.

V. Per residència. Es pot adquirir la residència.

è Continuada en territori espanyol en determinats supòsits:

□ 10 anys amb prèvia sol·licitud

□ 5 anys persones de condició d’asilat polític o refugiat.

□ 2 anys en aquelles persones que tenen origen Iberoamericà, andorrà, filipí, de guinea equatorial, Portugal o siguin descendents de jueus sefardins.

B) VEINATGE CIVIL

Fa referència a les diferents legislacions civils que trobem dins del territori civil.

Hi ha matèries que tenen matèries civils diferents segons la comunitat en la què ens trobem (Catalunya ≠ Madrid ≠ Galicia...)

Formes d’adquisició del Veinatge Civil:

I. Per vincles de família – Els fills adquireixen el veïnatge dels seus pares. Si els pares tenen diferents veïnatges civils, el fill tindrà el veïnatge que correspongui al del pare o mare que s’hagi determinat en primer lloc en la filiació.

Si està determinat en el mateix moment, se li donarà, simultàniament, el veïnatge civil que correspongui pel lloc de naixement. No obstant, els pares poden atribuir en el fill el veïnatge civil de qualsevol dels dos abans de transcórrer 6 mesos des del naixement o des de l’adopció.

II. Per opció – El fill, des dels 14 anys i fins que transcorri un any des de la seva emancipació, podrà optar pel veïnatge civil del lloc de naixement o per l’últim veïnatge de qualsevol dels seus pares.

III. Per residència – 2 supòsits:

□ Per residència continuada durant més de 2 anys en un lloc. Manifestant l’interessat la seva voluntat d’adquirir-la.

_□ Quan transcorrin 10 anys de residència continuada en un lloc sense manifestació en contra. _{(si vas al registre civil i dius que vols mantenir l’anterior, es manté.)}

^IMP Per què el veïnatge civil és important?

En temes de matrimoni, separacions o fets familiars i herències. Aquests són diferents segons la comunitat autònoma.

ESTAT DE FAMÍLIA

A) PARENTIL

Ø Pot ser de 3 tipus:

I. Per consanguinitat – Aquelles persones que procedeixen les unes de les altres o tenen un tronc en comú. És a dir, són pares fills, néts o germans de tronc comú.

II. Per afinitat - S’adquireix per matrimoni entre una persona i la família de la seva parella. És a dir, el que es casa tindrà un parentiu amb la família de la parella.

III. Per adopció - Relació entre l’adoptant i l’adoptat.

Ø La proximitat del parentiu es determina pel número de generacions. I aquí trobem els que son les línies, aquestes ens indiquen que hi ha tants graus com generacions. Hi ha dues classes:

I. La línia recta

Inclou ascendents i descendents.

II. La línia col·lateral.

És quan hi ha un tronc comú. _{Ex: matrimoni + el germà d’un dels components.}

Exemple:

Per herències hi ha un grau determinat. Ex: Només poden heretar fins al 3er grau col·lateral.

REGISTRE CIVIL

És la institució o oficina pública en la que consten de forma pública i autèntica, l’existència o situacions jurídiques de la persona. S’inscriuen en el registre civil fets relacionats amb l’estat civil i aquells fets que determini la llei.

- En 1r lloc s’inscriu el naixement de la persona.

- En 2n lloc s’inscriu la filiació.

- En 3r lloc s’inscriu Noms i cognoms.

- En 4rt lloc s’inscriu l’emancipació.

- En 5è lloc s’inscriu modificacions de la capacitat d’obrar de les persones.

- En 6è lloc s’inscriu la declaració d’absència o declaració de defunció.

- En 7è lloc s’inscriu la nacionalitat i el veïnatge civil.

- En 8è lloc s’inscriu la tutela.

- En 9è lloc s’inscriu el matrimoni i la separació, divorci o l’anul·litat.

_- En 10è lloc s’inscriu la defunció _{NO CONFONDRE amb la declaració de defunció.}

Si ens trobem a l’estranger, per inscriure aquests fets hem d’anar al registre consular.

DRETS DE LA PERSONALITAT

Drets subjectius i particulars que troben el seu fonament en la pròpia persona. I garanteixen a aquesta l’ús de les seves facilitats físiques i mentals, i l’ús de les condicions fonamentals de la seva existència i activitat.

Són drets essencials i fonamentals de la persona i també es caracteritzen per ser extrapatrimonials, irrenunciables i imprescriptibles. Són drets que si no s’utilitzen, es perden.

ES PODEN AGRUPAR EN TRES GRUPS:

1. Trobem el dret a la individualitat que es manifesta a través dels seus signes distintius, destaquen per la seva importància i significació el dret al nom.

2. Drets relatius a l’existència física o inviolabilitat corporal. Destacant en aquest grup el dret a la vida, a la integritat física i les facultats de disposició del propi cos.

3. Drets de tipus moral. Es divideixen en quatre classes:

I. Els drets a la llibertat personal. Inclou les:

_- Llibertats públiques: llibertat de pensament, de premsa, el dret de reunió, dret d’associació i la llibertat religiosa. Aquestes llibertats i drets públics estan garantits per la constitució (son drets fonamentals) o per lleis especials. Aquestes lleis especials són lleis orgàniques _{per exemple, llei orgànica del dret d’associació.}

- Les llibertats civils: llibertat de residència, de domicili, el dret a la llibertat matrimonial, el dret a llibertat contractual i el dret a la llibertat de treball

II. El dret a honor, comprèn tres aspectes:

- El dret a la dignitat de la persona que forma part de la seva existència moral.

- L’estimació pública de la persona.

- L’honor fruit de l’activitat de la persona: honor professional, honorabilitat comercial, etc.

III. L’àmbit secret de la persona. Trobem el dret a la intimitat, a la imatge i el secret de correspondència.

IV. Els drets d’autor en la seva manifestació extrapatrimonial. Es refereix a la paternitat intel·lectual no avaluable en cèntims. No és un dret intransmissible ni imprescriptible.

LA PERSONA JURÍDICA

IDEES BÀSIQUES

Les persones jurídiques són aquelles entitats formades per la realització d’objectius col·lectius i permanents de les persones. A les que el dret objectiu els hi reconeix capacitat per ser titular de drets i obligacions.

REQUISITS PER A L’EXISTÈNCIA D’UNA PERSONA JURÍDICA

1. Aparegui o existeixi una entitat independent dels elements que la composen. Incloses les persones que la constitueixen. _{es diferent les persones que composen una associació que no la associació en sí.}

2. Que aquesta entitat li siguin reconeguts drets i obligacions.

CLASSES DE PERSONES JURÍDIQUES

3 classes de persones jurídiques:

1. Les Corporacions: són les persones jurídiques creades o reconegudes amb tal caràcter per lleis especials que regulen la seva capacitat jurídica. _{Per exemple: la diputació provincial. Col·legi d’advocats, de metges, etc.}

2. Associacions: Persones jurídiques creades per la voluntat individual en base a un negoci jurídic que regula la seva capacitat jurídica i, a més, són reconegudes per la llei. A diferència de les corporacions no es creada per llei sinó per persones en base a negocis jurídics.

Si tenen ànim de lucre poden ser:

- Civils: Societats civils personals (SCP)

- Mercantils: Societats anònimes, societats limitades etc.

Si les associacions no tenen ànim de lucre trobem les associacions pròpiament dites:

- Les associacions de veïns.

- Associacions del 600.

- Altres

3. Fundacions: La seva finalitat està predeterminada per la voluntat del fundador o fundadors que destinen una sèrie de béns pel compliment d’un objectiu. _{Per exemple: fundació de lluita contra el càncer.}

La finalitat o objectiu de la fundació ha de ser d’interès públic o general. Com a òrgans de gestió, la fundació té el patronat. El patronat està designat pel fundador i sotmès al control de l’administració. _{seria l’equivalent al consell d’administració d0una societat anònima.}

Dret públic i privat- BLOC 1 - TEMA 2

BLOC 1- TEMA 2- EL DRET OBJECTIU

TIPUS DE FONTS

En principi, i de forma genèrica són tres:

La llei, la costum i els principis generals del dret. >> FONTS DIRECTES

I n’hi ha una quarta d’INDIRECTA:

La jurisprudència.

LLEI

En l’Estat Espanyol les normes estan estructurades en normes estatals, normativa autonòmica, normativa local i dret comunitari.

Normes estatals

Són les que emanen des de l’administració central. Tenen una estructura piramidal i jeràrquica:

1. LA CONSTITUCIÓ

És l’acte pel que un Estat adopta una determinada forma política. Establint d’un conjunt d’institucions jurídiques i polítiques a la que se sotmet. Defineix el país a nivell polític i administratiu.

L’Espanyola és del 1978 i es caracteritza per establir un sistema polític basat en la divisió de poders:

- Poder Executiu

- Poder Legislatiu

- Poder Judicial

També es caracteritza perquè té normes de caràcter dogmàtic, per exemple, declaracions de drets i deures dels ciutadans. _{Ex: Tothom té dret a la presumpció d’innocència, la llibertat de religió, pagament d’impostos etc.}

També té normes de caràcter orgànic on s’estableix i es regula l’estructura política (Autonomies, govern central, etc.)

2. LA LLEI

Norma d’origen estatal imposada i decretada per l’organització política constituïda en forma d’Estat.

CARACTERÍSTIQUES

A) Estructura jeràrquica- Les de rang inferior no poden contravenir les de rang superior. És una norma jurídica Estatal de primer rang, la més important després de la constitució.

B) Publicada al BOE si no està allà no està en rigor i, per tant, no és vàlida.

C) Regula matèria que li estan reservades: Per llei no es pot regular tot, només allò que la constitució diu q ha de ser regulat per lleis. Tenen establertes quines matèries poden abarcar.

D) Té caràcter general i va dirigida a tota la societat

E) Té caràcter obligatori

F) Han de tenir un contingut racional i just

G) Tenen o emanen del congrés dels diputats i del senat, el que es coneix com “Las cortes generales” _{s’han d’aprovar aquí}

CLASES DE LLEIS

A) LLEI ORGÀNICA _{Matèries qualitativament més importants}

Regula determinades matèries que per la seva importància estan reservades en aquesta classe de llei. Aquestes són les següents:

1. Desenvolupament de drets fonamentals i llibertats públiques _{Ex: dret a la intimitat}

2. Aquelles que aproven els estatuts d’autonomia i el règim electoral general.

3. Les matèries expressament previstes per la constitució.

Per la seva aprovació, les lleis orgàniques requereixen la majoria absoluta del congrés en votació final sobre el conjunt del projecte. S’ha d’aprovar en bloc, no en articles.

Es procediment per derrogar-la o modificar-la és el mateix, caldrà majoria absoluta.

B) EL DECRET LLEI

- Són normes que tenen el rang de llei. I són dictades pel govern en supòsits d’extraordinària i urgent necessitat. Tenen un caràcter excepcional.

- El Decret Llei té caràcter provisional. I el congrés l’haurà de convalidar dins dels 30 dies de la seva promulgació, sinó es produeix aquesta convalidació, aquest decret llei serà inconstitucional.

- El Congrés també pot derrogar aquest Decret Llei.

- Com a limitació, el Decret Llei no pot regular matèries pròpies de la Llei Orgànica _{(per jerarquia, està per sota la Llei Orgànica)}

- Es tramita pel procediment establert pels projectes de llei de caràcter urgent.

C) LLEI ORDINÀRIA

- Té un rang inferior a la Llei Orgànica, però està al mateix nivell que el Decret Llei.

- No pot afectar a matèries reservades a la Llei Orgànica

- És el que coneixem com a “llei clàssica”

- Se li poden aplicar totes les característiques que s’ha explicat a la llei.

D) DECRET LEGISLATIU

- Norma amb rang de llei que dicta el govern sobre determinades matèries reservades a la llei orgànica amb prèvia delegació de les corts generals.

- Característiques:

1. No poden afectar a matèries reservades a la llei orgànica

2. És preceptiva (obligatòria) l’autorització de les corts generals per aprovar-lo.

3. Requereix el dictamen del Consell d’Estat _{Òrgan que s’ utilitza poc i està format per gent experta en llei.}

- Son les anomenades lleis de bases i texts refosos.

3. EL REGLAMENT

Són disposicions administratives de caràcter general i de rang inferior a la llei. No poden ser contraris a les lleis ni regular matèries reservades a les lleis.

La seva finalitat és complementar les lleis.

Només l’administració té potestat per dictar reglaments. Dins del reglament hi ha dues CATEGORIES O RANGS:

A) Disposicions aprovades per real decret del president del govern o pel consell de ministres.

B) Ordres ministerials (Estan per sota del Real Decret). Es tracta de normes que dicten els ministeris

Normativa autonòmica

COMPETÈNCIES

Trobem unes matèries que es poden regular. Són competències només aprovables pel parlament (El parlament estatal no hi pot intervenir), n’hi ha 4:

1. Competències de les comunitats autònomes – Abarquen aquelles matèries que només poden regular les Comunitats autònomes.
2. Competències exclusives de l’administració central – Abarca aquelles matèries que només l’Estat pot regular _{(Ex: l’exèrcit)}
3. Competències compartides- Són aquelles que l’Estat central marca les normes o les bases sobre una determinada matèria i les comunitats autònomes les regules.
4. Competències delegades- Aquelles matèries pròpies de l’administració central o de l’Estat que són cedides a les comunitats autònomes.

Tot aquest conjunt de competències poden fer friccions polítiques entre comunitats i Estat que regularà el tribunal constitucional.

ESTRUCTURA

També presenta estructura piramidal:

_1. LA CONSTITUCIÓ _{(igual que a la normativa Estatal)}

És l’acte pel que un Estat adopta una determinada forma política. Establint d’un conjunt d’institucions jurídiques i polítiques a la que se sotmet. Defineix el país a nivell polític i administratiu.

L’Espanyola és del 1978 i es caracteritza per establir un sistema polític basat en la divisió de poders:

- Poder Executiu

- Poder Legislatiu

- Poder Judicial

També es caracteritza perquè té normes de caràcter dogmàtic, per exemple, declaracions de drets i deures dels ciutadans. _{Ex: Tothom té dret a la presumpció d’innocència, la llibertat de religió, pagament d’impostos etc.}

També té normes de caràcter orgànic on s’estableix i es regula l’estructura política (Autonomies, govern central, etc.)

2. L’ESTATUT D’AUTONOMIA

És com una petita constitució que es pot dictar perquè la constitució ho permet, però ha d’anar d’acord amb aquesta.

Primer l’aprova el parlament, tot seguit les Corts Generals i després per Referèndum. Finalment, es tramita com una llei orgànica.

3. LLEIS AUTONÒMIQUES

Lleis que dicten els parlaments autonòmics. S’emprèn el mateix procés que amb l’estatal.

4. NORMATIVA ADMINISTRATIVA

Hi ha decrets, ordres i circulars

Normativa Local

Els ajuntaments o les entitats municipals descentralitzades.

La normativa local té tres tipus de normes:

1. Reglaments orgànics municipals
2. Ordenances municipals – Es poden regular. _{Per exemple, els horaris de tancament dels establiments nocturns.}
3. Bandos (Recomanacions que fa l’ajuntament.

Dret o Normativa Comunitària

Com Espanya pertany a la Comunitat econòmica Europea, el dret comunitari forma part del nostre ordenament jurídic.

Les normes comunitàries es publiquen al Diari Oficial de la Comunitat Europea (DOCE). L’aplicació del Dret Comunitari es caracteritza per dos principis:

1. Efecte directe: Els ciutadans poden invocar de forma directa i immediata les normes comunitàries davant les jurisdiccions nacionals.
2. Principi de primacia de dret comunitari: El dret comunitari té una aplicació prevalent sobre el dret intern dels estats membres.

** Com s’explica que unes normes fetes a fora d’Espanya s’apliquin aquí?

La causa està en que tots els països, quan es van afegir a la Comunitat Europea van fer el tractat de Roma, i actualment, tenen un seguit de lleis i normes comunes. Les quals han estat dictades per Parlament Europeu.

LA COSTUM

És l’observança constant i uniforme d’una regla de conducta pels membres d’una comunitat social amb la convicció de que respon a una societat jurídica.

Comportaments que la gent entén com a valor però no té una norma escrita. Amb el temps van desapareixent i estan totes escrites, per tant, són lleis. _{Per exemple: abans, abans el fet de donar les claus d’una casa era equivalent a el que ara fem quan anem al notari.}

La costum s’aplica en defecte a la llei i sempre que no sigui contrària a la moral i l’ordre públic. Sempre que resulti aprovada la seva vigència i tingui rellevància jurídica.

ELS PRINCIPIS GENERALS DEL DRET

Està per sota del costum. S’apliquen subsidiàriament en defecte de llei i de costum i tenen un caràcter informador de l’ordenament jurídic, el complementen. _{Ex: ningú pot anar en contra dels seus propis actes. Si constes com a propietari d’una casa no pots afirmar que no ho ets.}

JURISPRUDÈNCIA

És la interpretació que fan del dret vigent els tribunals considerats en el seu conjunt i en l’exercici de la funció judicial.

El codi civil li reconeix una funció de complementar l’ordenamet jurídic donat que aplica i interpreta normes jurídiques.

Per que hi hagi jurisprudència hi ha d’haver dos o més resolucions judicials sobre una mateixa qüestió.

Es considera jurisprudència les resolucions o sentències del tribunal suprem, del tribunal constitucional, del tribunal superior de justícia de cada comunitat autònoma i d’audiències provincials i nacionals. Aquests òrgans són l’última instància de molts processos judicials.

Seria la reiteració de sentències sobre un mateix tema.

ESTRUCTURA DE LA NORMA JURÍDICA

1. Preàmbul o exposició de motius: Té com a finalitat explicar l’objectiu o objectius perseguits per la norma i explicar, de forma genèrica, el seu contingut.
2. Àmbit d’aplicació de la llei: S’acostuma a trobar als primers articles.
3. Desenvolupament de la llei o de la norma: Tot allò que és contingut. La matèria ve ordenada per títols i a continuació per capítols.
4. L’entrada en vigor: Si no està explícit, s’entén que entra els primer 20 dies des de la seva publicació.
5. Les disposicions transitòries: Regulen la situació en la que queden relacions jurídiques vigents en el moment d’entrar en vigor la norma nova.
6. Disposicions addicionals: Serveix per dir quines normes queden afectades per aquesta llei. De vegades, matèries que tenen reformes que s’acumulen aquí _{és un “pegote”}
7. Disposicions derogatòries: Tenen per finalitat dir quina norma i normes perden vigència a l’entrar en vigor la nova norma. Així, evitar normes contradictòries i altres.

Dret públic i privat- BLOC 1 - TEMA 1

BLOC 1 - TEMA 1-INTRODUCCIÓ

CONCEPTE DE DRET

Dret: El conjunt de normes que regula la relació entre els homes.

CARACTERÍSTIQUES

1. Regular les relacions entre els homes – Les normes jurídiques s’estableixen en interès de les persones i en atenció a elles.

2. Exterioritat - El dret regula la conducta social i el comportament objectiu de les persones, tenint en compte la intencionalitat que les porta a actuar.

3. Imperativitat – Les normes jurídiques són imperatives perquè imposen una regla de conducta i la seva finalitat és instaurar el bé comú i crear un ordre social que garanteixi en l’individu les condicions externes de la vida humana

4. Generalitat – Va dirigit a tots els membres de la societat sense distinció

5. Coercibilitat- Al ser la finalitat de les normes és el manteniment de l’ordre social, es poden imposar per la força en cas de transgressió o de infracció.

6. Estabilitat – Només l’Estat té poder normatiu per dictar normes

Redacció en Relacions Públiques - T2

TEMA 2: LA REDACCIÓ EN RELACIONS PÚBLIQUES

NORMES BÀSIQUES

1. En Relacions Públiques cal ser concís i clar.

2. Convèncer a l’emissor interposat _{Abans de convèncer algú hem de convèncer a aquells que es troben dins dels diferents canals comunicatius – Periodistes, líders d’opinió... –}

3. Cal deixar que sigui el receptor qui descobreixi les excel·lències, qui interpreti allò que llegeix.

4. Els mèrits sempre han de ser dels altres, de l’organització per la qual es treballa.

5. És molt important conèixer els públics

6. Cal conèixer i adaptar-se als mitjans _{Per exemple: un document (invitació) enviat via e-mail és millor que s’obri directament com a imatge que no que estigui únicament adjuntat.}

7. El redactor en Relacions Públiques no busca només divertir, però tampoc avorrir. Mitjançant la creativitat cal trobar noves maneres de dir les coses, sense oblidar però, la finalitat principal que són els efectes que busquem un cop llegit el missatge.

LA IMPORTÀNCIA DE LES RELACIONS PÚBLIQUES

En Relacions Públiques ha d’haver abans de tot una molt bona planificació (establir el tipus de campanya, els objectius...) i una estratègia preparada. D’aquesta manera, encara que el text no estigui del tot ben redactat s’assegura l’assoliment de la majoria d’objectius.

HABILITATS NECESSÀRIES PER SER UN BON REDACTOR EN RELACIONS PÚBLIQUES:

1. Dominar la llengua i tindré facilitat per escriure

2. Correcció normativa: Si es vol transmetre credibilitat cal escriure bé.

3. Coneixement i aplicació dels principis de persuasió: Cal saber la manera de convèncer sense que es noti que es vol convèncer.

4. Cal tenir coneixements tècnics de Relacions Públiques i les seves característiques.

5. Cal tenir coneixements tècnics sobre els diferents textos, documents i estils de les Relacions Públiques.

DIFERÈNCIES ENTRE EL REDACTAT EN RELACIONS PÚBLIQUES I ALTRES TIPUS DE REDACTATS

A) REDACCIÓ PERIODÍSTICA vs. REDACCIÓ EN RELACIONS PÚBLIQUES

1. En redacció periodística només s’escriu allò que es publicarà en mitjans, premsa, etc... Un Relacions Públiques fa, també, altres tipus de redactats _{(com invitacions, memòries, actes...)} els quals no són estrictament pels mitjans de comunicació.
2. Els Relacions Públiques no només es relacionen amb els mitjans _{També hi ha, per exemple, comunicació interna} És molt més que no pas comunicar-se amb aquests.
3. Els periodistes escriuen tot fent redaccions objectives i imparcials. Escriuen amb la intenció d’informar. El Relacions Públiques hi fa amb la intenció de persuadir, tot semblant que està informant: persuadint encobertament.
4. Un periodista escriu normalment per un únic mitjà, i per tant per un tipus de públic que coneix i que es molt concret _{no és el mateix un lector de l’Avui, que de La Vanguardia, que de l’ABC.} En canvi, un Relacions Públiques es comunica amb públics molt diversos a l’hora. És molt més complicat.

B) ESCRIPTURA LITERARIA vs. REDACCIÓ EN RELACIONS PÚBLIQUES

1. La finalitat de l’escriptura literària és captar l’atenció sobre el propi text i la qualitat d’aquest. En canvi, els Relacions Públiques tenim una intencionalitat persuasiva, ho fem perquè volem convèncer i no perquè vulguem fer lluir el nostre estil literari.
2. Els textos en Relacions Públiques tenen una duració més curta. Si és bona, l’obra literària, pot durar eternament.

C) REDACCIÓ PUBLICITÀRIA vs. REDACCIÓ EN RELACIONS PÚBLIQUES

1. L’extensió: En redacció publicitària sempre és més curta perquè els espais publicitaris són més curts i han d’impactar en menys temps.
2. La publicitat es dirigeix a un target molt concret. En canvi, els Relacions Públiques es dirigeixen a públics molt diversos. I tot i que de vegades pot semblar que la publicitat vagi per tothom sempre té un públic molt concret i definit.
3. Econòmicament la publicitat és molt cara, es compra un espai i allà el publicitari controla tot el contingut. En Relacions Públiques, és gratuït però sempre hi ha el risc que el missatge pugui ser modificat.
4. Una similitud és que ant en publicitat com en Relacions Públiques es fa ús de la creativitat com a eina principal.

L’ADEQUACIÓ ALS PÚBLICS I ALS MITJANS

Els Relacions Públiques han de ser una mica “psicòlegs”. Cal conèixer els públics, adequar-s’hi i adaptar-s’hi.

Cal tenir molt clar els mitjà pel qual s’escriu. És totalment diferent redactar una invitació que un discurs.

PLANIFICACIÓ DEL MISSATGE EN RELACIONS PÚBLIQUES

Els textos en Relacions Públiques són com la punta d’un iceberg, el qual no s’aguanta sense una bona base.

1. Determinació del tema: Cal tenir molt clar l’objectiu o objectius, el perquè volem escriure, què volem transmetre, quins efectes volem tenir, etc.
2. Recerca d’informació: És clau a l’hora de planificar el missatge. Com més sapiguem millor.
3. Establir uns objectius: s’han d’establir uns objectius concrets i mesurables en la comunicació.
4. Anàlisi de l’audiència: Cal fer un anàlisi. Com més sapiguem, millor.
5. Definir l’estratègia del missatge: Què es farà per assolir el missatge?
6. Selecció estratègica dels mitjans: Tenir molt clar a través de quins mitjans ens volem comunicar per tal de tenir el major efecte possible.

CONCLUSSIÓ

Tots els missatges:

- Han de ser objectius

- Han de tenir una bona estructura

- Han de tenir un bon format (imatge gràfica)

- Cal tenir un bon estil de redacció.